Solucionari - laGalera.Text

EQUIP D’AUTORS
Emili Manrique
Joan Grau
Pedro Rodríguez
Miguel Ángel Almarza
Jordi Batlle
IL·LUSTRACIONS
Jordi Ballonga
Víctor Navarro
Guia
4t curs
Tecnologia
EQUIP PEDAGÒGIC I EDITORIAL
REDACCIÓ
Josep Puig
EDICIÓ
Núria Figueras
COORDINACIÓ DE L’ÀREA DE TECNOLOGIA
Eduard Martorell
COORDINACIÓ GENERAL
Xavier Carrasco
DIRECCIÓ GENERAL
Xavier Blanch
ESO
2
cicle

Primera edició en format PDF: setembre del 2003
Disseny:
Cass
Maquetació:
Guillem Soler
Correcció:
M. Mercè Estévez
Fotografies:
Arxiu ECSA-Corel, O. Cabrero
Il·lustracions:
Jordi Ballonga, Josep Lluís Ferrer
Direcció editorial:
Jesús Giralt
© 2003, Enciclopèdia Catalana, SA
Diputació, 250. 08007 Barcelona
www.enciclopedia-catalana.com
text@grec.com

Presentació . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .PÀGINA 5
Com és el llibre? . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .PÀGINA 7
Estructura didàctica de l’àrea de tecnologia . . . . . . . . .PÀGINA 9
Avaluació inicial . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .PÀGINA 13
Programació dels continguts
i avaluació dels objectius didàctics . . . . . . . . . . . . . . .PÀGINA 19
Recursos didàctics . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .PÀGINA 35
Avaluació additiva . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .PÀGINA 43
Solucionari del llibre de l’alumne . . . . . . . . . . . . . . . .PÀGINA 45
Índex g guia

Aquesta guia didàctica forma part dels materials que integren
la nova línia de TEXT per a l’educació secundària
obligatòria (ESO).
Els successius canvis educatius dels darrers deu anys han
obligat els editors de materials didàctics a adaptar els projectes
a les diverses propostes que s’han anat establint
des de les administracions públiques. La nostra feina
està sotmesa, doncs, a les conjuntures polítiques, a
les directrius educatives que es determinen des de l’oficialitat.
Les convulsions sofertes darrerament pel sistema
educatiu s’han traduït també, en el nostre camp, en
sacsejades que alteraven el ritme, la dinàmica i els continguts
de la nostra feina. Com vosaltres, els ensenyants,
hem patit els vaivens i els canvis de rumb que, sovint, de
forma una mica precipitada s’originaven des de l’estament
polític. Amb esforç hem volgut respondre a les noves
demandes educatives. Aquesta guia didàctica i els
materials de què forma part en són una prova.
En la guia didàctica trobareu, a més de recursos didàctics
que enriqueixen els que ja formen part dels materials
dirigits als alumnes, l’explicació de la nostra proposta.
Més enllà del caràcter de manual d’ús o llibre d’instruccions,
les guies didàctiques contenen també les idees
que són els fonaments de la línia pedagògica dissenyada
per als materials didàctics. En aquest sentit, volem fervos
notar que en pedagogia, com en tantes altres disciplines,
res no és asèptic o neutral. Els editors de materials
didàctics partim d’uns mateixos requisits “oficials”,
d’uns mateixos programes educatius que estableix l’Administració.
Així, els editors actuem d’acord amb els
plantejaments educatius que es deriven de la legalitat vigent,
però ho fem, fidelment i disciplinadament, des de
les nostres pròpies conviccions pedagògiques. Tot i que
la nostra oferta educativa esdevé condicionada en el seu
punt de partida per l’oficialitat, és, a la vegada, el reflex
i la plasmació dels principis pedagògics que personalitzen
la nostra orientació didàctica. L’arrelament al
país a qui dirigim la nostra feina i la voluntat de crear unes
eines didàctiques versàtils que puguin fer bon servei a
una realitat educativa clarament diversa són dues de les
premisses clau que fonamenten les nostres propostes.
Els nostres llibres no han estat mai ni són una adaptació
d’altres materials escrits originàriament en una altra llengua
i pensats per a altres territoris de l’Estat espanyol.
No hem fet tampoc allò que col·loquialment, en argot editorial,
es coneix com a “refregits”. Els nostres materials
per a l’ESO són autènticament i plenament nous. Aquesta
presa de posició ens situa en un nivell d’exigència professional
que –encara que resulti immodest dir-ho– ha de
revertir en una major qualitat del producte final.
En qualsevol cas, vosaltres, els docents, sou els veritables
jutges de la bondat i dels valors de la nostra tasca.
Com els vostres alumnes, nosaltres també estem a les
vostres mans. Com ells, també nosaltres passem examen.
Esperem i desitgem que llibres, quaderns i guia
didàctica facin un bon paper. Per sobre de les proclames
i de les declaracions de bones intencions, voldríem ben
sincerament no defraudar-vos. Tant de bo que ho hàgim
aconseguit.
Presentació g guia
5

estructura didàctica
Com
és el
llibre?
El llibre de Tecnologia es compon de
9 unitats, 8 unitats de programació
i una final de recapitulació, que és un
procediment de síntesi.
El llibre s’inicia amb la presentació de
la programació dels continguts
(desglossats en procediments,
conceptes i actituds per unitats i per
blocs) i l’explicació dels elements que
integren el llibre.
Com a complement del treball realitzat en
aquest llibre, es presenten dos quaderns que
permeten desenvolupar l’atenció a la
diversitat: un quadern amb activitats de reforç
i un quadern amb activitats d’ampliació.
Quines seccions
té cada unitat?
Pàgina d’entrada •
Activitats prèvies •
Mapa de conceptes •
Informació •
Reportatge •
Activitats •
Procediment •
El CD-ROM que
acompanya el llibre
conté activitats
interactives
relacionades amb les
projeccions dièdriques
i documents per
treballar les unitats
d’informàtica.

Com són les pàgines del llibre?
PÀGINA D’ENTRADA
objectius
REPORTATGE
“El bitllet, si us plau...”
“Un bitllet per a...” “El bitllet, si us plau...”
“Mostri el seu bitllet...” És habitual sentir aquestes frases,
i moltes més, quan viatgem en algun transport públic.
És una mica difícil determinar el mo- venda de bitllets també s’han adap- urbans s’ha establert de forma molt
ment en què es va fer necessari adtat a les noves tecnologies: a més de generalitzada la targeta multiviatge,
quirir un bitllet per poder viatjar en la venda informatitzada i automàtica que a més de suposar un estalvi en
un transport públic. Amb tot, el fet en el moment de fer el viatge, es pot el preu d’un viatge permet fer un
de pagar per rebre un servei és un adquirir el bitllet o fer-ne la reserva nombre determinat de viatges amb
acte establert, segurament, des de per telèfon o mitjançant algun altre el mateix document. La banda
molt antic. En els sistemes de trans- sistema de comunicació informatit- magnètica de la targeta fa possible la
port públic, el bitllet assegura que zat, com per exemple a través d’In- validació del viatge alhora que con-
s’ha abonat el cost del servei del ternet, que permet connectar amb la trola el nombre de viatges fets.
qual es fa ús.
companyia que ofereix el servei. En els bitllets dels transports inter-
Des dels seus inicis, el material dels Aquestes empreses ofereixen la posurbans i internacionals s’indica el
bitllets de tren va ser el cartró i des sibilitat de comprar un bitllet electrò- nom de la companyia, el lloc de pro-
d’aleshores continuen sent d’aquest tinic en el mateix moment de cedència i de destinació, la data i
pus de material o de paper. Actual- començar el viatge, després de pre- l’hora del viatge, el número de comment,
les característiques de qualsevol sentar un document acreditatiu del partiment o de seient i el preu. En
tipus de bitllet (forma, material, text comprador.
transports com el tren, l’avió o el
imprès) depenen del tipus de trans- Les dades que figuren en el bitllet vaixell també hi figura, segons la
port i s’han anat adaptant als sistemes depenen del tipus de transport. En qualitat de l’allotjament, la classe
utilitzats per a la seva venda.
els bitllets dels transports públics (bitllet de primera classe, de segona,
Al principi, els bitllets es venien ma- urbans generalment s’hi indica el de fumador o no fumador –als
nualment, fins i tot en molts casos el nom de la companyia i el preu se- avions no es pot fumar enlloc–, tu-
venedor havia d’emplenar algunes gons les tarifes vigents. Darrerarístic, etc.). En alguns, també hi cons-
dades a mà. Avui, els sistemes de ment, en els transports públics ta el nom del viatger.
article
periodístic
PROCEDIMENT
títol de la unitat
El preu establert més els impostos una persona, el revisor, que durant el
corresponents i l’assegurança obli- viatge demana el bitllet i amb una
gatòria, que garanteix l’assistència màquina manual, anomenada tre-
mèdica del viatger, determinen el pador de bitllets, hi fa un forat o os-
preu final del bitllet.
ca per indicar que ha estat utilitzat
Amb la finalitat que el viatge resul- i comprovat; així s’evita que pugui
ti més econòmic, alguns mitjans de ser utilitzat més vegades.
transport ofereixen bitllets especials
i de cost més reduït: abonaments Viatjar amb bitllet és viatjar segur.
per un determinat període de temps Gràcies per adquirir el vostre bitllet
(setmanal, mensual, etc.), bitllets i bon viatge.
d’anada i de tornada, bitllets per a la
tercera edat...
El fet d’adquirir un bitllet per fer un
viatge és una obligació i un deure cívic;
en aquest sentit, la llei estableix
sancions per a aquelles persones
que viatgin sense el títol de transport
corresponent. Per comprovar que
els viatgers porten el bitllet, en transports
com el vaixell o l’avió cal presentar-lo
abans d’embarcar, i en
altres, com en el cas del tren, hi ha
Reportatge
1
En quins tipus de transports es
poden comprar els bitllets
automàticament?
2
Quina finalitat té el bitllet que es
necessita per viatjar?
3
Aconsegueix un bitllet d’algun
mitjà de transport i observa el
percentatge que correspon a
impostos. Calcula el preu del bitllet
sense aquests impostos.
4
Quan es validen aquests bitllets,
durant el viatge, abans o després?
preguntes per
treballar l’article
proposta
d’aplicació
3 105
activitats
abans de
començar
la unitat
mapa de
conceptes
remissions a
les pàgines
d’informació
passos per
desenvolupar
el procediment
INFORMACIÓ
ACTIVITATS
contingut
preguntes per
treballar les fotografies
exercicis per treballar
els continguts

Estructura didàctica
Pàgina d’entrada
La pàgina d’entrada de cada unitat té bàsicament tres funcions:
– La presentació visual de la temàtica de la unitat a través
d’un títol i d’una fotografia contextualitzadora.
– La definició dels objectius que ha d’assolir l’alumne a mesura
que va treballant la unitat.
– La presentació del pictograma que identifica totes les pàgines
de la mateixa unitat.
Els objectius recollits en aquesta pàgina estan redactats de
forma clara, breu i comprensible perquè van dirigits a
l’alumne/a. Pretenem que el noi o noia sàpiga quins aspectes
treballarà i què se li demanarà en acabar la unitat. S’intenta,
doncs, que faci una autoreflexió del propi aprenentatge
dins d’un marc que queda clarament determinat.
Activitats prèvies
Aquestes activitats, de caràcter no fungible, compleixen tres
finalitats didàctiques:
– La connexió dels continguts amb les experiències prèvies
dels alumnes.
– L’organització prèvia dels continguts conceptuals.
– La comprovació que s’han assolit els requisits necessaris
per iniciar el treball sobre la unitat.
Hi podem trobar una doble tipologia d’activitats:
– Activitats de sondeig: sobre els coneixements previs de
l’alumne en relació amb els continguts que treballarà.
– Treball previ de vocabulari: comprovació referent a la
comprensió de determinat vocabulari utilitzat en la
unitat.
Mapa de conceptes
El mapa de conceptes organitza i interrelaciona els conceptes
que es treballen en la unitat. Els colors de les etiquetes
evidencien la jerarquia de les categories conceptuals.
g
9
guia

Estructura didàctica
“El bitllet, si us plau...”
“Un bitllet per a...” “El bitllet, si us plau...”
“Mostri el seu bitllet...” És habitual sentir aquestes frases,
i moltes més, quan viatgem en algun transport públic.
És una mica difícil determinar el moment
en què es va fer necessari adquirir
un bitllet per poder viatjar en
un transport públic. Amb tot, el fet
de pagar per rebre un servei és un
acte establert, segurament, des de
molt antic. En els sistemes de transport
públic, el bitllet assegura que
s’ha abonat el cost del servei del
qual es fa ús.
Des dels seus inicis, el material dels
bitllets de tren va ser el cartró i des
d’aleshores continuen sent d’aquest tipus
de material o de paper. Actualment,
les característiques de qualsevol
tipus de bitllet (forma, material, text
imprès) depenen del tipus de transport
i s’han anat adaptant als sistemes
utilitzats per a la seva venda.
Al principi, els bitllets es venien manualment,
fins i tot en molts casos el
venedor havia d’emplenar algunes
dades a mà. Avui, els sistemes de
venda de bitllets també s’han adaptat
a les noves tecnologies: a més de
la venda informatitzada i automàtica
en el moment de fer el viatge, es pot
adquirir el bitllet o fer-ne la reserva
per telèfon o mitjançant algun altre
sistema de comunicació informatitzat,
com per exemple a través d’Internet,
que permet connectar amb la
companyia que ofereix el servei.
Aquestes empreses ofereixen la possibilitat
de comprar un bitllet electrònic
en el mateix moment de
començar el viatge, després de presentar
un document acreditatiu del
comprador.
Les dades que figuren en el bitllet
depenen del tipus de transport. En
els bitllets dels transports públics
urbans generalment s’hi indica el
nom de la companyia i el preu segons
les tarifes vigents. Darrerament,
en els transports públics
urbans s’ha establert de forma molt
generalitzada la targeta multiviatge,
que a més de suposar un estalvi en
el preu d’un viatge permet fer un
nombre determinat de viatges amb
el mateix document. La banda
magnètica de la targeta fa possible la
validació del viatge alhora que controla
el nombre de viatges fets.
En els bitllets dels transports interurbans
i internacionals s’indica el
nom de la companyia, el lloc de procedència
i de destinació, la data i
l’hora del viatge, el número de compartiment
o de seient i el preu. En
transports com el tren, l’avió o el
vaixell també hi figura, segons la
qualitat de l’allotjament, la classe
(bitllet de primera classe, de segona,
de fumador o no fumador –als
avions no es pot fumar enlloc–, turístic,
etc.). En alguns, també hi consta
el nom del viatger.
El preu establert més els impostos
corresponents i l’assegurança obligatòria,
que garanteix l’assistència
mèdica del viatger, determinen el
preu final del bitllet.
Amb la finalitat que el viatge resulti
més econòmic, alguns mitjans de
transport ofereixen bitllets especials
i de cost més reduït: abonaments
per un determinat període de temps
(setmanal, mensual, etc.), bitllets
d’anada i de tornada, bitllets per a la
tercera edat...
El fet d’adquirir un bitllet per fer un
viatge és una obligació i un deure cívic;
en aquest sentit, la llei estableix
sancions per a aquelles persones
que viatgin sense el títol de transport
corresponent. Per comprovar que
els viatgers porten el bitllet, en transports
com el vaixell o l’avió cal presentar-lo
abans d’embarcar, i en
altres, com en el cas del tren, hi ha
una persona, el revisor, que durant el
viatge demana el bitllet i amb una
màquina manual, anomenada trepador
de bitllets, hi fa un forat o osca
per indicar que ha estat utilitzat
i comprovat; així s’evita que pugui
ser utilitzat més vegades.
Viatjar amb bitllet és viatjar segur.
Gràcies per adquirir el vostre bitllet
i bon viatge.
Reportatge
1
En quins tipus de transports es
poden comprar els bitllets
automàticament?
2
Quina finalitat té el bitllet que es
necessita per viatjar?
3
Aconsegueix un bitllet d’algun
mitjà de transport i observa el
percentatge que correspon a
impostos. Calcula el preu del bitllet
sense aquests impostos.
4
Quan es validen aquests bitllets,
durant el viatge, abans o després?
3 105
Informació
Les pàgines d’informació formen el gruix principal de cada
unitat. En cada una d’aquestes pàgines hi trobem els
elements següents:
– Una capçalera amb un títol temàtic referit a tota la pàgina
i acompanyat del pictograma de la unitat.
– Una columna ampla amb el text principal. Es tracta d’un
text expositiu. Aquest text està fragmentat en apartats
encapçalats per un títol.
– Una columna al marge en què apareixen elements
textuals i gràfics que complementen la informació
del text principal. Quan el contingut informatiu ho
requereix, els elements gràfics ocupen tota l’amplada
de la pàgina.
Reportatge
El reportatge, darrere la part d’informació, consisteix en
un text divulgatiu de caràcter periodístic que recull anècdotes,
curiositats o explicacions concretes relacionades
amb la temàtica treballada. Pot servir, a més, com a element
de connexió interdisciplinària amb altres matèries.
La pàgina del reportatge està encapçalada per un epígraf
que palesa el caràcter periodístic del text.
Aquesta pàgina, que té una intencionalitat eminentment
lúdica, vol contribuir, a més, a crear uns lligams entre els
continguts acadèmics de la unitat i els temes d’interès extraescolar.
Es tracta de reforçar el pont entre escola i realitat.

Estructura didàctica g guia
11
Activitats
Al final de cada unitat, després de la informació i del reportatge,
hi ha les activitats. Hi podem trobar dos tipus
d’activitats: de consolidació i procedimentals. Les primeres
es basen en el que s’ha explicat a l’apartat d’informació
i requereixen que l’alumne hagi entès el que s’hi diu; per
si de cas l’alumne necessita repassar-ho, al costat de
l’enunciat sempre hi ha la referència de la pàgina on es
troba el contingut en qüestió. Les activitats procedimentals
són les que, a partir del seguiment de diversos
passos, guien l’alumne a realitzar l’activitat.
Procediment
A la part final de cada unitat hi ha activitats procedimentals
que introdueixen de ple els nois i les noies en el procés
tecnològic, seguint, de forma minuciosa, tots i cada
un dels seus passos. Aquesta part final, de caire avaluatiu,
integra, d’una forma pràctica i amena, tot el que
s’ha après en la unitat.
A la part superior de les pàgines de cada unitat hi trobem,
és clar, el contingut temàtic al qual es refereixen les activitats,
i el pictograma corresponent.

Consideracions prèvies
Som conscients que l’avaluació és un dels principals components
de l’acció educativa. Per aquest motiu, indiquem
a continuació alguns aspectes bàsics que ens cal tenir
molt assumits i els concretem en una proposta (sabent,
però, que és tan sols això: una proposta).
1. Entenem l’avaluació com la recollida d’informació
sobre els processos i els resultats de l’aprenentatge
que genera l’acció educativa. El recull d’aquesta informació
permet prendre decisions sobre l’orientació
i el desenvolupament del procés individual d’aprenentatge.
2. La informació obtinguda ha de ser útil a tots els que
intervenen en l’acció educativa:
– Als alumnes, perquè així aprenen a analitzar i reflexionar
sobre el seu procés d’aprenentatge.
– Als professors, perquè així poden investigar i millorar
la seva tasca docent.
– Als pares o tutors, perquè coneixent el procés
d’aprenentatge del seu fill o filla poden intervenir-hi
adequadament.
– A l’administració educativa, perquè en analitzar els
resultats de l’aplicació del disseny curricular pot revisar-lo
i reorientar-ne el desenvolupament.
3. Les tres fases de l’avaluació (que donen resposta a la
pregunta “Quan cal avaluar?”) són les següents:
– Avaluació inicial, l’objectiu de la qual és conèixer la
situació de partida dels alumnes. És indispensable
per programar l’ajut educatiu més convenient a cada
cas i poder mesurar-ne el creixement maduratiu.
– Avaluació formativa, que té com a objectiu valorar
la programació que s’està desenvolupant a classe,
i observar si els continguts i les activitats són els
més adequats per ajustar la intervenció pedagògica
a les necessitats que es detecten. Es porta a terme
de manera continuada al llarg de tot el procés
d’aprenentatge.
– Avaluació additiva, l’objectiu de la qual és donar informació
sobre les capacitats assolides per l’alumnat
al final del crèdit, cicle o etapa. Serveix per
qüestionar-se la funcionalitat del crèdit o de l’àrea
en el conjunt del currículum i la seva adequació al
Projecte curricular de centre.
Avaluació inicial g guia
13
Proposta d’avaluació inicial
L’avaluació inicial ha de servir per detectar nivells d’assoliment
dels continguts que suposadament l’alumnat
ha treballat amb anterioritat i poder ajustar els diversos
components de l’activitat docent a les característiques
detectades en la prova inicial.
La prova inicial té la finalitat d’obtenir informació específica
sobre aspectes diversos del nivell d’aprenentatge,
tant individual com de grup, de la nova promoció en la
nostra àrea.
Les activitats de l’avaluació inicial relacionades amb els
blocs de continguts pretenen constatar les capacitats
reals de cada noi i noia.
Tal com ja s’ha comentat, aquesta prova inicial ha de
fer-se en les millors condicions possibles: cal evitar la
massificació i el formalisme i s’ha de procurar donar un
tracte afable i proper. En altre cas, la fiabilitat d’aquestes
proves inicials pot restar greument afectada per
agents externs que poden donar lloc a pronòstics molt
esbiaixats.
A més de tenir cura dels aspectes abans esmentats, és
convenient contrastar les conclusions i decisions basades
en la prova amb l’observació a l’aula en els primers
dies de curs.
En tot cas, aquesta activitat ha de formar part de tot
el programa d’acolliment de l’alumnat. Per això, les percepcions
que aquests en treguin seran el referent
que condicionarà la seva immersió tant en l’àrea com
en el centre.
Encara podem fer servir una altra eina per acabar de
perfilar la interpretació dels resultats. Ens referim a la
possibilitat de mantenir una entrevista personal amb
cada un dels alumnes.
Aquesta entrevista es pot plantejar com una trobada
formal, preparada i amb preguntes pensades per poder
obtenir una informació concreta.
D’altra banda, cal tenir present que qualsevol intercanvi
d’impressions, espontani i informal, permet completar
la percepció que tenim dels nois i noies i del seu procés
d’aprenentatge.
Considerem molt important la feina d’anàlisi dels diferents
resultats tant a nivell individual com de grup.
Hem d’esbrinar les causes dels errors, determinar
els continguts no assolits i comentar amb els alumnes
les dificultats concretes i la millor manera de superar-les.

Avaluació inicial
1
2
3
4
Explica què és una empresa.
Ara, contesta:
• Creus que és el mateix que una indústria? Raona la resposta.
Explica quines funcions té el departament de comptabilitat d’una empresa.
Escriu alguns drets i deures dels treballadors inclosos en l’Estatut dels treballadors:
Drets del treballador Deures del treballador
Ordena cronològicament aquestes etapes del procés de fabricació d’un televisor:
Al final de la cadena de muntatge, embalatge dels televisors.
Recepció de components electrònics a la fàbrica.
Acoblament de les peces en la cadena de muntatge.
Emmagatzematge de les caixes amb els televisors.

5
6
7
8
Avaluació inicial g guia
15
Relaciona els productes següents amb el sistema d’emmagatzematge que els sigui més
apropiat:
Productes
Sistema d’emmagatzematge
Mobles per a la llar •
Aliments congelats •
Electrodomèstics •
Grava per a la construcció •
Vehicles •
Explica què és una màquina eina i escriu el nom de tres màquines eina que coneguis.
Omple el quadre amb les empreses o activitats següents:
• Cambres congeladores
• Magatzem aïllat dels agents atmosfèrics
• Magatzem a l’aire lliure
vaixell de pesca – indústria tèxtil – indústria petroliera – empresa minera
asseguradora d’accidents – transports aeris – indústria paperera – caixa d’estalvis
Sector primari Sector secundari Sector terciari
Digues diferents tipus d’errors que es puguin cometre en prendre una mesura:

Avaluació inicial
9
10
11
12
14
Escriu el nom de diversos sistemes de transport que coneguis, indica’n la utilitat,
especifica per on circulen, si tenen espai propi per a mercaderies...
Completa aquest quadre referent a les primeres matèries i a les seves aplicacions
industrials:
Origen
Animal
Explica què és un codi de barres.
Ara, indica tres situacions en què pot ser de
gran utilitat:
Escriu el nom dels components electrònics que coneguis.
Primera matèria Tipus d’indústria
13 Completa aquestes frases amb les paraules adients:
El valor o resistència del resistor es mesura en .
La capacitat d’emmagatzematge dels es mesura en farads.
El converteix el corrent altern de 220 V en corrent de baix voltatge.
Els circuits són unes plaques de baquelita o de fibra de vidre amb un
seguit de pistes de coure que connecten els diferents components.
Cotó
Construcció
Explica les diferències que hi ha entre el sistema analògic i el sistema digital:

15
16
17
18
Avaluació inicial g guia
17
Escriu el nom dels diferents elements que corresponen al maquinari i al programari d’un
ordinador:
Digues quins sistemes d’enregistrament i de reproducció de so coneixes.
Escriu el nom de diferents unitats d’emmagatzematge d’informació utilitzades en
informàtica i explica’n les característiques principals:
Explica què és una pàgina web.
Maquinari Programari
Unitats d’emmagatzematge Característiques principals
Ara, contesta:
• Quins editors de pàgines web coneixes?

L’empresa
CONCEPTES PROCEDIMENTS
ACTITUDS, VALORS I NORMES
CONTINGUTS
• Reconeixement de les diverses activitats econòmiques.
• Elaboració de l’organigrama d’una empresa.
• Anàlisi i interpretació de dades numèriques representades
gràficament.
• Creació d’una empresa.
• Emplenament d’un xec, d’un pagaré i d’una lletra de canvi.
• Identificació de les parts d’una nòmina.
• Elaboració del currículum vitae.
• Elaboració del balanç d’una empresa.
• Càlcul del preu d’un producte.
• Béns i serveis.
• Els sectors econòmics: primari, secundari i terciari.
• Petites, mitjanes i grans empreses.
• Empresa pública i empresa privada (individual, cooperativa,
SL, SA).
• Organització de l’empresa: els departaments.
• L’organigrama d’una empresa.
• La comptabilitat d’una empresa.
• El patrimoni d’una empresa.
• L’auditoria.
• Documents de pagament: el xec, el pagaré i la lletra de canvi.
• El contracte laboral i la nòmina.
• Els sindicats.
• El salari mínim interprofessional.
• Drets i deures dels treballadors.
• La negociació col·lectiva.
• El mercat laboral.
• L’atur: INEM, prestació d’atur i Servei Català de Col·locació.
• Sistematització en ordenar la informació rebuda.
• Aportació personal al treball en equip i col·laboració en
l’estructuració del treball.
• Participació activa en debats, exposicions, discussions...
• Interès per aprofitar les activitats d’ampliació a fi
d’incrementar els coneixements.
• Autonomia en la recerca de les fonts d’informació.
• Valoració positiva del treball en equip com un conjunt
d’aportacions individuals.
• Rendibilitat de l’ús dels diferents materials.
Programació
CONTINGUTS I OBJECTIUS DIDÀCTICS
OBJECTIUS DIDÀCTICS L’alumne/a ha de ser capaç de:
– Reconèixer les diverses activitats econòmiques.
– Elaborar l’organigrama d’una empresa.
– Analitzar i interpretar dades numèriques representades
gràficament.
– Explicar com es crea una empresa.
– Emplenar correctament un xec, un pagaré i una lletra
de canvi.
– Identificar les parts d’una nòmina.
– Elaborar el currículum vitae.
– Elaborar el balanç d’una empresa.
– Calcular el preu d’un producte.
1
19
UNITAT

Avaluació
CRITERIS D’AVALUACIÓ
UNITAT 1
L’empresa
Nom dels alumnes
És capaç de reconèixer les diverses activitats
econòmiques.
Sap elaborar l’organigrama d’una empresa.
Sap analitzar i interpretar dades numèriques
representades gràficament.
És capaç d’explicar com es crea una empresa.
Sap emplenar correctament un xec, un pagaré
i una lletra de canvi.
Sap identificar les parts d’una nòmina.
És capaç d’elaborar el currículum vitae.
Sap elaborar el balanç d’una empresa.
Sap calcular el preu d’un producte.

El procés de fabricació
CONCEPTES PROCEDIMENTS
ACTITUDS, VALORS I NORMES
CONTINGUTS
• Identificació de màquines eina entre un conjunt
d’instruments.
• Localització de les parts d’un torn.
• Localització de les parts d’una fresadora.
• Determinació de mesures amb un pàlmer.
• Disseny d’un programa de control numèric per a fresadora.
• Compleció d’una taula amb les característiques de les
màquines eina.
• Identificació de les diverses fases del procés de fabricació
d’un producte.
• Elaboració del diagrama de procés de fabricació d’un
producte.
• Elaboració d’un producte determinat: un tamboret.
• Elements fonamentals de les màquines eina.
• Moviments bàsics de les màquines eina: de tall, d’avanç
i de penetració.
• Màquines eina de moviment rectilini i màquines eina de
moviment circular.
• El torn i els seus components.
• La fresadora i els seus components.
• El control numèric.
• Màquines eina de gran producció.
• El disseny amb ajut de l’ordinador i la fabricació amb ajut
de l’ordinador.
• El control de qualitat.
• El cargol micromètric o pàlmer.
• L’oficina tècnica d’una empresa.
• El departament de recerca i desenvolupament.
• La secció de manteniment.
• El procés de fabricació: recepció de primeres matèries
o productes semielaborats, elaboració i envasament
i emmagatzematge del producte acabat.
• El diagrama de procés.
• Els residus industrials.
• Interès per ampliar el camp d’aplicacions dels conceptes
i tècniques coneguts.
• Valoració dels avantatges de la tecnologia a l’hora de
simplificar les tasques industrials.
• Disposició a no abandonar la resolució d’un problema,
malgrat les dificultats inicials, sense haver esgotat tots els
recursos.
• Autonomia en la recerca de les fonts d’informació.
• Hàbit d’ús precís de termes tecnològics i científics.
• Valoració dels avantatges de la tecnologia a l’hora de
simplificar tasques quotidianes, millorar la qualitat de vida, etc.
• Valoració positiva de la necessitat de realitzar exercicis
sistemàtics de consolidació de tècniques.
• Interès per contrastar els nous aprenentatges amb els
aprenentatges anteriors per establir-hi la coherència.
Programació
CONTINGUTS I OBJECTIUS DIDÀCTICS
OBJECTIUS DIDÀCTICS L’alumne/a ha de ser capaç de:
– Identificar màquines eina entre un conjunt
d’instruments.
– Localitzar les parts d’un torn.
– Localitzar les parts d’una fresadora.
– Determinar mesures amb un pàlmer.
– Dissenyar un programa de control numèric per a
fresadora.
– Completar una taula amb les característiques de les
màquines eina.
– Identificar les diverses fases del procés de fabricació
d’un producte.
– Elaborar el diagrama de procés de fabricació d’un
producte.
– Elaborar un producte determinat.
2
21
UNITAT

Avaluació
CRITERIS D’AVALUACIÓ
UNITAT 2
El procés
de fabricació
Nom dels alumnes
És capaç d’identificar màquines eina entre un conjunt
d’instruments.
Sap localitzar les parts d’un torn.
Sap localitzar les parts d’una fresadora.
És capaç de determinar mesures amb un pàlmer.
Sap dissenyar un programa de control numèric per a
fresadora.
És capaç de completar una taula amb les
característiques de les màquines eina.
És capaç d’dentificar les diverses fases del procés de
fabricació d’un producte.
Sap elaborar el diagrama de procés de fabricació
d’un producte.
Sap elaborar un producte determinat.

La metrologia / L’emmagatzematge i el transport
CONCEPTES PROCEDIMENTS
ACTITUDS, VALORS I NORMES
CONTINGUTS
• Identificació de cadascun dels dígits d’un codi de barres.
• Elaboració d’un pla de màrqueting.
• Construcció d’un palet.
• Identificació dels elements comuns dels diversos mitjans de
transport.
• Anàlisi i interpretació de dades numèriques representades
gràficament.
• Reconeixement dels avantatges i els inconvenients dels
diversos transports públics d’una gran ciutat.
• Identificació de les parts d’un vaixell.
• Extracció d’informació a partir d’un bitllet d’un transport
públic.
• Reconeixement dels senyals propis dels diversos tipus de
transport.
• Representació gràfica i interpretació de dades numèriques.
• La logística en una empresa industrial.
• Estructura del magatzem: els palets.
• Sistemes de transport dins del magatzem.
• El codi de barres.
• El comerç i els mercats.
• Els sistemes de transport segons el tipus de mercaderies.
• La compravenda d’un producte: la facturació i el pagament.
• Estratègies de venda del producte: el màrqueting.
• Servei tècnic i garantia del producte.
• Elements comuns de tots els sistemes de transport.
• El transport ferroviari: el tren.
• L’element motriu del tren: la locomotora (de vapor, elèctrica
i dièsel).
• El transport per carretera: l’automòbil. Parts fonamentals de
l’automòbil.
• Infraestructures i senyalització dels transports terrestres.
• Les embarcacions: el vaixell. Parts fonamentals.
• Rutes de navegació i infraestructures.
• Els vehicles aeronàutics: l’avió de línia. Parts fonamentals.
• Rutes aèries i infraestructures.
• Valoració de la tecnologia en l’entorn social.
• Valoració de la necessitat d’utilitzar la simbologia
internacional i la normalització tecnològica.
• Satisfacció davant la tasca realitzada individualment o en
equip.
• Valoració dels avantatges de la tecnologia a l’hora de
simplificar tasques quotidianes, millorar la qualitat de vida,
etc.
• Autonomia en la recerca de les fonts d’informació.
• Utilització de les eines i els instruments seguint les normes
d’ús, conservació i seguretat.
• Interès per aprofitar les activitats d’ampliació a fi
d’incrementar els coneixements.
• Aportació personal al treball en equip i col·laboració en
l’estructuració del treball.
Programació
CONTINGUTS I OBJECTIUS DIDÀCTICS
OBJECTIUS DIDÀCTICS L’alumne/a ha de ser capaç de:
– Identificar cadascun dels dígits d’un codi de barres.
– Elaborar un pla de màrqueting.
– Construir un palet.
– Identificar els elements comuns dels diversos mitjans
de transport.
– Analitzar i interpretar dades numèriques representades
gràficament.
– Reconèixer els avantatges i els inconvenients dels
diversos transports públics d’una gran ciutat.
– Identificar les parts d’un vaixell.
– Extreure informació a partir d’un bitllet d’un transport
públic.
– Reconèixer els senyals propis dels diversos tipus de
transport.
– Representar gràficament i interpretar dades
numèriques.
3
23
UNITAT

Avaluació
CRITERIS D’AVALUACIÓ
UNITAT 3
La metrologia /
L’emmagatzematge
i el transport
Nom dels alumnes
És capaç d’identificar cadascun dels dígits d’un codi
de barres.
És capaç d’elaborar un pla de màrqueting.
És capaç de construir un palet.
Sap identificar els elements comuns dels diversos
mitjans de transport.
Sap analitzar i interpretar dades numèriques
representades gràficament.
Sap reconèixer els avantatges i els inconvenients dels
diversos transports públics d’una gran ciutat.
Sap identificar les parts d’un vaixell.
És capaç d’extreure informació a partir d’un bitllet
d’un transport públic.
És capaç de representar gràficament i interpretar
dades numèriques.

L’electrònica
CONCEPTES PROCEDIMENTS
ACTITUDS, VALORS I NORMES
CONTINGUTS
• Reconstrucció d’un procés a partir d’un esquema funcional.
• Identificació dels components electrònics bàsics.
• Utilització dels diferents aparells de mesura.
• Mesura del valor d’un resistor.
• Càlcul del percentatge de tolerància d’un resistor.
• Muntatge d’un circuit a partir del seu esquema elèctric.
• Identificació i domini d’ús de noves eines.
• Transformació del corrent altern en corrent continu.
• Pas de sistema decimal a binari.
• Pas de sistema binari a decimal.
• L’electricitat en les comunicacions: l’electrònica.
• Els circuits electrònics.
• Components electrònics actius i passius.
• El circuit imprès.
• Components bàsics d’un circuit: díode, resistor,
condensador, bobina i transistor.
• La font d’alimentació i el seu funcionament.
• L’electrònica digital.
• L’àlgebra de Boole.
• El mètode de Karnaugh.
• Circuits integrats utilitzats en electrònica digital.
• Valoració dels avantatges de la tecnologia a l’hora de
simplificar tasques quotidianes, millorar la qualitat de vida,
etc.
• Valoració positiva de la necessitat de realitzar exercicis
sistemàtics de consolidació de tècniques.
• Disposició a no abandonar la resolució d’un problema,
malgrat les possibles dificultats inicials, sense haver esgotat
tots els recursos.
• Interès per contrastar els nous aprenentatges amb els
aprenentatges anteriors per establir-hi coherència.
Programació
CONTINGUTS I OBJECTIUS DIDÀCTICS
OBJECTIUS DIDÀCTICS L’alumne/a ha de ser capaç de:
– Reconstruir un procés a partir d’un esquema funcional.
– Identificar els components electrònics bàsics.
– Utilitzar els diferents aparells de mesura.
– Mesurar el valor d’un resistor.
– Calcular el percentatge de tolerància d’un resistor.
– Muntar un circuit a partir del seu esquema elèctric.
– Identificar i dominar l’ús de noves eines.
– Transformar el corrent altern en corrent continu.
– Passar de sistema decimal a binari.
– Passar de sistema binari a decimal.
4
25
UNITAT

Avaluació
CRITERIS D’AVALUACIÓ
UNITAT 4
L’electrònica
Nom dels alumnes
És capaç de reconstruir un procés a partir d’un
esquema funcional.
Sap identificar els components electrònics bàsics.
Sap utilitzar els diferents aparells de mesura.
Sap mesurar el valor d’un resistor.
Sap calcular el percentatge de tolerància d’un
resistor.
És capaç de muntar un circuit a partir del seu
esquema elèctric.
Sap identificar i dominar l’ús de noves eines.
És capaç de transformar el corrent altern en corrent
continu.
Sap passar de sistema decimal a binari.
Sap passar de sistema binari a decimal.

Les telecomunicacions, avui
CONCEPTES PROCEDIMENTS
ACTITUDS, VALORS I NORMES
CONTINGUTS
• Identificació dels components del maquinari d’un ordinador.
• Identificació de les parts de la unitat central d’un ordinador.
• Identificació de les parts d’un telèfon.
• Caracterització dels aparells de comunicació.
• Construcció d’un mesclador de so.
• Identificació dels mitjans a través dels quals s’estableix una
connexió telefònica a partir d’un esquema.
• Interpretació d’esquemes per a la compleció de frases que
s’hi refereixen.
• Identificació dels elements d’un mòdem.
• Recerca d’informació sobre els satèl·lits de comunicacions.
• El processador (CPU). Font d’alimentació, unitats
d’emmagatzematge i placa principal.
• Memòria RAM i memòria ROM.
• Unitats de mesura de la memòria d’un ordinador: byte i bit.
• Les unitats d’emmagatzematge massiu.
• Comunicació i tecnologia.
• L’electricitat i la comunicació.
• La comunicació auditiva: el telèfon, la ràdio, el magnetòfon.
• El sistema analògic i el sistema digital.
• La telefonia digital.
• La telefonia mòbil.
• La televisió digital.
• Els límits del progrés tecnològic.
• Valoració positiva dels avantatges que ha comportat la
informàtica a l’hora de simplificar tasques, millorar la
qualitat de vida, etc.
• Valoració de la importància dels mitjans de comunicació en
l’actualitat.
• Valoració de la importància de la tecnologia com a factor de
millora de les condicions de vida de l’ésser humà.
• Conscienciació que l’evolució de les tecnologies pot fer
augmentar les diferències entre els països desenvolupats i
els subdesenvolupats.
Programació
CONTINGUTS I OBJECTIUS DIDÀCTICS
OBJECTIUS DIDÀCTICS L’alumne/a ha de ser capaç de:
– Identificar els components del maquinari d’un
ordinador.
– Identificar les parts de la unitat central d’un ordinador.
– Identificar les parts d’un telèfon.
– Caracteritzar els aparells de comunicació.
– Construir un mesclador de so.
– Identificar els mitjans a través dels quals s’estableix
una connexió telefònica a partir d’un esquema.
– Interpretar esquemes per a la compleció de frases que
s’hi refereixen.
– Identificar els elements d’un mòdem.
– Cercar informació sobre els satèl·lits de comunicacions.
5
27
UNITAT

Avaluació
CRITERIS D’AVALUACIÓ
UNITAT 5
Les
telecomunicacions,
avui
Nom dels alumnes
Sap identificar els components del maquinari d’un
ordinador.
Sap identificar les parts de la unitat central d’un
ordinador.
Sap identificar les parts d’un telèfon.
És capaç de caracteritzar els aparells de comunicació.
És capaç de construir un mesclador de so.
Sap identificar els mitjans a través dels quals s’estableix
una connexió telefònica a partir d’un esquema.
És capaç d’interpretar esquemes per a la compleció
de frases que s’hi refereixen.
Sap identificar els elements d’un mòdem.
És capaç de cercar informació sobre els satèl·lits de
comunicacions.

Automàtica i robòtica
CONCEPTES PROCEDIMENTS
ACTITUDS, VALORS I NORMES
CONTINGUTS
• Identificació dels elements que configuren l’ofimàtica.
• Compleció de frases sobre sistemes hidràulics d’elevació a
partir d’un esquema.
• Explicació dels fonaments de compressors rotatius i
alternatius a partir d’esquemes.
• Explicació de dos sistemes de control a partir d’esquemes.
• Identificació de les parts d’un robot.
• Construcció d’un elevador hidràulic.
• Mecanització i automatització.
• L’ofimàtica.
• Els fluids.
• Propietats dels fluids.
• Els sistemes hidràulics.
• Els sistemes pneumàtics.
• Els sistemes mecànics.
• Els motors pas a pas.
• La realimentació.
• Els sistemes de transferència.
• La informàtica en els processos automatitzats.
• La robòtica i les seves aplicacions. Els robots.
• La visió artificial.
• Les unitats de fabricació flexible.
• Autonomia en la recerca de les fonts d’informació.
• Elaboració acurada i presentació correcta del treball
individual i en grup.
• Valoració de la importància de la tecnologia a l’hora de
simplificar tasques quotidianes, millorar la qualitat de vida,
etc.
• Disposició a no abandonar la resolució d’un problema
malgrat les dificultats inicials, sense haver esgotat tots els
recursos.
• Valoració de la tecnologia en l’entorn social.
Programació
CONTINGUTS I OBJECTIUS DIDÀCTICS
OBJECTIUS DIDÀCTICS L’alumne/a ha de ser capaç de:
– Identificar els elements que configuren l’ofimàtica.
– Completar frases sobre sistemes hidràulics d’elevació a
partir d’un esquema.
– Explicar els fonaments de compressors rotatius
i alternatius a partir d’esquemes.
– Explicar dos sistemes de control a partir d’esquemes.
– Identificar les parts d’un robot.
– Construir un elevador hidràulic.
6
29
UNITAT

Avaluació
CRITERIS D’AVALUACIÓ
UNITAT 6
Automàtica
i robòtica
Nom dels alumnes
Sap identificar els elements que configuren
l’ofimàtica.
Sap completar frases sobre sistemes hidràulics
d’elevació a partir d’un esquema.
És capaç d’explicar els fonaments de compressors
rotatius i alternatius a partir d’esquemes.
És capaç d’explicar dos sistemes de control a partir
d’esquemes.
Sap identificar les parts d’un robot.
És capaç de construir un elevador hidràulic.

Confecció de pàgines web
CONCEPTES PROCEDIMENTS
ACTITUDS, VALORS I NORMES
• Ús del redactor de pàgines web de Netscape.
• Edició de pàgines web en format HTML 3.0.
• Reconeixement del format de les imatges en un web.
• Inserció d’imatges en un web.
• Edició de GIF animats.
• Ús de taules per presentar dades i per maquetar la
informació dins de les pàgines web.
• Inserció d’enllaços dins de les pàgines.
• Ús de sons i altres recursos multimèdia.
• El redactor de pàgines web.
• El format HTML 3.0.
• Imatges i taules.
• Els formats JPG i GIF.
• Els GIF animats.
• Els Applets.
CONTINGUTS
• Hàbit de presentar acuradament una pàgina web.
• Hàbit de considerar l’estètica de la composició i disseny
d’un document i de tota una pàgina web.
• Hàbit de recerca de la informació adient prèvia a la
confecció d’una pàgina web.
• Valoració dels resultats aconseguits amb la integració de
documents de diferents programes.
Programació
CONTINGUTS I OBJECTIUS DIDÀCTICS
OBJECTIUS DIDÀCTICS L’alumne/a ha de ser capaç de:
– Utilitzar el redactor de pàgines web de Netscape.
– Editar pàgines web en format HTML 3.0.
– Reconèixer el format de les imatges en un web.
– Insertar imatges en un web.
– Editar GIF animats.
– Utilitzar taules per presentar dades i per maquetar la
informació dins de les pàgines web.
– Insertar enllaços dins de les pàgines.
– Utilitzar sons i altres recursos multimèdia.
7
31
UNITAT

Avaluació
CRITERIS D’AVALUACIÓ
UNITAT 7
Confecció
de pàgines web
Nom dels alumnes
És capaç d’utilitzar el redactor de pàgines web de
Netscape.
Sap editar pàgines web en format HTML 3.0.
És capaç de reconèixer el format de les imatges en un
web.
Sap insertar imatges en un web.
Sap editar GIF animats.
És capaç d’utilitzar taules per presentar dades i per
maquetar la informació dins de les pàgines web.
Sap insertar enllaços dins de les pàgines.
És capaç d’utilitzar sons i altres recursos multimèdia.

Confecció de pàgines web amb el Flash
CONCEPTES PROCEDIMENTS
ACTITUDS, VALORS I NORMES
• Dibuix vectorial amb el Flash.
• Creació de fotogrames de pel·lícula.
• Encadenament de fotogrames per fer petites escenes de
pel·lícula.
• Creació d’animacions d’objectes.
• Interacció a les escenes de les pel·lícules.
• Incorporació de so i imatges d’altres programes a les
pel·lícules.
• El programa Flash.
• La finestra del Flash.
• Classes d’objectes del Flash.
• Fotogrames i línia de temps.
• Les capes en el Flash.
• Les animacions del Flash.
• Les accions Flash.
CONTINGUTS
• Hàbit de presentar acuradament els projectes.
• Ús correcte del lèxic adquirit al llarg de la unitat.
• Hàbit de considerar l’estètica de la composició i disseny
d’un document i de tot un projecte.
• Hàbit de recerca de la informació adient prèvia a
l’elaboració d’un projecte.
• Valoració dels resultats aconseguits amb la integració de
documents de diferents programes.
Programació
CONTINGUTS I OBJECTIUS DIDÀCTICS
OBJECTIUS DIDÀCTICS L’alumne/a ha de ser capaç de:
– Fer un dibuix vectorial amb el Flash.
– Crear fotogrames de pel·lícula.
– Encadenar fotogrames per fer petites escenes de
pel·lícula.
– Crear animacions d’objectes.
– Interaccionar les escenes de les pel·lícules.
– Incorporar so i imatges d’altres programes a les
pel·lícules.
8
33
UNITAT

Avaluació
CRITERIS D’AVALUACIÓ
UNITAT 8
Confecció de
pàgines web amb
el Flash
Nom dels alumnes
És capaç de fer un dibuix vectorial amb el Flash.
És capaç de crear fotogrames de pel·lícula.
Sap encadenar fotogrames per fer petites escenes
de pel·lícula.
És capaç de crear animacions d’objectes.
Sap interaccionar les escenes de les pel·lícules.
És capaç d’incorporar so i imatges d’altres programes
a les pel·lícules.

UNITAT 1. L’empresa
Orientacions generals
Amb independència dels suggeriments didàctics i de les respostes
de les qüestions del llibre d’activitats que us oferim
en aquesta guia, cal tenir present unes recomanacions de
tipus general comunes a totes les unitats didàctiques, que
plantegem tot seguit:
– És important l’atenció a la diversitat. Per tant s’ha de procurar
respectar el ritme de treball dels alumnes i aplicar,
si cal, activitats de reforç i d’ampliació. Tampoc no cal, si
no es creu convenient, fer totes les activitats comunes proposades,
sinó una selecció, tenint en compte les propostes
de treball optatiu que permetin l’adequació a les característiques
de l’escola, del professor i dels alumnes mateixos.
– Es recomana fer les activitats de forma paral·lela al treball
dels coneixements teòrics que es vagin desenvolupant, per
tal de mantenir un equilibri entre el treball intel·lectual i el
manual, la teoria i la pràctica, oferint, així, una visió més
global de la tecnologia. Es procurarà, a més, que la gran
diversitat de coneixements tractats es relacionin, sempre
que sigui possible, amb els d’altres àrees d’ensenyament.
– L’espai que el quadern ofereix per a la majoria de les respostes,
ja sigui en forma de quadre o de pautes per escriure
és reduït, la qual cosa obliga l’alumne a respondre
de forma concreta i sintètica escrivint allò que és realment
fonamental.
– Cal acceptar la pluralitat de respostes que els alumnes i
les alumnes puguin donar, sempre que es moguin dintre
del marc del tema que es tracta.
– En les primeres activitats de dibuix cal tenir molt present
que s’han d’habituar a complir les normes sobre la correcta
utilització dels estris de dibuix per evitar que adquireixin
mals hàbits.
– Quan es facin projectes per fer treballs de taller, cal
orientar-los perquè es proposin activitats que estiguin en
condicions de realitzar d’acord amb les seves pròpies
possibilitats, dels mitjans disponibles en el taller i de l’experiència
del professor. És millor un treball més senzill però
ben acabat i que funcioni que no pas un altre que sigui llarg
i difícil però que no surti bé.
– Quan es facin activitats pràctiques en el taller, convé un
acompanyament personalitzat sempre que calgui i sobretot
quan es manipulin eines de tall i màquines eines,
vetllant tothora perquè se segueixin de forma correcta les
normes de seguretat.
– Com a norma general cal donar especial importància al foment
dels valors humans que condueixen a millorar la convivència,
el clima de diàleg, el respecte per l’opinió dels
altres i el sentit de crítica, sempre en un to constructiu.
D’una manera especial, i tenint en compte les característiques
pròpies de la tecnologia, és recomanable potenciar
el sentit de l’estalvi, la racionalització de l’ús dels
recursos naturals, i el respecte pel medi ambient.
Recursos didàctics g guia
35
De l’artesania a la indústria
Activitat individual
La finalitat d’aquesta activitat és que els/les alumnes s’adonin
que certs tipus d’oficis i empreses han sofert una evolució
i han passat de ser artesanals a ser més industrialitzats,
mentre que altres encara mantenen el seu caràcter purament
artesanal.
Metodologia
Cada alumne/a ha de fer una recerca històrica que li permeti
elaborar un dossier sobre els aspectes següents:
– Oficis i empreses que han passat de ser purament artesanals
a ser industrials. És el cas, per exemple, de la confecció
de sabates, la fabricació de maons o totxos, la fabricació
de mobles, el treball amb el vidre, l’ofici de
rellotger, etc.
– Oficis i empreses que avui encara mantenen el seu caràcter
artesanal. És el cas dels basters, els cistellaires de vímet,
els fabricants de bótes de vi, etc.
Un cop elaborat el dossier, pot ser interessant fer una petita
exposició oral davant la resta de la classe.
El procés de constitució legal d’una empresa
Activitat de grup
Amb aquesta activitat es pretén que l’alumnat pugui conèixer
els tràmits necessaris per constituir legalment qualsevol
empresa. Per fer-ho, cal que busquin informació sobre
els passos que s’han de fer per crear i constituir una empresa
d’acord amb la legislació vigent sobre aquest tema.
Poden informar-se’n al registre mercantil, l’agència tributària,
gestories, notaries...
Metodologia
Els passos que considerem necessaris i obligatoris són
els següents:
– Elecció del nom i de la raó social (atenent els criteris ja exposats
en el llibre d’activitats).
– Redacció de l’escriptura de constitució.
– Atorgament de l’escriptura pública; signatura davant notari
de l’escriptura de constitució.
– Pagament dels tributs de constitució de l’empresa a
l’agència tributària.
– Inscripció de la nova empresa al registre mercantil.
– Sol·licitud del codi d’identificació fiscal (CIF).

Recursos didàctics
UNITAT 2. El procés de fabricació
De què és fet aquest objecte?
Activitat individual
Amb aquesta activitat es pretén que els/les alumnes desenvolupin
la capacitat d’analitzar la composició i la procedència
de les primeres matèries que constitueixen un objecte
tecnològic qualsevol.
Metodologia
L’alumnat, preferentment sol o bé per parelles, ha d’escollir
un objecte tecnològic d’ús quotidià (televisor, ordinador,
batedora, bicicleta, maquinetes de fer punta als llapis, bolígraf,
llapis...) i identificar la primera matèria de tots els seus
components. També es pot omplir una taula en què s’especifiquin
el nom de l’objecte, les primeres matèries de què
és fet i la procedència.
Objecte
Matèries primeres
dels components
Procedència
El procés de fabricació en directe
Activitat de grup
L’activitat que proposem consisteix a fer una visita a alguna
empresa per tal de veure com s’hi desenvolupa el procés
de fabricació. Aquests són alguns suggeriments:
– Visita a una fàbrica de productes alimentaris o a un escorxador.
– Visita a una planta de tractament de residus sòlids urbans
o a una depuradora d’aigües.
– Visita a una indústria tèxtil o una fàbrica de confecció.
– Visita a una gran empresa del sector de l’electrònica o les
telecomunicacions.
– Visita a una empresa química o a una fàbrica de productes
cosmètics.
És molt important que els/les alumnes, abans de fer alguna
d’aquestes visites, elaborin prèviament un petit quadern
de treball amb diverses preguntes que puguin confirmar o
complementar el que s’ha estudiat en el llibre de continguts
i el que s’ha treballat a classe.
Reciclant el plàstic
Activitat de grup
Amb aquesta activitat es pretén que l’alumnat pugui conèixer
com es fa el procés de reciclatge del plàstic des de la
seva recollida selectiva a les ciutats fins que surt de la fàbrica
de productes elaborats amb plàstic reciclat.
Els/les alumnes, en grups de dos o tres, han de buscar informació
sobre el procés de reciclatge del plàstic i elaborar
un dossier que doni resposta a les preguntes següents:
• Com es fa la recollida selectiva de plàstic? Quins productes
es recullen?
• Un cop a la fàbrica recicladora, quin és el procés que se
segueix?
• Quines màquines intervenen en aquest procés i quina és
la seva funció?
• Com funciona una fàbrica de productes elaborats a partir
de plàstic reciclat?
• Quines aplicacions té el plàstic reciclat?
• Quins avantatges respecte al medi ambient té el reciclatge?
Sobre la deformació plàstica
Activitat individual
Amb aquesta activitat es pretén que l’alumnat aprofundeixi
en el coneixement de les màquines eina que treballen mitjançant
la deformació plàstica.
Cada alumne/a ha de buscar informació en llibres especialitzats,
catàlegs, enciclopèdies... per poder contestar les preguntes
següents:
• En què consisteix exactament el treball anomenat de
“deformació plàstica”?
• Quins tipus de materials es poden treballar per deformació
plàstica?
• Quins tipus de peces es fabriquen pel procediment de deformació
plàstica?
• Amb quines màquines eina es fabriquen aquestes peces?
Explica’n les parts i el funcionament.
És convenient recollir aquestes preguntes i les respostes
aportades per l’alumnat en un dossier, en el qual es poden
afegir les informacions obtingudes de catàlegs, llibres o revistes.

UNITAT 3. La metrologia / La logística i el transport
El control de trànsit ferroviari
Activitat de grup
En aquesta unitat, és molt apropiada la visita a una companyia
ferroviària. Suggerim el Centre de Control de Trànsit
del Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya, des d’on
es porta a terme la direcció i la supervisió del trànsit ferroviari
mitjançant sistemes informàtics.
Aquest centre ofereix un fullet informatiu adreçat als visitants
per tal que puguin fer un millor seguiment de la informació
que es dóna durant la visita. Aquesta informació també fa
referència als sistemes automàtics per al control de trens.
La visita es pot completar amb un qüestionari elaborat prèviament
a classe que complementi part del que s’ha treballat
en el llibre de text. És molt important incloure-hi qüestions
com les següents: amplada de via, tipus d’energia utilitzada,
cost del quilòmetre (es pot calcular a partir del preu d’un
trajecte), infraestructura i senyalització...
Un bon complement d’aquesta sortida és la visita al centre
operatiu de Rubí, on es fan les grans revisions del material
rodant i motriu d’aquesta companyia.
El transport ecològic
Activitat individual
Tots sabem la gran contaminació que produeixen els vehicles
de motor que funcionen amb combustibles derivats del
petroli. La necessitat de protegir el medi ambient ha fet que
sorgeixin múltiples alternatives per tal de fer funcionar els
motors dels automòbils amb energies menys contaminants.
Aquesta activitat pretén que els/les alumnes s’adonin que
és possible el transport de persones i mercaderies utilitzant
altres fonts energètiques, renovables i menys contaminants.
Metodologia
Podeu demanar als alumnes que busquin informació en llibres
tècnics, revistes, enciclopèdies, etc. sobre el cotxe solar
i el cotxe elèctric. Amb tota la informació obtinguda els
podeu proposar que elaborin un quadre comparatiu en què
quedin reflectits els avantatges i els inconvenients d’aquests
tipus de vehicles i que els comparin amb els vehicles tradicionals
de gasolina.
Recursos didàctics
Les fires: innovacions tecnològiques
Activitat de grup
Aquesta activitat permetrà als alumnes i les alumnes conèixer
un dels esdeveniments més importants que proporciona
informació rellevant de les innovacions tecnològiques més
actuals en determinats sectors industrials.
Metodologia
L’activitat consisteix en fer que els alumnes, en grups de dos
o tres, busquin informació de les fires més importants que
s’organitzen en el seu entorn més immediat.
És possible que puguin disposar d’un calendari de l’exposició
i d’informació referent als tipus de productes que s’hi exposen.
A partir d’aquesta informació, es farà una posada en
comú i, de manera consensuada, es triarà el tipus de fira que
es pot visitar.
Un cop feta la tria, tots els alumnes han de participar en la
preparació de la visita. Per exemple: un grup pot buscar informació
de les edicions anteriors; un altre pot ocupar-se de
mirar amb quin mitjà de transport s’hi arriba; un altre pot preparar
un qüestionari per a la visita...
Un cop feta la visita, i amb tot el material recollit, cada grup
pot elaborar un document gràfic que inclogui tot allò que s’ha
vist i ha estat d’interès. Cal remarcar allò que ha constituït
una novetat o un gran avenç per a un sector determinat.
Com ens “venen la moto”
Activitat de grup
L’objectiu d’aquesta activitat és que l’alumnat s’adoni de la
influència que té el màrqueting en els consumidors i aprengui
a valorar críticament si el producte que ens venen respon
a una necessitat o en crea una de nova.
Metodologia
Els alumnes, en grups de dos o tres, han de buscar anuncis
als diaris, les revistes, etc. És molt recomanable analitzar
el màrqueting de les empreses de roba mitjançant la resposta
de les preguntes següents:
• Quina és la característica principal que es destaca del producte?
• Quina identificació es fa entre el producte que s’ofereix
i un determinat sector de població (infants, jovent, adults,
homes, dones...)?
• S’especifica de quin material és fet el producte?
• Es valora més la qualitat del producte en si o la marca de
l’empresa venedora?
• Fins a quin punt el fet de veure aquell anunci crea en nosaltres
el desig de comprar el que s’hi anuncia?
Aquestes són només unes quantes preguntes orientatives,
però l’estudi comparatiu pot ser molt més exhaustiu. Cal deixar
un cert marge d’actuació a l’alumnat. En aquest sentit,
poden arrodonir el seu treball dissenyant una contrarèplica,
és a dir, un anunci crític, de l’anunci més interessant.
g guia
37

Recursos didàctics
UNITAT 4. L’electrònica
Combinacions de circuits amb tres resistències
Activitat de grup
L’objectiu d’aquesta activitat és l’estudi i l’anàlisi de les característiques
d’un circuit en sèrie i la comparació d’aquestes
amb les pròpies d’un circuit en paral·lel i d’un circuit mixt.
Sempre treballarem en corrent continu.
Material:
– Font d’alimentació regulable per oscil·lar entre tensions de
0 a 18 V
– Tèster o multímetre
– Placa Board amb els seus fils de connexió
– Tres resistències d’1 kΩ, 2 kΩ i 3 kΩ
Metodologia
Es treballarà en grups de dos o tres alumnes, que es repartiran
la feina de muntatge, la mesura de dades i redacció
i l’anàlisi dels resultats.
A Comproveu el valor de les resistències mitjançant el tèster.
B Munteu les tres resistències en sèrie i connectar-les a
la font d’alimentació a 6 V, 12 V i 18 V de manera successiva.
C En cada cas, mesureu les caigudes de tensió parcials de
cada resistència i també la intensitat total del circuit i parcial
de cada resistència (sempre amb el tèster).
D Comproveu si els valors s’ajusten a la llei d’Ohm estudiada.
Cal fer la comprovació a partir de la taula següent:
E
F
G
Tensió
6 V
12 V
18 V
V 1 V 2 V 3 I 1 I 2 I 3 I total
S’ajusta
a la llei d’Ohm
Sí/No
Sí/No
Sí/No
Feu les mateixes operacions anteriors (1 a 4), però situant
les tres resistències en paral·lel.
Analitzeu, en cada grup, les possibles combinacions de
circuits mixtos que es poden obtenir (cal ajudar els
alumnes perquè arribin a la conclusió que es poden
combinar, alternant les tres resistències de forma rotativa,
un circuit de dues resistències en paral·lel, en sèrie
amb la tercera, o bé un altre circuit de dues resistències
en sèrie i en paral·lel amb la tercera).
Intenteu fer, per a tots els grups, almenys una combinació
dels dos possibles circuits mixtos. Cal seguir les
mateixes operacions dels passos 1 a 4.
Pel que fa a aquests darrers circuits, és possible que hàgim
d’ajudar els alumnes a demostrar que es compleix
la llei d’Ohm en tots els casos, la qual cosa pot ajudar
a introduir conceptes nous.
Finalment, s’analitzaran els resultats obtinguts entre tota
la classe.
Analitzem diferents components electrònics de circuits
impresos
Activitat de grup
El circuit imprès és el sistema d’interconnexió més utilitzat
en tots els muntatges electrònics i convé que l’alumnat tingui
contacte amb aquest tipus de material. No es tracta de
buscar components estranys, sinó reconèixer els components
electrònics estudiats en el llibre de text.
Metodologia
En grups de tres o quatre, cal que busquin plaques de circuits
impresos d’elements vells, que no funcionin o estiguin
en absolut desús (per exemple, una batedora espatllada, un
telèfon antic, un televisor que no funciona, etc.).
Al laboratori, cal intentar separar els elements electrònics que
reconeguin o que identifiquin després del seu estudi.
No es tracta de trobar gaires elements, però sí que cal fixarse
en diferents aspectes:
– El tipus de component (díode, transistor, bobina, condensador,
etc.).
– La capacitat o les característiques més importants.
– La funció dins del circuit.
Cal contestar les preguntes anteriors en una cartolina en què
hi hagi una graella. També s’hi pot enganxar el component
electrònic.
Al final, es poden posar en comú els components dels diferents
grups i analitzar els que es considerin més interessants.

UNITAT 5. Les telecomunicacions, avui
Enregistrant so a l’ordinador
Activitat de grup
L’objectiu d’aquesta activitat és que l’alumnat aprengui a utilitzar
l’ordinador com a eina per a l’enregistrament de so (i
les aplicacions que se’n puguin derivar). Evidentment, per
dur a terme el que ens proposem cal disposar d’equips multimèdia,
és a dir, ordinadors amb targeta de so, lector de CD,
micròfon, altaveus... i del programari adient.
Metodologia
Els alumnes, en parelles, han d’accedir al sistema operatiu
de l’ordinador (el Windows 95 disposa de l’opció multimèdia).
Cal anar al menú Inici, obrir l’opció Programes i, després,
la finestra Accessoris. A continuació, cal seleccionar
el menú Multimèdia i, després, el submenú Gravadora de
so. La finestra que s’obre presenta uns botons coneguts per
tots: Play, Record, Rew, Fwd, Stop.
Per començar a gravar només cal apropar-se al micro i fer
un clic sobre el botó Record. És important observar com, a
mesura que es parla, és possible veure l’espectre de veu
(com es distribueixen les ones sonores en funció de la freqüència).
També resulta curiós provar les opcions Eco o Invertir
so.
Per aprofundir més en el tema de l’espectre de veu, es pot
utilitzar qualsevol dels programes d’idiomes que porten incorporat
un reconeixedor de veu. En aquest cas, quan es
pronuncia una paraula l’espectre queda gravat, la qual cosa
permet comprovar si s’ha pronunciat correctament superposant
en la pantalla aquest espectre i l’espectre d’una persona
nativa que pronuncia el mateix.
La ràdio: emissió-recepció
Activitat de grup
L’objectiu d’aquesta activitat és que els alumnes facin un
muntatge electrònic a partir de productes comercials (kits
de muntatge) i coneguin el funcionament teòric i pràctic de
la ràdio.
Metodologia
Els alumnes, en grups de tres o quatre, poden adquirir un
kit electrònic de muntatge d’una emissora o d’un receptor
de ràdio. Aquests kits porten incorporat un fullet amb les instruccions
que cal seguir per al muntatge i per a la comprovació
posterior del seu funcionament. Bàsicament es tracta
de soldar components sobre una placa de circuit imprès
i després comprovar-ne el funcionament. També és possible,
un cop muntat i comprovat el circuit, col·locar-lo en una
capsa metàl·lica per donar-li més vistositat i protegir-lo millor.
Recursos didàctics g guia
39
Comparant línies de transmissió i cables
Activitat individual
Una línia de transmissió (LT) és aquell mitjà físic capaç de
transmetre energia electromagnètica d’un punt a un altre,
tot transportant informació. Un cable és una agrupació de
línies de transmissió paral·leles.
L’objectiu d’aquesta activitat és que els alumnes coneguin
les diferències (físiques, elèctriques, d’utilització...) entre les
línies de transmissió i els cables més utilitzats en el món de
les telecomunicacions.
Metodologia
Cada alumne ha de buscar la informació adequada (en llibres,
revistes especialitzades, catàlegs...) per omplir una taula
comparativa, que pot ser semblant a aquesta:
Conductor
LT
Bifilar
Característiques
físiques
És formada per
dos fils: un d’anada
i un de tornada,
recoberts per
una protecció
aïllant
Aplicacions
Molt utilitzada
en telefonia
Marge de
freqüència
De 20 Hz
a 20 KHz
La taula es pot completar amb dades d’una LT unifilar, un
cable de parells, un cable coaxial i un cable de fibra òptica.
La telefonia fixa enfront de la telefonia mòbil
Activitat de grup
L’objectiu d’aquesta activitat és que l’alumnat conegui el funcionament
d’una central de telefonia fixa perquè després pugui
comparar la telefonia fixa i la telefonia mòbil.
Metodologia
La primera part de l’activitat es desenvolupa durant la visita
a una central de telefonia fixa on els alumnes podran observar
els sistemes de senyalització, commutació, enrutament
dels senyals telefònics... És important que durant la
visita facin un treball relacionat amb el programa de la classe.
Per tant, és necessària una preparació prèvia perquè sàpiguen
on van, què veuran i què s’espera que facin durant
la visita.
La segona part d’aquesta activitat, que es desenvoluparà a
la classe, consisteix a fer un quadre comparatiu en què quedin
reflectits els avantatges i els inconvenients de la telefonia
fixa enfront de la telefonia mòbil.

Recursos didàctics
UNITAT 6. Automàtica i robòtica
Encistellant amb l’aire
Activitat de grup
L’objectiu d’aquesta activitat és que els alumnes, a més de
construir un joc, s’adonin de la gran quantitat d’aplicacions
que pot tenir un sistema hidràulic. Per això, els proposem
la construcció d’una cistella de bàsquet que permetrà encistellar
una pilota de tenis de taula amb l’impuls de l’aire
provinent d’una xeringa.
Material:
– Aglomerat de 300 mm x 200 mm i 17 mm de gruix
– Llistó de fusta de 30 mm x 12 mm
– Una xeringa de plàstic de 60 ml.
– 50 cm de tub de plàstic flexible de 4 mm de diàmetre interior
– Un embut petit que encaixi amb el tub flexible
– Un tub petit de silicona transparent
– Contraplacat de 120 mm x 100 mm i 4 mm de gruix
– Filferro de 2,5 mm
– Una xarxa petita de plàstic
– Pintura blanca i negra
– Una pilota de tenis de taula
Metodologia
Per fer aquesta activitat cal que els alumnes segueixin els
passos següents:
A Construïu amb el llistó de 30 mm x 12 mm els suports
de la xeringa i de l’embut.
B Fixeu amb cargols el cos de la xeringa sobre el suport,
que ha de quedar vertical. El tub de la xeringa ha de quedar
a la part superior.
C Munteu sobre l’aglomerat de 300 mm x 200 mm el suport
de la xeringa; procureu que quedi ben fix.
D Fixeu el tub de plàstic a l’embut amb silicona.
E Introduïu l’embut en el seu suport i fixeu-lo amb silicona.
Inclineu-lo una mica cap a la cistella.
F Construïu amb filferro el cèrcol de la cistella. Ha de tenir
un diàmetre d’1 cm més gran que el de la pilota. Pengeu-hi
la xarxa.
G Agafeu el contraplacat de 120 mm x 100 mm i pinteuhi
el taulell de la cistella. Un cop ben sec, feu-hi un forat
i fixeu-hi el cèrcol de la cistella.
H Construïu el peu de la cistella utilitzant el llistó de 30 mm
x 12 mm; claveu-lo a la base d’aglomerat i sobre el taulell
de la cistella.
I Uniu el tub de plàstic flexible a la xeringa.
J Agafeu la pilota i llanceu-la a la cistella amb la xeringa.
Comproveu quina és la distància més adient per al sistema
de llançament i, un cop determinada, fixeu la cistella
a l’aglomerat.
Ara, només cal entrenar-se una mica per arribar a ser el millor
encistellador de bàsquet de taula.
Simbologia hidràulica
Activitat individual
L’objectiu d’aquesta activitat és que els alumnes puguin ampliar
els seus coneixements sobre la simbologia hidràulica
i la seva utilització en la representació de circuits hidràulics.
Metodologia
Cal que els alumnes s’adonin que a l’hora de dibuixar un circuit
hidràulic, igual que en altres tipus de circuits, és necessari
buscar la solució més adequada. Això ens permetrà
dibuixar-lo de forma esquemàtica mitjançant una simbologia
normalitzada.
Cada alumne ha de dibuixar el circuit hidràulic amb la simbologia
normalitzada corresponent a l’activitat procedimental
que es proposa en el llibre de text.

UNITAT 7. Confecció de pàgines web
UNITAT 8. Confecció de pàgines web amb Flash
Quant a aquestes dues darreres unitats, qualsevol recurs
d’ampliació implica l’elaboració de diferents pàgines web.
En el llibre de text hi ha diferents propostes, per això cal recopilar
les idees més interessants per ampliar el treball de
les unitats 7 i 8.
Idees per a cinc projectes d’activitats
La revista del centre en format electrònic
Aquest és un projecte per participar en la publicació de la
revista del vostre centre. Si al vostre centre no hi ha una revista,
en podeu proposar una vosaltres mateixos.
Un conte interactiu
És un conte en què el lector fabrica la seva història. Primer
de tot, haureu d’elaborar la primera pàgina del conte amb
un petit text i dos enllaços diferents, cada un amb una continuació
diferent del conte. Cadascuna d’aquestes dues
pàgines s’ha de ramificar en dues més, i així successivament.
Podeu fer tantes ramificacions com vulgueu, però heu
de recordar que totes les branques del conte han de tenir
un final.
Els premis Sant Jordi del centre
De ben segur que al vostre centre s’organitza algun tipus de
premi literari, per exemple els premis Sant Jordi. Podeu fer
un recull dels treballs premiats i fer-ne una tria seguint algun
criteri. Per exemple, els textos i les poesies presentats
pels alumnes del vostre nivell, tots els premis dels tres darrers
anys, només els de poesia, etc. Una vegada triats els
textos, cerqueu alguna imatge adequada per a cada text
i feu un conjunt de pàgines que conformin el web dels premis.
El mercat
Al teu barri o al teu poble, segur que hi ha un mercat o un
conjunt de botigues on acostumeu a anar a comprar. Feu fotografies
a les diferents parades del mercat; escriviu, a
més, el nom de la parada i feu alguna pregunta al botiguer.
Amb tota aquesta informació elaboreu un petit text explicatiu
i confeccioneu el web.
El teu esport preferit
De ben segur que teniu un esport preferit. Creeu un web
sobre aquest esport: busqueu i elaboreu informació sobre
les regles del joc, les característiques del camp on es juga,
els jugadors o els equips famosos, els resultats d’alguns
equips al llarg del darrer any, els resultats globals durant
aquest any... Afegiu-hi fotografies (les podeu fer vosaltres
mateixos).
Recursos didàctics g guia
41

Consideracions prèvies
L’avaluació additiva de qualsevol període educatiu
ha de respondre a les característiques següents:
• Ha de fer referència a tots els continguts estudiats
durant el període.
• És un component més de l’avaluació, entesa com
un instrument pedagògic amb les finalitats següents:
– Extreure informació de l’estat d’aprenentatge
de l’alumnat, en cada fase de les unitats
didàctiques, per poder adequar la intervenció
docent a cada situació concreta.
– Implicar l’alumnat en el procés d’aprenentatge
propi informant-lo, orientant-lo, motivant-lo
i fent-lo més autònom.
• De la mateixa manera que les avaluacions inicial i
formativa, l’avaluació additiva té una funció reguladora:
la informació que se n’obté ha d’adreçarse
més a adequar les decisions següents sobre
l’aprenentatge de l’alumnat que no pas a certificar
els nivells d’aprenentatge assolits.
• Les activitats d’avaluació en què es concreta han
d’aconseguir la participació directa i activa de
l’alumnat en un ambient normalitzat que afavoreixi
la seva implicació i que garanteixi un
mínim de fiabilitat de la informació obtinguda
sobre l’estat dels aprenentatges.
• L’alumnat ha de percebre aquesta part de l’avaluació
com una proposta coherent connectada
amb el conjunt de l’activitat realitzada durant el
període avaluat.
Propostes d’avaluació additiva
A continuació es presenten propostes d’avaluació
additiva, coherents amb les característiques apuntades
anteriorment.
1. Activitat d’aprenentatge globalitzadora
Tot i ser conscients de la dificultat de planificar
projectes contextualitzats des d’una sola àrea, se’n
poden fer aproximacions que incorporin una bona
part dels continguts treballats durant el cicle.
Per exemple:
Un estudi sobre una empresa és una activitat globalitzadora
dins de l’àrea de tecnologia, ja que permet
introduir conceptes relacionats amb els que es desenvolupen
en els diferents crèdits del curs. Es poden
analitzar la logística i les màquines que s’utilitzen, el
mitjà de transport que es fa servir per desplaçar les
mercaderies, etc. Pel que fa a l’empresa pròpiament
dita, es poden observar els diferents conceptes esmentats
que hi estan relacionats: l’organigrama, els
productes que fabrica o els serveis que ofereix, les pri-
Avaluació additiva g guia
43
meres matèries, els processos de fabricació, el magatzem,
la part corresponent a comptabilitat i personal...
A més, es poden tractar tots els aspectes relacionats
amb la informàtica, els mitjans de comunicació
analògics i digitals, les màquines eina i tot el que fa
referència a l’automatització i la robotització.
Si, a més, es vol treballar aquesta activitat d’una manera
interdisciplinària, es poden trobar recursos per
apropar-nos a les altres àrees (matemàtiques, ciències
socials, llengua i, fins i tot, ciències naturals).
1.1 Activitat globalitzadora
Inicialment, per treballar l’activitat d’una manera globalitzadora
dins l’àrea tecnològica proposem dos conjunts
de subactivitats:
• Activitats per treballar conceptes referents a l’organització,
la fabricació i la gestió empresarial.
– Fer l’organigrama de l’empresa.
– Anomenar les diferents primeres matèries o
productes semielaborats utilitzats i indicar-ne el
lloc de procedència.
– Descriure el procés de fabricació del producte
que elabora l’empresa i indicar en quines fases
de la fabricació es fa el control de qualitat.
– Anomenar els diferents tipus de residus industrials
que genera l’empresa i indicar quin tipus
de tractament reben per no malmetre el
medi ambient.
– Analitzar l’estructura del magatzem i els sistemes
de transport que s’hi utilitzen.
– Analitzar el codi de barres que porta el producte
elaborat.
– Analitzar la nòmina d’una persona de l’empresa
i calcular el cost anual d’aquesta persona per
a l’empresa. Calcular també quina quantitat
anual es paga per impostos, Seguretat Social...
i quina és la quantitat neta que rep anualment
el treballador.
– Comprovar l’existència de les mesures de seguretat
laboral i el seu compliment.
• Activitats per treballar els sistemes informàtics,
les pàgines web, els mitjans de comunicació, les
màquines eina i l’automatització:
– Analitzar el tipus d’equips informàtics de què
disposa l’empresa (ordinadors, perifèrics, programaris,
etc.).
– Elaborar el portal de presentació de l’empresa
per a clients i proveïdors amb una pàgina web,
prèviament estudiada.
– Anomenar els mitjans de comunicació que permeten
a l’empresa rebre i transmetre informació
i els mitjans que utilitza per al màrqueting o
la propaganda del seu producte.
– Fer un reportatge gràfic (fotografia o vídeo) sobre
l’empresa.

Avaluació additiva
– Anomenar les màquines eina de què disposa
l’empresa per a l’elaboració directa del producte
o per al manteniment.
– Analitzar els sistemes d’automatització i robotització
utilitzats en els diferents processos de
fabricació i emmagatzematge del producte.
1.2 Activitat interdisciplinària
Algunes de les subactivitats exposades anteriorment
ens permeten treballar d’una manera interdisciplinària
amb les àrees de matemàtiques (per exemple,
l’anàlisi d’una nòmina...), ciències naturals (per exemple,
les primeres matèries, els residus industrials...),
ciències socials (per exemple, els mitjans de transport,
les mesures de seguretat, els drets del treballador, els
mitjans de comunicació...) i llengua (per exemple,
explicacions, descripcions, anàlisis...).
Cal entendre aquesta proposta com a unitats didàctiques
de síntesi i, per tant, temporitzades de manera
adequada. És necessària una planificació d’activitat
concreta i detallada, una organització d’aula ajustada
a la complexitat de la proposta (des de treball individual
amb suports fins a treballs en grups cooperatius)
i uns criteris d’avaluació de l’activitat clars i coneguts
per l’alumnat que permetin fer les lectures globals
sobre els aprenentatges individuals i col·lectius dels
nois i noies.
Aquesta proposta es presenta desenvolupada en
les pàgines següents.
2. Activitat basada en les proposades en les activitats
del llibre
Consisteix a fer una revisió a fons de totes les activitats
realitzades al llarg del primer curs, per tal de
seleccionar-ne tres de cada unitat. Els criteris de
selecció es basen tant en la importància dels
continguts que s’hi treballen com en la possible
influència en el progrés personal de l’alumne/a.
En cada activitat seleccionada, cada alumne o
alumna hi ha d’incloure:
– L’enunciat.
– Els continguts més destacats que s’hi treballen.
– Les raons per les quals s’ha triat concretament
aquesta activitat.
Aquesta proposta pressuposa que els nois i noies
han de tenir a l’abast i en condicions tot el material
relacionat amb les activitats.
Cal donar el temps necessari (com a mínim quinze
dies) per poder fer el treball en unes condicions
raonablement favorables.
3. Activitat d’avaluació basada en la redacció d’una
“prova final” sobre els continguts treballats a classe
Consisteix a presentar un recull d’activitats que
facin referència als continguts treballats durant tot
el curs. Els nois i noies han d’elaborar i redactar la
proposta segons unes pautes ben determinades.
Aquesta activitat consta de tres parts ben diferenciades:
3.1. L’elaboració, per part de l’alumnat, de les seves
propostes amb les pautes següents:
3.1.1. Establiment dels criteris ben definits que
permetin determinar el grau d’importància dels
continguts implicats en l’activitat.
3.1.2. Determinació de la tipologia de qüestions
i activitats aconsellables (sempre a partir
d’exemples coneguts i treballats).
3.1.3. Acord sobre el nombre total de qüestions
i activitats que s’han de proposar.
3.1.4. Fixació dels criteris bàsics de presentació
i redacció que en facilitin la lectura.
3.2. La selecció negociada, en grups de cinc, d’un
nombre determinat d’activitats a partir de les elaborades
individualment. S’han de determinar els
criteris d’aquesta negociació i la selecció final.
3.2.1. Cal deixar clar que el treball en grup ha
de basar-se en el treball individual; així, cada
alumne ha d’exposar la seva proposta i explicar
als altres els criteris que ha fet servir per
determinar-la.
3.2.2. Cal advertir-los que aquesta proposta de
grup pot incloure activitats seleccionades del
llibre, la síntesi d’algunes activitats o, fins i tot,
activitats millorades.
3.2.3. Aquesta proposta ha d’incloure un annex
en què constin les propostes individuals que
han servit de base per a la proposta final
negociada.
3.3. La concreció de la proposta definitiva de “prova
global”. El professor o professora farà una selecció
de les propostes presentades i, si cal, hi introduirà
síntesis i millores. Això es pot fer totalment o
parcialment a l’aula mitjançant un debat a partir
d’aquest treball previ de selecció del professorat.
Aquesta proposta de prova global tant pot ser un
bon material per a tot l’alumnat com un material de
reforç per a alumnes amb determinades mancances.
La redacció de preguntes i problemes per a elaborar
una prova global sobre els aprenentatges d’un curs
permet deduir quins són els criteris de selecció dels
continguts fonamentals i quina percepció tenen els
alumnes dels objectius d’aprenentatge que orienten
cadascuna de les unitats.
Per a poder dur a terme aquest treball és
aconsellable que durant tot el curs es duguin a
terme treballs estructurats en grups cooperatius. En
cas contrari, la falta de costum pot provocar el fracàs
de la proposta.

L’empresa
1
2
3
4
5
6
PÀGINA Activitats
D’esquerra a dreta i de dalt a baix:
Servei (atenció mèdica) – Bé (ordinador) – Servei (justícia)
Bé (jaqueta) – Servei (educació) – Bé (moto)
L’esquema mostra el doble intercanvi que es produeix
entre els individus i les empreses: d’una banda, és físic
(l’individu ofereix la seva mà d’obra i l’empresa produeix
uns béns o serveis dels quals es beneficien els individus)
i, de l’altra, és monetari (l’empresa paga un salari a
l’individu i aquest paga un preu pels béns i serveis que
l’empresa ofereix).
• L’esquema és aplicable en tots dos casos. L’única
diferència és que la fàbrica de components electrònics
ofereix a l’individu, és a dir, a la societat, uns béns
(productes tangibles), mentre que el restaurant ofereix
un servei.
D – Tria del nom i la raó social de l’empresa.
F – Redacció de l’escriptura de constitució de l’empresa.
C – Signatura de l’escriptura de constitució de l’empresa
davant notari.
A – Pagament dels tributs de constitució de l’empresa.
E – Sol·licitud d’inscripció de l’empresa al Registre
Mercantil.
B – Sol·licitud del NIF a l’Administració tributària.
PÀGINA
2
2
8
9
Sector primari
Granja d’aviram
Viver de plantes
Piscifactoria
Sector secundari
Fàbrica d’antenes
Fàbrica d’ulleres
Fàbrica d’ordinadors
UNITAT
Sector terciari
1
Banc
Agència de transports
Cinema
Farmàcia
Restaurant
Botiga de roba
Agència de viatges
Òptica
Botiga
d’electrodomèstics
• Predomina més l’activitat agrícola a l’Índia (sector
primari = 61 %).
• No, perquè la indústria correspon al sector secundari,
i a Espanya el percentatge de població activa en aquest
sector és del 30 %, enfront del 18 % d’aquest sector
a l’Índia.
• Els serveis predominen a l’Estat espanyol amb un 63 %
respecte al 21 % de la població activa a l’Índia. Això és
degut a un poder adquisitiu i un desenvolupament social
més alts de l’Estat espanyol i a la gran productivitat del
sector primari, en el qual només un 7 % de la població
activa abasteix el mercat i exporta.
• Un país és més desenvolupat com més alt és el
percentatge de població activa dels sectors secundari
i terciari.
Resposta oberta. Cal tenir en compte aquests
percentatges: empresa petita si té d’1 a 50 treballadors,
mitjana si en té de 51 a 250 i gran si en té més de 250
(possiblement, les grans són les més fàcils de trobar).
7
8
9
PÀGINA
3
0
Solucionari
QUART CURS
• Segons la propietat del capital l’empresa pot ser
pública (Transports Municipals de Barcelona) o privada
(Nestlé, Carrefour...).
• L’empresa pública és finançada per les aportacions
dels membres de la societat mitjançant els impostos
que prefixa l’Administració o institució pública.
• L’empresa individual és una empresa privada
constituïda per una sola persona. Aquesta n’és, a la
vegada, propietari i treballador. N’obté tot el benefici,
però també respon amb el seu patrimoni personal de
les possibles pèrdues que hagi d’afrontar l’empresa.
• Segons l’estructura i la propietat es poden classificar
en: empreses individuals, empreses cooperatives,
societats limitades (SL) o societats anònimes (SA).
Vegeu més informació de cadascuna en la pàgina 14
del llibre de text.
– La SL es caracteritza pel fet que la responsabilitat dels
socis és limitada a la seva participació i el capital és
representat per participacions. C
– A l’empresa cooperativa, els treballadors no poden serne
alhora propietaris. F/Correcció: A l’empresa
cooperativa els treballadors en són, alhora, els
propietaris.
– A la SA, qualsevol persona pot convertir-se en
accionista i obtenir així el dret a participar de la gestió
de l’empresa. C
– Un treballador autònom és una persona que treballa
per compte propi. C
– A la SA, tots els accionistes tenen el mateix nombre
de vots. F/Correcció: A la SA, els accionistes tenen el
nombre de vots en funció del seu nombre accions.
– A la cooperativa, els treballadors participen en la presa
de totes les decisions que afecten l’empresa. C
Departaments
Dep. de compres
Dep. de
producció
Dep. comercial
Dep. de personal
Tasca desenvolupada
Gestiona i controla el subministrament de
les primeres matèries, d’acord amb els
proveïdors.
Controla el procés de fabricació del
producte.
Gestiona la distribució del producte als
diferents punts de venda i n’organitza les
campanyes de promoció.
Organitza i controla les persones que
integren l’empresa, n’estudia les
contractacions i en distribueix les feines.
Dep. de recerca i Estudia les possibilitats tècniques de millora
desenvolupament del producte o del procés productiu.
Dep. de
comptabilitat i
finances
Gestiona l’aspecte econòmic de l’empresa
(ingressos i despeses) i n’estudia les
possibles fonts de finançament.
Dep. d’exportació Organitza, si cal, els aspectes referents a la
comercialització i la venda del producte a
l’estranger.
g
45
guia

Solucionari
10
11
12
13
14
15
• Un organigrama és la representació gràfica i
simplificada de l’estructura organitzativa de l’empresa,
en què consta el lloc que ocupa cada treballador i la
relació que té amb altres persones o grups de
persones que treballen amb ell.
• Els models principals són:
– Organització lineal: es basa en els principis d’unitat
de comandament i disciplina.
– Organització funcional: introdueix especialistes en
cadascun dels nivells de jerarquia de l’empresa.
– Organització en línia i staff: incorpora un equip
assessor en els nivells que l’empresa considera
oportú.
• Circular, vertical i horitzontal.
• L’organigrama que combina dos tipus de models, per
exemple el d’organització en línia i staff.
PÀGINA
3
Assesoria jurídica
1
Gerència
Comercial Administratiu Tècnic
Compres Comercial
Personal Comptabilitat
Producció Investigació
Magatzem Fàbrica
D’esquerra a dreta:
La llet a la lleteria Comas – Les bobines de fil per a la fàbrica
tèxtil – La fusta per als mobles de roure.
La comptabilitat és la tasca de recollida i tractament de
la informació econòmica de l’empresa.
• A la direcció de l’empresa, per decidir nous projectes,
reformes o inversions; als accionistes, per saber si han
invertit els diners correctament; a les institucions
financeres, per concedir, si cal, els possibles crèdits;
als proveïdors, per valorar les possibilitats de negoci
abans de vendre; a les institucions polítiques, perquè
alguns impostos són proporcionals al volum de negoci.
Tot el que representen aquests dibuixos forma part del
patrimoni de l’empresa.
• L’auditoria elaborada per professionals independents
és el conjunt de documents i accions que analitzen la
informació comptable que l’empresa ha presentat i en
garanteixen la veracitat.
• L’objectiu és comprovar i assegurar que la informació
registrada en els documents comptables reflecteix
exactament la situació econòmica de l’empresa.
• L’auditoria és elaborada per uns professionals
independents, els auditors.
• Només són obligades a sotmetre’s a una auditoria les
empreses que tenen un cert nombre de treballadors i
una xifra de vendes i de propietats que supera una
quantitat fixada per la llei.
• Un cop l’any per les empreses que tenen un cert
nombre de treballadors i una xifra de vendes i de
propietats que supera la quantitat fixada per la llei.
16
17
18
19
20
21
PÀGINA
Resposta oberta. Vegeu la pàgina 19 del llibre de text.
El xec de la imatge es pot fer nominatiu o al portador.
– El lliurador (l’empresa venedora de la mercaderia) emet
una lletra de canvi en què s’indica la quantitat que s’ha
de pagar i la data de venciment.
– El lliurat (l’empresa compradora de la mercaderia)
accepta la lletra i la retorna al lliurador.
– El lliurador lliura la lletra acceptada a la seva entitat
bancària, que actua com a prenedor.
– El banc presenta la lletra al lliurat per ser cobrada.
– El lliurat paga l’import de la lletra de canvi al prenedor,
és a dir, al banc.
– El banc ingressa aquest import al compte bancari del
lliurador.
• El contracte és un document acordat i firmat per
l’empresa i el treballador en què s’estableixen les
condicions de treball.
• En un contracte a temps parcial, la jornada laboral diària
és inferior, en hores, a la jornada completa fixada en un
contracte a jornada completa, que és establerta per la llei.
• Un contracte per obra i servei dura el temps que
s’allarga una activitat excepcional; per tant, és un
contracte temporal.
• Estar contractat és un dret per al treballador i un deure
per a l’empresa.
• Tots els treballadors han de tenir un contracte de
treball en una empresa.
• Resposta oberta.
La primera part és una activitat procedimental.
• L’SMI és la remuneració mínima que ha de percebre
qualsevol treballador que faci una jornada laboral
completa.
• Resposta oberta. L’SMI varia semestralment, però al
començament del 2002 se situava al voltant dels 445
euros. És superior l’SMI de la mitjana europea, tot i
que cada cop es van retallant les diferències.
• En general, les despeses fixes mensuals són superiors
a l’SMI.
• Una de les conclusions a què es pot arribar és que
l’SMI resulta clarament insuficient.
PÀGINA
3
3
2
3
Activitat procedimental.
L’Estatut dels treballadors és un marc normatiu que
defineix quins són els drets i els deures del treballador
en una empresa.
Drets:
– Tenir un sou i una jornada laboral dignes.
– Disposar d’uns dies de vacances retribuïts.
– Tenir possibilitats de promocionar-se dins l’empresa.
– Poder adoptar mesures de conflicte col·lectiu, per
exemple la vaga.
Deures:
– Rendir eficientment a la feina.
– Complir amb puntualitat l’horari establert.
– Col·laborar en el grup de treball.
– Seguir les normes dictades pel superior.

22 Activitat procedimental.
23
24
25
Activitat procedimental.
Activitat procedimental.
Activitat procedimental.
El procés de fabricació
1
2
6
6
PÀGINA Activitats
Les primeres matèries són aquelles substàncies que, a
través d’un procés de fabricació, es transformen en
productes que ens permeten viure adequadament i
desenvolupar les diferents activitats.
Resposta model:
Origen
Animal
Vegetal
Mineral
Primera matèria
Llana
UNITAT
2
Tipus d’indústria
Tèxtil
Carn Alimentària
Cotó Tèxtil
Fusta Paperera
Carbó Centrals tèrmiques
Oligist Siderúrgia
• Cal tenir en compte les màquines necessàries, el
nombre de treballadors, què farà cadascú, l’ordre de
fabricació, els residus que es generaran, els controls
necessaris...
• La qualitat del procés consta de diferents controls:
control d’arribada de primeres matèries, control durant
el procés i control quan el producte ja és acabat.
• Bàsicament, la tasca de planificació la fa l’oficina
tècnica, si bé després comptarà amb el suport d’altres
departaments i seccions. La fabricació es duu a terme
en el departament de producció.
3 Funcions de l’oficina tècnica de l’empresa:
– Projecta i elabora els plànols dels mecanismes
o productes que s’han de fabricar.
– Planifica la realització de les tasques i l’ordre de
fabricació, tenint en compte l’estoc de materials, les
màquines, les eines...
– Estableix els mètodes més rendibles per a la fabricació
del producte i especifica les diferents fases de
producció.
– Determina els tipus de control de qualitat necessaris
per a la correcta elaboració del producte.
4
5
6
– Moltes empreses disposen d’un departament de R + D
per tal de millorar els seus productes i adequar-se a les
noves necessitats i els nous avenços tecnològics. C
– De les instal·lacions noves i les reparacions que
necessita una empresa se n’encarrega sempre una
altra empresa especialitzada. F/Correcció: De les
instal·lacions noves i les reparacions que necessita una
empresa se n’encarrega una altra empresa
especialitzada, si no es disposa d’una secció de
manteniment.
– El departament de R + D és l’encarregat de dissenyar
sistemes que permetin la reducció de residus. C
– La secció de manteniment vetlla pel bon funcionament
de totes les màquines i les instal·lacions de l’empresa
i les repara si cal. C
– Totes les empreses han de tenir, perquè la llei les hi
obliga, un departament de R + D. F/Correcció: No
totes les empreses tenen un departament de R + D,
ja que la llei no les hi obliga.
– La tasca de minimització dels residus que es generen
durant el procés de fabricació correspon a la secció de
manteniment. F/Correcció: La tasca de minimització
dels residus que es generen durant el procés de
fabricació correspon a la secció de R + D.
Una màquina eina és la màquina que incorpora una eina
que permet elaborar peces a partir de diferents tipus de
materials i mitjançant una sèrie de moviments mecànics
que redueixen i simplifiquen l’esforç humà.
De tots els dibuixos que hi ha en el llibre, només dos
corresponen a màquines eina:
– La màquina grossa inferior correspon a un torn.
– La màquina grossa de la dreta correspon a una
fresadora.
Després hi ha altres eines (d’esquerra a dreta): la llima,
el martell, el ribot, un cargol de banc i una barrina.
PÀGINA
6
7
Solucionari
QUART CURS
• Els elements bàsics de qualsevol màquina eina són: el
motor d’accionament, la bancada, la cadena
cinemàtica, el capçal, els eixos de treball i els carros
o taules.
• Una bancada és la base de la màquina; a sobre s’hi
recolzen i s’hi acoblen els diferents elements de la
màquina. Generalment, és de ferro fos i té unes guies
de forma determinada que permeten el desplaçament
de les parts mòbils de la màquina.
• Formen la cadena cinemàtica tots els elements de
transmissió i d’avançament que transmeten a la peça
un moviment respecte a l’eina o bé que transmeten un
moviment a l’eina respecte a la peça.
• En funció dels sistemes utilitzats per a la conformació
de les peces, les màquines eina es poden classificar en:
– Màquines per a la conformació del material en fred
o calent.
– Màquines per a la conformació plàstica en calent
amb una gran pressió.
g
47
guia

Solucionari
7
8
9
10
Els moviments bàsics per mecanitzar una peça
mitjançant una màquina eina que treballa amb
despreniment de doladura són tres:
– El moviment de tall és aquell que produeix el
despreniment de material. Pot ser circular o rectilini,
i el pot fer l’eina o la peça.
– El moviment d’avanç és la translació uniforme que té
l’eina o la peça durant el mecanitzat. Normalment és
rectilini.
– El moviment de penetració és el que permet graduar el
gruix del material que ha d’arrencar en cada passada el
moviment de tall.
Aquesta classificació s’intenta ajustar als paràmetres
establerts en la pregunta:
Tall fet per:
L’eina
La peça
La mola
(doladura molt
fina)
A la part superior esquerra hi ha el capçal.
A la base hi ha la bancada.
A sobre de la bancada hi ha la guia, amb el carro principal.
A sobre del carro principal, hi ha el carro transversal.
A sobre del carro transversal hi ha el carro portaeines
i, finalment, la torre portaeines.
A l’altre extrem del capçal hi ha el contrapunt.
Part del torn
Bancada
Capçal
Carro principal
Carro transversal
Carro portaeines
Torre portaeines
Contrapunt
Moviment rectilini
Llimadora,
mortasadora,
brotxadora
Moviment circular
Fresadora, afiladora
(eina o mola)
Raspalladora Torn
Hi ha diferents alternatives de moviment:
Rectificadora universal, rectificadora plana
vertical, rectificadora plana horitzontal
Característiques/funció
Sòcol de ferro fos que serveix de suport
a les altres parts.
Caixa de foneria. Al seu interior hi ha els
mecanismes que fan girar l’eix principal
a diferents velocitats.
Conté els dispositius encarregats de fer els
moviments que permeten tornejar i roscar.
Es desplaça perpendicular a l’eix de la
màquina.
Serveix de suport a la torre portaeines.
Va muntat sobre una plataforma.
Suport que permet la fixació de les eines
de tornejar i roscar.
• Amb el torn es poden fabricar peces de revolució,
forats i rosques.
• El moviment de tall el fa la peça.
• El moviment d’avanç, l’eina de tall.
• El moviment de penetració, l’eina que es desplaça
perpendicularment a l’eix.
• Resposta model: el torn de revòlver, el torn copiador,
el torn automàtic...
11
12
13
14
PÀGINA
Es pot fixar sobre la bancada en qualsevol
punt. Porta un eix sobre el qual es pot
acoblar un punt rotatiu per mecanitzar peces
llargues. 15 Objecte o peça
6
8
– La fresa es fixa sobre una màquina eina anomenada
fresadora.
– El conjunt de la taula és format per la mènsula, el carro
portataula i la taula portapeces.
– La part frontal del cos o bancada porta unes guies que
permeten la fixació i el desplaçament del conjunt de la
taula.
– La peça es fixa amb els sistemes escaients sobre la
taula portapeces.
La fresadora serveix per mecanitzar superfícies planes,
corbes i ranures i també s’utilitza per al tall de rodes
dentades (hi ha més informació en la pàgina 52 del llibre
de text).
El CNC (Computer Numerical Control) és un sistema de
control automàtic amb comandament digital.
Aplicat a les màquines eina, permet el control i
l’automatització de les diferents fases de la mecanització
d’una peça. S’aplica a la indústria, sobretot en sèries de
fabricació de 5 a 1.000 peces, i s’adapta a una gran
diversitat de màquines com el torn, la fresadora, les
màquines eina de gran producció i les màquines eina per
a procediments de mecanització especials.
• Les màquines eina de gran producció són les
concebudes per a la mecanització d’un gran conjunt de
peces.
• Sí, en general totes les màquines eina de gran
producció poden funcionar amb control numèric.
• Les màquines eina convencionals poden fer pocs
models semblants, però, per contra, ofereixen una gran
precisió i una gran capacitat de producció.
Les principals màquines eina utilitzades per a
mecanitzacions especials estan equipades amb control
numèric i duen a terme despreniment amb doladura en
peces microscòpiques o de gran duresa. Utilitzen
procediments especials com l’electroerosió, els
ultrasons, l’aigua a alta pressió, l’arc de plasma o el
làser, entre d’altres.
En cap no es treballa amb una eina convencional en
contacte directe amb la peça i l’energia utilitzada no és
mecànica. Els treballs fets amb aquestes màquines són
de gran precisió i qualitat.
Clau
Màquina eina
Fresadora, trepant, llimadora,
raspalladora
Pot d’alumini Premsa
Bidó de plàstic Injector de plàstic
Cargol de quadre Martell mecànic, torn
Maquineta de fer
punta
Transfer, centre de mecanitzat

16
17
18
19
PÀGINA
CNC: sistema de control automàtic amb comandament
digital que permet el control i l’automatització de
les diferents fases de la mecanització d’una peça.
DAO: disseny amb l’ajut de l’ordinador o CAD. És un
programa que permet dibuixar en 2D o 3D, aplicant
totes les tècniques del dibuix lineal: vistes, seccions,
detalls, dades i símbols referents a l’acotació.
FAO: fabricació amb l’ajut de l’ordinador. Permet, amb
l’ajut del dibuix fet amb el CAD, simular els
moviments del capçal portaeines i calcular les
trajectòries de les eines que, posteriorment, es
transformaran en el llenguatge del CN que controla
la màquina.
De dalt a baix i d’esquerra a dreta:
Etapa 2: elaboració del producte.
Etapa 4: emmagatzematge.
Etapa 1: recepció de primeres matèries.
Etapa 3: envasament.
El procés de fabricació correspon a l’elaboració de bobines
de paper. A l’inici, la fusta s’esmicola i es barreja amb
aigua. El resultat és pasta de paper. Després del seu
refinatge, aquesta pasta líquida s’estén sobre una tela
metàl·lica. A sota hi ha unes caixes que absorbeixen
l’aigua. A continuació, es passa per uns cilindres calents
que expulsen la resta d’aigua i comprimeixen el paper.
Finalment, s’obté la bobina de paper.
• Com hem dit anteriorment, el producte elaborat són
les bobines de paper.
• 1) En arribar els troncs a l’empresa; 2) després de
refinar la pasta de paper; 3) quan ja s’ha elaborat la
bobina de paper. És a l’inici, recepció de primeres
matèries; al final amb el producte acabat, i al final d’un
procés delicat, del qual depèn directament la qualitat
del producte final.
• Els futurs clients poden ser, bàsicament, les empreses
editores (de llibres, diaris...), les impremtes, etc.
• Es generen residus sulfurosos i clorats (tòxics), matèria
orgànica, etc.
PÀGINA
6
7
9
0
Símbol Operació
Descripció de l’operació
Inspecció
Control de qualitat de les primeres
matèries en arribar a l’empresa.
Emmagatzematge
Emmagatzematge de les
primeres matèries.
Transport
Transport de les diferents
primeres matèries.
Operació Mòlta de les primeres matèries.
Transport
Transport de la mescla de
primeres matèries al forn rotatori.
Operació
Fosa de la mescla de les
primeres matèries.
Transport
Transport del clínquer obtingut
en refredar-se la mescla.
Operació
inspecció
Mòlta del clínquer i afegiment
del guix. Control de qualitat.
Transport
Transport del ciment fins
als dipòsits.
Emmagatzematge
Emmagatzematge del ciment
en unes sitges grosses.
Transport
Transport del ciment fins al lloc
de l’envasatge.
Operació Ensacada i càrrega.
Emmagatzematge
Emmagatzematge del producte
envasat.
20
21
22
23
Problema A:
• La mitjana aritmètica és 2,4905 mm.
• La desviació mitjana de les mesures fetes és:
d = Edi/20 = 0,014 mm.
• L’empresa haurà d’acceptar la producció.
Problema B:
• Resultat del mesurament: mitjana aritmètica = 150,18 W.
El valor més allunyat és 149,8 W; per tant, l’interval
d’incertesa serà: 150,18 - 149,8 = 0,38 W.
Resposta oberta.
Activitat procedimental.
PÀGINA 7 1
• No, perquè cal eliminar els paràmetres de tipus
bacteriològic i tòxic.
• Sí, per exemple, com a refrigerant i en la construcció.
• Per exemple, en la neteja de carrers, en el reg de
parcs i jardins, en les fonts decoratives, en la lluita
contra incendis, etc.
24 Activitat procedimental.
• Els sectors alimentari, químic i de transformats
metàl·lics.
• La majoria són residus tòxics.
• Aquests residus s’han de cremar en incineradores o
s’han de llençar en abocadors controlats i especialitzats.
• Si aquests residus no són tractats, poden malmetre el
medi ambient. Perquè poden ser eliminats pel
clavegueram, barrejats amb els residus domèstics,
mitjançant descàrregues incontrolades sobre el
territori, per exemple.
• Sí. La Junta de Residus (Generalitat de Catalunya).
25
1
2
3
Activitat procedimental.
Metrologia / Logística
i transport
1
0
Solucionari
QUART CURS
6
UNITAT
3
PÀGINA Activitats
En comparar establim una relació de semblança, sense
cap tipus de mesura, només precisem si és més gran,
igual o petit que l’objecte de referència. Si mesurem, ja
establim de forma numèrica totes les magnituds que
poden ser amidades. En verificar, ni comparem, ni
establim cap forma numèrica, sinó que observem que
l’objecte, utilitzant els paràmetres que vulguem, estigui
dins d’uns límits establerts.
Els paràmetres físics que poden afectar el valor d’una
mesura són: l’habilitat de la persona que fa el
mesurament, els instruments de mesura, el grau de
precisió i d’apreciació de l’instrument o les condicions
ambientals del lloc on es fa el mesurament.
El mesurament directe s’obté de forma immediata en
llegir el resultat sobre l’escala de l’instrument (és el cas
del peu de rei o cargol micromètric), mentre que el
mesurament indirecte s’obté calculant la diferència entre
el valor de l’instrument de mesura i el valor de la peça
(és el cas dels calibradors fixos per a interior i exterior o
les galgues de gruixos).
g
49
guia

Solucionari
4
• El resultat serà la mitjana aritmètica: 12,46 mm, amb
un interval d’incertesa de 0,24 mm (respecte al valor
12,7 mm, que és el més allunyat).
• Si l’agulla assenyala 1,05 mm per a un patró de 10,250
mm, per a 0,67 mm obtindrem un valor de mesura de:
0,67 · 10,250)/1,05 = 6,540 mm.
• Error absolut = 7,40 - 7,350 = 0,05 mm
Error relatiu = (0,05/7,350) · 100 = 0,68 %
5 De dalt a baix i d’esquerra a dreta:
– Utilització dels productes elaborats. NO logística.
– Emmagatzematge dels productes industrials.
SÍ logística.
– Distribució dels productes elaborats. SÍ logística.
– Aprovisionament de primeres matèries. SÍ logística.
– Control de qualitat durant el procés industrial.
NO logística.
– Procés de producció. NO logística.
6
7
PÀGINA
1
0
Producte
Fruita
7
Equips de música
Mobles
Ordinadors
Llibres
Animal
Sistema
d’emmagatzematge
Cambra de fred
Magatzem amb
prestatgeries
Magatzem interior,
cobert
Magatzem amb
prestatgeries
Magatzem amb
prestatgeries
Oligist
Sistema de transport
dins del magatzem
Palet
Palet o manualment
Manualment (en
determinats casos es
poden utilitzar palets)
Palet o manualment
Centrals tèrmiques
Palet o, en petits
magatzems, carretó
i manualment
• El codi de barres és un sistema internacional
d’identificació automàtica dels productes.
• Resposta oberta. En general, el sistema de barres
negres i espais blancs. De vegades, el sistema en què
les barres i els espais contenen informació.
• El sistema EAN-13 ens informa del país de procedència
del producte, de l’empresa propietària de la marca i del
tipus de producte.
• Sí, per exemple el pa del forn, la fruita del mercat, etc.
• No. N’hi ha que porten data de caducitat (com els
aliments o les begudes). Si el producte es deteriora
abans d’aquesta data, el venedor l’ha de bescanviar per
un d’igual en bones condicions.
• Per llegir un codi de barres s’utilitza un escàner, que
identifica les barres negres i els espais blancs en
funció de la seva amplada i disposició. Aquesta
informació va a parar a un equip informàtic que
determina les característiques pròpies del producte.
8
9
10
11
• El que més crida l’atenció és la gran diferència entre
les tones transportades per carretera i les
transportades per avió.
• És un mitjà ràpid, amb gran capacitat de maniobra, que
pot dur el producte porta a porta.
• El vaixell pot transportar càrregues voluminoses a gran
distància; en canvi, l’avió té una capacitat de transport
molt limitada i és més car.
• El transport combinat és aquell que utilitza diversos
mitjans sense descarregar la mercaderia. Per exemple,
a Manresa es carrega la mercaderia en un camió, el
qual es carrega en un vaixell al port de Barcelona fins
a Nàpols i d’aquí va per carretera fins a Roma.
Resposta oberta.
PÀGINA 1 0 8
El comprador fa una comanda al venedor. Aquest
entrega la mercaderia juntament amb un albarà i la
factura consegüent. Finalment, el comprador fa el
pagament en alguna de les modalitats acordades.
Vegeu la descripció dels documents anteriors (en
negreta) en la pàgina 92 del llibre de text.
12 Activitat procedimental.
En la factura hi ha de figurar el nom, el domicili social, el
telèfon i el NIF de l’empresa venedora, així com també
el número de factura, les dades del client, la data, les
característiques i les quantitats del producte venut, el
preu unitari i la suma total, l’IVA i la forma de pagament.
La comanda indica la quantitat i el tipus de mercaderia
que es vol adquirir.
L’albarà també indica l’ordre de comanda emesa pel
comprador i les quantitats i el tipus de mercaderies
lliurades. El comprador signa l’albarà en rebre la
mercaderia.
13
14
Tipus
de receptacle
Caixa
Cisterna
Oberta
Tancada
Contenidor
El pagament d’una mercaderia es pot fer en efectiu,
mitjançant un xec bancari, un taló personal o una lletra
de canvi, o per transferència bancària.
Activitat procedimental.
Mercaderia que
s’ha de transportar
Substàncies sòlides
que puguin anar
a la intempèrie
Substàncies sòlides
que s’han de
protegir de les
inclemències del
temps
Substàncies
líquides i gasoses
Substàncies sòlides
Mitjà de transport
Camió o ferrocarril
Camió
Camió, ferrocarril,
vaixell
Vaixell, ferrocarril o
camió

15
16
17
18
Les quatre afirmacions són falses; per tant, les
correccions que s’han de fer són aquestes:
Els aliments o medicaments tenen sempre una garantia
de qualitat del producte fins a la seva data de caducitat.
El servei tècnic té com a finalitat, entre d’altres,
atendre el client en cas que hi hagi qualsevol
incidència o en cas que s’hagi de fer un aclariment
referent a l’ús del producte.
El servei tècnic és molt important en el cas de
productes com automòbils, màquines, electrodomèstics,
etc., ja que facilita i garanteix les reparacions o revisions
periòdiques per assegurar-ne un funcionament correcte.
La durada de la garantia té una caducitat a partir de la
venda de l’objecte.
PÀGINA
1
0
Companyia
ferroviària
FFCC
RENFE
FEVE
AVE
Locomotora
De vapor
Elèctrica
Dièsel
9
Significat
de la sigla
Ferrocarrils de la
Generalitat de
Catalunya
Red Nacional de
Ferrocarriles
Españoles
Ferrocarrils
Espanyols de
Via Estreta
Energia
utilitzada
Carbó,
combustibles
fòssils
Electricitat
Gasoil
Alta Velocitat
Espanyola
Elements
Cabina de
conducció
i tènder
Àmbit
d’actuació
Catalunya
Espanya
Espanya
Madrid-Sevilla
Pantògraf,
Ràpida,
motor CC o
silenciosa
CA
potent i fàcil de
manejar
Motor
combustió
interna
i bateries
Característiques
Unió tija
pistó-biela
S’utilitza en línies
no electrificades
(cost i
manteniment
inferior)
Amplada
de la via
1,435 m (hi ha
trams amb 1 m
d’amplada)
1,668 m
1 m
1,435 m
Subtipus
• Una variada gamma de cotxes i vagons componen el
material remolcat. Són formats per xassís d’acer, que
es munta sobre bogies, i una carrosseria. La
locomotora estira de tots.
• La via és una estructura formada per dos rails paral·lels
que estan fixats a unes travesses col·locades sobre el
balast, que serveix d’assentament. No podem oblidar
les agulles, que reuneixen dues vies en una de sola.
• El CTC és el centre de control de trànsit i s’encarrega
del comandament automàtic de la senyalització, que té
com a funció la seguretat i el bon funcionament del
servei.
• Sí, la senyalització és especial, per exemple la que
podem observar en forma de creu en un pas a nivell.
No
No
Dos
subtipus:
– hidràulica
– elèctrica
19
20
21
22
Quant a la segona part, podem trobar molts senyals
especials per a trànsit de camions en qualsevol manual
de conducció.
Tipus de via
terrestre
Carretera
comarcal
Resposta oberta. Bàsicament ens podem centrar en el
nombre de persones o el tipus de mercaderies que
transporten. El cotxe i l’autobús serveixen per
transportar persones; la diferència entre els dos és el
nombre de persones, molt més elevat en l’autobús. El
camió s’utilitza per al transport de mercaderies. La
furgoneta pot tenir un ús mixt: pot servir per transportar
petites o mitjanes mercaderies o grups de persones una
mica nombrosos.
PÀGINA
Carretera
nacional
Autopista
Autovia
1
1
Solucionari g guia
QUART CURS
0
Característiques de la via
Acostuma a ser d’una calçada
per a cada sentit; pot creuar-la
a nivell una altra via.
Una o diverses calçades;
acostumen a unir grans
poblacions; és gratuïta.
Per a automòbils que puguin
superar els 60 km/h; diverses
calçades; no hi tenen accés les
propietats veïnes...
Diverses calçades per a cada
sentit; no creua a nivell cap
altra via...
Velocitat
màxima per als
camions
70 km/h
80 km/h
90 km/h
90 km/h
• El tren de rodalia destaca, sobretot, en dos aspectes:
l’índex d’accidents és molt petit i la congestió urbana
és nul·la.
• La sinistralitat per carretera (el nombre d’accidents) és
molt més gran que la del tren.
• Pel que fa a la contaminació (acústica i atmosfèrica), es
pot comprovar que el tren és el que presenta un
percentatge més baix.
• Resposta model: Com es pot veure en el primer gràfic,
la congestió urbana provocada pel tren és nul·la. Així, si
tota la gent que es troba en un embús d’1,5 km agafés
un tren, aquest embús s’eliminaria i el trànsit seria més
fluid.
• Resposta model: El tren és el mitjà que “costa”
menys, socialment i ambientalment. És per això que se
n’hauria de potenciar l’ús en detriment d’altres mitjans
privats.
El cos principal del vaixell és el buc, sobre el qual es
munten el pont, les grues, els arbres... El buc es fabrica
actualment amb acer. En el seu interior hi ha les
bodegues, espais destinats a la càrrega de mercaderies,
i les cabines, destinades a les persones. També hi ha
una sala de màquines, on es localitza el sistema de
tracció. Actualment, el moviment de les hèlixs es fa
mitjançant un motor dièsel, que fa servir fuel com a
combustible. Al pont hi ha els elements de
comandament i control, entre els quals cal destacar la
roda del timó, els radars i els sistemes de navegació.

Solucionari
23
24
1
2
3
PÀGINA
1
Grup propulsor: proporciona a l’avió la velocitat
necessària per enlairar-se.
Ales: aprofiten la velocitat que dóna el grup propulsor per
volar. També emmagatzemen combustible, fixen part del
tren d’aterratge i permeten instal·lar-hi els alerons i els
aerofrens.
Buc: és la part de l’avió destinada a la càrrega. Inclou la
cabina de control, la zona de passatgers i la bodega
d’equipatges.
Sistemes d’estabilització i direcció: permeten controlar la
ruta, mantenir la posició horitzontal i variar l’alçada de vol.
Tren d’aterratge: permet a l’avió enlairar-se des de la
pista o bé frenar en cas que vulgui aterrar.
• Els que donen més informació són el d’avió i el de vaixell.
• Informació variada, com l’origen, el destí, els horaris de
sortida i el recorregut, si és d’anada i tornada, el
número del vehicle o transport, el número de seient, la
porta i l’hora d’embarcament, el temps de validesa del
bitllet, etc.
• Resposta oberta. Potser en algun bitllet de tren, vaixell
i avió.
• La majoria es poden comprar per Internet, bàsicament
els billets de transport de llarg recorregut: avió, tren,
vaixell. Els bitllets emesos són diferents dels que
podem veure en les còpies del llibre de text.
1
1
L’electrònica
3
PÀGINA Activitats
El desenvolupament de l’electrònica consta de tres
etapes:
– L’electrònica de les vàlvules termoiòniques: amb
elements similars a les làmpades d’incandescència.
– L’electrònica dels transistors: les vàlvules se
substitueixen per peces amb semiconductors, cosa
que n’abarateix els costos i en redueix la mida i el
consum.
– L’electrònica dels circuits integrats: dóna lloc a la
microelectrònica, que és la base dels
microprocessadors i altres circuits dels ordinadors.
D’esquerra a dreta:
Primer
Segon
Tercer
Quart
1
6
Cinquè
Sisè
UNITAT
Valor nominal (Ω)
12.000 Ω
4
Tolerància nominal
±5%
470 Ω ±10%
6.800.000 Ω ±10%
2.000 Ω ±5%
51 Ω ±10%
1.000 Ω ±5%
Activitat procedimental.
Per calcular la tolerància real:
Tol. real = [(ΩR mesurada - R nominal Ω)/R nominal] · 100 nominal
4
7
8
D’esquerra a dreta:
Resistor
A
5 • R total = R1 + R2 + R3 = 330 + 1.500 + 1.200 = 3.030 Ω
Intensitat total = Vt /Rt = 12 V/3.030 Ω = 0,00396 A
V1 = R1 · I1 = 1,307 V
V2 = R2 · I2 = 5,94 V
V3 = R3 · I3 = 4,753 V
Els valors mesurats, si les mesures s’han fet bé, han
de ser semblants als calculats.
• El voltatge de 12 V es reparteix entre les tres
resistències de forma proporcional al seu valor òhmic,
ja que totes estan en sèrie. Com més gran és R, més
voltatge queda.
• La intensitat que circula per cadascun dels resistors és
sempre igual que la total, ja que en sèrie la intensitat
és única.
Direm, doncs, que: Itotal = I1 = I2 = I3 = 0,00396 A.
• Pot ser un divisor de tensió, en la mesura que circuits
secundaris connectats en diferents punts del circuit
poden tenir derivacions amb tensions diferents.
• Resposta oberta. Poden tenir moltes utilitats, com per
exemple regular un punt de llum amb tres intensitats
diferents, a causa de les diferents tensions que es
poden derivar.
6 • En efecte, tots els resistors verifiquen la llei d’Ohm.
• Els resistors que depenen d’un paràmetre físic són els
resistors no lineals, com per exemple el LDR, que varia
la seva resistència en funció de la llum.
• El resistor LDR és no lineal, mentre que el
potenciòmetre és un resistor lineal, ja que un cop s’ha
graduat el seu valor roman fix.
• El LDR pot sevir per a l’obertura o el tancament de
portes automàtiques, com les de l’ascensor. El
potenciòmetre es pot fer servir en molts aparells
electrònics per graduar el volum del so.
El condensador és un element que permet
emmagatzemar electricitat i alliberar-la en un moment
determinat. Consta de dues plaques metàl·liques
paral·leles separades per un aïllant, el dielèctric. La seva
capacitat es mesura en farads (F). Com que el farad té un
valor molt elevat, s’utilitzen submúltiples: mF, F i nF.
Serveix de filtre de les oscil·lacions resultants de la
rectificació de corrent altern.
PÀGINA
1
3
7
Colors
Vermell/Vermell/Taronja/Or
B Blau/Gris/Marró/Plata
C Groc/Lila/Vermell/Vermell
D Marró/Negre/Verd/Sense color
Possiblement es tracta de condensadors plàstics, de
polièster o en algun cas ceràmics. Tots tenen aquest
símbol:

9
10
11
12
13
Es pot crear una bobina enrotllant un conductor elèctric
aïllat, com el fil de coure esmaltat, al voltant d’un nucli
de material magnètic, com la mina de grafit.
• El coure, perquè és un material conductor i està aïllat
(ja que està esmaltat). El grafit perquè és un tipus de
material carbó amb propietats magnètiques.
• Possiblement, si s’ha fet el treball correctament, l’única
diferència serà la capacitat d’inductància molt superior
de la bobina comercial amb què podrem treballar.
• La funció principal d’una bobina és crear un camp
magnètic quan el corrent elèctric hi circula.
• En electrònica, a més de contribuir a la rectificació del
corrent, d’altern a continu, s’aplica en els circuits que
serveixen per emetre o rebre ones electromagnètiques
en les retransmissions de ràdio i televisió i en els
sistemes de telecomunicació en general.
Semiconductor: material en principi no conductor, però
que pot ser-ho, encara que parcialment, en determinades
circunstàncies. Es basa sobretot en el silici.
Impuresa tipus n: és la que fa que es generin en els
semiconductors càrregues negatives (electrons) lliures
que poden circular amb facilitat.
Impuresa tipus p: és la que crea forats mòbils positius
on els electrons es poden col·locar.
Electró lliure: electró que queda lliure i que és
susceptible de desplaçar-se cap als forats que trobi.
Forat mòbil: és el buit provocat com a conseqüència
d’una manca de càrregues negatives; per tant, és el
forat on van a parar els electrons lliures.
• En els semiconductors de tipus n, trobem impureses
com l’antimoni o el fòsfor. Els electrons de la darrera
òrbita d’aquests elements formen enllaços covalents
amb els quatre electrons dels àtoms de silici que els
envolten, i com que tenen més electrons en aquesta
òrbita, sempre en quedarà algun de lliure.
• Al contrari que en el cas anterior, els electrons del bor
o l’alumini, en dur a terme els enllaços amb els àtoms
de silici que els envolten, no en tenen prou en
aquestes òrbites i, per tant, queden buits a causa de la
manca d’electrons o càrregues negatives.
En el circuit de l’esquerra el díode està polaritzat en
directe, i el LED és encès.
En el circuit de la dreta el díode està polaritzat en inversa,
i el LED és apagat.
El díode té dues parts diferenciades: la zona p, o ànode,
i la zona n, o càtode. Si connectem el born positiu d’una
pila a l’ànode i el negatiu al càtode, el díode presenta una
resistència molt baixa; és el cas del circuit de l’esquerra.
En canvi, si invertim la polaritat, a causa de la resistència
que presenta, deixa de passar-hi corrent.
El díode semiconductor de silici, el LED, un display o un
fotodíode són díodes o grups de díodes. Tots tenen la
propietat de permetre el pas del corrent en un sentit. Un
display és format, però, per un conjunt de díodes tipus
LED que funcionen amb una finalitat comuna, mentre
els altres tres elements són individuals. Els fotodíodes,
a diferència del LED i del semiconductor de silici, actuen
quan reben radiacions lluminoses. La seva conductivitat
depèn de la intensitat de la llum. Finalment, el LED,
a diferència del semiconductor de silici, emet radiació
lluminosa amb el pas del corrent.
14 La primera part és una activitat procedimental.
• Segons la polaritat de connexió, el LED s’encendrà
o no. Si s’encén, l’ànode està connectat al born positiu
de la pila i el càtode, al born negatiu. Així els podrem
diferenciar físicament.
• Els LED són constituïts per dues unions de
semiconductors que, en ser polaritzats directament,
són capaços d’emetre radiacions lluminoses (fotons).
• Aquesta resposta serveix per a les dues darreres
preguntes: Els primers díodes LED eren vermells
i encara avui són els més difosos i econòmics. El color
vermell correspon a les freqüències més baixes de la
banda òptica, les quals necessiten una energia més
reduïda per emetre un fotó.
Als colors groc, blau i verd els corresponen energies més
elevades, per la qual cosa cal utilitzar materials que, ara
per ara, són més costosos. D’altra banda, les tensions de
polarització han de ser més elevades per proporcionar als
fotons l’energia necessària. Tot i això, diversos fabricants
potencien els LED grocs, taronges i verds.
15
16
PÀGINA
1
3
Solucionari
QUART CURS
8
L’optoacoblador és la combinació d’un díode LED i un
fotodíode, l’un davant de l’altre. Serveix per intercanviar
informació entre dos circuits que no estan connectats
directament per cables elèctrics mitjançant la base de la
llum que emet el primer i que rep el segon. És útil per
detectar el pas de persones, vehicles o objectes, o per
a les portes automàtiques com les de l’ascensor i per a
sistemes de comandament, sobretot d’alta tensió.
Transistor de l’esquerra: símbol de transistor NPN.
Transistor de la dreta: símbol de transistor PNP.
• El transistor és un component electrònic construït amb
material semiconductor com el dels díodes. A diferència
d’aquests, el transistor té tres terminals de connexió.
• Un dels terminals, generalment el d’un dels extrems,
s’anomena emissor (E); el de l’altre extrem, s’anomena
col·lector (C), i al mig n’hi ha un altre, que és la base (B).
• Entre l’emissor i el col·lector s’hi fa passar corrent, que
és regulat per un altre corrent que s’introdueix per la
base. Així, si connectem una tensió determinada entre
l’emissor i el col·lector, el corrent no circula; cal aportar
corrent per la base perquè pugui fer-ho. La quantitat de
corrent que es produeixi entre l’emissor i el col·lector
serà proporcional a la que s’introdueixi per la base.
• Es fan servir per augmentar la potència de petits
senyals de corrent, per fer funcionar els altaveus dels
equips d’amplificació, per poder sentir el telèfon o per
veure les imatges de televisió. En informàtica, és molt
útil com a element commutador en la codificació del
sistema digital.
g
53
guia

Solucionari
17
18
19
20
21
D’esquerra a dreta i de dalt a baix:
Bobina i LED - Díode - Condensador electrolític i transistor
Resistor i potenciòmetre
Nom
Bobina
Díode
Díode
semiconductor
Condensador
Transistor
Resistor
Potenciòmetre
Característiques principals
Crea un camp magnètic quan el corrent
elèctric hi circula.
LED Emet una radiació lluminosa quan a través
seu hi circula un corrent elèctric en sentit
directe.
Permet el pas del corrent en un sol sentit.
Pot emmagatzemar energia elèctrica i alliberarla
en un moment determinat, quan es posen
en contacte les seves plaques conductores.
Regula el pas del corrent mitjançant la variació
de tensió aplicada per un elèctrode anomenat
base, situat entre l’emissor i el receptor.
Limita el pas del corrent elèctric.
Resistor variable que es pot graduar
manualment. Varia el pas del corrent elèctric.
La font d’alimentació és el dispositiu que permet convertir
el corrent altern en corrent continu de tensió baixa, i així
poder alimentar els diferents instruments electrònics.
El primer pas per convertir el corrent altern en continu és
la transformació de l’alt voltatge en baix voltatge; després,
la rectificació per aconseguir que aquest tingui sempre el
mateix signe, encara que continuï fent oscil·lacions, cosa
que es porta a terme gràcies a un díode, i, per acabar, el
filtratge, per atenuar les oscil·lacions de les ones i eliminar
els senyals indesitjables.
Hi ha més informació, amb el dibuix dels diferents gràfics,
en les pàgines 126 i 127 del llibre de text.
• Els components encarregats de la rectificació són els
díodes.
• La rectificació pot ser de mitja ona o d’ona completa.
• Si es fes malbé un díode en el “pont de Graetz”, no
tindríem la rectificació d’ona completa; en el millor dels
casos, potser tindríem molt senyal paràsit.
• De la funció de filtratge se n’encarreguen el
condensador i la bobina.
• En molts casos podem millorar el senyal obtingut a la
sortida del filtre utilitzant més capacitat de
condensadors i bobines, però és molt costós. A partir
d’un cert nivell, el cost energètic i econòmic no
compensa la millora del senyal.
Si el senyal que circula pels circuits electrònics presenta
les mateixes variacions que les dades que hi entren i que
poden contenir, segons el cas, infinits valors, tindrem un
senyal analògic. És el cas de l’altaveu que reprodueix la
veu amb totes les seves matisacions o l’agulla del
termòmetre de temperatura. Per contra, el senyal digital
és codificat en una sèrie de zeros i uns, és a dir, en dígits
binaris. És el propi, bàsicament, de la informàtica.
Avantatges principals del sistema digital:
– Les variacions que pugui sofrir el senyal es poden
regenerar adequadament i amb facilitat.
– El sistema té mecanismes de comprovació per
assegurar que la transmissió d’informació és exacta.
– El sistema pot disposar de mecanismes de
“compressió”, és a dir, que permeten transmetre de
forma simplificada les sèries repetides de dígits sense
perdre la informació.
22
23
24
25
26
27
PÀGINA
1
3
9
Conversió del sistema decimal al binari:
Decimal
Binari
Conversió del sistema binari al decimal:
Binari
Decimal
6
110
23
10111
64
1000000
230
514
11100110 1000000010 10000011010
Combinacions entre quatre variables lògiques d’entrada:
(a, b, c, d).
a
0
0
0
0
0
0
0
0
1
1
1
1
1
1
1
1
101
5
1110
14
b
0
0
0
0
1
1
1
1
0
0
0
0
1
1
1
1
11011
27
101010
Els tres senyals d’entrada corresponen a tres columnes
diferents. Els dos senyals de sortida són les dues
possibles respostes, que corresponen a dues files.
Pot quedar així:
Taula de la veritat de la funció f = ã · ( b + c):
c
0
0
1
1
0
0
1
1
0
0
1
1
0
0
1
1
Taula de la veritat del circuit lògic de la pregunta:
42
d
0
1
0
1
0
1
0
1
0
1
0
1
0
1
0
1
1100110
102
Valor decimal
0
1
2
3
4
5
6
7
8
9
10
11
12
13
14
15
a b c F
a
0
0
b
0
0
c
0
1
1050
11110000
240
Sortida 1
Sortida 2
f
0
1
0 1 0 1
0 1 1 1
1 0 0 0
1 0 1 0
1 1 0 0
1 1 1 0
a
0
0
b
0
1
f = ã · (a + b)
0
1
1 0 0
1 1 0

28 Circuit lògic amb simbologia DIN de la funció: f = ã + b · c:
30
1
a
b c
29 Circuit elèctric equivalent de la funció f = (a + b) · (c + d):
a
c
b
d
Podem observar el circuit lògic següent:
Pel mètode de Karnaugh:
s 1 /s 2 s 3
0
1
Funció obtinguda: F = s 2 · s 3 + s 1 · s 3
Circuit lògic:
1
1
&
6
4
00
0
0
s 1 s 2 s 3
Les telecomunicacions,
avui
≥ 1 ã + b
01
PÀGINA Activitats
La informàtica és la ciència que s’ocupa del tractament
de la informació de manera automàtica.
Algunes de les moltes aplicacions actuals són aquestes:
– L’ofimàtica.
– Els processos de fabricació en l’àmbit industrial.
– En el camp mèdic, el seguiment de pacients i altres
tractaments.
– La simulació de processos en molts camps científics.
– El material educatiu.
– La domòtica.
– El control dels sistemes de telecomunicacions.
0
1
11
1
1
UNITAT
F
F
10
0
0
5
2
3
4
5
6
Solucionari
QUART CURS
• A l’ordinador hi ha un circuit integrat de petites
dimensions, que constitueix el CPU o processador de
l’ordinador.
• El componen la unitat de control i la unitat aritmètica
i lògica.
• La unitat de control interpreta les instruccions que
s’han de portar a terme. La unitat aritmètica i lògica
duu a terme les operacions matemàtiques i lògiques
a partir de les dades que rep.
• Tots els termes pertanyen a la placa principal de
l’ordinador: base (placa mare), punts preparats per a la
connexió (slots), elements que s’han de connectar
(targetes) o punts d’entrada i sortida (ports).
El microprocessador és el processador o CPU de
l’ordinador; per tant, consta de la unitat de control i la
unitat aritmètica i lògica, tal com veiem en la primera
pregunta.
• La memòria cache és la memòria principal interna de
l’ordinador, on s’emmagatzemen temporalment totes
les dades que ha de tenir a l’abast de manera
immediata mentre les processa.
• Es mesura en megahertzs (MHz) i s’interpreta com el
nombre d’operacions que pot fer cada segon.
• Resposta oberta.
– És una memòria només de lectura d’informació. ROM
– Està determinada pel fabricant de l’ordinador. ROM
– El seu contingut no es pot modificar. ROM
– Emmagatzema de manera temporal les dades que
s’han de processar. RAM
– És una memòria d’accés aleatori, tant de lectura com
d’escriptura. RAM
– En desconnectar l’ordinador, se n’esborra tot el
contingut. RAM.
– La seva capacitat s’expressa en múltiples del byte.
RAM i ROM.
– Incorpora una part del programari que permet iniciar el
funcionament de l’ordinador. ROM
Les unitats d’emmagatzematge amb sistema magnètic
són aquestes:
– El disc dur (HD) amb capacitat actual d’unes quantes
desenes de gigabytes.
– El disc flexible o disquet (floppy); els més utilitzats són
els de 3,5”, amb una capacitat d’1,44 Mb.
– El Zip (aprox. 250 Mb) o el Jaz (2 o més GB).
– La cinta magnètica, actualment moltes són de petit
format, de tipus casset, amb una altíssima capacitat
d’emmagatzematge (Tb).
Semblances:
– Són unitats d’emmagatzematge de dades.
– Tenen una gran capacitat d’emmagatzematge.
Diferències:
– La lectura del disc dur es duu a terme mitjançant un
capçal de gravació i de lectura que fa un moviment
longitudinal a la vegada que el disc gira.
– El CD-ROM presenta unes parts llises i unes parts
osques, que, en ser detectades per l’emissor de raig
làser de la unitat lectora, fan reflectir el raig lluminós
amb un angle diferent sobre un sensor de llum que
envia a l’ordinador 0 o un 1 segon la inclinació de
l’angle reflectit.
g
55
guia

Solucionari
7
8
9
10
11
12
13
Activitat procedimental.
PÀGINA
– El micròfon, membrana que rep ones sonores, que es
converteixen en ones elèctriques. Són de molt baixa
potència; per tant, tenen capacitat per circular a
distàncies més o menys llargues.
– L’amplificador, que proporciona potència al senyal
elèctric dèbil transmès.
– L’altaveu o auricular, que rep el senyal elèctric
amplificat i el torna a transformar en so.
D’esquerra a dreta:
– El cos amb les diferents tecles, que poden ser tecles
de funció o tecles numèriques.
– El cable.
– El micròfon, a la part esquerra o inferior, i l’auricular,
a la part dreta o superior.
Urbana: Tel. 1 – Central local 1 – Central primària 1 –
Central local 2 – Tel. 2.
Interurbana: Tel. 1 – Central local 1 – Central primària 1
– Central secundària – Central primària 2 – Central local 3
– Tel. 3.
Intercontinental: Tel. 1 – Central local 1 – Central
primària 1 – Central secundària 1 – Central terciària A –
Central internacional A – Radioenllaç A – Estació
terrestre de satèl·lits A – Satèl·lit artificial – Estació
terrestre de satèl·lits B – Radioenllaç B – Central
internacional B – Central terciària 6 – Central secundària
6 – Central primària 6 – Central local 6 – Tel. 6.
En la telefonia digital, l’aparell emissor té un mecanisme
que mesura la freqüència i l’amplitud de les ones
sonores i les tradueix en una seqüència de bits. El
descodificador de l’aparell receptor llegeix aquesta
informació i reprodueix la freqüència de la veu, que
arriba a l’orella com un so continu.
PÀGINA
1
1
6
6
5
6
Com que la freqüència del senyal elèctric del so audible
és de baixa freqüència, però l’ona electromagnètica que
es propaga per l’espai en una emissió és d’alta
freqüència, l’emissor de ràdio crea dos tipus d’ona: l’una
de freqüència fixa i molt alta, la portadora, i l’altra, la
moduladora, de freqüència molt més baixa, que és la
que correspon al so (paraula, música, etc.) que es vol
emetre. Aquestes darreres ones se sobreposen a les
portadores i en modifiquen la forma. D’aquest fenomen
en diem modulació. L’ona modulada resultant és emesa
i arriba a l’antena de l’aparell receptor.
• 20 Hz – 20 KHz.
• Amplitud modulada (senyal modulat en amplitud).
• 550 – 1.650 KHz.
• Freqüència modulada (senyal modulat en freqüència).
• 87 – 108 MHz.
• Són les que utilitzen una freqüència inferior a les
usuals.
• Les emissions en ona curta tenen una cobertura de
milers de quilòmetres.
14
15
16
17
Magnetòfon:
– Enregistrament: una cinta magnètica emmagatzema el
so gràcies a l’efecte d’un electroimant que, en rebre el
senyal elèctric, produeix magnetisme a la cinta quan
aquesta passa pel seu davant.
– Reproducció: quan circula la cinta, el magnetisme que
conté indueix corrent en una bobina i aquest corrent,
un cop amplificat, es pot sentir mitjançant els altaveus.
Disc compacte:
– Enregistrament: un senyal codificat d’alta freqüència
s’utilitza per controlar un modulador que modula el feix
de llum làser. La superfície del CD es recobreix amb
una substància química fotosensible que serveix de
protecció. Després d’exposar-lo al feix, es gira el CD a
través d’una solució que erosiona les unitats de la
superfície exposada. Així es creen els “pous”
d’informació del CD.
– Reproducció: una càpsula fonocaptadora detecta les
parts llises i les osques per mitjà d’un emissor de raig
làser i fa reflectir el raig lluminós amb un angle diferent
sobre un sensor de llum que envia 0 o un 1 segon la
inclinació de l’angle reflectit.
La càmera de televisió consta fonamentalment de
l’objectiu per on entra la llum i d’unes plaques sensibles
o CCD que la recullen. En el sistema de la televisió en
blanc i negre, aquestes plaques contenen milers de
punts que actuen com a cèl·lules fotoelèctriques i que,
segons la intensitat lluminosa que reben, generen una
quantitat equivalent de corrent elèctric.
En la televisió en color, la llum es descompon per l’acció
d’uns prismes òptics en els tres colors fonamentals
(verd, vermell i blau) a l’interior de la càmera; cada color
és recollit per una placa CCD. El corrent produït per les
plaques sensibles és recollit per uns circuits electrònics
que el converteixen en senyal i el transmeten mitjançant
una ona portadora, de manera semblant a la ràdio.
• En una o diverses bandes estretes situades als costats
de la pel·lícula, mitjançant procediments òptics o
magnètics.
• A Espanya i a quasi tot Europa, el senyal de so és
modulat en FM.
• Sí, perquè de fet la informació continguda en un senyal
de vídeo ha de ser idèntica tant en color com en blanc i
negre i aprofitable en ambdós tipus de receptor.
• En UHF i VHF.
• L’augment de l’amplada de banda dels mitjans de
transmissió, l’aparició de la fibra òptica, la possibilitat
de comprimir la informació que s’envia.
• La televisió digital es pot transmetre a través de les
ones (via repetidors terrestres o antena parabòlica)
o a través del cable.
• Que guarda una proporció de 16 d’amplada per 9
d’altura.
• La televisió digital té més definició, l’usuari pot ser
interactiu, té més canals, és possible rebre el senyal
en receptors mòbils sense pèrdua de qualitat, etc.
Ones electromagnètiques: El seu avantatge principal
respecte al cable és la poca inversió necessària per
poder establir una comunicació. L’inconvenient principal
és la quantitat d’informació que es pot enviar, que no és
comparable amb els sistemes per cable (per exemple, la
TV digital).

Cable elèctric i fibra òptica:
Avantatges de la fibra òptica enfront del cable elèctric
convencional:
– La informació que es transmet va molt més de pressa
per un cable de fibra òptica que per un cable elèctric.
– Per tal d’oferir les mateixes condicions que un cable
de coure, la fibra òptica és més petita i pesa menys.
També és més flexible i resistent i té un període de
vida més llarg.
– La fibra òptica té molt poques pèrdues. Per tant, els
repetidors poden estar més allunyats i la informació és
més fiable.
– Les interferències electromagnètiques no l’afecten
perquè la informació transportada ho fa en forma de
llum.
Inconvenients de la fibra òptica enfront del cable elèctric
convencional:
– Té un cost més gran.
– Per fer la unió de dues fibres òptiques es necessita un
equip de gran precisió, ja que si no fos així es podria
perdre el senyal lluminós transportat.
18
19
20
PÀGINA
1
6
7
Pel que fa al funcionament de la telefonia mòbil, es tracta
de dividir la zona geogràfica que es pretén cobrir
telefònicament en petites àrees o cel·les. Una antena
permet la comunicació entre usuaris dintre de cada cel·la.
A cadascuna se li assigna un conjunt de freqüències, que
són les que faran sevir els usuaris a l’hora de telefonar
dins d’aquesta àrea; aquestes mateixes freqüències
poden ser assignades de nou a cel·les prou allunyades de
la primera. Les cel·les estan comunicades a través de
repetidors i, de vegades, a través de la xarxa general de
telecomunicacions; quan l’usuari telefona i surt de l’abast
d’una cel·la, es comunica a través de l’altra.
• Normalment, a uns 800 km.
• Els que que estan en una òrbita com la de la Terra.
• Acostumen a portar uns panells solars que transformen
l’energia solar en energia elèctrica; això permet el
funcionament de l’antena, els senyals de ràdio...
• Amb els sistemes de telecomandament. A partir de la
informació dels sensors, s’envien tota una sèrie
d’ordres per moure i orientar el satèl·lit.
• Resposta model: Astra 1D, Intelsat, Eutelsat, Hispasat...
• Cal una antena especial, l’anomenada antena
parabòlica, que permet captar les diferents freqüències
d’emissió del satèl·lit segons la seva orientació.
• La xarxa local és la xarxa urbana o del municipi.
• Els encaminadors (routers) són els dispositius que
redirigeixen els paquets d’informació rebuts pel camí
adequat per tal que arribin al seu destí.
Elements
Ordinador local
Encaminador
(router)
Ordinador remot
Internet
Característiques principals
Ordinador que l’usuari està utilitzant en
primera instància.
(Vegeu la informació de la resposta
anterior.)
Ordinador al qual sol·licitem un servei.
Ofereix serveis com pàgines web,
correu electrònic (e-mail), transferència
de fitxers, grups de conversa o news.
Automàtica i robòtica
1
2
3
4
5
1
8
Solucionari
QUART CURS
8
UNITAT
6
PÀGINA Activitats
Resposta model:
Avantatges: Rapidesa, precisió, homogeneïtzació del
producte, estalvi de primeres matèries i energia, alts
rendiments, reducció de preus, reducció del perill que
comporta la realització de certes tasques...
Inconvenients: Pèrdua de molts llocs de treball, augment
de les diferències entre els països que disposen
d’aquestes tècniques i els que no en disposen...
• La diferència més clara és la mínima intervenció
humana directa en molts processos d’automatització, al
contrari del que succeeix en els processos mecanitzats.
• La mecanització es produeix arran de la revolució
industrial a final del segle XVIII i sobretot a inici del
segle XIX. Des del punt de vista social representa el
naixement d’una nova classe social, la dels obrers,
amb unes condicions de treball molts cops inhumanes.
L’automatització s’inicia de forma embrionària cap a la
meitat del segle XIX, però no és fins un segle més tard
que podem parlar de fenomen establert, cap allà als
anys quaranta i cinquanta. Amb l’automatització neix la
societat del benestar als països occidentals, amb una
classe mitjana cada cop més important, però també és
l’inici de problemes com l’atur i de les diferències cada
cop més importants entre països industrialitzats o en
vies d’industrialització.
L’ofimàtica és l’automatització portada a terme en una
oficina (equips informàtics, amb paquets integrats i
connectats entre si a un ordinador central, connexió
instantània amb altres oficines, que poden estar, sovint,
molt allunyades...).
De dalt a baix i d’esquerra a dreta: la fotocopiadora,
l’ordinador, el zip amb els seus disquets, (a sota)
la impressora, un segon ordinador, el fax, el telèfon
i l’escàner.
• El principi de funcionament del motor pas a pas és una
sèrie d’electroimants independents que, mitjançant
impulsos elèctrics provinents de circuits electrònics,
poden girar un nombre determinat de graus a dreta
o esquerra, fins a 500 posicions diferents.
• Segons la col·locació de les bobines i la forma del
rotor, amb estries longitudinals. Uns impulsos elèctrics
determinen les bobines que s’han d’activar i, per tant,
l’angle i el sentit de gir.
• Els motors pas a pas són especialment útils per al
funcionament dels robots, sobretot quan s’han de fer
girar els braços o les diferents articulacions segons un
angle determinat.
Un fluid és qualsevol element o substància incapaç de
resistir l’aplicació d’un esforç de tall.
Poden ser gasos, com en el cas de l’aire, utilitzat en els
circuits pneumàtics, o líquids, com els olis hidràulics
d’origen mineral, utilitzats en els circuits hidràulics.
g
57
guia

Solucionari
6
7
8
9
10
PÀGINA
– La mobilitat és una característica dels fluids en estat
gasós. F/Correcció: La mobilitat és una característica
específica de tots els fluids.
– Tots els fluids són isotròpics. C
– Tots els fluids en estat gasós són incompressibles.
F/Correcció: Tots els fluids en estat líquid són
incompressibles.
– L’expansibilitat només és pròpia de fluids en estat
líquid. F/Correcció: L’expansibilitat només és pròpia de
fluids en estat gasós.
– Tots els fluids ofereixen resistència a canviar de forma
sota l’acció de forces exteriors. C
30 litres = 0,03 m 3
15 minuts = 0,25 h
Cabal = 0,03 m 3 /0,25 h = 0,12 m 3 /h
Aquest elevador hidràulic es basa en la llei física que diu
que el treball necessari per moure un objecte és igual al
producte de la força per la distància. La força es
transmet utilitzant un líquid incompressible. Això permet
que una petita força aplicada durant una distància llarga
tingui el mateix efecte que una força gran aplicada
durant una distància curta. D’aquesta manera, és
possible aixecar un automòbil molt pesant amb una força
petita aplicada amb una bomba de peu.
El cilindre d’efecte simple només pot fer un treball en un
sol sentit del moviment, mentre que el d’efecte doble fa
un treball en els dos sentits. Des del punt de vista
constructiu, el d’efecte simple té una sola entrada,
mentre que el d’efecte doble té dues entrades diferents.
PÀGINA
1
1
8
9
9
Nom dels components
Bomba hidràulica
Canonades
Cilindre
Èmbol o pistó
Ràcords
Vàlvules
Vies
0
Funció
Genera la pressió del líquid i el seu
moviment.
Suporten la pressió del corrent i el
porten de la bomba fins a l’interior del
cilindre.
Element actiu que produeix el
moviment.
A l’interior del cilindre, rep la pressió del
líquid i produeix el moviment.
Uneixen canonades o altres
components hidràulics.
Controlen el cabal o la direcció del líquid
que arriba fins als cilindres.
Són les entrades i les sortides del fluid.
3 bar = 300.000 Pa = 300.000 N/m2 10 mm diàmetre èmbol: superfície èmbol =
p · (0,005 m) 2 = 0,0000785 m2 11
P = Fp/S; per tant: Fp = P · S = 23,5 N.
Força que ha d’aplicar el fluid = Ffinal/0,9 = 111,1 N.
Èmbol 4 mm radi: superfície èmbol = p · (0,004 m) 2 =
0,00005 m2 Pressió = 111,1 N/0,00005 m2 = 2.222.000 N/m2 12
=
2.222.000 Pa = 22,22 bar
13
14
15
16
17
18
• El de l’esquerra és un compressor alternatiu. El de la
dreta és un compressor rotatori.
• En el compressor alternatiu, quan el pistó es mou cap
a la dreta, l’aire entra al cilindre per la vàlvula
d’admissió; quan es mou cap a l’esquerra, l’aire es
comprimeix i passa a un dipòsit per un conducte molt fi
de la vàlvula d’escapament.
En el compressor rotatori, l’aire s’introdueix pel centre
de la roda i és accelerat per la força centrífuga que
produeix el gir de les pales. L’energia de l’aire en
moviment es transforma en un augment de pressió als
difusors i l’aire comprimit passa al dipòsit per un
conducte fi.
• L’aparell que ha de produir el treball rep l’aire del
dipòsit mitjançant unes canonades en les quals
s’intercalen les vàlvules que regulen el cabal i el sentit
del fluid.
Activitat procedimental a partir de les dades de les
pàgines 178-180 del llibre de text.
• Utilitzaria sistemes pneumàtics, ja que són molt
resistents a les sobrecàrregues, mentre que el sistema
hidràulic pot rebentar-se més fàcilment. Pel que fa al
sistema d’obertura i tancament de portes, si algú hi
queda atrapat no pateix cap lesió.
El sistema hidràulic necessita una bomba hidràulica per
obtenir el líquid a pressió. Respecte al funcionament, el
líquid, com que és incompressible, no varia de volum,
mentre que l’aire del sistema pneumàtic sí que és
compressible. Això fa que tinguin comportaments molt
diferents: el sistema pneumàtic, per exemple, suporta
millor les sobrecàrregues, ja que és més flexible; la
transmissió de l’aire és més ràpida que la d’un líquid;
l’emmagatzematge de l’aire és més fàcil que el d’un
líquid...
PÀGINA
1
9
1
Resposta model: sistemes de frenada i embragatge,
mecanisme d’obertura i tancament de portes,
perforadores, màquines d’obres públiques i mineria,
eines de cargolar i descargolar...
Activitat procedimental.
– Polsador inferior esquerra: vàlvula 1 = vàlvula 3/2.
– Polsador inferior dreta: vàlvula 2 = vàlvula 3/2.
– Vàlvula intermèdia: vàlvula 3 = vàlvula 5/2.
– Part superior: cilindre amb èmbol a l’interior.
Funcionament: Les vàlvules 1 i 2 serveixen per
impulsar l’èmbol del cilindre en un sentit o en l’altre,
segons la vàlvula que premem, i disposen d’un
sistema de retorn de molla.
La vàlvula 6 és una vàlvula que commuta el moviment
segons el polsador que utilitzem.
Podríem parlar d’un sistema d’obertura i tancament
d’algun dispositiu.

19
20
21
22
23
24
25
PÀGINA
El rumb (o direcció) desitjat és contínuament comparat
amb l’observació visual del conductor i la informació que
aporta el sensor del volant. El resultat d’aquesta
comparació permet al conductor, a través del
mecanisme de direcció, modificar el rumb real del
viatge.
• Els servomecanismes s’encarreguen d’orientar les
càmeres, les antenes de ràdio i els panells solars.
• Els sensors proporcionen els senyals d’entrada: capten
la situació del sol i les estrelles. Totes aquestes dades
són processades i provocaran l’actuació dels
servomecanismes.
• Els senyals de sortida, és a dir, els senyals que han
estat processats, s’apliquen a uns petits motors de
reacció, que giren i orienten la nau.
• Tots aquests casos són exemples de la utilitat dels
servomecanismes. En el cas dels pilots automàtics, el
moviment del vehicle està regit per les instruccions
d’una brúixola.
Els sensors són dispositius que detecten la presència de
determinats paràmetres que s’han de mesurar. Un cop
mesurats i, en alguns casos, avaluats, els transmeten en
forma de senyal cap a altres dispositius o sistemes per
al seu accionament.
Pel que fa al sistema de captació, els sensors poden ser
mecànics, elèctrics, magnètics, sònics, químics i òptics.
També es poden classificar segons la seva finalitat o
aplicació.
Tots els conceptes esmentats formen part d’un procés
automatitzat.
En les cadenes de muntatge de processos industrials, la
transferència de dades i el seu tractament es duen a
terme en ordinadors programats per al seguiment i el
bon funcionament de tot plegat.
Però aquesta relació no es dóna solament en els
processos productius, sinó també en el seu disseny, en
les simulacions, en la seva gestió, en els controls de
qualitat, en els serveis que es poden oferir, etc.
PÀGINA
1
1
9
9
2
3
Les parts principals d’aquest robot són l’estructura física
i l’equip de control.
Hi ha dos braços hidràulics o pneumàtics, sobre eixos
giratoris. Al final, hi ha un element de fixació mecànic.
Possiblement s’utilitza per treballar amb objectes que
s’han de subjectar o per fer operacions amb alguna eina.
L’estructura física es connecta, mitjançant un cable, a
l’equip de control, que permet dur a terme pas a pas
totes les operacions i controlar el bon funcionament del
braç robot.
L’equip de control rep la informació dels sensors i
executa les operacions programades en funció del
resultat que es vol obtenir.
Activitat procedimental.
26
27
1
3
Les unitats de fabricació flexible són cadenes de
muntatge totalment automatitzades que permeten
fabricar productes adequats a les necessitats dels clients
en un temps curt i amb les mínimes despeses.
Les UFF existeixen gràcies als automatismes i els
robots. Aquests darrers participen en la mobilitat de les
peces que es fabriquen, com a portadors i operadors de
determinades eines...
• Sí, sense cap mena de dubte aquesta relació existeix.
• Resposta oberta.
Confecció de
pàgines web
DE LA PÀGINA A LA Activitats
Tot són activitats procedimentals.
DE LA PÀGINA A LA Activitats
Tot són activitats procedimentals.
PÀGINA
2
7
2
2
4
1
4
8
Confecció de pàgines
web amb Flash
Unitat final
Solucionari
QUART CURS
6
2
2
UNITAT
Una empresa és una persona individual o un grup de
persones agrupades amb la finalitat de produir un bé
o un servei.
En els individus i les empreses es produeix un doble
intercanvi, d’una banda, físic (mà d’obra/bé/servei) i, de
l’altra, monetari (salari/preu).
2 Classificació de les empreses:
– Sector d’activitat: sector primari, sector secundari i sector
terciari.
– Nombre de treballadors: empreses petites, mitjanes
i grans.
– Àmbit de treball, grups d’empreses que duen a terme
una mateixa activitat: per exemple indústria hotelera
o turística, etc.
– Naturalesa jurídica: empresa individual, cooperativa,
societat limitada, societat anònima.
– Propietat del capital: empresa pública o empresa privada.
3
5
Semblances: es tracta d’empreses privades, amb un
patrimoni necessari per iniciar la seva activitat.
Diferències: el treballador autònom és propietari,
treballador i respon amb el seu patrimoni. La cooperativa
pertany a un grup de socis, i tots tenen el mateix pes en
les decisions preses i aporten el capital necessari. La SA
funciona amb accionistes que aporten el capital i les
accions, que determinen el pes en les decisions i els
beneficis de l’empresa.
1
UNITAT
9
UNITAT
7
8
9
g
59
guia

Solucionari
4
5
6
7
8
9
10
Departament de comptabilitat: registra els ingressos i les
despeses de l’empresa i n’estudia les possibles fonts de
finançament. Fa els balanços de l’empresa.
Departament de recursos humans: organitza i controla
les persones que integren l’empresa, n’estudia les
contractacions i en distribueix les feines.
El patrimoni d’una empresa és el valor de tot allò que li
pertany. Com a elements constitutius hi ha les
mercaderies, els magatzems i els immobles, les
màquines, els deutes dels proveïdors, els deutes de
l’empresa, els diners al banc, etc.
Xec o taló: document imprès per una entitat bancària i
lliurat en forma de talonari a la persona titular d’un
compte. Omplir, firmar i entregar aquest xec implica
emetre a l’entitat bancària una ordre de pagament per la
quantitat indicada en el document.
Pagaré: document elaborat per l’empresa compradora en
la qual una persona fa constar el compromís de pagar
una certa quantitat de diners en un determinat termini de
venciment al creditor.
L’auditoria, elaborada per professionals independents, és
el conjunt de documents i accions que analitzen la
informació comptable que l’empresa ha presentat i en
garanteixen la veracitat. L’objectiu és comprovar i
assegurar que la informació registrada en els documents
comptables reflecteix exactament la situació econòmica
de l’empresa; per tant, afecta la relació comptable entre
els diferents departaments, ja que pot posar en
evidència mancances o problemes que potser no es
plantejarien fins més endavant.
• Hi ha una gran varietat de contractes laborals (en
pràctiques, d’aprenentatge, de grup...). Els que regulen
la durada de l’activitat són el contracte a temps parcial
o a jornada completa. Els que regulen la finalització del
contracte són el contracte indefinit o temporal, dins
dels quals hi ha moltes modalitats.
• La nòmina és el document que cada mes certifica el
cobrament del sou o salari. Hi figura el sou brut, el sou
net, l’IRPF retingut i la cotització a la Seguretat Social.
• Tothom que té un contracte ha de tenir nòmina.
Una de les fites més importants aconseguides pel
moviment sindical i els sindicats ha estat la redacció de
l’Estatut dels treballadors, en el qual figuren els drets
i els deures dels treballadors. Un d’aquests drets és el
de rebre una prestació per atur en cas de quedar-se
sense feina.
Resposta oberta. Per exemple: la proximitat a les fonts
de primeres matèries o energia, a proveïdors i clients
o mercats, la bona comunicació, la climatologia, la mà
d’obra qualificada, les subvencions, la reducció de
costos, etc.
11
12
13
14
15
16
17
18
• La màquina que incorpora una eina que permet fer
peces a partir de diferents tipus de materials
s’anomena màquina eina.
• Els elements bàsics són: el motor d’accionament, la
bancada, la cadena cinemàtica, el capçal, l’eix o els
eixos de treball i els carros o taules.
• En funció dels sistemes utilitzats per a la conformació
de peces, les màquines eina es poden classificar en:
màquines per a la conformació del material en fred o
en calent, màquines per a la conformació plàstica en
calent amb una gran pressió i màquines per a la
conformació del material amb eina de tall.
• Els moviments bàsics són: el moviment de tall, el
moviment d’avanç i el moviment de penetració.
• Es classifiquen en funció del seu sistema de treball, tal
com hem vist en la tercera pregunta.
Amb el trepant, el torn, la fresadora i la llimadora es
mecanitzen materials amb despreniment de doladura.
Amb la rectificadora es mecanitzen materials amb
despreniment de doladura molt fina.
Resposta oberta. Vegeu el procés de fabricació del cacau
en pols de les pàgines 56 i 57 del llibre de text, el d’un
cargol de les pàgines 58 i 59 i el d’un xarop de les
pàgines 60 i 61.
Els residus industrials són el conjunt d’objectes o
substàncies no aprofitables que resulten de la
transformació de les primeres matèries en productes
mitjançant un procés de fabricació.
Hi ha residus biodegradables, residus tòxics i altres
residus, com per exemple determinats plàstics, vidres,
ferralla, roba, etc.
El reciclatge en permet la reutilització, però per eliminar
els efectes nocius cal seguir un procés de neutralització
o incineració. En tots dos casos, les restes s’aboquen en
un abocador controlat.
Hi ha molts instruments, el regle, el peu de rei, el
pàlmer, el termòmetre, el rellotge, el sensor de pressió,
el tèster, etc., que permeten mesurar i, molts cops,
passar les dades a petits ordinadors que comparen les
mesures i verifiquen si estan dins dels marges correctes.
No és el mateix, ja que el control de qualitat és un
control estadístic d’avaluació del producte, mentre que la
gestió de qualitat és molt més genèrica i té en compte
una visió conjunta.
• Errors absoluts: diferència entre el valor mesurat i el
valor real, és a dir: 0,5 mm, 1 mm, 0,9 mm, 1,2 mm,
0,2 mm, 0,3 mm.
• Errors relatius: quocient entre el valor absolut i el valor
real expressat en tant per cent: 0,16 %, 0,33 %, 0,3 %,
0,4 %, 0,06 %, 0,1 %.
La logística s’encarrega de l’emmagatzematge, el
transport i la distribució dels productes industrials,
l’aprovisionament de primeres matèries i el control dels
estocs d’una empresa.

19
20
21
22
23
24
PÀGINA
2
7
5
• El magatzen s’estructura de manera diferent en funció
de l’espai i les mercaderies que s’hi guarden. En
general, s’utilitzen els palets o les prestatgeries de
diferents mides.
• Com a sistemes de transport hi ha una àmplia gamma
de mitjans mecànics: els portapalets (manuals o
elèctrics), els transelevadors, les cintes
transportadores, els transportadors aeris, els carros
guiats per cadenes contínues que estan soterrades en
un canal al terra del magatzem, etc.
• El codi de barres facilita el sistema d’automatització del
magatzem i agilita la càrrega i la descàrrega de les
mercaderies.
El comprador fa una comanda al venedor. Aquest
entrega la mercaderia, juntament amb un albarà i la
factura consegüent. A continuació, el comprador fa el
pagament en alguna de les modalitats acordades. Per
acabar, el venedor emet un rebut, amb el qual certifica
el cobrament.
Si la societat no té la necessitat d’un determinat
producte, el màrqueting no podrà traduir-la en una venda
del producte associat. Això no vol dir que no es puguin
trobar necessitats amagades o descobrir-ne de noves,
que seran potenciades pel màrqueting. No s’ha de
confondre el fet de potenciar una necessitat amb el fet
de crear-ne una de nova.
• Els elements comuns són: l’element motriu, un espai
adequat al transport, uns sistemes de comandament i
control i unes vies o rutes.
• S’han utilitzat les energies que l’ésser humà ha tingut
al seu abast: l’energia de la sang, l’eòlica, l’elèctrica,
etc. Sens dubte, però, les més utilitzades actualment
són les que s’obtenen de derivats del petroli: la
gasolina, el gasoil i el fuel.
• Els podem classificar en terrestres, marítims i aeris.
Mitjà de
transport
Ferrocarril
Parts fonamentals
Locomotora, cotxes
i vagons
Resposta procedimental.
Rutes
Via formada
per rails
paral·lels
Infraestructura
Via, agulles
i estació de
control
Automòbil
Motor, transmissió,
Camió
rodes i suspensió,
carrosseria i xassís
Carreteres
Xarxa viària de
paviment,
senyalitzacions
visuals
Grup propulsor,
Avió
ales, buc, sistema Itineraris aeris Aeroport amb
d’estabilització i internacional- totes les seves
direcció i tren ment establerts dependències
d’aterratge
Buc, sala de
màquines i pont
Vaixell (roda de timó,
radars i sistemes
Activitat procedimental. de navegació)
Rutes
marítimes
Ports marítims
amb les seves
instal·lacions
25
26
27
28
29
30
Resistor: limita el pas de corrent elèctric, modifica la
intensitat i protegeix determinats components
electrònics.
Bobina: serveix per crear un camp magnètic quan el
corrent hi circula. És utilitzada per a la rectificació de
corrent altern o continu i en sistemes de comunicacions.
Condensador: emmagatzema electricitat, que pot
alliberar en el moment desitjat. Serveix de filtre de les
oscil·lacions resultants de la rectificació de corrent altern.
Díode: permet el pas del corrent d’un circuit en un sol
sentit.
Transistor: està basat en tres terminals semiconductors
E, B, C. És útil com a commutador i es fa servir per
amplificar petits corrents elèctrics.
Activitat procedimental.
Activitat procedimental.
Decimal
Binari
Binari
Decimal
Solucionari
QUART CURS
12
1100
10001
17
Taula de la veritat del sistema d’alarma:
Funció lògica:
F = a · b · c
Es tracta de la funció AND amb 3 variables lògiques.
Diagrama de portes lògiques:
a
b
c
& F
Circuit elèctric equivalent:
a b c
35
100011
1011100
92
130
10000010
750
1011111110
a
b
c
F, alarma
0
0
0
0
0 0 1 0
0 1 0 0
0 1 1 0
1 0 0 0
1 0 1 0
1 1 0 0
1 1 1 1
Informàtica: és la ciència que s’ocupa del tractament de
la informació de manera automàtica.
Ordinador: és la màquina que processa totes les dades i
en permet el tractament informàtic.
CPU: és el processador, l’element que duu a terme i
dirigeix totes les operacions per executar un programa i
coordinar la intercomunicació entre l’ordinador i
cadascun dels perifèrics.
Microprocessador: és el xip únic en el qual hi ha
integrades les unitats aritmeticològiques i la unitat de
control dels ordinadors personals.
F
g
61
guia

Solucionari
31
32
33
34
35
36
37
38
Semblances: les dues memòries tenen una gran capacitat
d’emmagatzemament, es localitzen a la placa principal de
l’ordinador i funcionen en forma de dígits binaris.
Diferències: la RAM és la memòria de lectura i escriptura;
la ROM només és la memòria de lectura. La RAM
introdueix només dades a l’ordinador; la ROM conté
informació permanent que no es pot modificar. La RAM
s’esborra en apagar l’aparell si prèviament no s’ha guardat
en el disc dur; la ROM no s’esborra.
Telèfon: el so emès pel micròfon es transforma en un
senyal elèctric que circula pels conductors i és amplificat
en l’auricular perquè pugui ser audible en forma de so.
Ràdio: funciona mitjançant la difusió d’ones
electromagnètiques per part d’un emissor, que es
propaguen per l’espai i són captades per un receptor.
Televisió: permet transmetre imatges a distància
captades per una càmera, amb el so corresponent, per
l’espai o per cable. Posteriorment, aquestes imatges són
reproduïdes a la pantalla de l’aparell reproductor.
Cinema: per mitjà d’una càmera s’enregistren imatges
i sons que posteriorment es poden emetre en una
pantalla o televisor.
El cable de fibra òptica és un conjunt de fibres de vidre
per les quals es poden transmetre senyals lluminosos
amb gran rapidesa. Respecte a altres sistemes de
transmissió de dades, els cables de fibra òptica
presenten una velocitat superior de transmissió, pateixen
molt poques pèrdues, no són afectats per interferències
electromagnètiques, són lleugers, flexibles i resistents i
gaudeixen d’un llarg període de vida.
Internet és com una gran xarxa internacional de xarxes
d’ordinadors, que permet que es puguin comunicar
milions d’usuaris mitjançant els seus terminals. Aquesta
xarxa és constituïda per un munt de centres servidors
connectats entre si.
Les propietats més importants d’un fluid són: la mobilitat,
la incompressibilitat, la viscositat, l’expansibilitat i
l’isotropia. Els sistemes hidràulics es basen en el cabal i la
pressió com a magnituds principals, ja que el fluid és un
líquid que, en ser comprimit, no varia de volum. Els
sistemes pneumàtics utilitzen l’aire a pressió, que, en ser
un gas, és compressible i admet una gran variació.
Els sistemes hidràulics i pneumàtics fan servir fluids (oli o
aire, respectivament), que, sotmesos a pressió, actuen
com a transmissors d’energia. S’utilitzen per fer un treball.
Activitat procedimental.
PÀGINA
• Volum = 2 m3 = 2.000.000 l
Temps = 2 h = 7.200 s
Cabal = 2.000.000 l/7.200 s = 277,77 l/s
• Pressió = 4 bar = 400.000 Pa
Superfície d’èmbol = p · (0,004 m) 2 = 0,00005 m2 Fp = 400.000 Pa · 0,00005 m2 2 7 6
= 20 N
39
40
41
42
43
44
45
cilindre de doble
efecte amb retorn
per molla
cilindre
de doble efecte
bomba hidràulica
amb un sentit
de flux
Compressor: màquina per comprimir l’aire i obtenir la
pressió necessària.
Cilindre d’efecte doble: amb entrada d’aire per les dues
cambres. Permet treballar en els dos sentits possibles.
Vàlvula antiretorn: vàlvula que permet el pas del fluid
només en un sentit.
Vàlvula distribuïdora 3/2: vàlvula amb tres vies i dues
posicions.
Vàlvula reguladora de cabal: serveix per controlar el cabal
o flux d’aire que circula en aquell punt.
Vàlvula de simultaneïtat: controla que un cilindre no
funcioni si no es premen dos accionaments a la vegada.
Activitat procedimental.
bomba hidràulica
amb dos sentits
de flux
conduccions
sentit de circulació de l’oli
sentit de circulació de l’aire
compressor
amb un sentit
de flux
Parlem de realimentació quan el procés de treball rep
informació sobre la marxa de les operacions i actua
sobre si mateix, és a dir, en corregeix o en varia algun
tret. Un exemple és el dels semàfors l’indicador vermell
dels quals s’engega quan s’aproxima un vehicle que
circula a una velocitat superior a la permesa.
• Els sensors són dispositius que detecten la presència
de determinats paràmetres que s’han de mesurar.
• Són robots totes aquelles màquines programables que
ajuden les persones en la seva feina, ja que tenen una
certa mobilitat pròpia i es poden adaptar a diverses
tasques, i que són comandades per programes
generalment informàtics.
• La visió artificial és el procediment que capta la
lluminositat de cadascun dels punts de la imatge d’una
càmera de vídeo, és digitalitzada i conduïda als circuits
informàtics de l’ordinador per tal de ser interpretada
i convertida en ordres d’actuació per part del robot.
La relació és molt estreta, ja que en la fabricació flexible
s’exigeix una adaptació constant dels moviments de les
màquines, que és, justament, el que ens permet el braç
articulat hidràulic.
Vegeu les activitats procedimentals de la unitat 7
(pàgines 218-231 del llibre de text).
compressor
amb dos sentits
de flux
unions soldades
o amb ràcord
vàlvula de dues vies (obrir/tancar)
amb un sol sentit de circulació
El programa informàtic Flash és una combinació de tres
tipus de programes. En primer lloc, és un programa de
dibuix vectorial del tipus Corel Draw. En segon lloc, té
les eines per crear fotogrames i pel·lícules i controlar-los
en una línia de temps. En tercer lloc, disposa d’un
llenguatge de programació que permet accedir a les
propietats dels objectes de dibuix i també als objectes
de control de la pel·lícula.

46
• Activitat procedimental.
• Representa una bobina; en passar el corrent imanta els
elements de metall de la imatge.
• L’esforç és superior ja que tenim més fregament, per
això costa més de moure i és més fàcil que el
mecanisme es trenqui a través de la goma elàstica.
• Activitat procedimental.
Solucionari
QUART CURS
g
63
guia

ISBN 84-412-0939-1
9 788441 209398