1 Llegeix

RUTA 6
PROJECTE CIUTADANIA GLOBAL
EDUCACIÓ EN VALORS
Sumari
Introducció ............................................................................................. 3
Unitats didàctiques 1r curs ........................................................................ 13
Unitats didàctiques 2n curs ....................................................................... 77
Bibliografi a ............................................................................................ 141
Fitxes de treball 1r curs ............................................................................ 145
Fitxes de treball 2n curs ............................................................................ 197

INTRODUCCIÓ
1. QUÈ ÉS L’EDUCACIÓ PER A LA CIUTADANIA GLOBAL?
Educar per a la ciutadania global vol dir educar amb la intenció que es produeixi una transformació
progressiva en els valors, actituds i comportaments del nostre alumnat. Per aconseguir aquest objectiu
és necessari preparar els nens i nenes per a l’exercici de la ciutadania des d’una perspectiva
global (fomentant el respecte i la valoració de la diversitat, el respecte pel medi ambient i el consum
responsable, el respecte pels drets humans, etc.) i optar clarament per la transversalitat. La ciutadania
ha d’estar present en els principis orientadors del currículum de totes les etapes i impregnar totes
les àrees de coneixement.
1.1. EDUCAR EN UN MÓN GLOBAL
Vivim en una societat cada vegada més complexa i global, on els canvis se succeeixen a una velocitat
trepidant i on, cada vegada més, és necessària una visió global, capaç de manejar la complexitat
dels fenòmens i interpretar-ne la interdependència.
La globalització econòmica, l’homogeneïtzació cultural, l’avenç tecnològic i científi c, els riscos mediambientals,
etc. no són fenòmens neutres, tenen conseqüències socials, polítiques i econòmiques
tant a escala mundial com local i plantegen noves necessitats i dilemes que cal resoldre. Aquestes
transformacions afecten tant a la forma d’organització dels països i l’establiment de regles internacionals,
però també la manera de pensar i de relacionar-se de la gent.
L’educació ha d’encarar aquests reptes amb eines per a la comprensió dels problemes i instruments
per a la cerca creativa de solucions. Des d’Intermón Oxfam creiem que això només és possible a
partir d’una nova concepció de la ciutadania que transcendeixi la perspectiva cívica i plantegi els
drets i les responsabilitats en un marc global i col·lectiu.
1.2. EDUCAR PER TRANSFORMAR EL MÓN ON VIVIM
L’educació per a una ciutadania global presenta un nou marc per integrar el treball que, des de fa
anys, porten a terme els diferents moviments de l’educació per al desenvolupament, l’educació mediambiental,
l’educació per a la pau, l’educació intercultural i l’educació de gènere. Tots, en el seu
àmbit, han contribuït a defi nir una educació transformadora i compromesa, caracteritzada per:
Una dimensió global creixent en l’anàlisi de la realitat, que estableix connexions entre les dimensions
locals i globals, tant en les causes de la injustícia com en les seves solucions.
Una perspectiva de la justícia on es reconeix que l’educació no pot ser mai neutral, sinó que precisament
ha d’afavorir en a l’alumnat un posicionament a l’hora de triar entre mantenir el món tal
com és o participar en la seva transformació a favor de la justícia per a tothom.
Una mirada basada en els drets humans i en un estil d’educació que compromet l’alumnat a una
ciutadania global i activa.
Uns processos educatius participatius, no autoritaris i actius, i no un adoctrinament.
3

1.3. EDUCAR DES D’UNA VISIÓ INTEGRAL DE LA PERSONA
L’educació per a una ciutadania global es fa ressò de tots els elements curriculars de l’educació
en valors i de tots aquells continguts que promouen uns nivells cognitius, emocionals i ètics de
l’educació integrats en el que s’ha anomenat una educació integral.
Aquesta perspectiva integral de la persona es recull, també, en l’informe Delors, quan s’esmenten
els quatre aprenentatges bàsics per fer front als nous reptes de la societat: aprendre a conèixer i a
adquirir els instruments de la comprensió (aprendre a aprendre) i aprendre a fer i infl uir en l’entorn
propi (aprendre a fer), aprendre a viure junts (aprendre a conviure), aprendre a ser persones (aprendre
a ser). La ciutadania global afegeix un cinquè pilar dirigit a la construcció d’un món més just:
aprendre a transformar.
1.4. OBJECTIUS DE LA RUTA 6: VERS LA CIUTADANIA GLOBAL
Els objectius generals que volem aconseguir a través del projecte conjunt amb Hermes Editora General
són els següents:
Facilitar la comprensió de les relacions existents entre la vida en els nostres contextos i la vida de
les persones d’altres parts del món.
Aportar coneixements dels elements, factors i agents econòmics, socials i polítics que expliquen
la dinàmica de la societat on vivim i provoquen l’existència de pobresa, marginació, desigualtat
i opressió, que condiciona la vida de les persones.
Desenvolupar competències al voltant d’un sistema de principis ètics que generen actituds democràtiques,
respectuoses, responsables, participatives, actives i solidàries.
Desenvolupar valors, actituds i destreses que augmentin l’autoestima de les persones, donant-los
la capacitat per ser més responsables i conscients de les implicacions dels seus actes.
Desenvolupar un pensament crític i resolutiu.
Fomentar la participació en propostes de canvis per aconseguir un món més just on els recursos,
els béns i el poder estiguin distribuïts més equitativament.
4

2. QUÈ TENEN A VEURE LES COMPETÈNCIES BÀSIQUES
AMB L’EDUCACIÓ PER A LA CIUTADANIA GLOBAL?
La Llei Orgànica d’Educació (3 de maig de 2006) diu textualment:
«La incorporació de competències bàsiques al currículum permet posar l’accent en aquells aprenentatges
que es consideren imprescindibles, des d’un plantejament integrador i orientat a l’aplicació
dels coneixements adquirits. D’aquí ve el seu caràcter bàsic. Són aquelles competències que un noi
o una noia han d’haver desenvolupat en acabar l’ensenyament obligatori per poder aconseguir la
seva realització personal, exercir la ciutadania activa, incorporar-se al món adult de manera satisfactòria
i ser capaç de desenvolupar un aprenentatge permanent al llarg de la vida».
En el marc de la proposta elaborada per la Unió Europea, i d’acord amb les consideracions que
s’acaben d’exposar, s’han identifi cat vuit competències bàsiques:
1. Competència en comunicació lingüística.
2. Competència matemàtica.
3. Competència en el coneixement i la interacció amb el món físic.
4. Tractament de la informació i competència digital.
5. Competència social i ciutadana.
6. Competència cultural i artística.
7. Competència per aprendre a aprendre.
8. Autonomia i iniciativa personal.
La Ruta 6 que us presentem, Educació per a la ciutadania global, s’emmarca dins les competències
identifi cades per la UE i reconegudes per la LOE. I no tan sols en l’àmbit defi nit com a competència
social i ciutadana.
L’educació per la ciutadania i la participació implica veure l’escola com un «laboratori de vida democràtica»,
i convida els estudiants a descobrir per si mateixos la naturalesa de la vida democràtica
i el seu funcionament. I la manera de descobrir com funciona la democràcia real és posant-la en
pràctica.
Els centres escolars eduquen a través dels missatges que transmeten, però fonamentalment ho fan
a través de les pràctiques entre tots els participants. La transmissió de missatges serà efi caç en la
mesura en què ells mateixos siguin coherents amb les pràctiques i el clima de relacions que construeixen
entre tots.
Per tant, l’educació ha de capacitar els joves perquè arribin a ser ciutadans i ciutadanes actius,
membres de la comunitat, perquè participin en l’espai públic i s’impliquin en projectes de millora
del seu entorn. I aquesta feina només pot aconseguir-se des d’un marc participatiu i democràtic,
comunicatiu i de diàleg.
5

3. DESENVOLUPAMENT DE LA PROGRAMACIÓ PER AL CICLE INICIAL
DE PRIMÀRIA
3.1. PRESENTACIÓ
La programació que us presentem està organitzada en 11 unitats didàctiques, que, de manera coordinada,
s’han elaborat juntament amb els temes i continguts que desenvolupen els diferents llibres
de text.
El caràcter globalitzador de Primària fa que us proposem una única ruta per a cada un dels cursos
de Cicle Inicial. En Secundària, cada matèria i cada curs disposarà de la seva pròpia ruta de ciutadania
global, tot i que us proposarem trencar esquemes i interrelacionar àrees.
Cada unitat didàctica està composta per: fi txes d’activitats i unes orientacions per a la intervenció,
que aporten recomanacions per a la seva posada en pràctica. També, bibliografi a i recursos diversos
per si us interessa ampliar la proposta. Cada unitat presenta les activitats a través d’una seqüència
didàctica bàsica que permet treballar tres nivells de coneixement i compromís: sensibilització
(explorar idees prèvies, motivar, crear la necessitat, prendre consciència), formació (adquisició
d’informació i capacitats mínimes, estratègies d’anàlisi, recursos d’actuació) i acció (compromís,
implicació, intervenció). Cada nivell de treball ofereix una seqüència àmplia d’activitats que ha de
permetre personalitzar l’itinereri didàctic en funció del grup i del context educatiu.
Així mateix, les activitats proposades combinen el treball de refl exió individual amb el treball de
grup, la posada en comú i el debat. En tots dos casos, el docent ha de fer una presentació general
del tema, una síntesi i una recapitulació al fi nal del treball.
El procés didàctic partirà dels conceptes previs que l’alumnat tindrà del tema de què es tractarà. Si
no en té cap, caldrà fer que s’adoni de la necessitat d’informar-se’n. Seguidament, utilitzant diferents
tècniques, començarem a analitzar el tema i a refl exionar, de manera individual i col·lectiva, sobre
les conseqüències que el tema o la situació proposat té per a les persones. Això ens permetrà arribar
a descobrir què podem fer de forma individual i col·lectiva per millorar aquesta situació.
3.2. PRESENTACIÓ DELS BLOCS TEMÀTICS I VINCULACIÓ AMB LA RESTA D’ÀREES
La relació temàtica de les unitats s’ha dissenyat tenint en compte:
els blocs de continguts conceptuals proposats en el marc de la defi nició d’un currículum per a la
ciutadania global;
la proposta temàtica i de continguts recollida en els llibres escolars de les diferents àrees del cicle;
la realitat propera a l’alumnat, allò que li és signifi catiu. Per això s’han establert sis centres
d’interès que donen unitat a la proposta d’educació en valors: jo, el grup d’amics, la família,
l’escola, l’entorn i el temps lliure.
6

3.3. DESENVOLUPAMENT DE LES COMPETÈNCIES BÀSIQUES DE L’EDUCACIÓ
PER A LA CIUTADANIA GLOBAL EN EL CICLE INICIAL D’EDUCACIÓ PRIMÀRIA
Unitats didàctiques Vinculació amb les àrees Blocs conceptuals 1
1. El dret a l’escola
2. L’escola la fem entre
tots. Participa-hi!
3. Com vivim.
La família
4. Ens agrada tenir
amics i amigues!
5. Som com som
6. Què necessitem
per viure?
Primer:
CM: Comença el curs (Unitat 1)
Cast.: Empieza el curso (Unidad 1)
Segon:
CM: Tornem a l’escola (Unitat 1)
Cast.: El inicio del curso (Unidad 1)
Primer:
CM: Comença el curs (Unitat 1);
El cos i els sentits (Unitat 5)
Cast.: Empieza el curso (Unidad 1);
El cuerpo y los sentidos (Unidad 5)
Segon:
CM: Tornem a l’escola (Unitat 1)
Cast.: El inicio del curso (Unidad 1)
Primer:
CM: Anem a casa (Unitat 3);
La primavera (Unitat 9)
Segon:
CM: El nostre món (Unidad 10)
Primer:
CM: Comença el curs (Unitat 1)
Cast.: Empieza el curso (Unidad 1)
Segon:
CM: Tornem a l’escola (Unitat1)
Cast.: El inicio del curso (Unidad 1)
Primer:
CM: El cos i els sentits (Unitat 5)
Cast.: El cuerpo y los sentidos (Unidad 5)
Segon:
CM: El nostre cos canvia (Unitat 3)
Cast.: Nuestro cuerpo cambia (Unidad 3)
Primer:
CM: Anem a casa (Unitat 3);
Ens alimentem (Unitat 6)
Cast.: La alimentación (Unidad 6)
Segon:
CM: Anem al mercat (Unitat 7)
Cast.: Vamos al mercado (Unidad 1)
Medi ambient, desenvolupament
sostenible i equitat
Formes de govern:
democràcia i participació
ciutadana
Medi ambient, desenvolupament
sostenible i equitat
Identitat i diversitat cultural
Identitat i diversitat cultural
Identitat i diversitat cultural
Medi ambient, desenvolupament
sostenible i equitat
7

8
7. Construïm
les nostres amistats
8. L’aigua
9. Sostenibilitat i consum
responsable
10. Contaminació
i canvi climàtic
11. El lleure
Primer:
CM: Comença el curs (Unitat 1);
El cos i els sentits (Unitat 5)
Cast.: Empieza el curso (Unidad 1);
El cuerpo y los sentidos (Unidad 5)
Segon:
CM: Tornem a l’escola (Unitat 1)
Cast.: El inicio del curso (Unidad 1)
Primer:
CM: Anem a casa (Unitat 3)
L’hivern. Arriba el Nadal (Unitat 4);
La primavera (Unitat 9)
Segon:
CM: El nostre món (Unitat 10)
Primer:
CM: La tardor (Unitat 3); L’hivern. Arriba el
Nadal (Unitat 4); Els animals (Unitat 6); La
primavera (Unitat 9); Ens comuniquem i ens
desplacem (Unitat 10)
Cast.: La alimentación (Unidad 6)
Segon:
CM: Els animals (Unitat 9);
El nostre món (unitat 10)
Cast.: Los animales (Unidad 9)
Primer:
CM: La tardor (Unitat 3); L’hivern. Arriba el
Nadal (Unitat 4); Els animals (Unitat 6); La
primavera (Unitat 9); Ens comuniquem i ens
desplacem (Unitat 10)
Cast.: La alimentación (Unidad 6)
Segon:
CM: Els animals (Unitat 9);
El nostre món (unitat 10)
Cast.: Los animales (Unidad 9)
Primer:
CM: L’estiu (Unitat 11)
Cast.: El verano (Unidad 11)
Segon:
CM: Arriba l’estiu (Unitat 11)
Cast.: El verano (Unidad 11)
Formes de govern:
Democràcia i participació
ciutadana
Identitat i diversitat cultural
Medi ambient, desenvolupament
sostenible i equitat
Salut individual i col·lectiva
Medi ambient, desenvolupament
sostenible i equitat
Salut individual i col·lectiva
Medi ambient, desenvolupament
sostenible i equitat
Salut individual i col·lectiva
Formes de govern:
democràcia i participació
ciutadana
Identitat i diversitat cultural
1 Els blocs de contingut per a un currículum de ciutadania global són quatre: Medi ambient, desenvolupament sostenible i
equitat, Salut individual i col·lectiva, Formes de govern: democràcia i participació ciutadana i Identitat i diversitat cultural.
Una unitat didàctica pot pertànyer a més d’un bloc.

3.4. ORGANITZACIÓ DE LES UNITATS DIDÀCTIQUES
A continuació us presentem la relació de cada unitat amb les unitats didàctiques de les altres àrees.
Les propostes de la Ruta 6 permeten arrodonir, impregnar, matisar els continguts que es treballen a
la resta d’àrees des de la perspectiva de la ciutadania.
Les unitats didàctiques i les activitats corresponents poden treballar-se successivament. No obstant
això, els blocs permeten un treball independent i poden abordar-se de manera aïllada.
La Ruta 6 també pot treballar-se com una proposta de programació completa o seguint diferents
itineraris. Cada mestre o mestra pot crear-se el seu propi itinerari d’activitats per a cada unitat i una
seqüenciació d’unitats pròpia. Aquí us oferem cinc propostes que, per descomptat, són obertes i
poden organitzar-se, ampliar-se o reduir-se.
Itinerari 1. Drets humans i equitat
Què necessitem per viure?
El dret a l’escola
L’aigua
Itinerari 2. Medi ambient
Contaminació i canvi climàtic
Sostenibilitat i consum responsable
L’aigua
Itinerari 3. Consum responsable
Què necessitem per viure?
Sostenibilitat i consum responsable
El lleure
Itinerari 4. Resolució de confl ictes
L’escola la fem entre tots. Participa-hi!
Som com som
Ens agrada tenir amics i amigues!
Construïm les nostres amistats
Itinerari 5. La convivència
L’escola la fem entre tots. Participa-hi!
Com vivim. La família
Ens agrada tenir amics i amigues!
Construïm les nostres amistats
La fi nalitat d’aquesta orientació oberta és facilitar al màxim la personalització de la proposta,
possibilitar un treball globalitzador i afavorir l’enfocament transversal. Les unitats didàctiques i les
activitats es poden treballar amb més o menys temps, en el marc d’un treball específi c d’educació
en valors, en la programació d’altres àrees… El disseny de les activitats també busca la implicació
de la comunitat educativa, afavorint espais de comunicació entre els cicles, de la família…
9

3.5. CRITERIS D’AVALUACIÓ
L’avaluació del treball de les unitats és tan important com el fet que els objectius i continguts que s’hi
proposen formin part dels aprenentatges del cicle. L’educació en valors no s’ha de treballar com un
element colateral, sinó com un aspecte central en les competències per a la ciutadania, per tant els
criteris d’avaluació seran l’assoliment dels objectius plantejats en cada unitat.
L’avaluació de les unitats de la ruta s’ha de fer des dels objectius que es persegueixen. Això exigeix
l’avaluació de tots els continguts proposats. És important fer un seguiment de la programació i el procés
de treball: el grau de consecució dels objectius, la pertinència de continguts i activitats, el nivell
de difi cultat en el desenvolupament d’algunes activitats, els recursos que s’han utilitzat, les possibles
millores que es poden introduir, etc.
Els instruments d’avaluació de què disposem són: el contrast entre avaluació inicial i avaluació fi nal,
l’observació, les activitats fetes i la introducció de l’autoavaluació i/o refl exió sobre el que s’ha
après en cada unitat.
Com a criteris generals d’avaluació, proposem centrar-nos en el seguiment continu de la satisfacció
dels nens i nenes a l’hora de treballar els diferents temes, i dels aprenentatges i actituds que desenvoluparan.
Per fer-ho, prendrem com a referència les idees prèvies que manifestin i les activitats de
sensibilització; les capacitats, opinions i actituds generades a partir de la formació, i les estratègies
i actituds, posades en pràctica en les activitats d’acció o compromís. En alguns casos es proposen
activitats fi nals de síntesi que han de permetre una revisió fi nal de la unitat, recordar les activitats i
els aprenentatges que s’han desenvolupat, valorar les actituds que s’han generat…
3.6. ENFOCAMENT EDUCATIU I PRINCIPIS GENERALS
Les unitats didàctiques i les seves activitats s’han pensat perquè siguin treballades de manera successiva.
Es comença per les activitats d’introducció i es va avançant en funció del discurs lògic que
ja hem esmentat anteriorment. No obstant això, els blocs permeten un treball independent i poden
abordar-se de forma aïllada.
Partim d’una visió de l’educació entesa com una:
Educació participativa, que pretén fomentar actituds cooperatives i no competitives, mitjançant el
treball en grup. En aquest sentit, el coneixement es planteja com un fenomen social i no com un acte
individual.
Educació que parteix de l’experimentació, amb l’objectiu de fomentar un pensament crític i creatiu.
Per això s’utilitzen estratègies com la investigació activa.
Educació que planteja el confl icte com un element favorable de l’aprenentatge. D’aquesta manera
s’estableix un vicle entre el coneixement i l’acció, l’objectiu de la qual és convidar al compromís.
10

4.ORIENTACIONS GENERALS
En cada unitat didàctica trobareu orientacions més concretes en funció de cada activitat. Tot i això,
som conscients de la difi cultat que suposa per al professorat abordar aquests temes i iniciar-se en
activitats que, de vegades, queden fora de les estrictament acadèmiques. Per això us oferim unes
pautes metodològiques de caràcter general que cal tenir presents sempre que es vulguin treballar
aspectes relacionats amb els països del Sud.
Interdependència
Caldrà evidenciar la interdependència, ja que els confl ictes derivats de les relacions entre el Nord
i el Sud poden plantejar-se des de molts àmbits signifi catius, com el consum quotidià, la dona, la
guerra, la droga, el canvi climàtic, etc. Però pot fer-se, també, a partir de realitats físiques o culturals
més properes a l’alumnat, com la casa, el barri, l’escola o la feina, la música, els pòsters, els grafi ts,
els programes de TV o els esports, i fi ns i tot realitats existencials, com les relacions interpersonals i
familiars o experiències vitals.
Qualsevol punt de partida, per llunyà que sigui, ens posa en contacte amb les situacions planetàries,
a través de la formulació d’interrogants adients: ensenyar a entendre el confl icte Nord-Sud des de
la classe implica aprendre a fer preguntes sobre els objectes, les imatges, els fets i els sentiments
que ens envolten.
Hi ha moltes situacions en l’entorn més immediat que ajuden a reconèixer què signifi ca la pobresa
planetària. Aquestes situacions permeten crear interdependències i connexions (hi ha un sud al nord
i un nord al sud). Les causes de la pobresa són les mateixes, però l’evidència de l’empobriment és
molt més gran i greu al Sud, qualitativament i quantitativament.
Els temes que presentem constitueixen aspectes de la realitat mundial als quals difícilment una àrea
específi ca de la ciència pot donar resposta. Només es podrà avançar en temes tan complexos des
d’una metodologia globalitzadora.
Codi d’imatges
Qualsevol persona ha de ser presentada com un ésser humà, i les informacions necessàries per defi
nir el seu ambient social, cultural i econòmic s’han de presentar preservant la seva identitat cultural
i la seva dignitat. La cultura ha de ser vista com una palanca per al desenvolupament dels pobles
dels països empobrits.
S’han d’utilitzar, preferiblement, els testimonis de les persones interessades, i no les interpretacions
de terceres.
Les causes de la pobresa (polítiques, estructurals, naturals) s’han d’exposar en el missatge. Aquest
missatge ajudarà a descobrir la història i la situació real dels països empobrits. Conscients del
pas sat, cal partir de la realitat actual i veure què es pot fer per suprimir les condicions d’extrema
pobresa i opressió. Cal subratllar els problemes de poder i d’interessos i denunciar els mitjans
d’opressió i les injustícies.
S’ha de vetllar perquè el missatge eviti qualsevol tipus de discriminació (racial, sexual, cultural,
11

eligiosa, socioeconòmica…). També hem de defugir missatges que presenten les persones com a
dependents, pobres, sense poder o, pitjor encara —com en el cas de les dones—, completament
oblidades.
Evitar esquemes eurocentristes
Cal evitar percepcions de superioritat o paternalisme en el moment de valorar altres realitats diferents
de la nostra, tant a través de les images com del discurs didàctic, en els casos següents:
Quan s’utilitzen indicadors que defi neixen el grau de pobresa i que amagen moltes fal·làcies i
prejudicis.
Quan es presenten fets dramàtics, catastròfi cs o idíl·lics com si fossin les úniques realitats del Sud.
Quan només es treballen aquells fets que repercuteixen positivament o negativament en el Nord.
Quan es presenten situacions com si tota la responsabilitat fos dels països del Nord en abstracte
i els habitants del Sud fossin simples espectadors passius de la seva situació catastròfi ca, gestada
sempre des de fora i des de les altures.
Quan s’atribueixen les situacions de guerra, violència o misèria a la maldat genètica o moral del
gènere humà, potenciada per situacions primitives i tribals, sense aprofundir les causes que alimenten
aquestes reaccions.
Convé potenciar la revisió i l’autocrítica dels nostres models socials actuals.
El Sud acull realitats molt diverses, tant a cada país com entre els diferents països. Hem d’eliminar
les homogeneïtzacions simplistes i les generalitzacions i potenciar la diversitat.
Parar atenció al currículum ocult
Es recomana estar atents al currículum ocult que es transmet entre les persones, a través dels materials
(llibres, textos,…), de l’organització escolar (temporal, espacial, disciplinària…) i de les relacions
(valors, actituds, conductes…).
És positiu, també, crear un clima de confi ança dins l’aula, un sentiment de pertinença a un grup,
compartir interessos i necessitats, com a ingredients imprescindibles per treballar en democràcia.
Orientació vers el compromís i l’acció
Es recomana, també, crear espais per a la vivència positiva de la solidaritat.
Tanmateix, si parlem d’orientació vers el compromís i la solidaritat, hem de parlar de la pròpia acció
educativa i dels seus objectius. Per exercitar la solidaritat és necessari viure-la; per això, s’han
d’aportar informacions i testimonis centrats en persones que individualment o col·lectivament viuen,
pateixen, resisteixen i s’enfronten a les situacions globals que se’ls imposa.
A més, és important encoratjar l’alumnat a prendre decisions i a participar en accions que incideixin
en el seu entorn immediat. Això no impedirà que, alhora, puguem emprendre actuacions davant
problemes de caràcter més ampli en l’àmbit nacional o internacional.
12

UNITATS DIDÀCTIQUES
1r curs

1r curs
UNITAT 1 · EL DRET A L’ESCOLA
OBJECTIUS
Amb aquesta unitat didàctica s’obre el projecte d’educació en valors, Ruta 6. Partim de la pregunta
«Per què anem a l’escola?». Els nens i nenes passen una bona part del dia a l’escola, que és un
espai important de socialització i d’aprenentatge. Els pares en són conscients i els mestres, com a
professionals, procuren acompanyar de la millor manera possible els alumnes en aquest procés. Ara
que ja tenen sis anys s’han preguntat mai, de veritat, per què van a l’escola?
Objectius educatius
1. Plantejar-se per què van a l’escola.
2. Expressar què pensen i escoltar les aportacions dels seus companys i companyes.
3. Investigar si els seus avis i àvies anaven a l’escola i valorar la seva col·laboració.
4. Refl exionar sobre el fet que molts nens i nenes no tenen accés a l’escola.
5. Pensar què poden fer per aprofi tar encara més l’escola.
CONTINGUTS
A. Per què anem a l’escola?
La importància de l’escola com a espai d’aprenentatge i de relació
B. Els avis i àvies també anaven a l’escola
La importància del que ens ensenyen els familiars més propers. No s’aprèn tot a l’escola
C. Convidem els avis i àvies a l’escola
Convidem els avis i les àvies a l’exposició «Per què anem a l’escola?»
ORIENTACIONS I PAUTES D’INTERVENCIÓ
Aquesta unitat didàctica es planteja com una activitat completa amb diversos apartats. El procés
s’inicia en el grup classe, amb una refl exió al voltant de la pregunta «Per què anem a l’escola?».
Les respostes a aquesta qüestió són el punt de partida per dur a terme una exposició, que s’anirà
completant progressivament.
Comenceu, doncs, amb les aportacions del grup, a les quals se sumaran les dels nens i nenes de
cursos superiors i, més endavant, les que treballaran a casa.
Aquesta activitat a l’inici de curs els permetrà experimentar, des del principi, que l’escola és fl exible,
permeable, que és un espai on els nens més petits i els més grans aprenen els uns dels altres, i que
està oberta a les aportacions externes. A diferència d’altres temes que es tracten al llarg de la Ruta
6, en aquest cas proposem una aproximació diferenciada per a cada curs del Cicle Inicial de Primària.
D’aquesta manera aprofi tem el fet que aquest curs és l’inici d’un nivell educatiu.
15

ACTIVITATS
A. PER QUÈ ANEM A L’ESCOLA?
A.1. La importàcia de l’escola com a espai d’aprenentatge i de relació
Expliqueu als alumnes que esteu molt contents d’estar amb ells a l’escola. Ja fa tres anys que hi van.
És fantàstic, però… per què anem a l’escola?
Proposeu als nens i nenes que hi pensin durant mig minut, perquè després posareu en comú les respostes.
Un cop comentada cada una de les aportacions, sintetitzeu-la i escriviu-la a la pissarra.
Si ho creieu necessari, podeu fer preguntes perquè s’adonin que l’escola els aporta molts aprenentatges
i vivències, com ara llegir, escriure, expressar el que volen dir, resoldre problemes matemàtics,
pensar, provar, experimentar, descobrir, estudiar, fer manualitats, aprendre cançons, fer exercicis
gimnàstics… I també, fer amics, compartir jocs, parlar, treballar conjuntament, riure, gaudir tots junts
de les festes i les excursions…
Les preguntes per fer-los pensar convé que siguin obertes, de manera que no portin a respostes massa
simples. Segons el nombre d’aportacions que s’hagin fet, individualment o per parelles, poden
fer un treball sobre tot que s’ha dit a la fi txa 1.
Presentem el nostre treball. Quan els nens i nenes hagin enllestit el treball, es poden penjar tots els
dibuixos a l’aula o en un espai comú de l’escola. Podeu fer un gran cartell amb la pregunta «Per
què anem a l’escola?».
Convidem altres grups. També podeu convidar els alumnes dels cicles Mitjà i Superior a veure el
treball que han elaborat els del Cicle Inicial. A partir d’això es pot establir una col·laboració entre
cursos i, al mateix temps, generar un espai de refl exió entre els alumnes més grans arran del que
han expressat els petits. Podeu demanar als de Cicle Mitjà que pensin què afegirien a l’exposició i
què hi troben a faltar. Després de contemplar els treballs, els visitants poden anar a la seva classe,
parlar del que han vist i escriure les idees que afegirien. Una petita comissió pot anar a la classe de
primer per comentar-los les seves aportacions.
B. ELS AVIS I ÀVIES TAMBÉ ANAVEN A L’ESCOLA
B.1. La importància del que ens ensenyen els familiars més propers. No s’aprèn tot a l’escola
Fem de periodistes. Aquesta activitat pot afermar el vincle afectiu amb els avis i àvies, que entraran
també en el món de la història (un abans i un ara). A més, aprendran a qüestionar-se sobre allò que
volen saber, a demanar una entrevista, a fer i a recordar de què han parlat amb els avis per poderho
explicar després a classe.
Feu-los preguntes com ara: «Als vostres avis, els agradava anar a l’escola?», «Com era l’escola
quan eren petits?», «Feien les mateixes coses que vosaltres?», «Tenien amics i amigues?», «Aprenien
de la mateixa manera?», «Quants alumnes hi havia a classe?».
Després, proposeu als nens i nenes que es converteixin en periodistes i que facin una entrevista als
seus avis.
16

ACTIVITATS
Per preparar l’entrevista, els nens i nenes poden proposar en veu alta allò que els agradaria saber.
Després, el docent pot redactar les preguntes que cal treballar a la pissarra per tal que els nens i
nenes les copïin a la fi txa 2.
Proposeu-los una qüestió complementària per tractar amb els avis: «Creuen que tots els nens i nenes
han d’anar a l’escola?» (Tot i que aquesta idea es treballa més a segon, es pot començar a introduir
en aquest curs.)
Un cop hàgiu escrit l’entrevista, llegiu-la a la classe entre tots i demaneu-los que se la preparin per
poder-la fer com si fossin periodistes de veritat. Convé que aviseu els pares i mares de primer que
els periodistes entrevistaran els avis i àvies en un termini de dies concret. Els periodistes hauran de
contactar amb els avis per concertar dia i hora.
Les respostes dels avis quedaran recollides oralment. Posteriorment, els alumnes posaran en comú tots
els resultats a l’aula. Poden seguir les pautes de la fi txa 3. El docent pot recopilar tot el que s’ha dit
i afegir-ho a l’exposició de l’activitat C.1.
Si en el debat no s’esmenta, seria interessant comentar que l’escola no sempre ha estat accessible
a tothom, que és possible que algun avi o àvia no hagi pogut seguir tota l’etapa d’escolarització.
(Aquest tema es treballarà en el proper curs). També els podeu explicar que les dones han tingut
més difi cultats per estudiar. Comenteu que, actualment, en molts països del món la majoria de la
població no pot exercir el dret d’anar a l’escola.
C. CONVIDEM ELS AVIS I ÀVIES A L’ESCOLA
C.1. Convidem els avis i àvies a l’exposició «Per què anem a l’escola?»
Els nens i nenes poden convidar els seus avis a visitar-la una estona abans de la sortida de l’escola.
fi txa 4.
Amb paper d’embalar, podeu fer un gran cartell que digui: «Als avis i a nosaltres ens agrada anar a
l’escola» o «Els avis i àvies ens han explicat moltes coses de la seva escola». També ho podeu escriure
a la pissarra.
Per acabar-ho d’arrodonir, organitzeu un itinerari per algunes de les dependències de l’escola (biblioteca,
gimnàs, menjador, pati… ). Cada alumne farà de guia dels seus avis.
Una de les fi nalitats d’aquesta activitat és fomentar, en l’alumnat, el compromís d’aprofi tar millor
l’escola.
17

1r curs
UNITAT 2 · L’ESCOLA LA FEM ENTRE TOTS.
PARTICIPA-HI!
OBJECTIUS
Després d’haver treballat la unitat anterior, ara partim del fet que tots els nens i nenes tenen dret a
anar a l’escola; a més, però, tenen dret a tenir una bona escola, on l’educació sigui signifi cativa, es
tingui present i es valori la diversitat, l’observació, la iniciativa, el respecte, la comprensió, l’esforç,
la il·lusió, el fet de compartir, d’aprendre a resoldre els confl ictes a través del diàleg… Per aconseguir-ho,
cal una bona implicació i el compromís personal i col·lectiu.
Aquesta unitat pretén continuar analitzant la manera com volem que sigui l’escola i, alhora, introduir
l’element de la participació com un aspecte fonamental de construcció de la ciutadania. Aquest
aspecte s’exemplifi ca en la idea que l’escola la fem entre tots i, que, per tant, és un espai privilegiat
per compartir i practicar la ciutadania.
Objectius educatius
1. Adonar-se que l’escola es fa entre totes les persones que la formen.
2. Valorar la importància de la participació i gaudir-ne.
3. Aprendre a observar les formes de participació existents i valorar-les.
4. Plantejar-se més possibilitats de col·laboració.
CONTINGUTS
A. La participació
Avantatges de la col·laboració i la participació en un grup
A classe som molts nens i nenes
Tinc un problema. Els companys i companyes de classe poden ajudar-me?
B. La participació a l’escola
Experiències de participació a l’escola
El treball conjunt i l’esforç compartit
ORIENTACIONS I PAUTES D’INTERVENCIÓ
Cada nen i nena que forma part de la classe és diferent. Cadascú té molta riquesa acumulada de
vivències, costums, gustos, destreses, iniciatives… Si compartim tot això amb els altres i ens hi impliquem,
estarem en el bon camí per fer una bona escola, perquè l’anirem fent entre tots.
En aquesta edat, l’escola representa l’espai més destacat per entrar en contacte amb altres nens i
nenes que tenen experiències i sensibilitats molt diverses. La unitat pretén mostrar que, malgrat les
diferències, podem fer moltes coses conjuntament. I, encara més, que necessitem els altres en molts
àmbits de la vida.
La fi nalitat de la unitat no és tant treballar la diversitat, que ja es veurà més endavant, com mostrar
el valor de la col·laboració i la importància de formar part d’un grup.
19

ACTIVITATS
A. LA PARTICIPACIÓ
A.1. Avantatges de la col·laboració i la participació en un grup
Joc El viatge en barca
Abans d’iniciar aquest joc de participació, el docent ha de pintar dues línies llargues i paral·leles
separades 40 cm a terra. Han de ser prou llargues perquè hi càpiguen tots els alumnes de la classe
junts (bastant junts, tocant-se). Podeu fer-les amb cinta adhesiva ampla o marcar-les amb un guix.
Aquestes línies representaran una barca que navega pel mar.
Tots els nens i nenes se situaran prop de la barca per començar el joc. Mitjançant gomets o algun
altre tret distintiu, feu-ne tres grups que es col·locaran tots barrejats a la barca. Expliqueu-los que
avui faran una excursió molt especial i una mica arriscada. Caldrà fer servir molt la imaginació,
l’equilibri i l’enginy. Imagineu que heu llogat una barca llarga i estreta, com si volguéssiu practicar
surf tots junts. Aneu cap a l’illa del Tucan. Les aigües estan tranquil·les, però el mar és molt traïdor
i està ple de taurons. A la barca, però, no els pot passar res.
La primera part del viatge és fantàstica. El mar està molt serè, fa un dia preciós i bufa una brisa
fresca. Veieu dofi ns que salten. De sobte comença a bufar un vent molt fort i la barca es mou molt.
En aquest moment, els nens i nenes dels gomets vermells s’hauran de situar al centre, perquè això
és el que ha recomanat, en cas de mala mar, l’home que ens ha llogat la barca. Ho han de fer amb
molt de compte, ningú no pot caure a l’aigua.
Si ho aconsegueixen, feliciteu-los efusivament. Han arribat a l’illa del Tucan sans i estalvis!
En aquesta activitat, el docent ha d’observar com han actuat els diferents alumnes: els que s’han
organitat, els que no han sabut per on començar, els que no han mostrat interès, els que s’han
il·lusionat…
Acabat el joc, asseieu-vos i parleu de com ha anat. A partir dels comentaris, les reaccions i les diferents
actituds de cadascú, els heu de fer veure que, per aconseguir l’objectiu que s’havien fi xat, ha
estat necessària la col·laboració de tothom. Per complementar l’activitat podeu utilitzar la fi txa 1.
A.2. A classe som molts nens i nenes
Demaneu que mirin la fi txa 2, on es presenten diferents accions que refl ecteixen la participació
i col·laboració dels alumnes al centre. Els nens i nenes observaran els dibuixos amb atenció i, després,
encerclaran els dibuixos d’accions que ells facin. Si el docent ho considera necessari, primer
de tot poden observar plegats els dibuixos i comentar-los. Després, cadascú marcarà aquells amb
els quals se senti més identifi cat.
Finalment, a l’espai en blanc, cada nen i nena dibuixarà una escena en què aparegui col·laborant
a classe i que no surti als dibuixos.
Quan hagin acabat, cadascú explicarà el seu dibuix i comentarà com participa en les activitats de
la resta de la classe.
20

ACTIVITATS
A.3. Tinc un problema. Els companys i companyes de classe poden ajudar-me?
El docent proposarà aquestes qüestions:
— Si tinc un problema, l’explico a algú? O bé me’l guardo per a mi?
— Si tinc un problema i l’explico a algú, em serveix d’alguna cosa?
Heu d’intentar que els nens i nenes diguin allò que pensen, que exposin les seves experiències. Així
podreu saber quines són les seves vivències, les seves intuïcions…
Podeu presentar un cas:
En Marcos té moltes ganes de saltar a corda. Ho ha intentat dues vegades i no ho ha aconseguit. Li
fa vergonya tornar-ho a intentar, perquè es pensa que els altres se’n riuran.
Ara expliqueu als nens i nenes que en Marcos té un problema, i pregunteu-los si creuen que es queda
content i tranquil amb la decisió que ha pres i per què.
Finalment, en Marcos decideix dir en l’assemblea de la classe que té moltes ganes de saltar a corda
però que li costa. Demana l’opinió als companys i companyes: és millor deixar-ho córrer? Pot fer
alguna cosa per aprendre’n?
En Marcos, per tant, ha decidit demanar ajut. Els nens i nenes l’escoltaran i intentaran posar-se al
seu lloc, com si els passés a ells. Què li diran? Com l’ajudaran?
Podeu escriure totes les idees a la pissarra. Quan ho hàgiu comentat heu de valorar si a en Marcos li
serviran.També podeu refl exionar a partir de les preguntes següents: ha valgut la pena que demanés
la col·laboració als companys i companyes de classe? S’ha quedat més tranquil i content? Per què?
Podeu recollir l’activitat a la fi txa 3.
B. LA PARTICIPACIÓ A L’ESCOLA
B.1. Experiències de participació a l’escola
Plantegeu la pregunta: quines activitats fem amb els nens i nenes de les altres classes?
Feu que la responguin per taules. Com que treballen en petits grups, està assegurada la participació
de tothom. Després, poseu-ho en comú. Aquesta activitat us servirà per saber quines coses fan i si els
agraden o no. Podeu apuntar-ne la llista a la pissarra a mesura que cada taula les vagi dient. Això
els ajudarà a ser conscients de la quantitat de coses que fan col·lectivament.
Després podeu fer còpies de la llista i repetir-les perquè cada alumne la conservi. Cadascú podrà
escollir l’activitat participativa de l’escola que més li agradi, fer-ne un dibuix i explicar-la a la fi txa
4. Podeu penjar aquests dibuixos a la classe sota un cartell que digui: «Tot això ho fem amb molts
nens i nenes de l’escola» o «A l’escola fem moltes coses junts», etc.
21

ACTIVITATS
B.2. El treball conjunt i l’esforç compartit
22
ELMER I ELS HIPOPÒTAMS
Aquesta és la història de l’Elmer. L’Elmer és un elefant de quadrets de molts colors. Un dia,
mentre parlava tranquil·lament amb el la Girafa i la Zebra, s’hi van acostar tres elefants amb
cara de pomes agres.
—Elmer –va dir el primer–, els hipopòtams s’han instal·lat al nostre riu.
—Digue’ls que han de marxar, Elmer –va dir el segon–. No hi ha prou lloc per a tots aquí.
—I si no volen marxar? Què hi puc fer jo? –va preguntar l’Elmer.
—Digue’ls que els farem fora –va respondre el tercer dels elefants.
—Mmmm –va fer l’Elmer –. Vaig a parlar amb ells a veure quina solució podem trobar.
—Hola, hipopòtams –va dir l’Elmer.
—Hola, Elmer –van respondre.
—Elmer –va dir un–, sabem que no som benvinguts aquí, però el nostre riu s’ha quedat sense
aigua i necessitem un altre riu per viure.
—Tranquils, sou a casa vostra –va dir l’Elmer –.Ja parlaré amb els altres elefants.
L’Elmer va explicar als elefants el problema dels hipopòtams.
—Imagineu-vos que el nostre riu s’assequés –els va dir– no hauríem d’anar a un altre riu a
beure i refrescar-nos?
Els elefants van acordar que deixarien que els hipopòtams es quedessin.
—Aniré a fer una ullada al seu riu –va dir l’Elmer.
El riu dels hipopòtams estava totalment sec.
—És estrany –va pensar l’Elmer –. Què deu haver passat?– I va començar a caminar per la
vora del riu.
Al fi nal va arrribar a un cingle. El congost per on abans fl uïa el riu estava tapat per un munt
de roques.
—Fa dies que les roques hi van caure a sobre –li va explicar un ocell que passava per allà.
—Si aconseguim treure les roques, l’aigua tornarà a còrrer,– va pensar l’Elmer, –Però això
costarà molt.–
De camí cap a casa, l’Elmer va fer una visita al seu cosí, en Wilbur.
—Que podries venir, Wilbur –li va dir–. Necessito que m’ajudis.
Junts, van anar a explicar el que havia passat al riu dels hipopòtams als altres elefant.
—Òndia, Elmer! Quin descobriment que has fet! –van dir els elefants –. Ara només caldrà

ACTIVITATS
que els hipopòtams treguin les roques perquè el riu torni a córrer i ells puguin tornar a casa
seva.
—Però trigaran molt –va dir en Wilbur–. Ells no tenen trompa com nosaltres.
—Si els ajudem, trigaran molt menys –va dir un elefant.
Els hipopòtams estaven feliços amb la idea de tornar aviat a casa seva.
—Perfecte, doncs –va dir l’Elmer–. Descanseu bé aquesta nit. Demà de bon matí començarem
a treballar.
L’endemà, l’Elmer va cridar els hipopòtams.
—Vinga amics, hem de fer que el vostre riu torni a córrer. Esteu preparats?
De camí cap al riu, els elefants i els hipopòtams cantaven i presumien de la seva força.
Quan hi van arribar i van veure el munt de roques, van deixar de cantar i van posar fi l a
l’agulla per treure-les del congost.
Mentre empenyien les roques s’embrutaven molt.
—Tant de bo pogués banyar-me ara al riu –va dir un elefant.
—Continua treballant i de seguida t’hi podràs banyar –va respondre l’Elmer tot rient.
Al cap d’una estona, quan el primer fi l d’aigua va passar entre les roques, un hipopòtam
va cridar:
—Aigua!
Quina alegria!
—Aneu amb compte –va dir en Wilbur–. Aquest fi l d’aigua aviat esdevindrà un torrent
d’aigua.
I així va ser.
De sobte l’aigua del riu va tornar a córrer i va acabar d’emportar-se les roques que encara
hi quedaven.
Entre rialles i crits d’alegria, els elefants i els hipopòtams es van llançar al riu per rentar-se i
van començar a jugar. Estaven tan contents que es van oblidar del cansament.
Abans que els elefants se n’anessin, els hipopòtams els van donar les gràcies i els van dir:
—Veniu a veure’ns sempre que vulgueu!
—I vosaltres també –van dir els elefants–. Quan vulgueu!
Fragment adaptat d’un conte de David McKee (Ediciones Beascoa).
23

ACTIVITATS
Després de llegir el conte, feu un petit col·loqui. Podeu utilitzar les preguntes següents com a guia.
Potser els nens i nenes arribaran a les seves pròpies conclusions sense necessitar massa preguntes.
Si és així, molt millor.
Us ha agradat el conte?
Què és el que us ha agradat més?
Els elefants creuen que tenen problemes? Quins? Com els volen solucionar?
Els elefants li expliquen a l’Elmer per què estan enfadats. Què fa, l’Elmer? Creieu que ha actuat
bé? Per què?
L’Elmer explica als elefants que el riu on els hipopòtams es banyaven i bevien s’ha assecat. Després,
què fa l’Elmer? En troba la causa? Quina és? És difícil de solucionar? Què proposen els
elefants als hipopòtams?
Es cansen molt? Per què?
Estan contents de col·laborar tots junts per poder tornar a veure com corre l’aigua del riu?
Com creieu que se senten els hipopòtams? I els elefants?
Després d’això, els elefants i els hipopòtams seran tan amics com abans o encara ho seran més?
A partir dels comentaris espontanis o amb l’ajut del docent, han de veure clarament que els elefants
i els hipopòtams van resoldre el problema mitjançant la col·laboració.
El mestre o la mestra ha de veure si els alumnes estan preparats per posar-se al lloc dels personatges
del conte. Algú ha tingut mai algun problema? Us l’ha explicat? Li heu preguntat per què feia cara
de preocupat? Què heu fet?
El problema de què parla el conte ens serveix per parlar de la participació i la col·laboració, per
treballar el confl icte, afrontar situacions i buscar possibles solucions. Enllaça molt directament amb
la unitat didàctica destinada a treballar les habilitats socials (UD 7).
24

1r curs
UNITAT 3 · COM VIVIM. LA FAMÍLIA
OBJECTIUS
En aquesta unitat convé fi xar-se en els models de família que es poden trobar a la classe o en un entorn
proper. L’objectiu és millorar l’autoestima i l’autoafi rmació personal i social de l’alumnat, gràcies a la
identifi cació positiva amb un model familiar que és valorat, acceptat i comprès per la resta de companys
i companyes. Alhora, es treballen els diferents tipus de relacions que hi ha entre els membres d’una família,
els estereotips, els prejudicis i les discriminacions que tenen origen en les tasques familiars, i també
altres temes relacionats amb l’educació per a la igualtat, la no-discriminació i la convivència.
Objectius educatius
1. Conèixer, comprendre, acceptar i valorar la diversitat de models familiars que poden existir entre els nens i nenes de
la classe i el seu entorn proper.
2. Comprendre i acceptar que les estructures socials i familiars poden canviar amb el temps i que, per tant, hem
d’adaptar-nos a les noves situacions, sense deixar d’expressar els nostres sentiments.
3. Desvelar els estereotips i els prejudicis a l’hora de considerar quin paper té cada membre de la família i afavorir un
canvi d’actituds a favor de la igualtat entre sexes en tots els àmbits de convivència.
4. Prendre consciència de les diferents responsabilitats i de les pautes de convivència que els membres d’una família han
d’assumir perquè tinguin una bona relació.
CONTINGUTS
A. Diferents models de família
La nostra família. Parentiu i relació amb els membres
La vida en família. Canvis en l’estructura familiar
B. Distribució de les funcions i les tasques familiars
Qui treballa dins i fora de casa a la nostra família?
Distribució de les tasques domèstiques
C. La convivència en família
La bona convivència entre els membres de la família
Resposabilitats dels diferents membres de la família
Aprenent a conviure
Què faria jo amb aquestes sabates?
ORIENTACIONS I PAUTES D’INTERVENCIÓ
En aquesta unitat es vol mostrar que hi ha altres models de família, a més del que respon a la «típica
família, tradicional, nuclear, biparental: un pare, una mare, un nen o nena i algún germà i, fi ns i
tot, un gos», com diu Mª del Mar González a Familias diversas, familias felices. Cal tenir en compte
25

la diversitat d’estructures familiars i, dins de cada model, la varietat i les característiques dels seus
membres. Així, convé aprofundir cada família, refl exionar sobre el paper que hi té cadascú, les
responsabilitats, el tipus de relacions que s’estableixen, etc.
Cal aprofi tar, doncs, les potencialitats educatives del tema per abordar experiències i vivències de
l’alumnat i treballar la convivència a partir de situacions reals. Així, mitjançant el coneixement de
les diferents realitats que coexisteixen, podran acceptar la diversitat.
Tot i que socialment comença a prendre força la necessitat de compartir les tasques domèstiques,
no es qüestionen els rols per raó de sexe. No es propicia el canvi d’actituds, en molts casos discriminatòries,
sobre el paper que tenen els homes i dones en la família i en la societat. Es parla de
col·laborar, però sovint la major part de les feines domèstiques encara recau sobre la dona: s’ajuda
a casa, però no es comparteixen les tasques. Cal canviar aquesta concepció si es vol educar per a
la igualtat entre les persones.
Finalment, convé referir-se a la convivència entre els membres de la família. Feu que els nens i nenes
s’adonin que cal respectar unes normes de bon comportament i ajudar els pares i mares. Si voleu
aprofundir el tema també es poden treballar: les pautes de convivència de tots els membres de la
família i les possibles responsabilitats de cadascú, els confl ictes de convivència que hi apareixen i
la manera de solucionar-los, i les possibles variables que poden incidir positivament o negativament
en la convivència familiar.
26

ACTIVITATS
Per començar, comenteu als nens i nenes que col·locareu una bústia a la classe (o un cartell de lliure
expressió) on podran plantejar temes relacionats amb la família. Poden ser preguntes, temes que els
preocupin, dubtes que tinguin, etc. Convé que s’expressin lliurement.
També podeu convidar algun familiar d’un nen o nena a venir a classe i explicar històries i anècdotes
de la seva família. Podeu demanar-li que obsequiï els alumnes amb allò que més li agradi fer (un
pastís, un dibuix, explicar un conte, etc.).
A. DIFERENTS MODELS DE FAMÍLIA
A.1. La nostra família. Parentiu i relació amb els membres
Mira’m els dits! Cada nen i nena presenta la seva família als companys. Per fer-ho, amb bolígraf o
retolador es pintarà als dits la cara de cadascun dels seus membres. Després dirà al grup qui és qui
(nom, afi cions, alguna anècdota…) i establirà un diàleg entre els membres de la família. Finalment,
proposeu-los de dibuixar aquesta mà a la fi txa 1. Ajudeu-los a completar la frase que es proposa
a la part inferior de la fi txa.
Aprofi teu per recollir les diferents estructures familiars que es poden trobar a la classe i valoreu la
diversitat i el respecte per la diferència. Feu-los veure que els diversos tipus de família depenent de
l’època en què vivim, la cultura a la qual pertanyem, les preferències de les persones o la situació
de la família.
A.2. Vivim en família. Canvis en l’estructura familiar
Aquesta activitat pretén fer refl exionar l’alumnat sobre el fet que l’estructura familiar és una estructura
canviant. Demaneu als nens i nenes que portin dues fotografi es de la família, una d’antiga i una
d’actual per fer un àlbum o un mural. Demaneu-los, també, que imaginin la seva família en el futur
i la dibuixin. Per fer aquesta activitat, utilitzeu les fi txes 2 i 3. Les completaran individualment i
després les podran presentar a classe.
B. DISTRIBUCIÓ DE LES FUNCIONS I LES TASQUES FAMILIARS
B.1. Qui treballa dins i fora de casa a la nostra família?
Feu una llista dels membres de la família i les activitats, funcions o tasques que fan tant a dins com
a fora de casa. Cal que s’adonin que algunes feines passen desapercebudes (no compten com a
tasques). A partir de la llista, pregunteu-los: «Per a què serveixen aquestes activitats?», «Què passaria
si n’hi hagués alguna que no es fes?», «Què aporta a la família cadascun dels seus membres?»
Feu-los veure que les tasques domèstiques són una manera de treballar, com també ho és estudiar.
Remarqueu que no existeixen activitats o professions exclusives d’homes o de dones.
Us proposem que feu el treball col·lectivament i que recolliu les idees a la pissarra. Després, completeu
la fi txa 4.
B.2. Distribució de les tasques domèstiques
En aquesta activitat heu de confeccionar un llibre de fi txes en què es descrigui (per escrit i/o amb
27

ACTIVITATS
dibuixos) com es duen a terme les tasques domèstiques que els nens i nenes estan aprenent a fer.
Aquestes fi txes es deixaran a l’aula perquè els altres companys i companyes les puguin consultar.
També poden elaborar un fi txer amb trucs: Com es pot treure una taca d’oli de la roba? Com s’ha
d’estendre la roba? Com es calma un nadó que plora? Què cal fer si ens cremem a la cuina?, etc.
La fi txa 5 ens pot servir de model.
C. LA CONVIVÈNCIA EN LA FAMÍLIA
C.1. La bona convivència entre els membres de la família
Comenceu el tema a partir de la il·lustració de la fi txa 6, on es mostra una família fent una activitat
conjuntament. Cadacú haurà de dir alguna activitat que habitualment faci tota la seva família junta
(o alguns membres junts). Valoreu la importància i la satisfacció de dur a terme activitats amb la nostra
família, relacionar-nos-hi i conviure-hi. Per fer-ho, podeu preguntar-los quina és l’activitat familiar
que més els agrada. Feu que s’adonin que la majoria de les que esmenten en reuneixen gairebé tots
els membres. Per acabar aquesta activitat, proposeu-los de fer una pluja d’idees sobre allò que cal
fer per viure bé i conviure en harmonia.
C.2. Resposabilitats dels diferents membres de la família
Joc del piu, piu. Tots els nens i nenes menys un són pollets que van amb els ulls tapats buscant la mare
gallina, que no diu res. Els pollets circulen per la classe i quan passen pel costat d’un company li
pregunten «piu, piu?». Si el company contesta «piu, piu» vol dir que no és la mare gallina i, per tant,
l’han de continuar buscant. Si algú no els contesta, vol dir que es tracta de la mare gallina. Llavors
l’agafen de la mà i continuen circulant per la classe en silenci. El joc s’acaba quan tots van en fi la
darrere la mare gallina. Podeu parlar de la confi ança i la seguretat que ens aporta la vida familiar.
Comenteu que la mare gallina pot ser també el pare gall, l’avi, l’àvia, un germà gran o qualsevol
adult o membre de la família que ens protegeix i ens ofereix seguretat.
C.3. Aprenent a conviure
Amb aquesta activitat es pretén reforçar la idea que amb el treball conjunt tot resulta més fàcil i que,
per això, hem de col·laborar. Proposem que comenceu amb el joc d’arrencar cebes. Seleccioneu
un grup de sis voluntaris que el representin davant la resta del grup. Cinc nens i nenes s’asseuen a
terra i s’agafen per la cintura ben fort per evitar que els separin. El sisè nen o nena es queda dret
i ha d’estirar el primer i intentar separar-lo del grup (haurà d’arrencar la primera ceba de terra).
Quan ho aconsegueixi, la ceba s’haurà de col·locar darrere el nen o nena que està dret, agafant-lo
per la cintura, i entre els dos miraran d’arrencar la ceba següent. L’acció es repeteix fi ns que tot el
grup està dret.
El joc ha de servir per iniciar el debat a la classe. Es pot demanar a l’encarregat d’arrencar les cebes
que expliqui quan ha hagut de fer més força, quan n’ha hagut de fer menys i per què. Després,
convideu la resta del grup a explicar situacions familiars en què, si s’actua amb l’ajut d’algú, tot és
més fàcil. Per acabar podeu convidar-los a explicar situacions en què ajuden els altres membres de
la família o d’altres en què no ho fan i ho podrien fer.
C.4. Què faria jo amb aquestes sabates?
El mestre o la mestra s’encarregarà de buscar un parell de sabates grans d’home i un de dona. Feu
28

ACTIVITATS
que els nens i nenes s’asseguin en rotllana i col·loqueu les sabates al centre. Demaneu-los que es
descalcin i que un voluntari es dirigeixi al mig. Digueu-li que es posi les sabates que vulgui i que
expliqui als altres com es comportaria o què podria fer en l’àmbit de la convivència familiar si fos
la persona a qui pertanyen les sabates (com a adult, parlant en present o en futur, explicant coses
reals o imaginàries, etc.). La fi nalitat és que expressin sentiments i experiències i que manifestin com
veuen els seus pares i mares, com voldrien que fossin, que representin algun canvi d’actitud que
hagin après i que podrien ensenyar als grans…
29

1r curs
UNITAT 4 · ENS AGRADA TENIR AMICS
I AMIGUES!
OBJECTIUS
Aquesta unitat didàctica serveix d’introducció a l’àmbit de les relacions interpersonals i centra
l’atenció, sobretot, en l’aspecte emocional.
Relaciona l’amistat amb les emocions i amb l’acollida o la no-acceptació que es rep d’altres persones.
És important conèixer les emocions i sentiments propis i entendre els dels altres. El coneixement
d’un mateix i dels propis sentiments, el fet d’aprendre a expressar-los i canalitzar-los, de motivar-se
i valorar-se, incrementa la tranquil·litat i la felicitat, cosa que, sens dubte, repercuteix positivament
en el comportament social.
Objectius educatius
1. Reforçar la capacitat de l’alumnat de prendre consciència del propi estat d’ànim.
2. Animar els alumnes a adonar-se dels estats d’ànim dels companys i companyes i posar-se en el seu lloc per comprendre
la seva postura o comportament.
3. Fomentar que mostrin els seus sentiments i que descobreixin que els altres també en tenen.
4. Fer que desenvolupin actituds que els facin gaudir de l’èxit dels companys i companyes, ajudar o acompanyar els que
ho necessitin i saber acceptar, agrair i valorar l’ajut dels altres.
CONTINGUTS
A. Manifestar els sentiments
Com em sento?
Parlem amb nombres
Parlem amb el cos
B. Per què em sento així?
Enquesta personal
Causes i conseqüències dels sentiments i les emocions
Explicació dels propis sentiments
C. Els meus amics i amigues
Què et passa?
Us presento el meu amic
Què preferim?
Jo em sento bé amb…
Com estàs?
Els bons amics
31

ORIENTACIONS I PAUTES D’INTERVENCIÓ
Parlar de l’amistat és parlar de la sociabilització del nen i de la nena, de la seva incorporació a la
societat. De tota manera, cal tenir en compte que la manera de viure l’amistat no és la mateixa en
totes les societats i cultures.
Per abordar el tema de l’amistat pot ser adequat treballar, en primer lloc, les vivències de cadascú.
D’aquesta manera ajudem l’alumnat a prendre consciència dels seus estats d’ànim i dels seus sentiments,
així com dels sentiments dels qui viuen a prop seu, observant-los i escoltant-los.
Tota la feina que es fa sobre el coneixement i les expectatives dels altres contribueix a crear unes
relacions d’amistat, positives i consistents. Cal treballar l’empatia i les diferents habilitats socials
que ajudaran els nens i nenes a saber observar, descobrir, ser crítics i saber acollir i valorar els
companys i companyes. Amb ells aprendran a compartir, valorar, dialogar, dissentir, passar-s’ho bé
i comprometre’s. Tot això ho faran, en un primer moment, amb les persones que formen el seu món
més proper i ho estendran, a poc a poc, al seu comportament amb la societat en general.
Aquesta unitat se centra en l’aspecte emocional de les relacions interpersonals. En la unitat 7,
s’aprofundeix les habilitats socials i es treballa, sobretot, la resolució pacífi ca de confl ictes.
32

ACTIVITATS
A. MANIFESTAR SENTIMENTS
A.1. Com em sento?
Cal que un nen o una nena surti de la classe. El mestre o la mestra li ha de donar la consigna: «Quan
entris, digues i fes el que vulguis, però els altres han de veure que estàs content». La resta del grup
han de saber si està content, trist o enfadat. Ho ha de demostrar sense exagerar gaire. Si es vol, s’hi
poden afegir més estats d’ànim: preocupat, sorprès, espantat, avergonyit…
Cal que recordin el que s’ha parlat en la conversa inicial sobre com es pot saber si s’està trist, content,
enfadat… Han d’explicar entre tots com han pogut descobrir com se sentia el nen o la nena
que ha sortit de la classe (expressió de la cara, del cos, to de veu, etc., a més de les paraules que
ha fet servir per indicar com se sentia).
A.2. Parlem amb nombres
És una variant del joc anterior que pot fer que s’adonin encara més clarament del fet que el to de
veu i l’expressió del cos comuniquen com se sent una persona.
En aquest cas el nen o la nena que surt de classe ha de manifestar el seu estat d’ànim sense explicar
res. L’únic que pot dir són nombres (2, 34, 59…). Per tant, els companys i companyes sabran com
se sent a partir de l’expressió de la cara i del cos, i del to de veu.
A.3. Parlem amb el cos
Es tracta d’una altra variant en què es pretén destacar l’expressió del cos com a eina de comunicació.
La meitat de la classe han de fer d’observadors i s’han de tapar les orelles. L’altra meitat han de
fer entendre als companys i companyes, amb el cos, que estan tristos; després, que estan espantats,
i, fi nalment, que estan contents. En acabat, els que tenien les orelles tapades han d’explicar com
creuen que se sentien els nens i nenes i com ho han notat. A continuació, el joc es pot repetir intercanviant
els papers i expressant altres sentiments, com la vergonya, la sorpresa o l’enuig.
Fitxa 1: Després d’observar les imatges, els alumnes les han d’associar amb les paraules escrites
a la part superior, que expressen quatre sentiments.
B. PER QUÈ EM SENTO AIXÍ?
B.1. Enquesta personal
Les activitats anteriors se centraven en els estats d’ànim en general. Ara es pretén fer-ne un tracte més
personal i que tothom s’hi impliqui. Es pot fer l’activitat amb tot el grup, però cal deixar un mínim de
temps perquè pensin les respostes individualment.
a) Quan esteu contents, creieu que se us nota? Com? (És important que diguin com ho manifesten).
b) Heu sabut veure, en altres moments, si un nen o una nena estaven tristos o contents? Us heu fi xat
si algú de la classe, avui, en algun moment, estava trist? I content? Com us n’heu adonat? (Podeu
proposar als alumnes que durant tot el dia es fi xin en els companys i companyes de taula i intentin
percebre si algú se sent molt content o trist en algun moment determinat).
33

ACTIVITATS
B.2. Causes i conseqüències dels sentiments i les emocions
De vegades no és senzill distingir el que és causa o conseqüència. Es pot fer aquest exercici a partir
de la fi txa 2, on es presenta un dibuix d’una nena, l’Anna, que sembla que està contenta. Al costat
han de raonar per què creuen que ho està.
Un cop acabada la feina, els nens i nenes han d’explicar o llegir als companys i companyes de la
classe el motiu pel qual l’Anna està contenta. Es pot comentar la diversitat de causes per les quals
un mateix fet no sempre és motiu d’alegria per a tothom.
B.3. Explicació dels propis sentiments
Jo em sento bé quan… Per a moltes persones no és gens fàcil mostrar els propis sentiments i, encara
menys, expressar-los. Aquest exercici pot servir perquè els nens i nenes aprenguin a expressar allò
que senten i descobreixin que a altres persones també els costa fer-ho.
Exercici:
Cadascú ha de dir alguna cosa que fa que se senti bé.
Jo em sento bé quan: salto bé a corda, uns nens em proposen que jugui amb ells, em diuen que he
fet una bona feina, etc.
Es pot continuar l’activitat amb aquestes variants:
Jo em sento sol quan…
Jo m’enfado quan…
Jo em preocupo quan…
C. ELS MEUS AMICS I AMIGUES
Després d’observar com se sent un company o una companya, el nen o la nena es pot quedar sense
fer-hi res o bé pot intentar ajudar l’altra persona. Amb aquestes activitats s’adonaran de la importància
d’implicar-se en els problemes dels altres.
C.1. Què et passa?
Plantegeu als alumnes una situació imaginària: per exemple, que una companya de classe està
trista. Demaneu-los si se’ls acut què es pot fer. Cal que vagi sortint tot el que pensen. Us recomanem
que només estireu el fi l, però que no els doneu idees. Potser amb el que els nens i nenes diuen ja
s’assoleix l’objectiu de l’exercici. Si ho creieu convenient, podeu guiar-los amb preguntes com ara:
«Per què està trista?» «Com ho podeu saber?».
Per fer avançar l’activitat, podeu suggerir un possible motiu: «Diu que ha perdut les bales per jugar».
A partir d’aquí els podeu animar que proposin idees per ajudar-la. Si no se’ls acut res, els podeu donar
un cop de mà (que preguntin si les ha buscat bé a la cartera, o si a última hora hi ha jugat a casa
i se les ha deixat allà; o que algú s’ofereixi a deixar-n’hi de les seves perquè hi pugui jugar ara).
A continuació pregunteu com creuen que se sent la nena i com se senten ells després d’haver-la ajudat.
També podeu presentar altres situacions.
S’ha de fer veure als alumnes que és bo manifestar els sentiments. Que, si estan contents, els altres ho
poden estar amb ells. Que, si estan tristos o preocupats, els poden ajudar o fer-los companyia. Que,
si algú està preocupat i un altre el pot ajudar en alguna cosa, tots dos se sentiran millor, etc.
34

ACTIVITATS
C.2. Us presento el meu amic
Amb aquest exercici es vol ajudar els nens i nenes a expressar el que valoren dels amics i amigues.
Els heu de demanar que dibuixin el seu amic o amiga a la fi txa 3 i que diguin com és, què li agrada,
si s’enfada sovint, si sap arreglar les coses quan sorgeixen difi cultats, si li agrada jugar, si ajuda
algú quan ho necessita, etc. També li han de posar un nom.
C.3. Què preferim?
L’objectiu del joc és que observin si sempre han de jugar i estar amb les mateixes persones, o bé
si poden formar grups amb nens i nenes diferents. També els servirà per conèixer els gustos dels
companys i companyes.
Els nens i nenes han d’estar agrupats al centre d’un espai on es puguin moure amb certa facilitat.
Se’ls proposen dues activitats i n’han de triar una ràpidament. Els que triïn la primera es posaran a
la dreta, i els que triïn la segona, a l’esquerra. Podeu fer servir els exemples següents:
Jugar a tocar i parar. – Anar amb bicicleta.
Fer excursions per la muntanya. – Anar a la platja.
Fer fi gures de fang. – Dibuixar.
Trencaclosques. – Jocs de construccions.
En acabat, han de seure i recordar els grups que han fet. Han estat sempre els mateixos?
També convé que recordin els casos en què s’han ajuntat amb companys i companyes ben diversos.
Les activitats que els agraden poden ser les mateixes que agraden a diferents alumnes de la
classe?
C.4. Jo em sento bé amb…
Han d’omplir la fi txa 4 amb el retrat de quatre amics i amigues i explicar per què s’hi troben bé.
Potser no s’ho han plantejat mai, i ara és un bon moment per fer-ho.
C.5. Com estàs?
S’han de posar en cercle i cantar la cançó de la fi txa 5 en forma de diàleg. Un nen o una nena
ha d’iniciar el diàleg amb un company o companya que, a continuació, s’adreçarà a algú altre, i
així successivament.
C.6. Els bons amics
Aquesta història pot ajudar a treballar els conceptes de pensar en els amics i amigues i tenir-los en
compte. El que va bé per a un mateix també pot anar bé per als altres, per tant, és important posarse
en el lloc de l’altra gent.
ELS BONS AMICS
Una nit va nevar tant que els camps van quedar blancs, ben blancs. Hi havia un conillet
tenia molta gana però no tenia gens de menjar. Gens. Va haver de sortir a buscar-ne. Va
obrir la porta i...
—Brrr... Mare meva! Quin fred que fa! I quanta neu!
Però el conillet es va decidir a sortir. Mentre caminava per la neu tova, sabeu què va trobar?
35

ACTIVITATS
36
Dues pastanagues grosses mig enterrades a la neu. I rosega que rosegaràs, se’n va menjar
una. Va quedar tip i es va dir:
—Fa molt fred, tant, que segur que el meu veí, el cavallet bru, deu tenir molta gana. Li duré
aquesta pastanaga a casa seva.
El conillet, tot saltant, va anar cap a la casa del seu veí, el cavallet. Toc-toc, va trucar a la
porta. Però no el va contestar ningú.
—Oh, no és a casa! El cavallet no és a casa!
Així que el conillet li va deixar la pastanaga a la porta i se’n va anar.
El cavallet no era a casa perquè havia anat a buscar menjar per aquells camps coberts de
neu. I no diríeu mai què va trobar! Un nap. Un nap ben gros i blanc. I... se’l va menjar. Com
que ja estava tip, va tornar cap a casa. Tot just arribar, va veure la pastanaga i va dir:
—Una pastanaga! Qui me la deu haver portat? Segur que ha estat el conillet gris. He vist les
seves petjades a la neu. Que gentil que és el conillet gris! –I després, es va dir:
—Fa tant de fred que segur que el meu amic xai té molta gana. Li duré aquesta pastanaga
a casa seva.
El cavallet, galopa que galoparàs, hop, hop, hop, va dirigir-se a cal xai grassonet. Toc-toc,
va trucar a la porta. Però ningú el va contestar.
—Oh, no és a casa! El xai no és a casa!
El cavallet, va deixar-li la pastanaga a la porta i se’n va anar.
El xai grassonet i rinxolat havia anat a buscar menjar per aquells camps coberts de neu. I...
quina sort que va tenir! Va trobar-se una col amagada sota la neu! I de fulla en fulla se la
va menjar tota. Ben tip, va tornar cap a casa seva. Quan va arribar, va veure la pastanaga
i va dir:
—Una pastanaga! Qui me la deu haver portat? Segur que ha estat el cavallet. He vist les
seves petjades a la neu. Que gentil que és el cavallet! –I després va pensar:
—Amb aquest fred que fa avui segur que el cabirol té molta gana. Li duré aquesta pastanaga
a casa seva. Tornaré de seguida.
El xai, corre que correràs pels camps glaçats i per dins el bosc va dirigir-se a casa el cabirol.
Toc-toc, va trucar a la porta però no el va contestar ningú.
—Oh, no és a casa! El cabirol no és a casa!
El xai, li va deixar la pastanaga davant de la porta i se’n va anar.
El cabirol havia sortit a buscar menjar. I... imagineu-vos què va trobar! Una mata d’herba

ACTIVITATS
amb gebre i el brots d’un pi. I va menjar-ne fi ns que va quedar ben tip. Després se’n va
tornar cap a casa. Quan va arribar va veure la pastanaga i va dir:
—Una pastanaga! Qui me la deu haver portat? Ja ho sé! Ha estat el xai grassonet i rinxolat:
aquí hi ha un fl oc de llana que ha perdut pel camí. Que gentil que és el xai! –Després va
pensar:
—Fa tant de fred i ara mateix neva tant que el conillet gris deu tenir molta gana. Li duré
aquesta pastanaga a casa seva. Tornaré de seguida.
El cabirol, salta que saltaràs per damunt de les mates va marxar a casa del conillet. Quan va
arribar, va obrir la porta a poc a poc, el conillet dormia. I amb molt de compte li va deixar
la pastanaga a la vora del llit. Però el conillet es va despertar i el cabirol li va dir:
—Fa tant de fred i neva tan fort que he pensat que no deus tenir res per menjar. Et porto
una pastanaga!
I va ser així com, del cavallet al xai i del xai al cabirol, la pastanaga va tornar al conillet.
Això són els bons amics!
Fragment adaptat d’una versió de Francesc Salvà sobre un conte de Fang Yi-k’iun
Comentaris sobre el conte:
Pregunteu-los si els ha agradat i que expliquin què els ha agradat més. Mireu de saber què han entès
de la història. A partir del que diguin, guieu la conversa amb preguntes com aquestes:
«Per què el conill li dóna al cavall la pastanaga que ha trobat?», «Què hauria passat si el
conill s’hagués menjat les dues pastanagues?», «I si el cavall no hagués trobat menjar?», «El
conill s’hauria pogut comportar d’una altra manera?», «El cavall, el xai i el cabirol s’haurien
pogut comportar d’una altra manera?», «Si fóssiu el conill, hauríeu fet el mateix?», «Us heu
comportat alguna vegada de manera semblant al conill?»
Com a exercici de síntesi podeu fer que s’inventin un conte nou: proporcioneu-los uns personatges i
una situació i que desenvolupin la història. Per exemple: A classe arriba un nen nou. Han d’explicar
com el reben els companys i companyes (hi parlen de seguida, el miren i prou, li proposen de jugar
amb ells quan estiguin al pati, esperen que ell prengui la iniciativa, el deixen de banda…), i com un
grup de tres nens i nenes se’n fan amics.
El conte se’l poden inventar individualment o bé en grups petits. Després es poden explicar els contes
i es poden fer preguntes entre ells sobre els diferents enfocaments del tema.
37

1r curs
UNITAT 5 · SOM COM SOM
OBJECTIUS
El principal objectiu d’aquesta unitat és que els nens i nenes descobreixin les seves característiques
físiques i psicològiques, les acceptin i sàpiguen valorar les diferències amb els companys i companyes
com una qualitat, no com un defecte. L’autoconeixement i l’acceptació d’un mateix són les bases
fonamentals del respecte a la diversitat, l’empatia, la tolerància i la igualtat.
Objectius educatius
1. Conèixer alguns elements de la identitat personal de cadascú. Conèixer-se millor, tant pel que fa a l’aspecte exterior
com als trets psicològics (capacitats i limitacions).
2. Tenir la capacitat de valorar els aspectes positius d’un mateix i dels altres.
3. Saber expressar els sentiments (mostrar afecte als companys i companyes i reconèixer-hi aquest afecte).
4. Acceptar els aspectes negatius propis i anar perfeccionant-se constantment. Acceptar les limitacions i particularitats
dels altres i oferir-los suport i ajut.
5. Reconèixer la diversitat i, alhora, actuar per aconseguir la igualtat entre tots.
6. Establir relacions afectives satisfactòries i crear una comunitat de suport.
CONTINGUTS
A. Autoconeixement
Descripció personal
Descripció d’un company o companya
B. Autoconcepte
Comparacions
Valoració de les capacitats i limitacions pròpies
C. Autoimatge
Representació mental que cadascú té d’ell mateix
D. Autoafi rmació
Els sentiments
Cerca del respecte propi i dels altres
39

ORIENTACIONS I PAUTES D’INTERVENCIÓ
En aquesta unitat ens centrarem en el treball de l’autoestima, entesa com la capacitat de valoració
d’un mateix pel que fa a les característiques i capacitats positives i negatives (tant físiques com de
personalitat). Intentarem treballar amb l’alumnat els valors personals, que es refl ecteixen en els altres
(si estic satisfet i segur de mi mateix, projectaré aquests sentiments a qui m’envolta).
És fonamental que els nens i nenes es descobreixin i es coneguin a ells mateixos per poder descobrir,
després, la realitat que els rodeja i ser capaços d’intervenir-hi. Els valors relacionals o socials (respecte,
cooperació, solidaritat, etc.) tenen la base en el desenvolupament de valors personals com
l’autonomia, la responsabilitat, la seguretat o la confi ança en els altres.
Treballar l’autoestima és important perquè: permet superar les difi cultats personals; és el fonament
de la responsabilitat; és el suport de la creativitat; determina l’autonomia; possibilita relacions socials
saludables; garanteix la projecció futura de la persona; construeix el nucli de la personalitat,
i proporciona les eines per superar les limitacions pròpies i les situacions problemàtiques, o per
encaixar el fracàs.
L’autoestima es construeix a partir de les nostres autoavalucions i, també, a partir de la percepció
que els altres tenen de nosaltres. En l’educació, cal tenir present aquests punts: destacar els aspectes
positius dels alumnes (elogis); corregir i criticar els defectes o errors (buscant la manera de superarlos);
facilitar el diàleg i la confi ança; expressar afecte, estimació, interès, etc.; aconseguir que el
nen o la nena conegui els seus valors, les seves capacitats i les seves virtuts; potenciar pensaments
positius sobre un mateix a fi de poder apreciar les capacitats pròpies (seguretat, autonomia…);
fer-los veure la vida en un sentit positiu, i treballar, paral·lelament, el reconeixement de capacitats
i característiques positives dels altres.
D’altra banda, tenint en compte les àrees curriculars, per defi nir «com som» cal fer un treball bàsicament
de llengua, atès que es fa la descripció de les persones. Les eines que s’utilitzaran a l’aula
seran sobretot la refl exió i el debat, per decidir com es poden explicar les característiques pròpies
i les dels companys i companyes. Després del treball oral, deixarem que facin el treball proposat a
les fi txes.
40

ACTIVITATS
Per començar, podem fer algun joc de presentació entre tots els membres del grup, com ara
La Pinya. En aquest joc, els nens i nenes formen grups segons el criteri del mestre o mestra (pel
nombre d’alumnes, pel color de la roba o dels cabells, per les afi cions, etc.). Els nens i nenes cridaran
aquest criteri que ha establert el docent per anar trobant individus iguals i agrupar-se. Un cop
s’hagin format les pinyes, cadascú s’ha de presentar als altres membres dient el seu nom i alguna
qualitat o alguna cosa que li agradi fer. Finalment, asseguts tots en rotllana, cada nen o nena serà
presentat pels altres components de la pinya a partir del que els ha dit.
A. AUTOCONEIXEMENT
A.1. Descripció personal
Els alumnes començaran descrivint-se físicament. Una bona manera de trobar expressions que ens
defi neixin físicament pot ser a partir d’un torn obert de paraules per a cadascuna de les parts del
cos que vulguem qualifi car.
Cal que s’adonin que, a l’hora d’utilitzar adjectius per expressar qualitats físiques, no sempre n’han
de fer servir formes amb caràcter absolut, sinó que és convenient emprar algun terme mitjà que
refl ecteixi més bé les característiques personals de cadascú. Per exemple: el contrari d’alt és baix,
però, on hi ha la línia de tall que permet classifi car les persones en altes i baixes? D’altra banda,
haurem de vetllar perquè no apareguin expressions massa subjectives, com ara guapo o guapa.
Per evitar aquests possibles problemes, el docent podria proporcionar mostres d’adjectius com a
models orals.
Alçada Cos Cames Braços
alt, baix, gras, prim, rectes, tortes, forts, gruixuts,
d’alçada magre, esvelt, guerxes, llargues, llargs, curts,
mitjana, petit, rodanxó, quadrat primes, ossudes, musculats,
patufet
curtes
prims
Cap Cara Cabells Coll
pelat, petit,
dur, rodó
rodona, llisa,
galtuda, morena,
pàl·lida, pigada,
rosada, xuclada
rossos, fi ns, suaus,
estirats, arrissats,
brillants, de punta,
curts, llargs, castanys,
negres, pèl-roigs
llarg, curt,
estret, ample
Presentació personal
Presentació personal a partir del full d’identifi cació de la fi txa 1, on s’enumeraran característiques
i qualitats pròpies (autoretrat).
41

ACTIVITATS
A.2. Descripció d’un company o companya
Els nens i nenes faran una descripció oral d’un company o companya. Perquè aquesta activitat sigui
més lúdica pot plantejar-se com una endevinalla. Pot començar el mestre o la mestra i, de passada,
explicar la dinàmica del joc.
Tot seguit, caldrà que formin parelles i que es preparin una descripció d’un company o companya
per poder ser els presentadors de les properes endevinalles. Per evitar repeticions i oblits, convé
que el docent adjudiqui un company o companya a cada grup i que els ho digui a cau d’orella. Per
preparar l’endevinalla, la millor dinàmica és que cadascun dels membres de la parella vagi dient
a l’altre les característiques d’aquest company i les vagin escrivint ordenadament. Si hi ha algun
alumne que en aquest curs escolar ja no sigui a l’escola, és un bon moment per tenir-lo present. En
aquest cas, el docent demanarà que no es doni la pista «aquest curs ja no és a l’escola» fi ns que no
hagin acabat de fer la descripció i els altres hagin intentat endevinar de qui es tracta.
Un cop han encertat el nom del nen o de la nena en qüestió, podeu preguntar-li si hi ha algun detall
de la seva descripció que no li acaba d’agradar; a més, li fareu notar que s’han destacat les seves
qualitats perquè sempre és més interessant conèixer les persones per les qualitats que no pas pels
defectes. També podeu demanar a la resta de la classe que afegeixin més característiques a les
que s’han dit. El docent farà sempre de moderador d’aquesta activitat. Recollirà les iniciatives i les
canalitzarà de manera que ningú no se senti marginat o menyspreat.
B. AUTOCONCEPTE
B.1. Comparacions
Les comparacions poden servir per matisar les característiques o qualitats d’un mateix i dels altres,
sempre que s’utilitzin de manera positiva. Per exemple: «En Lluís és ros com l’or i ho és més que jo».
«La Clara és tan rossa com jo però menys que en Lluís».
L’ús de la comparació també pot servir per expressar que algunes condicions físiques que poden
semblar negatives tenen sempre un aspecte positiu, que cal conèixer i tenir en compte. Per exemple:
«La Joana està molt prima, però per això és molt lleugera i corre més que jo», «Jo sóc molt alt i gras
i per això em costa més que a tu enfi lar-me a l’arbre per despenjar la pilota, però tinc més força per
moure les taules».
B.2. Valoració de les capacitats i limitacions pròpies
Es tracta de fer veure que tots i totes tenim qualitats que val la pena valorar, però és important que
es coneguin, no hem de pretendre ser allò que no som. Llegiu el conte de la fi txa 2 i comenteu tots
junts què ens ensenya aquesta lectura.
42

ACTIVITATS
C. AUTOIMATGE
C.1. Representació mental que cadascú té d’ell mateix
Vides enllaçades. És un joc de comunicació d’experiències, sentiments i idees dins del grup. Consisteix
a passar-se una troca de llana enllaçant les històries personals i aspiracions o possibilitats
futures. En assemblea, es respondran qüestions com: «Què fem quan…?», «Què sento quan…?»
«Com m’agradaria ser…?» «Què m’agradaria tenir…?».
Els nens i nenes s’asseuen fent rotllana i es lliga un extrem de la troca al canell o al turmell d’algú.
Llavors se li fa una pregunta i, després que l’hagi contestat, es demana si hi ha algú més que pensi
el mateix. Si algú aixeca la mà, el primer nen o nena li llança la troca i es fa el mateix que abans,
però ara afegint noves respostes a la pregunta. Cada nen o nena que tingui la troca se la lligarà al
turmell, sense que el nen o nena anterior se la deslligui. D’aquesta manera s’aniran passant la troca
i compartiran gustos, sentiments, experiències i desitjos entre diversos companys i companyes. Al
fi nal, tots plegats formaran una gran teranyina. Amb aquesta activitat veuran que tots tenim moltes
coses en comú i d’altres que ens diferencien, però que no estem sols (som diferents, però hi ha molts
aspectes que ens uneixen).
D. AUTOAFIRMACIÓ
D.1. Els sentiments
Es tracta de treballar els sentiments, reconeixent-los i aprenent a actuar (autocontrol) quan apareguin.
Es poden treballar sentiments concrets, a partir de respostes a preguntes com, per exemple: «Què
ens fa estar tristos, enfadats, nerviosos…?» «Què ens fa estar contents, alegres, feliços?», «Què sento
quan…?» (aquí es poden proposar situacions com: quan es fi quen amb mi, no em deixen jugar,
em conviden a un aniversari, etc.). També es poden descriure situacions amb un dibuix i, després,
dibuixar caretes expressant l’estat d’ànim en la situació descrita; o bé, fer dibuixos que expressin
situacions en què cadascú se sent d’una manera a la fi txa 3. Cal fer-los veure que els altres tenen
sentiments similars als seus (empatia) i, per això, han d’anar amb compte de no fer-los mal.
D.2. Cerca del respecte propi i dels altres
La capsa màgica. Busquem una capsa o un cofre i col·loquem un mirall al fons. El joc consisteix
a demanar als nens i nenes que mirin dins de la capsa per poder veure la persona més especial
del món (s’hi veuran ells mateixos, refl ectits). Cal demanar-los que guardin el secret de qui han vist,
fi ns que tothom hagi jugat. Al fi nal es pot fer un col·loqui comentat perquè cadascú digui què té
d’especial la persona que ha vist i què ha de fer per ser encara més especial.
Siluetes d’apreci. En aquesta activitat dibuixaran la seva silueta en un paper o un ninot gros amb
el seu nom i el col·locaran a la paret. Cadascú ha de pensar per què valora, estima o aprecia els
altres i escriure-ho dins la silueta corresponent.
43

1r curs
UNITAT 6 · QUÈ NECESSITEM PER VIURE?
OBJECTIUS
Aquesta unitat didàctica pretén fer-nos adonar de la quantitat de coses materials, objectes, joguines,
estris, béns de consum, etc. que posseïm, amb la fi nalitat de valorar-ho i estar contents amb tot allò
de què disposem. A més, introdueix els temes de la sostenibilitat i el consum responsable.
Objectius educatius
1. Valorar l’entorn pel seu valor subjectiu, més que no pas pel valor econòmic.
2. Promoure l’acceptació de situacions poc còmodes, o fi ns i tot negatives, i enfrontar-s’hi després d’haver refl exionat
mínimament.
3. Reconèixer les limitacions pròpies en l’acceptació o la celebració dels èxits dels companys i companyes.
4. Suscitar l’interès per conèixer les situacions menys afavorides que la nostra.
CONTINGUTS
A. Anàlisi de tot allò que posseïm
Acceptació del que tenim
Reconeixement del que tenen els altres
B. Tenim moltes coses, i moltes són supèrfl ues
Els objectes necessaris, els importants i els útils
C. Altres nens i nenes tenen menys coses que nosaltres
La carta de la Noaga
ORIENTACIONS I PAUTES D’INTERVENCIÓ
L’univers social ens empeny a valorar les persones més pel que tenen que pel que són. Sovint, l’èxit
dels altres es valora en un to despectiu («Quina sort que té!»), fi ns i tot quan la persona que l’ha
aconseguit ho ha fet gràcies a un esforç i una dedicació importants. Estem acostumats a valorar els
companys, els amics i la gent que ens envolta en funció d’allò que tenen. I si allò que té algú és més
car o més bo que el que tenim nosaltres, la nostra sensació és negativa. El consumisme també ens
aboca a considerar que, qui més té, més feliç és.
Si partim d’aquesta realitat social i del fet que els nens i nenes solen entendre els conceptes per
parelles d’oposició (bo/dolent, feliç/desgraciat, sort/desgràcia), és fàcil veure que aquestes valoracions
creen una insatisfacció que repercutirà negativament en les relacions personals. És fonamental
desenvolupar una actitud crítica respecte d’aquest fet, fent-los analitzar models i situacions on hagin
de valorar els companys i amics, la importància de les coses i la possessió d’objectes, instruments,
béns de consum, etc. des d’un altre angle.
45

Cal analitzar què tenim i, després, classifi car les nostres possessions. Aquest exercici ens ha de
servir per mostrar que tots nosaltres tenim cobertes les necessitats bàsiques fonamentals per viure
(alimentació, habitatge, aigua, salut, educació), i d’altres com el material per a l’escola, el vestit,
etc. Amb aquesta classifi cació entre les coses necessàries, les importants i les útils, podrem considerar
allò que tenim com un punt de partida per presentar experiències vitals diferents en situacions
de carència d’allò fonamental i de falta d’oportunitats. Serà una primera aproximació al tema dels
drets humans, les desigualtats i la injustícia global.
La unitat s’estructura en tres blocs. Els dos primers són de caràcter refl exiu i parteixen de la nostra
pròpia situació i realitat. Convé reforçar l’ambient i l’oralitat de l’activitat, tot i que es pot fer un
treball escrit, tant per preparar unes llistes com per escriure’n les conclusions. El tercer bloc ens introdueix
en una experiència vital diferent.
46

ACTIVITATS
Per començar, podeu fer una presentació breu de la unitat tot comentant que, amb aquestes activitats,
es pretén que valorin les persones i les coses. Potser hi ha algú que no té tantes coses com
nosaltres, però això no impedeix que sigui igual de feliç.
A. ANÀLISI DE TOT ALLÒ QUE POSSEÏM
A.1. Acceptació del que tenim
Cadascú, després de pensar-s’ho bé, dibuixarà les tres coses més valuoses que té, és a dir, les que
més li importen, a la fi txa 1. Un cop fets els treballs individuals, els posareu en comú i veureu si
són molt variats. Després apuntareu les aportacions a la pissarra. En la mateixa fi txa 1, cadascú
recollirà també les coses més valorades per la resta dels alumnes.
A.2. Reconeixement del que tenen els altres
Continuant amb el tema de les valoracions, ara valoraran els companys i companyes pel que tenen.
Es farà oralment, en forma de debat entre tota la classe. Amb aquesta activitat proposareu que, a
més d’analitzar les possessions dels altres, en manifestin alguna carència.
Caldria que el mestre o la mestra intervingués puntualment per reconduir les explicacions dels
alumnes, especialment per aclarir expressions poc afortunades. També seria convenient reforçar els
sentits positius i els nens i nenes que no hagin estat valorats, per evitar que quedin en una situació
incòmoda.
Potser seria bo tenir un model de valoració abans de començar l’activitat, que podria donar el mateix
docent. Per exemple:
«Jo valoro la Marina perquè té un gos molt afectuós. M’agradaria molt tenir un gos com el seu,
per poder jugar-hi i passejar-lo, però a casa no volen.»
A partir del model, començareu les valoracions. Un cop fetes, valdria la pena fer una ronda de valoracions
dels companys per com són. Per continuar treballant aquest tema proposem que us remeteu
a la unitat Som com som.
B. TENIM MOLTES COSES, I MOLTES SÓN SUPÈRFLUES
B.1. Els objectes necessaris, els importants i els útils
1a part
Suposeu que l’aula és una casa on viu una gran família. Aquesta família sou tots vosaltres, i us hi
trobeu bé, a casa. Feu un repàs de tot el que hi ha que considereu important: trofeus esportius, murals,
éssers vius com mascotes, plantes…, objectes quotidians de més i menys valor, etc.
Tothom està content amb allò que té i amb allò que ha fet. Podeu fer-los veure que, a més dels objectes
i el material col·lectiu, també hi ha objectes personals (carteres, estoigs, llibres de consulta,
fotografi es i qualsevol altre material que hàgiu portat de casa).
47

ACTIVITATS
Ara col·loqueu els objectes que han sortit al mig de la classe o del pati i poseu-vos al seu voltant.
Després suposeu que, per raons de seguretat, heu de sortir ràpidament si us voleu salvar. Cada nen
i nena només pot agafar una cosa de totes les que teniu a classe. Deixeu que s’ho pensin una estona
i, si convé, feu que refl exionin i decideixin per grups reduïts.
Seguidament simulareu la sortida i cadascú portarà la cosa que hagi decidit salvar, o s’hi posarà
al costat si és difícil de traslladar.
Un cop feta aquesta primera activitat, demaneu a cadascú la raó per la qual ha triat aquell objecte.
Totes les decisions i raons han de ser respectades i escoltades.
2a part
Escriviu a la pissarra la llista de tot el que heu salvat i proposeu classifi car tots els objectes en dos
grans grups: les coses cares i les coses sense cap valor econòmic. Hi haurà elements de gran valor
material, com l’ordinador, el projector, l’equip de música…, i d’altres amb un valor més simbòlic i
sentimental, com l’hàmster, el periquito, el peix, la mascota de la classe, les fotos de la família, un
mural que es va fer col·lectivament…
A continuació s’encetarà un treball de refl exió i de valoració de les característiques dels elements
que els han fet mereixedors de ser salvats.
3a part
Podeu fer que s’adonin que tenen un univers ple d’objectes i elements que poden classifi car-se en tres
grans grups. Hem de ser capaços de valorar les coses que utilitzem com a importants, necessàries
i útils. Les importants i les necessàries són les que hem salvat, mentre que les útils són les que s’han
quedat a l’aula i de les quals hem hagut de prescindir. Cadascú ha de classifi car els objectes a la
fi txa 2.
C. ALTRES NENS I NENES TENEN MENYS COSES QUE NOSALTRES
C.1. La carta de la Noaga
En aquesta activitat rebreu una carta de la Noaga, una nena de Burkina Faso que, a part de mostrar-vos
com viu, us explica quines són per a ella les coses importants. La podeu llegir a la fi txa
3. La fi nalitat de l’activitat és la mateixa que en el bloc anterior, però ara a partir de les coses que
la Noaga valora. Intenteu imaginar com viu la Noaga, què fa cada dia, com és casa seva, quines
coses té… Després de comentar la carta tots junts, podeu fer la fi txa 4.
Un cop feta l’activitat, entre tots han de comparar la vida de la Noaga amb la seva. L’objectiu
d’aquesta refl exió col·lectiva és veure que la Noaga valora el que té segons uns altres paràmetres.
Segurament té menys objectes que ells, però fa les mateixes coses o semblants, encara que sigui més
difícil. Els nens i nenes han d’adonar-se que això és injust.
48

1r curs
UNITAT 7 · CONSTRUÏM LES NOSTRES
AMISTATS
OBJECTIUS
En aquesta unitat continuem treballant en les relacions interpersonals. A la unitat 4 s’han treballat les
emocions i ara es tractaran les habilitats que cal desenvolupar per analitzar i resoldre els confl ictes.
Tothom necessita afecte, relacionar-se amb els altres i tenir amics. Les amistats ens aporten vivències
agradables de companyia i confi ança, i ens permeten compartir pensaments, alegries i neguits.
Amb les activitats d’aquesta unitat, els nens i nenes també descobriran que l’amistat comporta exigències,
compromís, reciprocitat, comprensió, sinceritat i coherència.
Quan es parla de confl ictes es parla de relacions, de vivències entre persones. Els confl ictes són
inherents a totes les relacions, per tant, l’important és la manera com es resolen. Per això, aquest és
un altre dels aspectes que s’han de treballar dia a dia, no solament des de l’escola sinó també des
de casa.
Objectius educatius
1. Valorar l’amistat i la construcció de les relacions entre les persones.
2. Potenciar la comunicació entre les persones com a mitjà d’expressió i d’intercanvi d’opinions.
3. Valorar la resolució pacífi ca dels confl ictes.
4. Escoltar i respectar les opinions i les idees dels altres.
5. Intentar acostar posicions i treballar-les per arribar a l’acord.
CONTINGUTS
A. Aprendre a pensar en positiu
A la nostra classe hi ha de tot!
Pensar en positiu
Els meus compays i companyes són…
B. Analitzar les causes de les situacions
Lectura d’una imatge
Busquem alternatives
C. Resoldre confl ictes
Un dissabte a la tarda
Tot per una pilota
Pensem en les conseqüències
Un petit berenar
49

ORIENTACIONS I PAUTES D’INTERVENCIÓ
En el dia a dia a l’escola, s’intenta ensenyar als alumnes una sèrie d’habilitats que ajuden a desenvolupar
i a millorar les seves competències socials. Això fa que els nens i nenes tinguin un millor
coneixement d’ells mateixos, que es valorin més positivament i que siguin capaços de posar-se,
cada vegada més, en el lloc dels altres. A l’escola, per tant, es fomenten les actituds obertes a altres
maneres de pensar i actuar, i s’ensenya a establir relacions positives.
En aquesta unitat recollim propostes per treballar les habilitats socials. Els docents tindreu papers
diferents segons cada activitat. En alguns casos sereu els dinamitzadors de l’activitat; en d’altres,
només caldrà que estireu la corda perquè sorgeixin les idees. Cal que us quedeu en un segon pla
i que no doneu solucions. Quan ho cregueu oportú, però, podeu plantejar preguntes o fer suggeriments
per tal de conduir les activitats.
L’educació ha de donar les eines bàsiques perquè els nens i nenes aprenguin a pensar i a argumentar
les opinions mentre aprenen a escoltar i valorar altres opinions, i a matisar o reafi rmar les seves
idees inicials amb nous arguments.
50

ACTIVITATS
Per començar, podeu recordar la unitat 4, on es va introduir el tema del valor i de la necessitat de
l’amistat. Ara es reprèn aquest tema.
Podeu animar el grup classe a refl exionar sobre els seus amics i amigues: com són, quines qualitats
en destaquen, per què… Feu-los veure, una altra vegada, que tothom és diferent, que tothom té qualitats
bones i que l’enteniment entre les persones és indispensable per a la bona convivència.
A. APRENDRE A PENSAR EN POSITIU
A.1. A la nostra classe hi ha de tot!
Feu un llistat de qualitats que poden tenir els nens i les nenes de la classe. Dirigiu la pluja d’idees
per tal que tothom es reconegui i siguin valorats tot tipus de qualitats. Aclariu que, a vegades, els
nens i nenes entenen per qualitats el que només són afi cions i els surt bé. Segur que els surt una llista
molt llarga.
A.2. Pensar en positiu
Els nens i nenes s’asseuran formant una rotllana. Cadascú dirà una qualitat del company o companya
que té a la dreta. Prèviament, recomanem que els deixeu mig minut perquè pensin la qualitat
que en volen destacar.
A.3. Els meus companys i companyes són…
El docent repartirà la fi txa 1 a cada nen i nena. En grups de quatre, hauran de passar la fi txa a un
company o companya després d’haver-hi escrit el seu nom. Cadascú hi escriurà tres qualitats de qui
li ha passat la fi txa i la hi tornarà. Finalment, cada nen i nena llegirà el que li han escrit.
Per acabar l’activitat es pot fer un mural amb totes les fi txes, que poden completar amb fotografi es.
B. ANALITZAR LES CAUSES DE LES SITUACIONS
B.1. Lectura d’una imatge
La fi nalitat d’aquesta activitat és que els alumnes s’adonin que les causes que provoquen una determinada
situació poden variar. Faran un treball d’empatia que els ensenyarà a pensar sobre les
possibles causes d’un fet.
L’activitat es farà a partir de la imatge de la fi txa 2, on apareix una nena escridassant a una
companya. Podeu proposar a l’alumnat que s’agrupi per parelles i imaginin què pot haver passat.
També podeu convidar una de les parelles a representar la situació que s’han imaginat. Posteriorment,
poseu en comú les opinions de la classe, feu-los preguntes i penseu, entre tots, com deuen
sentir-se l’una i l’altra. Cal que animeu als alumnes a fer un treball d’empatia posant-se en la pell de
cadascuna de les nenes.
51

ACTIVITATS
B.2. Busquem alternatives
Què fem amb la llauna? Aquesta activitat treballa la recerca d’alternatives. Es tracta d’un treball en
grup que permetrà als nens i nenes exercitar la creativitat mitjançant la recerca de solucions. Es pot
treballar en grups de quatre. A cada grup li heu de donar una llauna de refresc buida i li heu de
demanar que pensi en què es podria convertir. Els diferents grups han de proposar diverses possibilitats
i després posar-se d’acord amb la resta de companys i companyes per escollir les dues opcions
més viables o que agradin més a tothom.
Cada grup ha d’explicar les opcions que ha pensat. Poden recollir les propostes en la fi txa 3.
C. RESOLDRE CONFLICTES
Cal tenir sempre present que el confl icte és natural, que és part de la nostra vida quotidiana. El més
important és saber afrontar-lo. L’anàlisi de situacions hipotètiques pot ajudar-nos a abordar confl ictes
reals de convivència a l’escola o situacions properes a l’alumnat.
C.1. Un dissabte a la tarda
Demaneu a dos alumnes voluntaris que facin una petita representació amb titelles: un dissabte, en
Marcos ha aconseguit que el seu bon amic Francesc vagi a jugar tota la tarda a casa seva. Però, al
cap d’una estona, en Marcos i en Francesc volen jugar a coses molt diferents. Què passarà? Els dos
nens que representin la situació sortiran de classe per preparar-ho. Mentrestant, la resta de la classe
tindrà una conversa sobre què creuen que passarà.
Cal que puguin manifestar molt bé el que pensen i fomentar un diàleg creuat, amb el mestre o la
mestra en un segon pla. Després de fer l’actuació, parleu de com han enfocat la situació: han acabat
jugant cadascú pel seu compte? Han arribat a un acord? Com ho han fet? Els ha costat molt?
C.2. Tot per una pilota
A partir de la situació plantejada en la fi txa 4, treballeu un cas concret: la Carme i el seu germà
tenen un problema: tots dos volen jugar amb la mateixa pilota. Com ho resolen? Es disputen la
pilota?
S’han de buscar solucions al confl icte. Entre tots han de proposar un bon grapat de solucions que es
poden escriure a la pissarra per discutir-les, després, conjuntament.
Després de parlar-ho, demanant als nens i nenes que es posin en la pell dels dos germans, han
d’intentar arribar al consens i donar com a vàlides dues alternatives. Els acords s’escriuran en la
fi txa de treball. Cada alumne marcarà amb una creu l’opció que cregui més vàlida.
52

ACTIVITATS
C.3. Pensem en les conseqüències
És molt important pensar en les conseqüències de les nostres actuacions abans de fer-les. Amb
aquest propòsit hem de treballar la fi txa 5, on trobem quatre fotografi es:
1. Una nena en un parc tirant un paper a terra.
2. Un senyor que passeja amb un gos pel carrer i que en recull els excrements.
3. Un nen que porta un pastís a classe perquè és el seu aniversari.
4. Una noia que es renta les mans i deixa l’aixeta oberta.
Treballeu per grups les conseqüències que es deriven de les quatre situacions plantejades en les
fotografi es. Penseu en totes les conseqüències possibles i, després, poseu en comú el treball fet en
grup.
C.4. Un petit berenar
Per començar l’activitat digueu als nens i nenes que els heu preparat un petit berenar. Demaneu-los
que facin grups de sis. Segurament s’agruparan per afi nitats.
El mestre o mestra haurà preparat quatre taules amb dotze olives, un plat de patates fregides, un
plat amb catorze galetes salades, refresc de llimona i sis vasos a cadascuna. Cada grup s’haurà de
situar al voltant d’una taula per prendre el berenar. Com que el berenar no és abundant, el docent
haurà d’observar, sense intervenir, si se l’han repartit, si algun nen o nena ha pres la iniciativa a
l’hora de repartir, etc.
Quan acabin de menjar, tots els nens i nenes s’asseuran i els preguntareu com creuen que ha anat
el berenar. La conversa es guiarà per tal que cada grup expliqui com ha anat el berenar. Cal que
es comentin totes les actituds que han aparegut.
El debat posterior pot servir d’activitat de síntesi per resumir els propòsits de tots i totes per millorar
la convivència dins l’aula. Tota la classe aportarà idees i les escriurà en un mural, al qual es podran
dirigir quan aparegui algun problema.
53

1r curs
UNITAT 8 · L’AIGUA
OBJECTIUS
Aquesta unitat didàctica treballa l’accés desigual a l’aigua. L’aigua és un recurs limitat, renovable i imprescindible
per a la vida. En les activitats que es proposen es pretén destacar la importància d’aquest
recurs i fer una refl exió sobre la relació entre l’accés a l’aigua i la pobresa. La fi nalitat de la unitat és
introduir el concepte dret a l’aigua i fer que la vegin com un recurs comú i un bé social. Les activitats
parteixen de la realitat propera a l’alumnat i aborden la nostra relació quotidiana amb l’aigua. Com a
conclusió es presentaran situacions molt diferents, que mostren les difi cultats d’accés a aquest recurs.
Objectius educatius
1. Sensibilitzar sobre la importància de l’aigua.
2. Mostrar i fomentar accions i conductes individuals i col·lectives per a un ús sostenible de l’aigua, promovent, alhora,
valors de coresponsabilitat.
3. Introduir el concepte dret a l’aigua i entendre l’aigua com un recurs comú i un bé social.
CONTINGUTS
A. L’aigua, un recurs imprescindible per a la vida
Per què necessitem l’aigua?
Què passaria si no tinguessim aigua?
Com podem estalviar aigua?
B. Descobriment d’altres països i les seves difi cultats per obtenir aigua
Accés a l’aigua
Joc sobre l’accés a l’aigua
ORIENTACIONS I PAUTES D’INTERVENCIÓ
Per abordar la temàtica sobre l’aigua cal partir de la importància que té en la nostra vida i les nostres
activitats quotidianes. Hem de recordar que l’aigua és un recurs natural limitat, però renovable,
que necessitem per viure. Un cop n’hàgiu analitzat i reconegut la importància per a la vida, podeu
començar a veure què passa en altres països on l’aigua és més escassa o de difícil accés.
Moltes persones arriben a l’estat de pobresa a conseqüència de no tenir accés a l’aigua, o bé, de
disposar d’aigua de mala qualitat. Sense aigua neta, no podem tenir bona salut. Sense aigua, la
vida i el desenvolupament humà no són possibles. El dret a l’aigua és un requisit indispensable i
previ a qualsevol altre dret humà. Proposem que us acosteu a la realitat d’altres països a través de la
lectura i el treball sobre un testimoni de Burkina Faso. L’aproximació a aquesta realitat ens permetrà
veure situacions d’escassetat d’aigua.
La unitat didàctica està estructurada en dos blocs. En el primer dureu a terme una anàlisi de l’entorn,
l’accés i el consum d’aigua; en el segon bloc us dedicareu a conèixer altres realitats per veure les
desigualtats relatives al consum d’aigua al món.
55

ACTIVITATS
A. L’AIGUA, UN RECURS IMPRESCINDIBLE PER A LA VIDA
A.1. Per què necessitem l’aigua?
En aquesta activitat inicial es proposa un treball individual a partir de la fi txa 1, que presenta
imatges properes a la realitat dels nens i nenes. Un cop fet el treball, el mestre o la mestra animarà
els alumnes perquè exposin el que han pensat. L’objectiu és que, a més de completar la fi txa, refl
exionin de manera conjunta sobre els diferents usos de l’aigua i posin en evidència que es tracta
d’un element habitual molt accessible en el nostre dia a dia. Quan hàgiu acabat el col·loqui, entre
tots podeu pintar les imatges que mostren accions indispensables per viure. La fi nalitat de l’activitat
és elaborar una llista de les coses més importants que, entre tots, fem amb l’aigua.
A.2. Què passaria si no tinguéssim aigua?
Podeu proposar un breu debat sobre què passaria si no tinguéssim aigua. Després, penseu diferents
maneres d’estalviar aigua i d’utilitzar-la correctament. Feu-ne una llista, que podeu penjar a l’aula i
que cada nen i nena pot endur-se fotocopiada a casa.
A.3. Com podem estalviar aigua?
La fi nalitat de l’activitat és mostrar la manera com es pot estalviar aigua. Per fer-ho proposem un treball
sobre la fi txa 2, que es pot fer de manera individual o per parelles. A la fi txa han d’encerclar
les accions correctes, és a dir, les que permeten estalviar aigua. Un cop completada, podeu elaborar
una llista d’accions que permetin estalviar aigua a casa i a l’escola.
B. DESCOBRIMENT D’ALTRES PAÏSOS
B.1. L’accés a l’aigua
Aquesta activitat pretén donar a conèixer diferents formes de vida relacionades amb l’accés a
l’aigua i les seves conseqüències. Els nens i nenes hauran de llegir el testimoni de Noaga, que es va
treballar en la unitat Què necessitem per viure? (fi txa 4) i, després, col·lectivament, es comentarà
la diferència que hi ha entre la vida de la Noaga i la seva.
B.2. Joc sobre l’accés a l’aigua
Cada alumne haurà d’infl ar un globus que representarà una difi cultat determinada per aconseguir
aigua. Escriuran en el globus la difi cultat de què es tracta: un pou sec o llunyà, un riu contaminat,
una zona desèrtica, una sequera…
Feu dos equips, distribuïts en dos espais separats per una línia. El joc consisteix a mantenir en l’espai
el mínim nombre de globus possible. El joc començarà en igualtat de condicions, però aniran variant.
Així, en algun moment, un dels equips no podrà fer servir les mans. Més tard, el mateix equip
no podrà utilitzar els peus. Finalment, no podrà fer servir el cap.
Al cap d’un moment d’haver imposat les restriccions, s’aturarà el joc i el docent preguntarà als
alumnes qui ha guanyat. Davant la resposta mostrarà certa indiferència i parlarà de la mala sort.
Probablement, els nens i nenes parlaran d’injustícia o de desigualtat de condicions. A partir d’aquí
seria interessant plantejar com s’han sentit, intentant fer un paral·lelisme entre el nostre accés a
l’aigua i el dels països en què ho tenen més difícil.
56

1r curs
UNITAT 9 · SOSTENIBILITAT
I CONSUM RESPONSABLE
OBJECTIUS
En aquesta unitat didàctica continuem analitzant la nostra relació amb l’entorn. Amb les activitats
que proposem es pretén incidir en certs hàbits dels nens i nenes i fer que descobreixin accions que
ajudin a tenir cura del medi ambient: el reciclatge, l’estalvi energètic i el consum responsable. La
fi nalitat de la unitat no és culpabilitzar-nos sobre el deteriorament del medi ambient, sinó plantejar
la qüestió de la relació directa entre el nostre estil de vida i la situació del planeta, mostrar que hi
ha alternatives a aquest estil de vida i que el canvi és possible.
Objectius educatius
1. Determinar accions positives adequades per a la conservació i el respecte del medi ambient. Incidir en la importància
del respecte pel medi ambient i per l’entorn més proper en les activitats quotidianes.
2. Fomentar actituds i hàbits positius respecte a la conservació i la millora del medi ambient.
3. Aprendre a refl exionar de manera lògica en la interpretació de fets i successos que es produeixen al nostre entorn.
4. Promoure el consum més racional i l’estalvi de recursos.
CONTINGUTS
A. El reciclatge
Què és el reciclatge?
A la classe també reciclem
El reciclatge a casa
B. El consum responsable
La joguina dels meus pares
La reutilització
Ús de material escolar
Compartit és més divertit!
Consum responsable en el dia a dia
ORIENTACIONS I PAUTES D’INTERVENCIÓ
Per treballar aquesta unitat cal introduir el concepte de sostenibilitat. Tot i que és un concepte complex,
creiem que s’ha de defi nir prèviament i complementar la defi nició amb les aportacions de les
activitats. Tota la unitat exigeix un esforç de comprensió de conceptes nous: sostenibilitat, reciclatge,
reutilització, consum responsable, desforestació, encara que sigui a partir d’explicacions senzilles.
Alguns d’aquests conceptes estan presents en molts llocs i hem de transmetre el missatge que podem
fer accions i propostes per modifi car les actituds individuals i col·lectives. D’altra banda, no ens
ha d’espantar la incorporació de vocabulari nou, cal que ens hi familiaritzem i el fem servir amb
normalitat.
57

Tal com comentàvem en la introducció, la fi nalitat de la unitat no és buscar culpables sinó oferir solucions.
Alhora, però cal apuntar la insostenibilitat del nostre model de desenvolupament actual. Hem
de treballar per reforçar hàbits com el reciclatge i la reutilització, però, cal intentar anar més enllà
i qüestionar models de consum i d’ús dels recursos energètics, que actualment són insostenibles.
Tot i que a aquesta edat resulta difícil introduir el debat al voltant del model de desenvolupament,
sí que és possible començar a indicar que el nostre estil de vida actual no és extensible a la resta
de la humanitat ni a les futures generacions. Aquest plantejament exigeix parlar de reciclatge, de
reutilització i de consum responsable. Però també de límits.
58

ACTIVITATS
A. EL RECICLATGE
A.1. Què és el reciclatge?
Per fer aquesta activitat cal, prèviament, explicar en què consisteix el reciclatge i esbrinar,
col·lectivament, per què és tan necessari.
Un cop introduït el concepte caldrà saber què podem reciclar i com ho podem fer. Podeu començar
elaborant entre tots una llista a la pissarra del que es pot reciclar. La llista s’ha de confeccionar a
partir del que diguin els nens i nenes i en l’ordre en què ho facin, sense classifi cacions ni correccions
de cap mena. Un cop feta la llista mostreu els dibuixos dels diferents contenidors que hi ha per reciclar
la brossa de la fi txa 1 i defi niu què es llença en cadascun d’ells. Els nens i nenes poden pintar
cada contenidor del seu color i escriure a sota el nom de dos dels objectes que s’han dit a classe.
En un paper gran dibuixareu tots els tipus de contenidors. Al costat de cada contenidor s’ha d’escriure
el nom dels objectes corresponents que hagin sortit a classe. Aquest mural pot quedar penjat uns
quants dies i es pot completar amb fotografi es de productes que els nens i nenes portin de casa.
A.2. A la classe també reciclem
Ara es poden plantejar les possibilitats de reciclatge que hi ha a la classe: quins són els materials
més utilitzats i què se’n fa, quin tipus de brossa es produeix (embolcalls d’esmorzar, brics de suc,
restes de menjar, etc.). Per descobrir el que es llença, podeu revisar la paperera de la classe a última
hora (o l’endemà, si us recordeu de guardar-ne el contingut). Entre tots han de classifi car els objectes
que trobin i pensar quins contenidors serien necessaris per reciclar-ho tot o, si més no, la major part
del contingut.
S’ha d’elaborar una proposta col·lectiva de reciclatge a classe. Podeu començar proposant per
exemple, posar papereres exclusives de paper o bé posar dues papereres (orgànic / inorgànic). Es
poden elaborar uns rètols per diferenciar-ne els dos tipus.
A.3. El reciclatge a casa
Com a activitat fi nal proposeu als alumnes que preguntin a casa si es recicla i quins materials es
reciclen. Poden treballar sobre la fi txa 2, pintant els objectes que s’hi mostren amb el color que
correspongui al seu contenidor de reciclatge, i utilitzar-la com a guia de reciclatge per a casa.
B. EL CONSUM RESPONSABLE
B.1. La joguina dels meus pares
S’ha d’intentar lligar les activitats dedicades al reciclatge amb les del consum. Cal mostrar que,
tot i que és un gran ajut, amb el reciclatge no n’hi ha prou; per treballar per un món sostenible cal
consumir menys. Per aproximar el tema del consum us proposem treballar dues realitats properes a
l’alumnat: les joguines i el material escolar. El tema del consum de joguines es veu de manera més
àmplia en la unitat 11 i es reprèn en el segon curs; per tant, aquí tot just s’apunta. En aquest cas,
els alumnes han de demanar a casa seva, als pares o als avis, que els descriguin alguna joguina
que haguessin fabricat ells mateixos de petits (tiradors, tabes…). Els nens i nenes l’han de portar
59

ACTIVITATS
dibuixada en la fi txa 3 i exposar-la a classe. Per fer-ho poden demanar a l’adult com la va fer,
quins materials va fer servir, com s’hi juga, etc. És probable que moltes joguines coincideixin, això
permetrà encetar un col·loqui sobre les joguines d’abans i les d’ara. Les preguntes següents us poden
servir servir per guiar la conversa: «Com són les vostres joguines?» «En teniu alguna que hàgiu
fet vosaltres mateixos?» «Jugueu amb totes les joguines que teniu?» «En teniu massa?» «Per jugar,
són necessàries les joguines?».
El conte El bastó màgic de l’avi, de la unitat 11, pot servir com a activitat complementària.
B.2. La reutilizació
Es pot aprofi tar el tema per posar en marxa un taller de construcció de joguines a partir de materials
reciclats. Si es considera oportú, a la fi txa 5 de la unitat 11 es pot fer en aquest moment.
B.3. Ús de material escolar
Un altre àmbit en què es pot abordar la necessitat de limitar el consum pot ser l’aula. A partir de la
conversa amb el grup en general, s’han de seleccionar els materials d’ús més quotidià o habitual.
Un cop seleccionats, plantegeu l’ús que se’n fa i el que es podria fer per «allargar-ne la vida». Per
exemple, si els fulls de paper estan escrits per una sola cara, es poden escriure també per la part
del darrere; fer menys punta als llapis; no abusar de la goma d’esborrar, etc.
Perquè aquest treball oral quedi com a recordatori a classe, podem fer diferents dibuixos de l’ús
adequat d’alguns materials en concret.
B.4. Compartit és més divertit!
Un consum responsable del material escolar implica compartir-lo i no utilitzar-lo de manera indiscriminada.
Es poden dividir els nens i nenes en grups de quatre o cinc. A cada grup se li ha de donar
unes tisores, dos fulls de paper, un full de diari, una barra d’enganxar i un retolador. L’activitat consisteix
a fer dos collages on es representin accions (o paisatges, situacions, etc.) contràries. Per fer
l’activitat hauran de compartir i aprofi tar al màxim el material de què disposen i s’hauran de posar
d’acord sobre què fer i com fer-ho.
Feta l’activitat, és recomanable observar el resultat de cada grup i parlar dels possibles problemes
derivats d’haver compartit els materials i la tasca. En aquesta conversa aniria bé que tots exposessin
no sols els confl ictes sorgits sinó també els recursos i les estratègies per resoldre’ls o, simplement, la
manera com han arribat a un acord.
B.5. Consum responsable en el dia a dia
Presenteu als nens i nenes diverses situacions quotidianes que impliquen hàbits de consum i heu de
fer que les representin. Cal dividir la classe en cinc grups i cada membre del grup ha de representar
una escena. Prèviament, tot el grup haurà de decidir com ho farà, ja que se’ls haurà advertit que cal
ser respectuós amb el medi ambient i mesurar el consum.
Heu d’aclarir que això signifi ca: apagar els llums dels espais dels quals sortim, no malgastar
l’aigua…
60

ACTIVITATS
Situacions:
Anem al llit, però abans ens rentem les dents.
Acabem de dinar i ha sobrat força menjar. Desparem la taula.
Tenim una estufa funcionant amb la porta del balcó mig oberta perquè el pare està estenent la
roba.
Després de la representació de les escenes de tots els grups, cal analitzar-les i pensar quina actitud
seria millor per fer un consum responsable.
Cada alumne o alumna ha de dibuixar l’acció correcta que correspon a les il·lustracions que trobarà
a la fi txa 4.
61

1r curs
UNITAT 10 · CONTAMINACIÓ
I CANVI CLIMÀTIC
OBJECTIUS
Aquesta unitat didàctica pretén que els nens i nenes comencin a tenir consciència del problema de
la contaminació. Proposa analitzar la problemàtica mediambiental i les conseqüències de les nostres
accions des de dos punts de vista diferents. El primer se centra en l’entorn més proper i conegut, i
l’altre, en l’entorn més llunyà i desconegut.
Objectius educatius
1. Comprendre la interacció que s’estableix entre els éssers vius i el medi i valorar l’impacte de l’acció humana sobre
l’equilibri mediambiental.
2. Refl exionar sobre la relació que hi ha entre les nostres accions individuals i la contaminació de l’entorn més llunyà.
3. Valorar la importància de tenir i mantenir un entorn net i saludable.
4. Aprendre a refl exionar de manera lògica a l’hora d’interpretar fets que es produeixen en el nostre entorn.
CONTINGUTS
A. La contaminació
Què és la contaminació?
Respectem l’entorn
Conseqüències de la contaminació per als animals. Animals en perill d’extinció
El transport
El canvi climàtic
ORIENTACIONS I PAUTES D’INTERVENCIÓ
Amb aquesta unitat s’intenta acostar l’alumnat a l’entorn i al món exterior, perquè vegi la relació
que hi tenim. Es comença treballant des de la realitat més propera i concreta, i progressivament es
fa sentir als nens i nenes que formen part d’un entorn més ampli i global, el planeta.
Han de veure que el món ens pertany a tots, però que no és propietat de ningú. Tothom és responsable
de la seva conservació. A poc a poc, cal aprendre a assumir la nostra part de responsabilitat i, alhora,
mantenir una actitud crítica i mostrar la nostra disconformitat davant les situacions i els actes contraris
al respecte i la conservació de l’entorn.
El tractament del tema a l’escola demana un treball previ de caràcter conceptual. Iniciar els nens i
nenes en els temes relacionats amb el mediambient implica donar-los, abans, una defi nició senzilla
i clara dels conceptes clau. Aquesta unitat se centra en el concepte de contaminació i introdueix el
concepte de canvi climàtic, que es desenvolupa més en la proposta de segon curs. Els nens i nenes
deuen haver sentit aquests termes alguna vegada, per això recomanem que partiu sempre de les
seves idees prèvies per arribar a una defi nició comuna.
63

ACTIVITATS
A. LA CONTAMINACIÓ
A.1. Què és la contaminació?
Abans de començar les activitats sobre contaminació, caldria saber què signifi ca per als nens i nenes
el terme contaminació. A mesura que vagin llançant idees, podeu recollir-les a la pissarra i fer-ne
dos grups: aquells en què hi ha acord i aquells en què no n’hi ha. Podeu destacar-ne les que, tant si
són d’un grup com de l’altre, no són correctes. Per solucionar els dubtes podeu buscar les paraules
en el diccionari i llegir-ne les defi nicions en veu alta. Quan s’hagi arribat a un acord sobre els termes
que defi neixen la contaminació, podeu començar les activitats.
A la fi txa 1 poden recollir tot allò de què s’ha parlat a classe i escriure la defi nició que s’ha acordat
(el docent l’escriurà a la pissarra). És possible que imaginin la contaminació de color negre, perquè
de vegades l’associen al petroli. Podeu plantejar, doncs, que la contaminació no té cap color defi -
nit; que els mars, els rius i l’aire poden estar contaminats i no ser negres. També podeu treballar la
contaminació a partir d’imatges que hagin portat de casa (retallades de diaris i revistes).
A.2. Respectem l’entorn
Aquesta activitat consisteix a plantejar una situació quotidiana que cal resoldre mitjançant una o
més accions. Els nens i nenes hauran de refl exionar sobre l’acció o accions positives de respecte
envers l’entorn més proper.
Després d’explicar en què consisteix l’activitat, han de formar grups de cinc. Cada grup treballarà
una de les situacions plantejades als dibuixos de la fi txa 2.
Repartiu els dibuixos per grups, a fi que interpretin la situació representada. Un cop el docent ha
confi rmat que la interpretació és bona, cada grup haurà de pensar, durant una estona, quina seria
l’acció més apropiada. Cada grup donarà la solució prèviament consensuada, i després, individualment,
dibuixaran possibles respostes a les situacions plantejades. Per recollir les accions positives a
què han arribat, se’n pot fer una llista i penjar-la a la paret.
A.3. Conseqüències de la contaminació per als animals. Animals en perill d’extinció
Heu de presentar-los la fotografi a d’una au, prop del mar, coberta de chapapote de la fi txa 3.
Després d’una ràpida observació individual, comenceu l’activitat amb preguntes que ajudin a la
interpretació del fet: «Què ha passat?» «Amb què s’ha embrutat?» «Com ha passat?» A continuació,
proposeu-los un esforç d’imaginació per interpretar la imatge de manera col·lectiva. Intenteu que
pensin què li devia passar a aquest animal a partir del moment de la fotografi a, i com se sentirien
ells si, de cop, no poguessin viure a casa seva ni anar a comprar menjar perquè ja no hi ha cap
botiga. Aquesta activitat us ha de servir per parlar de les conseqüències de les nostres accions sobre
el planeta i sobre els altres éssers vius. Podreu introduir, també, el tema dels animals en perill
d’extinció.
Després de fer l’activitat col·lectivament, poden completar la fi txa 3, on dibuixaran una costa i un
mar on no hi hagi cap animal en perill d’extinció.
64

ACTIVITATS
A.4. El transport
En aquesta activitat s’introdueix el transport com un element que contamina l’aire. Elaboreu una enquesta
breu sobre com es desplacen els nens i nenes i els seus pares habitualment (per anar a l’escola, a casa
d’amics, a treballar…). Demaneu-los que la completin a casa amb els pares. Quan retornin l’enquesta a
classe, comenteu les respostes. Quin és el transport més utilitzat per anar a l’escola? I per anar a treballar?
Sabeu quin tipus de transport contamina més? Per què? Podeu treballar aquestes qüestions a les fi txes 4
i 5.
A.5. El canvi climàtic
En aquesta unitat s’introdueix un nou terme: el canvi climàtic. Pregunteu als nens i nenes si algú sap
què vol dir. És probable que no en sàpiguen el signifi cat concret, però potser coneixen alguns aspectes
que hi fan referència (sequeres, calor, inundacions…) o saben què suposa per a la Terra. Heu
d’anar-los guiant fi ns a arribar a tenir una explicació comprensible sobre el terme. Intenteu situar el
fenomen en el temps. Com que pot resultar complicat, els podeu proposar que en parlin amb els seus
avis (o besavis, si en tenen) perquè els expliquin com era el clima abans.
També els podeu suggerir que, amb l’ajut dels pares, busquin notícies i fotografi es sobre el canvi climàtic,
per fer-ne un mural a l’aula. El mural pot incloure la pregunta «I nosaltres, què podem fer?».
Aquest mural servirà de referència per a la resta d’activitats sobre el tema mediambiental (sostenibilitat
i aigua).
65

1r curs
UNITAT 11 · EL LLEURE
OBJECTIUS
Aquesta unitat didàctica s’ocupa d’analitzar les activitats de lleure habituals dels alumnes (sense
tenir en compte les activitats extraescolars), com poden ser veure la televisió i jugar. Volem mostrar
el joc com un recurs que ha de servir per educar els nens i nenes i fer-los crèixer en igualtat i per a
la igualtat i, també, per ensenyar-los la convivència. El joc és un dels principals instruments per al
desenvolupament cognitiu, però també, i fonamentalment, ensenya actituds i valors que confi guraran
la seva personalitat i les seves pautes de conducta social.
Objectius educatius
1. Sensibilitzar l’alumnat i la comunitat educativa pel que fa a la importància del joc com a instrument d’aprenentatge
i de desenvolupament personal i social.
2. Fomentar les interaccions socials entre iguals a partir del joc. Cerca d’activitats alternatives i, en algun cas, foment
d’altres tipus de jocs.
3. Apreciar valors i capacitats que es manifesten en els diferents tipus de jocs i altres activitats d’oci i arribar a formular
criteris que facilitin l’elecció de jocs, joguines i activitats de temps lliure més educatives.
4. Promoure la creativitat, la imaginació, la investigació… a través del joc, la recreació de jocs, la recopilació de jocs
tradicionals, etc.
5. Fomentar en l’alumnat una actitud refl exiva i crítica a partir de l’anàlisi de les característiques dels jocs habituals,
les actituds i habilitats que se’n deriven, les formes de relació que fomenten, la discriminació, etc.
6. Modifi car estereotips i actituds a l’hora de seleccionar les joguines i participar en determinats tipus de jocs i activitats
de lleure.
CONTINGUTS
A. Anàlisi d’activitats que duem a terme en el nostre temps lliure
A què juguem en el nostre temps lliure?
Joc d’agrupament
Les joguines
B. Importància del joc i les joguines
Aprenentatge i habilitats que comporten alguns jocs
Importància de triar els jocs i les formes de jugar adequades
Com ens agradaria que tothom es comportés a l’hora de jugar
C. Millor… quan juguem plegats
Aprenem a fabricar joguines i a jugar junts
67

D. Busquem alternatives de joc
68
Llistat de jocs
Recopilació de jocs tradicionals
Joc dels compromisos compartits
ORIENTACIONS I PAUTES D’INTERVENCIÓ
Els nens i nenes absorbeixen com esponges tot allò que veuen i senten. El mateix els passa quan juguen.
És per això que els aprenentatges actitudinals fonamentals s’hauran d’assumir a partir del joc
lliure i dirigit de caràcter educatiu, no violent i no competitiu. Els jocs serviran per transmetre valors,
sentiments, comportaments, papers socials, desitjos… i permetran adquirir estratègies i habilitats
socials, d’autocontrol, empatia, etc.
A més de les moltes hores que els nens i nenes solen estar ocupats mirant programes de televisió que
no corresponen a la seva edat –sense cap control dels adults– o que, si bé estan adreçats al públic
infantil, tenen continguts massa agressius, sexistes o deshumanitzadors, gran part del seu temps lliure
el dediquen a jugar. Avui dia, però, els jocs i les joguines més comuns acostumen a: consolidar un
sistema social que divideix el món en models estereotipats (guanyar/perdre, bons/dolents, forts/dèbils…);
refermar la competició, la violència, el domini, el poder; promoure l’individualisme, la despersonalització;
potenciar les diferències (àgil/maldestre, ràpid/lent, nens/nenes…); desenvolupar
sentiments contradictoris (poder/humiliació, seguretat/inseguretat, lideratge/rebuig…), etc. Resulta
fonamental, doncs, ajudar-los a desenvolupar una actitud crítica, a partir de l’anàlisi de les activitats
del seu temps lliure, dels seus jocs i joguines preferits, etc., perquè puguin trobar alternatives d’oci
més educatives i que contribueixin a un desenvolupament personal i social adequat.
En aquesta unitat es considera fonamental: l’interès per promoure i millorar les relacions d’igualtat
entre tots dos sexes; la integració, la participació, les actituds tolerants, el respecte de les normes de
convivència, el desenvolupament d’estratègies i habilitats socials; la resolució de confl ictes interpersonals
per mitjà del diàleg; els compromisos i les accions constructives, etc.
Cal implicar les famílies en l’educació dels seus fi lls i fi lles, i, alhora, canviar certes actituds que no
consideren el joc com un recurs educatiu i que no valoren l’ús que els nens i nenes fan del seu temps
lliure.
A més d’un enfocament transversal d’aquest tema, és a dir, del seu tractament en qualsevol activitat
educativa del centre i dins de cada tutoria, podem dedicar més temps a algunes de les activitats
proposades dins la programació d’altres àrees o treballar-les específi cament des d’una àrea determinada
(construir instruments des de l’àrea de Música, comentar o reinventar contes des de l’àrea
de Llengua, recopilar i aprendre jocs tradicionals des d’Educació física, etc.). Es tracta de fer servir
el joc per organitzar i treballar diferents àrees o bé com un recurs d’aprenentatge per abordar temàtiques
de distintes programacions d’àrea.

ACTIVITATS
A. ANÀLISI D’ACTIVITATS QUE DUEM A TERME EN EL NOSTRE TEMPS LLIURE
A.1. A què juguem en el nostre temps lliure?
Demaneu als nens i nenes que enumerin les activitats o jocs que més els agraden, o bé, que descriguin
les seves característiques, proposin endevinalles perquè la resta de la clase ho endevini, ho
expliquin amb mímica, etc. Així, els altres coneixeran les preferències de cadascú. Com a variant,
es pot posar la condició de no repetir l’elecció de la mateixa activitat o joc.
A.2. Joc d’agrupament
Cadascú agafarà la fi txa 1 i hi farà un dibuix ràpid del joc o activitat a què dedica més temps lliure.
Sense parlar, aniran circulant per la classe ensenyant el seu dibuix. Si coincideix amb el d’algun
company o companya, s’agafaran per la mà i buscaran més nens i nenes amb la mateixa preferència.
Al fi nal, els grups que s’han creat comenten el dibuix i expliquen per què els agrada fer allò.
A.3. Les joguines
Els nenes i nenes han de fer una llista de les joguines que tenen, segons l’ús que en fan. En aquesta
activitat és interessant destacar la necessitat de combatre l’abús que es fa del joc amb certes joguines.
També cal remarcar el fet que, molt sovint, s’acumulen joguines que no s’utilitzen. És un bon moment
per introduir la refl exió sobre la necessitat de moderar el consum. Poden completar l’activitat
amb la proposta de la fi txa 2.
B. IMPORTÀNCIA DEL JOC I LES JOGUINES
B.1. Aprenentatges i habilitats que comporten alguns jocs
En aquesta activitat han de descriure, conjuntament, el que veuen a la imatge de la fi txa 3 i
treballar-ne els aspectes que els cridin més l’atenció. La lectura de la imatge serveix d’excusa per
analitzar allò que passa al centre. Pregunteu als nens i nenes a què juguen. Juguen al mateix? Demaneu-los
també si de vegades hi ha confl ictes al pati, quins són i per quin motiu es produeixen.
Aquestes preguntes poden servir per encetar un col·loqui sobre les característiques dels jocs segons
el sexe. Així mateix podem parlar del que s’aprèn jugant amb els altres. Han de veure que, moltes
vegades, els jocs que més s’aprecien són els que es fan en grup. Cal establir la importància de triar
jocs i maneres de jugar correctes, enumerar i descriure les característiques dels jocs i les joguines
més apropiades, etc. És un bon moment per desemmascarar estereotips i tòpics sexistes relacionats
amb el joc i les activitats d’homes i de dones.
B.2. Importància de triar els jocs i les formes de jugar apropiades
Llegiu el conte de la fi txa 4.
El docent llegirà o explicarà el conte i, al fi nal, es comentarà entre tot el grup. Pregunteu als nens i
nenes si tenen algun objecte que facin servir de joguina i, a l’inrevés, si tenen joguines amb les quals
juguin d’una manera diferent de la pròpia. Destaqueu la importància d’aprendre a jugar, treure profi
t de les joguines, no acumular-ne, etc. Han d’adonar-se del fet que val més saber jugar que no pas
tenir moltes joguines. En moltes de les activitats de joc preferides pels nens i nenes és més important
tenir amics i amigues que joguines.
69

ACTIVITATS
Enllaceu aquest tema amb l’explicació que hi ha molts nens i nenes que no poden jugar, perquè no
tenen ni temps ni joguines, o perquè les que tenen són molt velles. Analitzeu per què passa això i feu
alguna acció en aquest sentit (denúncia per mitjà d’una carta al defensor del menor, una campanya
de recollida de joguines, etc.).
B.3. Com ens agradaria que es comportés tothom a l’hora de jugar
A partir d’una llista de confl ictes que poden sorgir quan juguem amb els altres (que es farà a classe
amb les aportacions de l’alumnat), imagineu que us trobeu una llàntia meravellosa, la fregueu i
apareix un geni màgic. Llavors li demaneu tres desitjos sobre com us agradaria que tothom es comportés
a l’hora de jugar. Per concedir-vos-els, el geni posa una condició: cada desig implicarà algun
esforç de qui l’ha demanat perquè es compleixi. D’aquesta manera, els nens i nenes adquireixen un
compromís amb el geni.
C. MILLOR… QUAN JUGUEM PLEGATS
C.1. Aprenem a fabricar joguines i a jugar junts
Farem un taller de construcció de joguines entre diferents companys i companyes a partir de materials
reciclats i les indicacions de la fi txa 5.
Amb agulles d’estendre de fusta es poden fer ninots i inventar-se diverses activitats: organitzar un
teatre de titelles, fer fi gures de persones o d’animals, decorar-les i utilitzar-les per aguantar papers,
fotografi es d’amics i amigues, etc.
S’han de pintar les agulles amb un pinzell molt fi i pintures al tremp o retoladors de colors. A l’hora
de fer tots els detalls de la cara i del vestit s’ha d’anar amb molt de compte. Perquè les pintures al
tremp no es barregin, podeu afegir-hi unes quantes gotes de cola blanca en lloc d’aigua. Al fi nal,
s’hi tornarà a passar una capa de cola o de vernís per fi xar els colors.
D. BUSQUEM ALTERNATIVES DE JOC
D.1. Llista de jocs
Trieu dos alumnes més grans de l’escola i pregunteu-los què feien en el seu temps lliure i a què jugaven
quan tenien l’edat dels nens i nenes de la classe. El docent pot passar-los un guió perquè el
vagin omplint. Després, podeu posar les respostes en comú i comentar-les per veure si ara juguen
als mateixos jocs que abans.
D.2. Recopilació de jocs tradicionals
Digueu als nens i nenes de la classe que demanin als seus pares que els ensenyin els jocs a què
jugaven de petits (jocs no sexistes, no violents, no competitius, etc.). Amb els jocs que han descobert,
poden omplir la fi txa 6. Per aconseguir que les famílies s’hi impliquin més, podeu convidar-les perquè
vinguin a l’escola a ensenyar-nos-els. Compareu els jocs tradicionals amb alguns jocs actuals
carregats d’estereotips sexistes, violència i competitivitat.
70

ACTIVITATS
D.3. Joc dels compromisos compartits
Els nens i nenes s’asseuen fent rotllana. Es lliga un extrem d’una troca al canell o al turmell d’algú i
se li demana quin compromís assumirà per millorar les seves activitats en el temps lliure. Després es
pregunta si hi ha algú més que es comprometi a fer el mateix. Si algú aixeca la mà, el primer nen o
nena li llança la troca i es repeteix el procés anterior, però ara afegint-hi nous compromisos. Cada
nen o nena que s’hi incorpori a la troca se la lligarà al turmell, sense que cap dels altres se la deslligui.
D’aquesta manera, diversos companys i companyes s’aniran passant la troca i compartiran
compromisos. Al fi nal, tots plegats formaran una gran teranyina. Aquesta activitat els permetrà veure
que tots estem compromesos i coincidim amb altres, i que no estem sols (som diferents, però hi ha
molts aspectes que ens uneixen).
Es podrien recollir aquests compromisos per escrit i deixar-los en un lloc ben visible de l’aula.
Una altra proposta seria organitzar activitats per a pares i mares, en col·laboració amb la Delegació
d’Educació del nostre ajuntament. Per exemple, es podrien celebrar sessions de l’Escola de Família
per tractar de diversos temes i sol·licitar el suport de les famílies de l’escola al model educatiu
proposat i al desenvolupament d’activitats amb els nens i nenes.
71

ACTIVITATS
ANNEX I. Jocs cooperatius, no competitius
Entre diversos jocs de cooperació adequats per a una gimcana, us proposem:
1. EL TREN. Els nens i nenes formen parelles en què un dels dos es posa al darrere de l’altre i l’agafa
per les espatlles. La locomotora (una de les parelles) va incorporant vagons (la resta de parelles) a
mesura que segueix un camí, de manera que es forma un tren cada vegada més llarg. Puja muntanyes,
passa per un túnel, va cap enrere… Es tracta de fer un circuit sense que descarrili el tren, és
a dir, mantenint-se agafats.
2. L’AVI VA AL MERCAT. Es col·loquen en rotllana. Un nen o una nena comença el joc dient «L’avi va
al mercat i compra… una planxa» (pot ser qualsevol objecte que es pugui representar amb mímica.
El nen o nena que tingui al costat repeteix la frase i l’acció i n’afegeix una altra. La història es va
ampliant a mesura que s’hi van afegint articles comprats i gestos. Es poden fer un parell de voltes o
tornar a començar el joc amb una altra història: «La meva tia va treballar de…». En qualsevol cas,
es tracta de trencar amb estereotips sexistes.
3. DISFRESSES. El joc consisteix a vestir un membre del grup amb la roba d’altres nens i nenes seguint
les pautes donades per qui el dirigeix (tot de blau, sense botons, etc.).
4. CURSES MENTRE ES TREUEN LA ROBA. Marqueu un circuit amb tres senyals. Els membres de l’equip
han de seguir-lo deixant una peça de roba a cada marca i, després, tornar pel mateix camí vestint-se
correctament. Qui acabi abans, animarà els altres. Segons la quantitat de roba que portin, pot ampliar-se
el nombre de senyals i, per tant, el nombre de peces de roba que s’hauran de treure i posar.
5. EL CENTPEUS. Es marca un camí. Els membres de l’equip es col·loquen l’un darrere l’altre, units
per les espatlles. Tots van amb els ulls tapats llevat de l’últim de la fi la, el qual, donant copets a
l’espatlla del company del davant, anirà indicant cap a on s’ha de dirigir el centpeus (tocar les dues
espatlles alhora signifi ca seguir recte, un pessic a cada espatlla signifi ca aturar-se, i tirar les espatlles
enrere signifi ca caminar enrere). S’aniran transmetent aquest senyal fi ns que arribi al primer de la
fi la, que serà qui farà seguir una direcció o una altra.
6. CAUS I CONILLS. Entre dos nens o nenes formen un cau, agafats de la mà i amb els braços enlaire.
Un conill s’hi posa a dintre. Quan es dóna l’ordre de «conills!», aquests han de canviar de cau. I si es
dóna l’ordre de «caus!», les dues persones que el formen s’han de separar, buscar un altre company
o companya i col·locar-se sobre un conill. Cada vegada hi ha d’haver una persona que sobri i dóni
les ordres.
7. EL JOC DE LES CADIRES NO ELIMINATORI. És un joc com el de les cadires, però aquí només s’eliminen
cadires en cada volta, no persones. Cada vegada que la música s’interromp, els participants han de
seure a les cadires i, qui no en trobi cap, s’ha de posar a la falda d’algun company o companya.
8. LES ESTÀTUES. Hi ha cinc persones que persegueixen els seus companys i companyes. Aquests,
si els agafen, s’han de quedar quiets amb les cames obertes i els braços en creu. Si algú està en
perill de ser agafat es pot aturar i cridar «estàtua!». Els altres poden salvar-lo passant per sota de
les seves cames.
72

ACTIVITATS
9. A LA BASSA, A LA VORA. Amb una corda o un guix, es fa un cercle prou gran perquè hi càpiguen
tots els participants. Amb el crit «a la bassa!», tots els nens i nenes han d’entrar dins el cercle, i
n’han de sortir quan diguin «a la vora!». Cada vegada es donaran les ordres més ràpidament, per
complicar el joc.
10. JOCS TRADICIONALS POPULARS. El joc de l’oca, la gallineta cega, fet i amagar, veig, veig, la
corda, la xarranca, el telèfon, fred o calent…
11. EL RELLEU DE LA SABATA. Els jugadors i jugadores es treuen una sabata i formen un munt a la
línia de meta, dividits en dos equips. Quan s’indiqui, el primer membre de cada equip surt saltant a
peu coix. Quan arriba a la meta, busca la seva sabata, se la posa i corre cap al següent company
de relleu, que farà el mateix. Guanya l’equip que acabi abans.
12 CARRERA D’AIGUADERS. Els nens i nenes fan un recorregut portant dues galledes de platja (una
a cada mà) i passant pels obstacles que s’han posat al llarg de l’itinerari. També es fan relleus, i el
joc s’acaba en l’últim relleu o quan un dels grups ompli un recipient que hi ha a la línia de meta.
En general, gran part dels jocs poden adaptar-se perquè deixin de ser competitius i evitin l’eliminació
de participants.
73

ANNEX II. Jocs de barraca de fi ra
Poden plantejar-se molts jocs amb materials reciclats o amb joguines de baix cost. Amb aquest elements
podrem muntar alguns jocs tradicionals d’habilitat que trobem a les fi res. Per exemple:
1. MENJABOLES. Només cal una capsa gran de cartó. Li farem un bon forat a la part frontal, com si
fos una boca, i li pintarem una cara al voltant. El joc consisteix a llançar pilotes de goma o de tennis
i intentar que caiguin dins del forat.
2. TOMBAR CAPSES o LLAUNES APILADES. Recolliu sis brics de llet o sis llaunes de tomàquet, decoreu-les
com vulgueu i poseu-les en una taula formant una torre: tres de juntes a la base, dues a sobre
i l’última al capdamunt de tot. Es tracta de llançar pilotes de goma o de tennis per fer caure tota la
construcció.
3. PETANCA. Juguen tres persones alhora. Amb tres boles de petanca o de drap, els jugadors o jugadores
han d’aproximar-se tant com puguin a una boleta col·locada a una certa distància. Durant
el joc es poden desplaçar les boles dels altres. Guanya qui més s’acosti a la bola petita.
4. CÈRCOLS. Es juga amb ampolles de plàstic plenes de sorra o d’aigua i braçalets de plàstic. El joc
consisteix a llançar els cèrcols i fer-los passar pel coll de les ampolles.
5. PESCA. S’utilitzen suros retallats en forma de peix, i a la part superior es posa un fi lferro formant
una anella. A la part de sota del peix s’hi cus o s’hi grapa un pes (per exemple, una bosseta de tela
amb una pedra). Col·loquem els peixos en una palangana i, amb una canya de pescar feta amb
un pal, un fi l i un clip, han d’intentar pescar-los.
74

UNITATS DIDÀCTIQUES
2n curs

2n curs
UNITAT 1 · EL DRET A L’ESCOLA
OBJECTIUS
Amb aquesta unitat didàctica s’obre el projecte d’educació en valors per a 2n de primària. Partim
de la pregunta «Per què anem a l’escola?». Els nens i nenes passen una bona part del dia a l’escola,
que és un espai important de socialització i d’aprenentatge. Els pares en són conscients i els mestres,
com a professionals, procuren acompanyar de la millor manera possible els alumnes en aquest
procés.
Objectius educatius
1. Plantejar-se per què van a l’escola.
2. Expressar què pensen i escoltar les aportacions dels seus companys i companyes.
3. Investigar si els seus avis i àvies anaven a l’escola i valorar la seva colaboració.
4. Refl exionar sobre el fet que molts nens i nenes no tenen accés a l’escola.
5. Pensar què poden fer per aprofi tar encara més l’escola.
CONTINGUTS
A. Per què anem a l’escola?
La importància de l’escola com a espai d’aprenentatge i de relació
B. Què passaria si no poguéssim anar a l’escola?
Valoració dels Drets Humans, especialment del dret a l’educació i l’escola
Com podem aprofi tar més l’escola
ORIENTACIONS I PAUTES D’INTERVENCIÓ
Aquesta unitat didàctica es planteja com una activitat completa amb diversos apartats. El procés
s’inicia en el grup classe, amb una refl exió al voltant de la pregunta «Per què anem a l’escola?». Les
respostes a aquesta qüestió són el punt de partida per dur a terme una refl exió sobre allò que ens
ofereix l’escola i sobre situacions de carència.
A partir de les històries d’en Raül i la Safi na, coneixerem les difi cultats que tenen alguns nens i nenes
d’altres parts del món per anar a l’escola. Aquest segon bloc ens ha de permetre introduir el tema
dels Drets Humans i donar a conèixer una altra realitat en què no es respecten els drets mínims indispensables
per a una vida digna.
77

ACTIVITATS
A. PER QUÈ ANEM A L’ESCOLA?
A.1. Importància de l’escola com a espai d’aprenentatge i de relació
Expliqueu als alumnes que esteu molt contents d’estar amb ells a l’escola i proposeu-los un treball,
(individual o en grups):
Treball individual. Proposeu-los que pensin en la pregunta «Per què anem a l’escola?» durant un
minut. Després, doneu un full a cadascú perquè anoti les respostes. Poseu totes les respostes dins
d’una capsa. En la sessió següent, comenteu-les.
Treball en grups. Formeu grups de dues a quatre persones. A partir de la mateixa pregunta d’abans,
cadascú pensarà possibles respostes i, després, cada grup discutirà i escriurà les diferents idees
en un full. Al fi nal les posareu totes dins d’una capsa. En la sessió següent, comentareu totes les
respostes.
Podeu demanar la col·laboració de nens i nenes de cursos superiors. Així, cada grup de segon pot
estar acompanyat per un nen o una nena de cinquè o sisè. Els membres del grup diuen allò que
pensen i el seu company o companya més gran escriu la resposta. D’aquesta manera, s’establirà la
col·laboració entre nivells diferents.
Preguntem a casa. A continuació, el docent proposarà a cada alumne que pregunti als seus pares
«Per què anem a l’escola?».
Cadascú pot emportar-se un full de paper a casa, amb la pregunta escrita amb l’ordinador i fotocopiada,
o bé escrita a mà. Després de parlar-ho amb els pares, hi escriuran les respostes. En
aquesta activitat, els nens i nenes podran conèixer la visió dels seus pares sobre aquesta qüestió i
comparar-la amb la seva.
Posada en comú. En la sessió següent es posarà en comú tot el treball que s’ha fet. Seria bo que,
abans, el mestre o mestra hagués agrupat les respostes similars. Llegiu-les i prosseguiu el diàleg.
Han de començar a aprendre a defensar i argumentar les seves aportacions, escoltar i pensar allò
que diuen les altres persones, i manifestar el seu acord o desacord.
El docent haurà de conduir el debat sense avaluar ningú i evitant l’adoctrinament. També ha d’intentar
aportar-hi més preguntes que respostes. A continuació podeu recopilar tot el que han parlat amb els
pares i afegir-hi les noves idees que han aparegut en la conversa.
Les conclusions d’aquest treball es poden escriure a la fi txa 1. També podeu proposar als nens i
nenes d’escriure una breu redacció a tall de resum.
A la part inferior de la fi txa 1 poden fer un dibuix que refl ecteixi alguna de les coses importants
que fan a l’escola. Podeu penjar les fi txes i fer un mural per a l’aula.
78

ACTIVITATS
B. QUÈ PASSARIA SI NO POGUÉSSIM ANAR A L’ESCOLA?
B.1. Valoració dels Drets Humans, especialment del dret a l’educació i l’escola
Fins ara, els nens i nenes han respost la pregunta de per què van a l’escola de manera individual i
col·lectiva. Ara faran un pas més i intentaran posar-se a la pell d’altres nens i nenes.
a) Treballeu la pregunta «Què passaria si no poguéssiu anar a l’escola?» col·lectivament i analitzeu
què canviaria en la vida dels nens i nenes: convivència amb els altres, aprenentatges, com s’ho
farien els seus pares per d’anar a treballar, etc.
b) Plantegeu la pregunta: «Sabeu si tots els nens i nenes del món poden anar a l’escola?». És una
manera d’esbrinar els coneixements previs que tenen del tema.
Cal que motiveu els alumnes perquè s’interessin per les vivències d’en Raül i la Safi na. El primer viu
a Bolívia, i la segona, a Moçambic. Situeu els països en un planisferi.
Llegiu col·lectivament les històries d’en Raül i la Safi na que trobareu a la fi txa 2 i la fi txa 3, respectivament.
Podeu treballar primer una història i després l’altra.
Comenteu detalladament l’explicació d’en Raül de la fi txa 2. Intenteu que els nens i nenes es posin
al seu lloc i endevinin com pot sentir-se a l’escola. Us suggerim algunes preguntes que poden ajudar
al col·loqui:
– Què en penseu, d’en Raül?
– Us costaria molt fer dues hores de camí al matí i dues més a la tarda per anar i tornar de
l’escola?
– Li agrada a en Raül ajudar els seus pares a conrear?
– A vosaltres us passa el mateix que a en Raül?
– Us agrada anar a l’escola?
– Què us agrada de l’escola que en Raül no hagi dit?
Comenteu detalladament l’explicació de la Safi na de la fi txa 3. Intenteu, com en el cas anterior,
que els nens i nenes es posin al seu lloc i endevinin com pot sentir-se a l’escola. Us suggerim algunes
preguntes:
– Li agrada, a la Safi na, anar a l’escola?
– Com ho sabeu?
– Creieu que és just que no pugui anar a l’escola?
– Creieu que als pares els agrada que no hi vagi?
– La Safi na es conforma a no aprendre?
– Quines feines fa durant el dia?
B.2. Com podem aprofi tar més l’escola
A partir de les preguntes «Us agrada anar a l’escola?», «I a en Raül?», «I a la Safi na?», proposeu
que facin una breu llista d’allò que s’hauria de fer per aprofi tar més l’escola. Després la poden escriure
a la fi txa 4 o fer-ne un mural per enganxar a l’aula.
79

ACTIVITATS
Joc. Podeu fer el joc al pati o a l’aula (un cop apartades les cadires i les taules). Agafeu un guix i
marqueu una línia a terra. Tots els alumnes s’han de situar al mateix costat de la línia. Llavors, el
mestre o la mestra dirà una frase dues vegades i els deixarà uns quants segons per pensar. Després
picarà de mans i els que hi estiguin d’acord hauran de fer un salt endavant. Si no hi estan, es quedaran
on són.
Us proposem algunes frases:
80
A mi m’agrada anar a l’escola.
En Raül (de Bolívia) és molt mandrós a l’hora d’anar a l’escola.
M’agrada investigar.
No vull aprendre a llegir bé.
M’agrada fer problemes que fan pensar.
A l’escola es fan molts amics i amigues.
Tots els nens i nenes del món van a l’escola.

2n curs
UNITAT 2 · L’ESCOLA LA FEM ENTRE TOTS.
PARTICIPA-HI!
OBJECTIUS
Després d’haver treballat la unitat anterior, ara partim del fet que tots els nens i nenes tenen dret a
anar a l’escola; a més, però, tenen dret a tenir una bona escola, on l’educació sigui signifi cativa, es
tingui present i es valori la diversitat, l’observació, la iniciativa, el respecte, la comprensió, l’esforç,
la il·lusió, el fet de compartir, d’aprendre a resoldre els confl ictes a través del diàleg… Per aconseguir-ho,
cal una bona implicació i el compromís personal i col·lectiu.
Aquesta unitat pretén continuar analitzant la manera com volem que sigui l’escola i, alhora, introduir
l’element de la participació com un aspecte fonamental de construcció de la ciutadania. Aquest
aspecte s’exemplifi ca en la idea que l’escola la fem entre tots i, que, per tant, és un espai privilegiat
per compartir i practicar la ciutadania.
Objectius educatius
1. Adonar-se que l’escola es fa entre totes les persones que la formen.
2. Valorar la importància de la participació i gaudir-ne.
3. Aprendre a observar les formes de participació existents i valorar-les.
4. Plantejar-se més possibilitats de col·laboració.
5. Saber trobar nous camins de participació per reconduir les coses que no hagin sortit prou bé.
CONTINGUTS
A. La participació
Refl exió sobre els àmbits de la vida en què participem
Avantatges de compartir vivències, preocupacions, etc.
La feina conjunta i l’esforç compartit
Implicació i compromís amb el grup
B. La participació a l’escola
Formem part d’una comunitat, l’escola
Quines activitats fem amb els nens i nenes d’altres classes?
ORIENTACIONS I PAUTES D’INTERVENCIÓ
Cada nen i nena que forma part de la classe és diferent. Cadascú té molta riquesa acumulada
de vivències, costums, gustos, destreses, iniciatives… Si compartim tot això amb els altres i ens hi
impliquem estarem en el bon camí per fer una bona escola, perquè l’anirem fent entre tots. La participació
de totes les persones que hi pertanyen és bàsica per aconseguir una escola de qualitat.
I això demana un ferm compromís personal i col·lectiu.
81

En aquesta edat, l’escola representa l’espai més destacat per entrar en contacte amb altres nens i
nenes que tenen experiències i sensibilitats molt diverses. La unitat pretén mostrar que, malgrat les
diferències, podem fer moltes coses conjuntament. I, encara més, que necessitem els altres en molts
àmbits de la vida.
La fi nalitat de la unitat no és tant treballar la diversitat, que ja es veurà més endavant, com mostrar
el valor de la col·laboració i la importància de formar part d’un grup. Educar en la coresponsabilitat
i en la participació és una fi ta clau de l’educació en valors per a la construcció d’una ciutadania
compromesa i responsable.
82

ACTIVITATS
A. LA PARTICIPACIÓ
A.1. Refl exió sobre els àmbits de la vida en què participem
Explicarem als alumnes que faran un trencaclosques. A la fi txa 1 trobareu un dibuix amb peces
marcades perquè el mestre o la mestra les retalli i les reparteixi. Podeu fotocopiar la fi txa a tamany
DIN A3 perquè sigui més vistosa. Després, formar quatre grups, cadascun dels quals haurà de resoldre
el trencaclosques. Una bona opció seria ampliar la fi txa.
Convé observar les diferents actituds dels nens i nenes: els que organitzen, els que fan petits grups
de peces, els que no saben què fer amb la peça que tenen a les mans, els que no hi posen interès,
els que s’il·lusionen quan troben peces que hi encaixen…
Un cop hagin compost la imatge i l’hagin observat, hauran d’asseure’s i parlar de com ha anat
l’activitat. Han d’adonar-se que ha calgut la participació de tot el grup per resoldre el trencaclosques.
Aquesta posada en comú pot ser el moment de preguntar-los què vol dir per a ells participar o
col·laborar. Ho poden defi nir o bé posar-ne exemples. És important que es plantegin el terme i expliquin
com l’entenen abans d’iniciar el treball posterior.
A.2. Avantatges de compartir vivències, preocupacions, etc.
Treball individual a partir de la fi txa 2. Un cop defi nit entre tots el terme participació i havent experimentat
els avantatges de col·laborar, aquesta activitat té la fi nalitat de refl exionar sobre la importància
de la participació en molts moments de la vida a l’aula. Per això es proposa que destaquin
a la fi txa moments en què participen en alguna cosa i pensin de quina manera podrien millorar la
seva col·laboració. Més endavant reprendrem aquest treball individual.
A.3. La feina conjunta i l’esfoç compartit
La sopa de pedres és un conte popular, potser de l’època de la Guerra dels Trenta Anys, a l’Alemanya
del segle XVII. El mestre o la mestra el llegirà en veu alta i després es comentarà.
LA SOPA DE PEDRES
Aquesta història va passar en un poble després d’una guerra. Ja sabeu que a les guerres hi
ha molts morts i ferits, i també hi ha pors i desconfi ança. Però el que no hi ha són aliments.
La gent passa gana.
Acabada la guerra, doncs, un bon dia es va presentar al poble un soldat que anava de
camí cap a casa seva. Anava brut, era alt com un Sant Pau i xuclat com un clau. Semblava
un sac d’ossos. Tenia una gorra al cap i, sobretot, una gana que el devorava. Va arribar a
una casa del poble, va picar a la porta “pam, pam, pam!” i va cridar:
—Dona de la casa! No teniu pas un tros de pa per a un que passa gana?
La dona de la casa se’l mira de dalt baix i li diu:
83

ACTIVITATS
84
—Però, que ets boig? Que t’has begut l’enteniment? Que no ho saps, que no hi ha pa? No
ho saps que hem passat una guerra molt gran? Com t’atreveixes! Fuig més que de pressa!
I de males maneres el fa fora de casa. El soldat, més mort que viu, va i prova fortuna en una
altra casa. Truca a la porta “pam, pam, pam!” i crida:
—Dona de la casa, no teniu pas un mos de pa per a un soldat que ve mort de gana de la
guerra?
La dona se’l mira fi xament i, amb els ulls que semblava que treien foc, li diu:
—Mal vent se t’endugui! Fora d’aquí desgraciat!
El soldat va provar en una, dues, tres, quatre cases més, i a totes va rebre la mateixa resposta.
Però ell no es va donar per vençut i…
Trup, trup, trup… Travessa el poble de cap a cap i va fi ns al fi nal, on hi havia un safareig
públic. Abans, la gent no tenia rentadora i, en moltes cases, tampoc no hi havia safareig.
Els ajuntaments en feien un de molt gran perquè hi pogués anar tothom del poble a rentar.
Al safareig hi havia unes noies que rentaven roba. S’hi acosta i els diu:
—Ei, noies, no heu provat mai la sopa de pedres que faig jo?
Què havia dit! Les noies van riure a cor què vols i li van dir:
—No ens vinguis amb romanços, que ja n’hem tingut prou amb aquesta desgraciada
guer ra. Vés-te’n, que ja tenim prou feina.
Ah! Però hi havia nens i nenes per allà, i ja sabeu que ells sempre espien. Corren cap al
soldat i li diuen:
—Soldat, que et podem ajudar?
—I és clar, canalla! Mireu, necessito una olla ben gran, aigua, un grapat de pedres i llenya
per fer foc.
En un tres i no res, els nens li porten l’olla, l’aigua, les pedres… pssss… encenen el foc i
l’aigua es comença a escalfar. Llavors el soldat, a poc a poc, escull les pedres.
—Mmmm! Aquesta m’agrada, serà bona.
Els nens i nenes s’ho miraven amb uns ulls com unes taronges. Què passarà? Amb molta
parsimònia tira les pedres dins l’olla, ara una, ara l’altra. Ja sabeu quin soroll que fan les
pedres quan cauen a l’aigua? Gluc, gluc, gluc… Doncs igual, igual.
L’aigua s’escalfava i començava a sortir el vapor. Els infants li preguntaven:

ACTIVITATS
—Soldat, falta molt?
—Calma, calma, això va a poc a poc –deia ell.
Al cap d’una estona, el soldat la tasta:
—Mmmm!… És bona, però jo diria que li falta una punteta de sal.
—Ep! –diu una nena que es deia Elisenda–. Jo tinc sal a casa.
I corre que correràs va cap a casa seva, puja les escales i, d’amagat de la seva mare, agafa
la sal de l’armari i torna corrent. Li dóna la sal al soldat i ell, xup, xup, xup… la tira dins
l’olla. Al cap de poca estona, torna a tastar la sopa:
—Mmmm… que bona! Jo diria, però, que hi falta una mica de tomàquet.
Un nen que es deia Ramon diu:
—Jo tinc tomàquets a casa.
I de la mateixa manera que la nena, porta un tomàquet, el tallen en dos trossos i el fi quen
a l’olla. Ah, les noies ja començaven a entendre per on anava el joc. Però els nens i nenes
no van parar de dur coses. I van dur: sal, tomàquet, col, pastanaga, arròs, patates, ous…
Una nena fi ns i tot va portar una cuixa de pollastre.
L’olla estava ben plena i la van deixar bullir a poc a poc unes quantes hores. Llavors, el
soldat la tasta i diu:
—Mmmm!… És la millor sopa de pedres que he fet en tota la vida! Vinga, aneu a avisar tot
el poble. S’ha acabat, que ningú miri només per ell mateix, hem d’aprendre a repartir-nos
les coses! Que vinguin amb plats, tasses i culleres!
I hi va haver sopa per a tota la gent del poble.
Per comentar aquest conte es poden fer preguntes com:
La sopa de pedres, versió de Xesco Boix (fragment adaptat)
– El soldat que tornava a casa després d’una guerra tenia molta gana. Per què?
– En arribar al poble, què va demanar a les persones que hi vivien?
– Li van donar menjar?
– Després d’una guerra hi ha poc menjar, però us sembla que podien haver-li donat alguna cosa?
– Què va fer el soldat?
– Creieu que es pot fer una sopa amb aigua i pedres?
– Van fer la sopa només amb aigua i pedres?
– Hi van col·laborar molts nens?
– Van poder fer una bona sopa entre tots?
– Qui se la va menjar?
85

ACTIVITATS
D’una manera o altra, a partir de comentaris espontanis o amb l’ajut de les qüestions que vagi introduint
el docent, es pot arribar a formular clarament que amb la col·laboració d’un bon grup de nens
i nenes van aconseguir fer un menjar que va alimentar tota la gent del poble.
A.4. Implicació i compromís amb el grup
El trencaclosques fet entre tots, la visió personal del que fem i del que podem fer conjuntament a la
classe i el conte La sopa de pedres són bons elements per parlar de la importància de la participació
i de les possibilitats que es tenen si tots hi posen entusiasme, esforç i imaginació.
És un bon moment per reprendre el treball de la fi txa 2 i relacionar-lo amb el conte. Seguidament,
es pot iniciar l’activitat «Ara tots i totes farem la nostra sopa de pedres». El docent pot haver dibuixat
una olla molt gran en un paper d’embalar o similar i retallar-la. En aquesta olla s’hi poden anar
afegint (enganxant) tots els ingredients que aporten els nens i nenes de la classe per fer una bona
«sopa de pedres». Per començar, podeu plantejar les següents preguntes:
– Com participem per tal d’estar bé tots junts i aprendre moltes coses?
– Com creieu que podríem millorar la nostra col·laboració?
Observeu si hi ha formes de participació que hagin assenyalat tots els alumnes i comenteu-les. A
continuació destaqueu quines han indicat només alguns nens o nenes. Feu que els que han aportat
formes de participació diferents les argumentin i, després, comenteu entre tots si es poden incorporar
a l’olla conjunta, o són exclusivament personals.
Procureu que s’adonin que les formes de participació personals també ajuden a fer una bona olla,
i poseu-les-hi en lletra diferent o amb paper d’un altre color.
A mesura que es va parlant, és bo que els acords que es prenen s’apuntin a la pissarra. Després
s’han de fi car (enganxar) a l’olla: són tots els ingredients de col·laboració, que fan una bona sopa
de pedres. Per cada ingredient de participació i col·laboració es pot fer un dibuix amb l’escrit com
a encapçalament, o bé només un escrit.
Es fan grups de treball segons el nombre d’activitats participatives que hagin sortit. És bo que cada
nen i nena pugui tenir els acords a què han arribat i fi cat a la sopa de pedres comuna. Els ingredients
o aportacions principals poden recollir-se a la fi txa 3 per tenir-ho per escrit i poder-ne fer
un seguiment.
El fet de tenir el mural de la sopa de pedres a classe ajuda a veure què es va aconseguint. Intenteu
que expressin com se senten quan veuen que un dels ingredients (formes de participació) funciona
perfectament en el grup. Quan vegin que els costa posar en pràctica algun dels punts que han
acordat, cal plantejar-ne els motius entre tots. Procureu, també, que manifestin com se senten i que
proposin maneres de reconduir «l’ingredient» que no funciona.
Sempre que us sembli oportú, podeu fer que recordin el que han après amb el conte i el trencaclosques.
86

ACTIVITATS
B. PARTICIPACIÓ A L’ESCOLA
B.1. Formen part d’una comunitat, l’escola
El llibre de text de segon curs de Coneixement del medi dedica la primera unitat a l’escola (l’espai,
les persones que hi actuen, les activitats que s’hi fan…). Podem aprofi tar per recordar-ho; alhora, es
poden anar esmentant les persones que treballen a l’escola (mestres, director o directora, personal
de neteja, cuiners i cuineres…) i explicar entre tots en què consisteix la seva feina i com contribueixen
al bon funcionament del centre. És molt important que valorin tots els llocs de treball.
A continuació es pot parlar de la gran quantitat de nens i nenes que, juntament amb els adults,
formen l’escola. Es pot dur a terme un exercici matemàtic com el que proposa la fi txa 4 perquè es
facin una idea de la quantitat d’infants que van a l’escola.
Quants alumnes hi ha d’Educació Infantil? I de Primària? Qui ens pot informar amb exactitud del
nombre d’alumnes de cada classe? (secretaria, bidells, direcció…).
A la fi txa hi ha una llista de totes les classes. Si ho necessiteu, no us costarà gaire de preparar la
vostra pròpia llista amb més fi les. Després d’omplir la columna amb el nombre d’alumnes de cada
classe, podem demanar-los si coneixen gaires nens i nenes de l’escola i, també, que escriguin el nom
d’algú que coneguin de cada classe a la columna de la dreta.
B.2. Quines activitats fem amb els nens i nenes de les altres classes?
Recordeu, entre tots, el que es fa conjuntament amb els nens i nenes de les altres classes i feu-ne
una llista. Ho podeu anar escrivint a la pissarra a mesura que ho recordeu. Això els pot ajudar a
adonar-se de la gran quantitat de coses que es fan col·lectivament. Al mateix temps, els podeu anar
preguntant si són coses que els agraden o no. Després es pot copiar la llista o donar-la fotocopiada
perquè cadascú se la faci més seva.
Cada alumne pot posar en un full el títol d’una de les activitats de participació i fer-ne un dibuix explicatiu.
Si la llista no és tan llarga com el nombre d’alumnes de la classe, poden fer el dibuix entre
dos o més; això seria una bona experiència per compartir. Entre dos o tres faran un bon rètol que
digui «Quines activitats fem entre tots a l’escola?» o bé «A l’escola fem moltes coses junts».
Tot seguit podeu penjar el cartell i els dibuixos que mostren la col·laboració entre l’alumnat de
l’escola. Poseu-los en un espai comú i convideu totes les classes a anar-ho a veure; si els autors o
autores han oblidat alguna forma de participació la hi podran afegir i, per tant, completar tot el
que fan junts.
Cada escola tindrà un munt d’activitats, d’estones compartides i participatives. Aquí n’apuntem algunes:
– Festes que se celebren a l’escola.
– Comiat de nens i nenes que han acabat l’escola.
– Explicació d’un conte existent o inventat o a alumnes més petits.
– Una representació per a altres classes. Pot ser dels més grans als petits, o al revés.
– Col·laboració entre classes per fer treballs (decoració del passadís, manualitats, treballs d’investigació…).
87

– Col·laboració i ajut puntual o periòdic d’alumnes del Cicle Superior als del Cicle Inicial. (Per
exemple: els nens i nens de sisè poden acompanyar els d’Infantil a una exposició; ajudar a escriure
o resumir un treball escrit en petits grups; col·laborar una estona o un cop per setmana en la lectura
individual dels alumnes d’Educació Infantil; ajudar al menjador, al pati, etc.).
– Si s’organitza algun acte o període dedicat a un tema (setmana de la ciència, gimcana de fi nal
de curs, dia del llibre, campionats d’algun esport…), l’alumnat del Cicle Superior pot preparar activitats
per a altres cicles, responsabilitzar-se de gran part de l’organització i posteriorment fer-ne,
per clases, l’avaluació.
Poden recollir les propostes de participació a l’escola per la reunió de delegats seguint l’esquema
de la fi txa 5.
Després de recordar i passar-ho bé pensant què fem en comú, es pot fer volar la imaginació buscant
noves propostes de col·laboració i participació. De seguida, després de la primera pluja d’idees,
podeu veure entre tots quines són més possibles de dur a terme. Proposeu-les després als docents i
en la reunió de delegats.
La reunió de delegats és un espai important en el funcionament participatiu de l’escola. És bàsic potenciar-la
des de la mateixa aula: preparar el que es vol proposar, qüestionar i, a la vegada, rebre
activament les explicacions que els delegats aportin.
88

2n curs
UNITAT 3 · COM VIVIM. LA FAMÍLIA
OBJECTIUS
En aquesta unitat convé fi xar-se en els models de família que es poden trobar a la classe o en un
entorn proper. L’objectiu és millorar l’autoestima i l’autoafi rmació personal i social de l’alumnat,
gràcies a la identifi cació positiva amb un model familiar que és valorat, acceptat i comprès per la
resta de companys i companyes. Alhora, es treballen els diferents tipus de relacions que hi ha entre
els membres d’una família, els estereotips, els prejudicis i les discriminacions que tenen origen en
les tasques familiars, a més d’altres temes relacionats amb l’educació per a la igualtat, la no-discriminació
i la convivència.
Objectius educatius
1. Conèixer, comprendre, acceptar i valorar la diversitat de models familiars que poden existir entre els nens i nenes de
la classe i el seu entorn proper.
2. Comprendre i acceptar que les estructures socials i familiars poden canviar amb el temps i que, per tant, hem
d’adaptar-nos a les noves situacions, sense deixar d’expressar els nostres sentiments.
3. Descobrir els estereotips i els prejudicis a l’hora de considerar quin paper té cada membre de la família i afavorir un
canvi d’actituds a favor de la igualtat entre sexes en tots els àmbits de convivència.
4. Prendre consciència de les diferents responsabilitats i de les pautes de convivència que els membres d’una família han
d’assumir perquè tinguin una bona relació.
CONTINGUTS
A. Diferents models de família
Què és la família?
Relació de parentiu entre els membres de la família
Canvis en l’estructura familiar i adaptació a les noves situacions
B. Distribució de les funcions i les tasques domèstiques
Funcions i activitats dels membres de la família tant a casa com a fora. Aportacions al benestar
familiar
Distribució de les tasques domèstiques. Estereotips i prejudicis. Igualtat entre sexes
Necessitat de repartir les tasques domèstiques
C. La convivència en família
I dees prèvies sobre les responsabilitats i maneres d’assegurar una bona convivència entre els
membres de la família
Responsabilitats dels diferents membres de la família.
Comportament adequat per tal de mantenir una bona convivència familiar.
Què faria jo amb aquestes sabates?
89

ORIENTACIONS I PAUTES D’INTERVENCIÓ
En aquesta unitat es vol mostrar que hi ha altres models de família, a més del que respon a la «típica
família, tradicional, nuclear, biparental: un pare, una mare, un nen o nena i algún germà i, fi ns i
tot, un gos», com diu Mª del Mar González a Familias diversas, familias felices. Cal tenir en compte
la diversitat d’estructures familiars i, dins de cada model, la varietat i les característiques dels seus
membres. Així, convé aprofundir cada família, refl exionar sobre el paper que hi té cadascú, les
responsabilitats, el tipus de relacions que s’estableixen, etc.
Cal aprofi tar, doncs, les potencialitats educatives del tema per abordar experiències i vivències de
l’alumnat i treballar la convivència a partir de situacions reals. Així, mitjançant el coneixement de
les diferents realitats que coexisteixen, podran acceptar la diversitat.
Tot i que socialment comença a prendre força la necessitat de compartir les tasques domèstiques,
no es qüestionen els rols per raó de sexe. No es propicia el canvi d’actituds, en molts casos discriminatòries,
sobre el paper que tenen els homes i dones en la família i en la societat. Es parla
de col·laborar, però sovint encara recauen sobre la dona la major part de les feines domèstiques:
s’ajuda a casa, però no es comparteixen les tasques. Cal canviar aquesta concepció si es vol educar
per a la igualtat entre les persones.
Finalment, convé referir-se a la convivència entre els membres de la família. Feu que els nens i nenes
s’adonin que cal respectar unes normes de bon comportament i ajudar els pares i mares. Si voleu
aprofundir el tema també es poden treballar: les pautes de convivència de tots els membres de la
família i les possibles responsabilitats de cadascú, els confl ictes de convivència que hi apareixen i
la manera de solucionar-los, i les possibles variables que poden incidir positivament o negativament
en la convivència familiar.
90

ACTIVITATS
Per començar, comenteu als nens i nenes que col·locareu una bústia a la classe (o un cartell de lliure
expressió) on podran plantejar temes relacionats amb la família de què vulguin tractar. Poden ser
preguntes, temes que els preocupin, dubtes que tinguin, etc. Convé que s’expressin lliurement.
També podeu convidar algun familiar d’un nen o nena a venir a classe i explicar històries i anècdotes
de la seva família. Podeu demanar-li que obsequiï els alumnes amb allò que més li agradi fer (un
pastís, un dibuix, explicar un conte, etc.).
A. DIFERENTS MODELS DE FAMÍLIA
A.1. Què és una família?
A partir del treball col·lectiu proposat a la fi txa 1, treballeu els models familiars. S’hi presenten
personatges retallables, que s’han d’enganxar dins la casa (tots els personatges hi han de tenir cabuda).
Poden fer aquest treball en grup i presentar a la resta de la classe les famílies que han creat,
dient qui és qui. Després, entre tots podeu provar de defi nir família.
A.2. Relació de parentiu entre membres d’una família
Cada nen i nena dibuixarà en una cartolina alguns dels membres de la seva família. Després mostrarà
els dibuixos a un company o companya, acompanyats d’una llista amb el nom de cadascú i la
relació de parentiu que hi ha entre ells. Amb preguntes com ara: «El teu oncle té bigoti?» «La teva
àvia porta ulleres?» etc., el company o companya haurà d’endevinar de qui es tracta.
A.3. Canvis en l’estructura familiar i adaptació a les noves situacions
Aquesta activitat pretén fer refl exionar l’alumnat sobre el fet que l’estructura familiar és una estructura
canviant. Demaneu als nens i nenes que portin dues fotografi es de la seva família, una d’antiga i
una d’actual, per fer un àlbum o un mural. Per fer aquesta activitat, utilitzeu la fi txa 2. La completaran
individualment i després la podran presentar a classe.
Cada nen i nena comentarà totes dues fotografi es i explicarà el moment en què es van fer; després
explicarà com imagina la seva família en el futur. Un cop feta aquesta activitat, hauríeu de destacar
la naturalesa canviant de l’estructura familiar (nous membres a causa a naixements, germans
de diferents parelles del pare o la mare, avis que ja no hi són…) i incidir en els estereotips que
s’amaguen darrere els models familiars que s’imaginen en el seu futur (a partir de les imatges de
la família actual). Coincideixen la família que s’imaginen en el futur amb les imatges de la família
actual? Són imatges idealitzades?
B. DISTRIBUCIÓ DE LES FUNCIONS I LES TASQUES DOMÈSTIQUES
B.1. Funcions i activitats dels membres de la família tant a casa com a fora. Aportacions al benestar
familiar
Reelaboreu un conte tradicional i canvieu els papers dels personatges (la Blancaneu, la Ventafocs, el
soldadet de plom, etc.). Representeu el conte i comenteu els papers i les tasques que tradicionalment
s’han assignat a cada personatge. Expliqueu què són els estereotips i els prejudicis i identifi queu-los
en el conte original.
91

ACTIVITATS
B.2. Distribució de les tasques domèstiques. Estereotips i perjudicis. Igualtat entre sexes
Podeu plantejar als pares i mares que ensenyin al seus fi lls o fi lles les tasques que ells mateixos
hauran triat a classe. Els nens i nenes ompliran un full de compromisos que donaran al docent i als
pares. Convé que deixeu clar, tant als pares com als fi lls, que els nens i nenes han d’assumir responsabilitats
i ser autònoms, però sense carregar-los més feines de les que els pertoca. A la fi txa 3
s’inclou el model per descriure les tasques i assumir el compromís de fer-les.
B.3. Necessitat de repartir les tasques domèstiques
En aquesta activitat heu de confeccionar un llibre de fi txes en què es descrigui (per escrit i/o amb
dibuixos) com es duen a terme les tasques domèstiques que els nens i nenes estan aprenent a fer.
Aquestes fi txes es deixaran a l’aula perquè la resta de companys i companyes les puguin consultar.
També poden elaborar un fi txer amb trucs: Com es pot treure una taca d’oli de la roba? Com s’ha
d’estendre la roba? Com es calma un nadó que plora? Què cal fer si ens cremem a la cuina?, etc.
La fi txa 4 ens pot servir de model.
C. LA CONVIVÈNCIA EN LA FAMÍLIA
C.1. Idees prèvies sobre les responsabilitats i maneres d’assegurar una bona convivència entre els
membres de la família
En aquesta activitat cada nen i nena haurà de dir alguna activitat que habitualment faci tota la
seva família junta (o alguns membres junts). Valoreu la importància i la satisfacció de dur a terme
activitats amb la nostra família, relacionar-nos-hi i conviure-hi. Per fer-ho, podeu preguntar als nens
i nenes quina és l’activitat familiar que més els agrada. Feu que s’adonin que la majoria de les que
esmenten en reuneixen gairebé tots els membres. Per acabar aquesta activitat, proposeu-los una
pluja d’idees sobre allò que cal fer per viure bé i conviure en harmonia.
C.2. Resposabilitats dels diferents membres de la família
Joc del Piu, piu. Tots els nens i nenes menys un són pollets que van amb els ulls tapats buscant la
mare gallina, que no diu res. Els pollets circulen per la classe i quan passen pel costat d’un company
li pregunten «piu, piu?». Si el company contesta «piu, piu», vol dir que no és la mare gallina i, per
tant, l’han de continuar buscant. Si no els contesta, vol dir que es tracta de la mare gallina. Llavors
l’agafen de la mà i continuen circulant per la classe en silenci. El joc s’acaba quan tots van en fi la
darrere la mare gallina. Podeu parlar de la confi ança i la seguretat que ens aporta la vida familiar.
Comenteu que la mare gallina pot ser també el pare gall, l’avi, l’àvia, un germà gran o qualsevol
adult o membre de la família que ens protegeix i ens ofereix seguretat.
C.3. Comportament adequat per mantenir una bona convivència familiar
A partir de la lectura de la Història d’un nap de la fi txa 5, plantegeu situacions que mostrin valors,
actituds i comportaments desitjables en un grup. Poseu exemples de moments en què es facin evidents
aquests valors en la família (algú de casa que està malalt o amoïnat i explica els seus problemes
a un familiar, etc.). Destaqueu la importància de la responsabilitat, la sinceritat, la confi ança,
el diàleg, la cooperació, el respecte, la tolerància, l’atenció, l’esforç, el sacrifi ci, l’afecte, etc. Podeu
completar l’activitat amb la proposta de la fi txa 6.
92

ACTIVITATS
C.4. Què faria jo amb aquestes sabates?
El mestre o la mestra s’encarregarà de buscar un parell de sabates grans d’home i de dona. Feu que
els nens i nenes s’asseguin en rotllana i col·loqueu les sabates al mig. Demaneu-los que es descalcin
i que un voluntari es dirigeixi al mig. Digueu-li que es posi les sabates que vulgui i que expliqui als
altres com es comportaria o què podria fer en l’àmbit de la convivència familiar si fos la persona
a qui pertanyen les sabates (com a adult, parlant en present o en futur, explicant coses reals o imaginàries,
etc.). La fi nalitat és que expressin sentiments i experiències i que manifestin com veuen els
seus pares i mares, com voldrien que fossin, que representin algun canvi d’actitud que hagin après
i que podrien ensenyar als grans…
93

2n curs
UNITAT 4 · ENS AGRADA TENIR AMICS
I AMIGUES
OBJECTIUS
Aquesta unitat didàctica serveix d’introducció a l’àmbit de les relacions interpersonals i centra
l’atenció, sobretot, en l’aspecte emocional.
Relaciona l’amistat amb les emocions i amb l’acollida o la no-acceptació que es rep d’altres persones.
És important conèixer les emocions i sentiments propis i entendre els dels altres. El coneixement
d’un mateix i dels propis sentiments, el fet d’aprendre a expressar-los i canalitzar-los, de motivar-se
i valorar-se, incrementa la tranquil·litat i la felicitat, cosa que, sens dubte, repercuteix positivament
en el comportament social.
Objectius educatius
1. Reforçar la capacitat de l’alumnat de prendre consciència del propi estat d’ànim.
2. Animar els alumnes, adonar-se dels estats d’ànim dels companys i companyes i posar-se en el seu lloc per comprendre
la seva postura o comportament.
3. Fomentar que mostrin els seus sentiments i que descobreixin que els altres també en tenen.
4. Fer que desenvolupin actituds que els facin gaudir de l’èxit dels companys i companyes, ajudar o acompanyar a qui
ho necessiti i saber acceptar, agrair i valorar l’ajuda dels altres.
CONTINGUTS
A. Manifestar els sentiments
Com em sento?
Parlem amb nombres
Parlem amb el cos
B. Per què em sento així?
Enquesta personal
Causes i conseqüències dels sentiments i les emocions
Formulació dels sentiments pròpis
C. Els meus amics i amigues
Valoració dels amics i amigues
Us presento el meu amic
Què preferim?
Jo em sento bé amb…
Com estàs?
Els bons amics
95

ORIENTACIONS I PAUTES D’INTERVENCIÓ
Parlar de l’amistat és parlar de la sociabilització del nen i de la nena, de la seva incorporació a la
societat. De tota manera, cal tenir en compte que la manera de viure l’amistat no és la mateixa en
totes les societats i cultures.
Per abordar el tema de l’amistat pot ser adequat treballar, en primer lloc, les vivències de cadascú.
D’aquesta manera ajudem l’alumnat a prendre consciència dels seus estats d’ànim i dels seus sentiments,
així com dels sentiments dels qui viuen a prop seu, observant-los i escoltant-los.
Tota la feina que es fa sobre el coneixement i les expectatives dels altres contribueix a crear unes
relacions d’amistat, positives i consistents. Cal treballar l’empatia i les diferents habilitats socials
que ajudaran els nens i nenes a saber observar, descobrir, ser crítics, saber acollir i valorar els
companys i companyes. Amb ells aprendran a compartir, valorar, dialogar, dissentir, passar-s’ho bé
i comprometre’s. Tot això ho faran, en un primer moment, amb les persones que formen el seu món
més proper i ho estendran, a poc a poc, al seu comportament amb la societat en general.
En aquesta unitat es treballa l’aspecte emocional de les relacions interpersonals i, en la unitat 7,
s’aprofundeix les habilitats socials i es tracta, sobretot, de la resolució pacífi ca de confl ictes.
96

ACTIVITATS
A. MANIFESTAR SENTIMENTS
A.1. Com em sento?
Cal que un nen o una nena surti de la classe. Li haureu de donar la consigna: «Quan entris, digues
i fes el que vulguis, però els altres han de veure que estàs content». La resta ha de saber si està
content, trist o enfadat. Ho ha de demostrar sense exagerar gaire. Si es vol, s’hi poden afegir més
estats d’ànim: preocupat, sorprès, espantat, avergonyit, etc.
Cal que recordin el que s’ha parlat en la conversa inicial sobre com es pot saber si s’està trist, content,
enfadat… Han d’explicar, entre tots, com han pogut descobrir com se sentia el nen o la nena
que ha sortit de la classe (expressió de la cara, del cos, to de veu, etc., a més de les paraules que
ha fet servir per indicar com se sentia).
A.2. Parlem amb nombres
És una variant del joc anterior que pot fer que s’adonin més clarament del fet que el to de veu i
l’expressió del cos comuniquen com se sent una persona.
En aquest cas, el nen o la nena que surt de classe ha de manifestar el seu estat d’ànim sense explicar
res. L’únic que pot dir són nombres (2, 34, 59…). Per tant, els companys sabran com se sent a partir
de l’expressió de la cara i del cos, i del to de veu.
A.3. Parlem amb el cos
Es tracta d’una altra variant en què es pretén destacar l’expressió del cos com a eina de comunicació.
La meitat de la classe han de fer d’observadors i s’han de tapar les orelles. L’altra meitat han de
fer entendre als companys i companyes, amb el cos, que estan tristos; després, que estan espantats,
i, fi nalment, que estan contents. En acabat, els que tenien les orelles tapades han d’explicar com
creuen que se sentien els nens i nenes i com ho han notat. A continuació, el joc es pot repetir intercanviant
els papers i expressant altres sentiments, com la vergonya, la sorpresa o l’enuig.
Demaneu als nens i nenes que llegeixin les frases que apareixen a la fi txa 1 i que dibuixin cada
personatge amb l’estat d’ànim corresponent.
B. PER QUÈ EM SENTO AIXÍ?
B.1. Enquesta personal
Les activitats anteriors se centraven en els estats d’ànim en general. Ara es pretén fer-ne un tracte més
personal i que tothom s’hi impliqui. Es pot fer l’activitat amb tot el grup, però cal deixar un mínim de
temps perquè pensin les respostes individualment. Podeu fer-los preguntes com les següents:
– Quan esteu contents, creieu que se us nota? Com? (És important que diguin com ho manifesten).
– Heu sabut veure, en altres moments, si un nen o una nena estaven tristos o contents?
– Us heu fi xat si algú de la classe, avui, en algun moment, estava trist?
– I content?
– Com us n’heu adonat? (Podeu proposar als alumnes que durant tot el dia es fi xin en els companys i
companyes de taula i intentin percebre si algú se sent molt content o trist en algun moment determinat).
97

ACTIVITATS
B.2. Causes i conseqüències dels sentiments i les emocions
De vegades no és senzill distingir el que és causa del que és conseqüència. Es pot fer aquest exercici
a partir de la fi txa 2, on es presenten les fotografi es d’una nena contenta i, després, trista. Al costat
han de raonar què creuen que li passa.
Un cop acabada la feina, els nens i nenes han d’explicar o llegir als companys i companyes de la
classe el motiu pel qual creuen que la nena de la fotografi a està contenta o trista. Es pot comentar
la diversitat de causes que fan que un mateix fet no sempre sigui motiu d’alegria o tristesa per a
tothom.
B.3. Formulació dels sentiments propis
Per a moltes persones no és gens fàcil mostrar els propis sentiments i, encara menys, expressar-los.
Aquest exercici pot servir perquè els nens i nenes aprenguin a expressar allò que senten i descobreixin
que a altres persones els passa el mateix.
Exercici:
Cadascú ha de dir alguna cosa que fa que se senti bé. Per exemple:
Jo em sento bé quan: salto bé a corda, uns nens em proposen que jugui amb ells, em diuen que he
fet una bona feina, etc.
Es pot continuar l’activitat amb aquestes variants:
Jo em sento sol quan…
Jo m’enfado quan…
Jo em preocupo quan…
C. ELS MEUS AMICS I AMIGUES
Després d’observar com se sent un company o una companya, el nen o la nena es pot quedar sense
fer-hi res o bé pot intentar ajudar l’altra persona. Amb aquestes activitats, s’adonaran de la importància
d’implicar-se en els problemes dels altres.
C.1. Valoració dels amics i amigues
Plantegeu als alumnes una situació imaginària: per exemple, que una companya de classe està
trista. Demaneu-los si se’ls acut què es pot fer. Cal que vagi sortint tot el que pensen. Us recomanem
que només estireu el fi l, però que no els doneu idees. Potser amb el que els nens i nenes diuen ja
s’assoleix l’objectiu de l’exercici. Si ho creieu convenient, podeu guiar-los amb preguntes com ara:
«Per què està trista?», «Com ho podeu saber?».
Per fer avançar l’activitat, podeu suggerir un possible motiu: «Diu que ha perdut les bales per jugar».
A partir d’aquí els podeu animar que proposin idees per ajudar-la. Si no se’ls acut res, els podeu donar
un cop de mà (que preguntin si les ha buscat bé a la cartera, o si a última hora hi ha jugat a casa
i se les ha deixat allà; o si algú s’ofereix a deixar-n’hi de les seves perquè hi pugui jugar ara).
A continuació pregunteu com creuen que se sent la nena i com se senten ells després d’haver-la ajudat.
També podeu presentar altres situacions.
98

ACTIVITATS
S’ha de fer veure als alumnes que és bo manifestar els sentiments. Que, si estan contents, els altres ho
poden estar amb ells; que, si estan tristos o preocupats, els poden ajudar o fer-los companyia. Que si
algú està preocupat i un altre el pot ajudar en alguna cosa, tots dos se sentiran millor, etc.
C.2. Us presento el meu amic
Amb aquest exercici es vol ajudar els nens i nenes a expressar el que valoren dels amics i amigues.
Els heu de demanar que dibuixin la cara d’un amic o una amiga a la fi txa 3 i que diguin com és,
què li agrada, si s’enfada sovint, si sap arreglar les coses quan sorgeixen difi cultats, si li agrada
jugar, si ajuda algú quan ho necessita, etc.
C.3. Què preferim?
L’objectiu del joc és que observin si sempre han de jugar i estar amb les mateixes persones, o bé si
poden formar grups amb nens i nenes diferents. També els servirà per conèixer els diferents gustos
dels companys i companyes.
Els nens i nenes han d’estar agrupats al centre d’un espai on es puguin moure amb certa facilitat. Se’ls
proposen dues activitats i n’han de triar una ràpidament. Els que triïn la primera es posaran a la dreta,
i els que triïn la segona, a l’esquerra. Podeu fer servir els exemples següents:
Jugar a tocar i parar – Anar amb bicicleta
Fer excursions per la muntanya – Anar a la platja
Fer fi gures de fang – Dibuixar
Trencaclosques – Jocs de construccions
En acabat, han de seure i recordar els grups que han fet. Han estat sempre els mateixos?
També convé que recordin els casos en què s’han ajuntat amb companys i companyes ben diversos.
Les activitats que els agraden poden ser les mateixes que agraden a diferents alumnes de la classe?
C.4. Jo em sento bé amb…
Han d’omplir la fi txa 4 amb el nom de quatre amics i amigues i explicar per què s’hi troben bé.
Potser no s’ho han plantejat mai, i ara és un bon moment per fer-ho.
Per complementar l’activitat podeu demanar que omplin el qüestionari de la fi txa 5, que pretén
promoure una refl exió individual sobre alguns aspectes de l’amistat per, després, generar un diàleg
sobre el tema. Hi ha unes primeres preguntes evidents en les quals coincidiran molts alumnes. Us en
facilitem d’altres que els permetran expressar els sentiments que experimenten en diferents moments
(com comparteixen amb els amics i amigues una alegria o un motiu de tristesa?, com s’ajuden?, què
passa quan s’enfaden?, com ho arreglen?, etc.).
A fi nal veuran que tots els nens i nenes que coneixen i els de tot el món tenen una cosa en comú: els
agrada tenir amics i amigues.
C.5. Com estàs?
S’han de posar en cercle i cantar aquesta cançó que ja van treballar a primer (UD 4, fi txa 5), en
99

ACTIVITATS
forma de diàleg. Un nen o una nena ha d’iniciar el diàleg amb un company o companya, que, a
continuació, s’adreçarà a algú altre, i així successivament.
C.6.- Els bons amics.
Aquesta història pot ajudar a treballar els conceptes de pensar en els amics i amigues i tenir-los en
compte. El que va bé per a un mateix també pot anar bé per als altres, per tant, és important posarse
en el lloc de l’altra gent.
100
ELS BONS AMICS
Una nit va nevar tant que els camps van quedar blancs, ben blancs. Hi havia un conillet
tenia molta gana però no tenia gens de menjar. Gens. Va haver de sortir a buscar-ne. Va
obrir la porta i...
—Brrr... Mare meva! Quin fred que fa! I quanta neu!
Però el conillet es va decidir a sortir. Mentre caminava per la neu tova, sabeu què va trobar?
Dues pastanagues grosses mig enterrades a la neu. I rosega que rosegaràs, se’n va menjar
una. Va quedar tip i es va dir:
—Fa molt fred, tant, que segur que el meu veí, el cavallet bru, deu tenir molta gana. Li duré
aquesta pastanaga a casa seva.
El conillet, tot saltant, va anar cap a la casa del seu veí, el cavallet. Toc-toc, va trucar a la
porta. Però no el va contestar ningú.
—Oh, no és a casa! El cavallet no és a casa!
Així que el conillet li va deixar la pastanaga a la porta i se’n va anar.
El cavallet no era a casa perquè havia anat a buscar menjar per aquells camps coberts de
neu. I no diríeu mai què va trobar! Un nap. Un nap ben gros i blanc. I... se’l va menjar. Com
que ja estava tip, va tornar cap a casa. Tot just arribar, va veure la pastanaga i va dir:
—Una pastanaga! Qui me la deu haver portat? Segur que ha estat el conillet gris. He vist les
seves petjades a la neu. Que gentil que és el conillet gris!
I després, es va dir:
—Fa tant de fred que segur que el meu amic xai té molta gana. Li duré aquesta pastanaga
a casa seva.
El cavallet, galopa que galoparàs, hop, hop, hop, va dirigir-se a cal xai grassonet. Toc-toc,
va trucar a la porta. Però ningú el va contestar.
—Oh, no és a casa! El xai no és a casa!
El cavallet va deixar-li la pastanaga a la porta i se’n va anar.
El xai grassonet i rinxolat havia anat a buscar menjar per aquells camps coberts de neu. I...

ACTIVITATS
quina sort que va tenir! Va trobar-se una col amagada sota la neu! I de fulla en fulla se la
va menjar tota. Ben tip, va tornar cap a casa seva. Quan va arribar, va veure la pastanaga
i va dir:
—Una pastanaga! Qui me la deu haver portat? Segur que ha estat el cavallet. He vist les
seves petjades a la neu. Que gentil que és el cavallet!
I després va pensar:
—Amb aquest fred que fa avui segur que el cabirol té molta gana. Li duré aquesta pastanaga
a casa seva. Tornaré de seguida.
El xai corre que correràs pels camps glaçats i per dins el bosc va dirigir-se a casa el cabirol.
Toc-toc, va trucar a la porta però no el va contestar ningú.
—Oh, no és a casa! El cabirol no és a casa!
El xai li va deixar la pastanaga davant de la porta i se’n va anar.
El cabirol havia sortit a buscar menjar. I... imagineu-vos què va trobar! Una mata d’herba
amb gebre i el brots d’un pi. I va menjar-ne fi ns que va quedar ben tip. Després se’n va
tornar cap a casa. Quan va arribar va veure la pastanaga i va dir:
—Una pastanaga! Qui me la deu haver portat? Ja ho sé! Ha estat el xai grassonet i rinxolat:
aquí hi ha un fl oc de llana que ha perdut pel camí. Que gentil que és el xai!
Després va pensar:
—Fa tant de fred i ara mateix neva tant que el conillet gris deu tenir molta gana. Li duré
aquesta pastanaga a casa seva. Tornaré de seguida.
El cabirol salta que saltaràs per damunt de les mates va marxar a casa del conillet. Quan va
arribar, va obrir la porta a poc a poc, el conillet dormia. I amb molt de compte li va deixar
la pastanaga a la vora del llit. Però el conillet es va despertar i el cabirol li va dir:
—Fa tant de fred i neva tan fort que he pensat que no deus tenir res per menjar. Et porto
una pastanaga!
I va ser així com, del cavallet al xai i del xai al cabirol, la pastanaga va tornar al conillet.
Això són els bons amics!
Fragment adaptat d’una versió de Francesc Salvà sobre un conte de FANG YI-K’IUN.
Pregunteu-los si els ha agradat la història i que expliquin què els ha agradat més. Mireu de saber
què han entès. A partir del que diguin, guieu la conversa amb preguntes com aquestes:
– Per què el conill li dóna al cavall la pastanaga que ha trobat?
101

– Què hauria passat si el conill s’hagués menjat les dues pastanagues? I si el cavall no hagués trobat
menjar?
– El conill s’hauria pogut comportar d’una altra manera?
– El cavall, el xai i el cabirol s’haurien pogut comportar d’una altra manera?
– Si fóssiu el conill, hauríeu fet el mateix?
– Us heu comportat alguna vegada de manera semblant al conill?
A la fi txa 6 hi ha una activitat de comprensió i seqüenciació del conte. Els nens i nenes hauran
d’ordenar les sis vinyetes.
Com a exercici de síntesi podeu demanar-los que s’inventin un conte nou: proporcioneu-los uns
personatges i una situació i que desenvolupin la història. Per exemple: A classe arriba un nen nou.
Heu d’explicar com el reben els companys i companyes (hi parlen de seguida, el miren i prou, li
proposen de jugar amb ells quan estiguin al pati, esperen que ell prengui la iniciativa, el deixen de
banda…), i com un grup de tres nens i nenes se’n fan amics.
El conte se’l poden inventar individualment o bé en grups petits. Després es poden explicar els contes
i es poden fer preguntes entre ells sobre els diferents enfocaments del tema.
102

2n curs
UNITAT 5 · SOM COM SOM
OBJECTIUS
El principal objectiu d’aquesta unitat és que els nens i nenes descobreixin les seves característiques
físiques, les acceptin i sàpiguen valorar les diferències amb els companys i companyes com una
qualitat, no com un defecte. L’autoconeixement i l’acceptació d’un mateix són les bases fonamentals
del respecte a la diversitat, l’empatia, la tolerància i la igualtat.
Objectius educatius
1. Conèixer alguns elements de la identitat personal de cadascú. Conèixer-se millor, tant pel que fa a l’aspecte exterior
com als trets psicològics (capacitats i limitacions).
2. Tenir la capacitat de valorar els aspectes positius d’un mateix i dels altres.
3. Saber expressar els sentiments (mostrar afecte als companys i companyes i reconèixer-hi aquest afecte).
4. Acceptar els aspectes negatius propis i anar perfeccionant-se constantment. Acceptar les limitacions i particularitats
dels altres i oferir-los suport i ajut.
5. Reconèixer la diversitat i, alhora, actuar per aconseguir la igualtat entre tots.
6. Establir relacions afectives satisfactòries i crear una comunitat de suport.
CONTINGUTS
A. Autoconeixement
Descripció personal
Reconeixement de les característiques personals i dels altres
Sopa de lletres
B. Autoconcepte
Valoració de les capacitats i limitacions pròpies
Valoració de les capacitats dels altres, fi ns a arribar a considerar la diversitat com un enriquiment
per a tothom
C. Autoimatge
Representació mental que cadascú té d’ell mateix i de les aspiracions o possibilitats futures
Preguntes aclaridores
D. Autoafi rmació
Els sentiments
El mirall màgic
Siluetes d’apreci
103

ORIENTACIONS I PAUTES D’INTERVENCIÓ
En aquesta unitat ens centrarem en el treball de l’autoestima, entesa com la capacitat de valoració
d’un mateix pel que fa a les característiques i capacitats positives i negatives (tant físiques com de
personalitat). Intentarem treballar amb l’alumnat els valors personals, que es refl ecteixen en els altres
(si estic satisfet i segur de mi mateix, projectaré aquests sentiments a qui m’envolta).
És fonamental que els nens i nenes es descobreixin i es coneguin a ells mateixos, per poder descobrir,
després, la realitat que els rodeja, i ser capaços d’intervenir-hi. Els valors relacionals o socials
(respecte, cooperació, solidaritat, etc.) tenen la base en el desenvolupament de valors personals
com l’autonomia, la responsabilitat, la seguretat o la confi ança en els altres.
Treballar l’autoestima és important perquè: permet superar les difi cultats personals; és el fonament
de la responsabilitat; és el suport de la creativitat; determina l’autonomia; possibilita relacions socials
saludables; garanteix la projecció futura de la persona; construeix el nucli de la personalitat,
i proporciona les eines per superar les limitacions pròpies i les situacions problemàtiques, o per
encaixar el fracàs.
L’autoestima es construeix a partir de les nostres autoavalucions i, també, a partir de la percepció
que els altres tenen de nosaltres. En l’educació, cal tenir present aquests punts: destacar els aspectes
positius dels alumnes (elogis); corregir i criticar els defectes o errors (buscant la manera de superarlos);
facilitar el diàleg i la confi ança; expressar afecte, estimació, interès, etc.; aconseguir que el nen
o la nena conegui els seus valors, les seves capacitats i les seves virtuts; potenciar pensaments positius
sobre un mateix, a fi de poder apreciar les capacitats pròpies (seguretat, autonomia…); fer-los veure
la vida en un sentit positiu, i treballar, paral·lelament, el reconeixement de capacitats i característiques
positives dels altres.
D’altra banda, tenint en compte les àrees curriculars, per defi nir «com som» cal fer un treball bàsicament
de llengua, atès que es fa la descripció de les persones. Les eines que s’utilitzaran a l’aula
seran sobretot la refl exió i el debat, per decidir com es poden explicar les característiques pròpies
i les dels companys i companyes. Després del treball oral, deixarem que facin el treball proposat a
les fi txes.
104

ACTIVITATS
A. AUTOCONEIXEMENT
A.1. Descripció personal
La descripció personal es farà amb una targeta elaborada per cada nen i nena a partir de la fi txa
1 (presentant com és, les afi cions que té, la personalitat, etc.), que n’inclou una fotografi a recent o
un dibuix.
A.2. Reconeixement de les característiques personals i dels altres
Endevinalles. Cadascú es descriurà a ell mateix en una cartolina petita, per exemple amb cinc trets
físics, o relacionats amb la seva manera de vestir, i cinc qualitats o trets personals positius, i escriurà
el seu nom al darrere. Es col·locaran totes les cartolines sobre la taula del docent i es barregeran,
s’aniran llegint i entre tots s’haurà d’endevinar de qui és cada cartolina. Per acabar, podeu comentar
altres trets o qualitats de cada nen i nena.
A.3. Sopa de lletres
En aquesta activitat, els nens i nenes han de buscar deu paraules que expressen coses bones en la
sopa de lletres de la fi txa 2. Quan les hagin trobat, han de complementar-les amb una pluja d’idees
d’altres mots positius, que el docent escriurà a la pissarra. Cadascú haurà de triar tres o quatre
paraules amb les quals se senti més identifi cat i tres o quatre més que identifi quin un company o
companya.
Els aspectes negatius es podrien treballar seguint el mateix procés.
B. AUTOCONCEPTE
B.1. Valoració de les capacitats i limitacions pròpies
Llegiu el conte de la fi txa 3, que ens vol fer veure que tots i totes tenim qualitats que val la pena
valorar, però és important que les coneixem. Després, treballeu individualment o en petits grup les
qüestions que se’n deriven i comenteu-lo tot el grup. Es pot acompanyar l’activitat amb un dibuix del
nen que tenia dos ulls i dels seus companys.
B.2. Valoració de les capacitats dels altres, fi ns a arribar a considerar la diversitat com un enriquiment
En aquesta activitat, els nens i nenes han de buscar els tresors humans d’aquells que ens envolten.
Per fer-ho, podeu utilitzar la llista de preguntes de la fi txa 4. Heu de formular aquestes qüestions
als vostres companys i companyes. Moveu-vos per la sala a la recerca d’una persona per a cada
apartat. Quan la trobeu, escriureu el seu nom i la seva resposta, si n’hi ha. Finalment, en grup, comenteu
les respostes i contesteu les preguntes següents:
– Amb qui has descobert que tens alguna cosa en comú?
– Què?
– Quines qualitats et semblen més curioses i quines més destacables dels teus companys i companyes?
– Què has descobert d’ells?
– I de tu mateix?
105

ACTIVITATS
C. AUTOIMATGE
C.1. Representació mental que cadascú té d’ell mateix i les aspiracions o possibilitats futures
Vides enllaçades és un joc de comunicació d’experiències, sentiments i idees dins del grup. Ens passem
una troca de llana enllaçant les nostres històries personals i aspiracions o possibilitats futures. En assamblea,
respondreu qüestions com: «Qué fem quan…?», «Què sento quan…?», «Com m’agradaria
ser…?», «Què m’agradaria tenir…?».
Els nens i nenes s’asseuen en rotllana i es lliga un extrem de la troca al canell o al turmell a algú. Llavors
se li fa una pregunta. Quan l’hagi comentat, es pregunta si hi ha algú més que pensi el mateix.
Si algú aixeca la mà, el primer nen o nena li llança la troca i es fa el mateix que abans, però ara
afegint noves respostes a la pregunta. Cada nen o nena que tingui la troca se la lligarà al turmell,
sense que el nen o nena anterior se la deslligui. D’aquesta manera s’aniran passant la troca i compartirant
gustos, sentiments, experiències i desitjos entre varis companys i companyes. Al fi nal, tots
plegats formareu una gran tela d’aranya. Veuran que tots tenen motes coses en comú i d’altres que
els diferencien, però que no estan sols (som diferents, però hi ha molts aspectes que ens uneixen).
C.2. Preguntes aclaridores
Aquesta activitat consisteix a formular a cada alumne i alumna algunes preguntes senzilles que els
facin pensar en si mateixos. Però, en lloc de recollir les respostes individuals i després posar-les en
comú, el mecanisme que se seguirà serà a la inversa, més adequat a aquesta edat. És a dir, primer
s’establirà un coloqui o debat en grup (dirigit per el professor o professora) i després cadascú haurà
de treure les seves pròpies conclusions i les escriurà a la fi txa 5.
D. AUTOAFIRMACIÓ
D.1. Els sentiments
Es tracta de treballar els sentiments, reconeixent-los i aprenent a actuar (autocontrol) quan apareguin.
Es poden treballar sentiments concrets, a partir de respostes a preguntes com: «Què ens fa
estar tristos, enfadats, nerviosos…?», «Què ens fa estar contents, alegres, feliços?», «Què sento
quan…?» (aquí es poden proposar situacions com: quan es posen amb mi, no em deixen jugar, em
conviden a un aniversari, etc.). També es poden descriure situacions a través d’un dibuix i, després,
dibuixar caretes expressant l’estat d’ànim en la situació descrita; o bé, fer dibuixos que expressin
situacions en les quals cadascú se sent d’una manera. Cal fer veure als nens i nenes que els altres
també tenen sentiments similars (empatia) i, per això, s’ha d’anar amb compte de no fer-los mal.
D.2. El mirall màgic
Cada nen i nena es mira al mirall i comenta al grup allò que hi veu (com es veu). Després explica
com li agradaria veure-s’hi (com li agradaria ser) i, fi nalment, entre tots i totes comenten què s’ha de
fer per arribar a veure’s tal com a cadascú li agradaria.
D.3. Siluetes d’apreci
En aquesta activitat, dibuixaran la seva silueta o un ninot gros amb el seu nom en un paper i el col·locaran
a la paret. Cadascú ha d’esbrinar què fa que els altres se sentin importants, estimats, apreciats… escriureho
dins la silueta d’aquell company o companya i fer-li-ho sentir.
106

2n curs
UNITAT 6 · QUÈ NECESSITEM PER VIURE?
OBJECTIUS
Aquesta unitat didàctica pretén fer-nos adonar de la quantitat de coses materials, objectes, joguines,
estris, béns de consum, etc. que posseïm, amb la fi nalitat de valorar-ho i estar contents amb tot allò
de què disposem. A més, és una unitat relacionada amb la sostenibilitat i el consum responsable.
Objectius educatius
1. Valorar l’entorn pel seu valor subjectiu, més que no pas pel valor econòmic o preu de cost.
2. Promoure l’acceptació de situacions poc còmodes, o fi ns i tot negatives, i enfrontar-s’hi després d’haver refl exionat
mínimament.
3. Reconèixer les limitacions pròpies en l’acceptació o la celebració dels èxits dels companys i companyes.
4. Suscitar l’interès per conèixer situacions menys afavorides que la nostra.
CONTINGUTS
A. Anàlisi de tot allò que posseïm
Acceptació del que tenim
Reconeixement del que tenen els altres
Què valorem?
B. Tenim moltes coses, i moltes són supèrfl ues
Els objectes necessaris, els importants i els útils
Acceptació de la pròpia sort
C. Altres nens i nenes tenen menys coses que nosaltres
La carta de la Noaga
ORIENTACIONS I PAUTES D’INTERVENCIÓ
L’univers social ens empeny a valorar les persones més pel que tenen que pel que són. Sovint, l’èxit
dels altres es valora en un to despectiu («Quina sort que té!…»), fi ns i tot quan la persona que l’ha
aconseguit ho ha fet gràcies a un esforç i una dedicació importants. Estem acostumats a valorar els
companys, els amics i la gent que ens envolta en funció d’allò que tenen. I si allò que té algú és més
car o més bo que el que tenim nosaltres, la nostra sensació és negativa. El consumisme també ens
aboca a considerar que, qui més té, més feliç és.
Si partim d’aquesta realitat social i del fet que els nens i nenes solen entendre els conceptes per
parelles d’oposició (bo/dolent, feliç/desgraciat, sort/desgràcia), és fàcil veure que aquestes valoracions
creen una insatisfacció que repercutirà negativament en les relacions personals. És fonamental
desenvolupar una actitud crítica respecte a aquest fet, fent-los analitzar models i situacions on hagin
107

de valorar els companys i companyes, la importància de les coses i la possessió d’objectes, instruments,
béns de consum, etc. des d’un altre angle.
Cal analitzar què tenim i, després, classifi car les nostres possessions. Aquest exercici ens ha de
servir per mostrar que tots nosaltres tenim cobertes les necessitats bàsiques, fonamentals per viure
(alimentació, habitatge, aigua, salut, educació), i d’altres com el material per a l’escola, el vestit,
etc. Amb aquesta classifi cació entre les coses necessàries, les importants i les útils, podrem considerar
allò que tenim com un punt de partida per presentar experiències vitals diferents, en situacions
de carència d’allò fonamental i de falta d’oportunitats. Serà una primera aproximació al tema dels
Drets Humans, les desigualtats i la injustícia global.
Els dos primers blocs d’aquesta unitat són de caràcter refl exiu i parteixen de la nostra pròpia situació
i realitat. Convé reforçar l’ambient i l’oralitat de l’activitat, tot i que es pot fer un treball escrit,
tant per preparar unes llistes com per escriure’n les conclusions. El tercer bloc ens introdueix en una
experiència vital diferent.
108

ACTIVITATS
Per començar, podeu fer una presentació breu de la unitat tot comentant que, amb aquestes activitats,
es pretén que valorin les persones i les coses. Potser hi ha algú que no té tantes coses com
nosaltres, però això no impedeix que sigui igual de feliç.
A. ANÀLISI DE TOT ALLÒ QUE POSSEÏM
A.1. Acceptació del que tenim
Cadascú, després de pensar-s’ho bé, escriurà les coses més valuoses que té, és a dir, les que més
li importen, a la fi txa 1. Un cop fets els treballs individuals, els posareu en comú i veureu si són
molt variats. Després apuntareu les aportacions a la pissarra. Cadascú recollirà també les coses més
valorades per la resta dels alumnes.
A.2. Reconeixement del que tenen els altres
Continuant amb el tema de les valoracions, ara valoraran els companys i companyes pel que tenen.
Es farà oralment, en forma de debat entre tota la classe. Amb aquesta activitat proposareu que, a
més d’analitzar les possessions dels altres, en manifestin alguna de les carències.
Caldria que el mestre o la mestra intervingués puntualment per reconduir les explicacions dels alumnes,
especialment per aclarir expressions poc afortunades. També seria convenient reforçar els sentits positius
i els nens i nenes que no hagin estat valorats, per evitar que quedin en una situació incòmoda.
Potser seria bo tenir un model de valoració abans de començar l’activitat, que podria donar el mateix
docent. Per exemple:
«Jo valoro la Marina perquè té un gos molt afectuós. M’agradaria molt tenir un gos com el
seu, per poder jugar-hi, passejar-lo, però a casa no volen».
A partir del model, començareu les valoracions. Un cop fetes, valdria la pena fer una ronda de valoracions
dels companys per com són. Per continuar treballant aquest tema proposem que us remeteu
a la unitat Som com som.
A.3. Què valorem?
Penseu per què a algunes coses els atorguem més valor que a d’altres (perquè són útils, perquè els
tenim afecte, perquè ens les ha regalat algú…). Podeu fer l’activitat oralment, utilitzant aquestes
preguntes:
– Quines coses valoro més de totes les que tinc?
– Què tinc que els meus companys i companyes valorin?
– Què tenen els meus companys i companyes que jo valori?
– Les coses que valorem, són les més cares?
– Quines coses importants no es poden valorar pel seu preu?
Per completar l’activitat, demaneu-los que facin l’exercici de la fi txa 2.
109

ACTIVITATS
B. TENIM MOLTES COSES, I MOLTES SÓN SUPÈRFLUES
B.1. Els objectes necessaris, els importants i els útils
1a part
Suposeu que l’aula és una casa on viu una gran família. Aquesta família sou tots vosaltres, i us hi
trobeu bé, a casa. Feu un repàs de tot el que hi ha que considereu important: trofeus esportius,
murals, éssers vius com animals, mascotes, plantes…, objectes quotidians de més i menys valor, etc.
Cadascú ha de dir el que li sembli.
Tothom està content amb allò que té i amb allò que ha fet. Podeu fer-los veure que, a més dels objectes
i el material col·lectiu, també hi ha objectes personals (carteres, estoigs, llibres de consulta,
fotografi es i qualsevol altre material que hàgiu portat de casa).
Col·loqueu els objectes que han sortit en la conversa al mig de la classe o del pati i poseu-vos-hi al
voltant. Després suposeu que, per raons de seguretat, heu de marxar ràpidament de “casa vostra”.
Cada nen i nena només pot agafar una cosa de totes les que teniu a classe. Deixeu que s’ho pensin
una estona i, si convé, feu que refl exionin i decideixin per grups reduïts.
Seguidament simulareu la sortida i cadascú portarà la cosa que hagi decidit salvar, o s’hi posarà
al costat si és difícil de traslladar.
Un cop feta aquesta primera activitat, demaneu a cadascú la raó per la qual ha triat aquell objecte.
Totes les decisions i raons han de ser respectades i escoltades.
2a part
Escriviu a la pissarra la llista de tot el que heu salvat i proposeu classifi car tots els objectes en dos
grans grups: les coses cares i les coses sense cap valor econòmic. Hi haurà elements de gran valor
material, com l’ordinador, el projector, l’equip de música…, i d’altres amb un valor més simbòlic i
sentimental, com l’hàmster, el periquito, el peix, la mascota de la classe, les fotos de la família, un
mural que es va fer col·lectivament…
A continuació s’encetarà un treball de refl exió i de valoració de les característiques dels elements
que els han fet mereixedors de ser salvats.
3a part
Podeu fer que s’adonin que tenen un univers ple d’objectes i elements que poden classifi car-se en
els tres grans grups de la fi txa 3. Hem de ser capaços de valorar les coses que utilitzem com a
importants, necessàries i útils. Les importants i les necessàries són les que hem salvat, mentre que les
útils són les que s’han quedat a l’aula i de les quals hem hagut de prescindir.
B.2. Acceptació de la pròpia sort
Aquesta activitat serveix per treballar l’acceptació de la pròpia sort. Es parteix d’un conte oriental i
està plantejada de manera que alguns nens i nenes puguin representar la història mentre el docent
la llegeix, fent els gestos dels personatges. Podeu fer que repeteixin els diàlegs que apareixen en la
rondalla per assegurar-vos que entenen la història.
110

ACTIVITATS
POTSER SÍ, POTSER NO
En una vall propera al riu Honghe, a la província xinesa de Yunnan, que vol dir «al sud de
les montanyes del núvol», hi havia una comunitat de l’ètnia hani. En Jing Sishuan era un
pagès que vivia com podia de les seves terres. Aquell any, les pluges van fer molt de mal i
van endur-se la major part de la collita. Tots els veïns estaven preocupats per la seva mala
sort, però ell ho acceptava sense preocupar-se’n gaire. Seguia treballant la terra amb la
mateixa il·lusió de sempre.
Un bon dia va llevar-se i va anar al graner, on va trobar una colla de veïns que havien vingut a
felicitar-lo. Un cavall de les muntanyes, bell, elegant i esvelt, hi havia entrat i estava menjant.
—Carai, quina sort que tens, Jing! Per aquest cavall te’n donarien una fortuna si el vens a la
ciutat. Ets un home afortunat –li deien amb una certa enveja.
—Potser sí o potser no –comentava en Jing amb aire d’indiferència.
I va continuar amb la seva vida de pagès. Alimentava el cavall i se’l mirava amb admiració.
Al cap d’uns quants dies, el cavall havia desaparegut. No n’hi havia cap rastre.
—Carai, Jing! Quina mala sort! La mare Fortuna se t’ha girat en contra –li deien els veïns
en to burleta.
—Potser sí o potser no –replicava en Jing en el seu to habitual.
I va continuar amb la seva vida de pagès. Ara tenia menys feina. Ja no havia de tenir cura
d’aquell cavall tan bonic.
Al cap d’algunes setmanes va tornar a sentir crits i exclamacions al costat del graner. A
dins, hi havia deu cavalls i eugues de les munyanyes, tan bells com el primer, si no més. Tots
estaven tranquils, menjant gra.
—Carai, Jing, quina sort que tens! Per aquests cavalls te’n donarien una fortuna si els vens
a un marxant. Tant que costen de capturar i tu en tens deu sense haver fet cap esforç. Ets un
home afortunat –li deien amb les dents llargues.
—Potser sí o potser no –replicava en Jing en el mateix to de sempre.
I seguia treballant amb esforç i dedicació, sense fer-se preguntes. Un bon dia, però, quan
tornava de treballar, va trobar tota la gent del poble davant del seu graner. Els veïns, quan
el van veure, van continuar amb la mateixa cançó:
—Carai, Jing, quina sort que tens! Aquí hi ha tot el ramat! Quina enveja! Ets l’home més
afortunat del món –li deien, tot felicitant-lo.
—Potser sí o potser no –contestava sempre en Jing
Aquell dia, el fi ll d’en Jing va voler muntar un cavall. Va triar el més bell, el que tenia més bona
planta i semblava més ràpid. Però el cavall era salvatge i, quan va notar la sella i el genet sobre
el seu llom, va començar a saltar i a clavar guitzes… tantes, que semblava un diable embogit!
111

ACTIVITATS
112
El resultat va ser terrible. El fi ll d’en Jing va caure de morros, amb la mala sort que va perdre
la consciència i uns quants cavalls van passar-li per sobre mentre fugien del graner. Els veïns,
alertats pel soroll terrible dels animals, van trobar el noi estirat a terra, malferit, inconscient, amb
gairebé tots els ossos trencats i fet una piltrafa. Patien per la seva vida. Pobre noi! Quin mal!
—Carai, Jing! Quina desgràcia! Continues pobre i el teu fi ll està lluitant entre la vida i la mort. No
et podrà ajudar gaire, en aquestes condicions –li deien els veïns, conscients de la desgràcia.
—Potser sí o potser no –replicava ell, com sempre.
I va continuar treballant la terra i tenint cura del seu fi ll, que s’anava recuperant lentament.
Però un bon dia el governador de la província va arribar al poble seguit d’un batalló de
soldats, armats fi ns a les dents, i va convocar tots els veïns a la plaça major. L’emperador
havia declarat la guerra a l’estat de Guangdong i necessitava reforçar el seu exèrcit. Tots
els joves que poguessin agafar una arma havien d’incorporar-s’hi; Si no, serien considerats
traïdors. I això es castigava amb la pena de mort.
Tots els joves del poble van haver d’anar a la guerra, excepte el fi ll d’en Jing, que no es
podia moure i no era apte per fer res, segons els soldats i el governador.
I heus aquí que aquest poble va quedar-se sense joves. Només el fi ll d’en Jing va tenir la
gran sort d’haver estat castigat per aquells cavalls salvatges. Però quan a en Jing li comentaven
la seva gran sort, ell sempre responia:
–Potser sí o potser no!
Un cop explicat el conte, pot plantejar-se un col·loqui. Les preguntes següents poden convidar a la
refl exió: «Què ens ensenya aquest conte xinès?», «Creieu en la sort? I en la desgràcia?», «Es pot fer
alguna cosa per canviar la nostra sort?», «Creieu que en Jing va tenir sort amb els cavalls?», «Sabeu
què és l’enveja?», «Heu sentit mai enveja de la sort d’algú proper?», «Creieu que en Jing estava
content amb aquell primer cavall que va aparèixer al seu graner?», «Creieu que el volia vendre,
com li recomanaven els veïns?», «Quina va ser la sort real d’en Jing?», «Podem aplicar aquest conte
a la nostra vida de cada dia?».
C. ALTRES NENS I NENES TENEN MENYS COSES QUE NOSALTRES
C.1. La carta de la Noaga
Llegiu la carta de la Noaga de la fi txa 4. La Noaga és una nena de Burkina Faso que, a part de
mostrar-vos com viu, us explica quines són per a ella les coses importants. La fi nalitat de l’activitat
és la mateixa que en el bloc anterior, però ara a partir de les coses que la Noaga valora. Intenteu,
també, imaginar com viu la Noaga, què fa cada dia, com és casa seva, quines coses té…
Un cop feta l’activitat, entre tots han de comparar la vida de la Noaga amb la seva. L’objectiu
d’aquesta refl exió col·lectiva és veure que la Noaga valora el que té segons uns altres paràmetres.
Segurament té menys objectes que ells, però fa les mateixes coses o semblants, encara que sigui més
difícil. Els nens i nenes han d’adonar-se que això és injust.

2n curs
UNITAT 7 · CONSTRUÏM LES NOSTRES
AMISTATS
OBJECTIUS
Aquesta unitat se centra en les relacions interpersonals. En la unitat 4 van treballar-se les emocions
i ara es tractaran les habilitats que cal desenvolupar per analitzar i resoldre els confl ictes. Tothom
necessita afecte, relacionar-se amb els altres i tenir amics. Les amistats ens aporten vivències agradables
de companyia i confi ança, i ens permeten compartir pensaments, alegries i neguits. Amb les
activitats d’aquesta unitat, els nens i nenes també descobriran que l’amistat comporta exigències,
compromís, reciprocitat, comprensió, sinceritat i coherència.
Quan es parla de confl ictes es parla de relacions, de vivències entre persones. Els confl ictes són
inherents a totes les relacions, per tant, és important la manera com es resolen. Per això, aquest és
un altre dels aspectes que s’han de treballar dia a dia, no solament des de l’escola sinó també des
de casa.
Objectius educatius
1. Valorar l’amistat i la construcció les relacions entre les persones.
2. Potenciar la comunicació entre les persones com a mitjà d’expressió i d’intercanvi d’opinions.
3. Valorar la resolució pacífi ca dels confl ictes.
4. Escoltar i respectar les opinions i les idees dels altres.
5. Intentar acostar posicions i treballar-les per arribar a l’acord.
6. Fomentar actituds d’autonomia personal en el pensament i en l’actuació
CONTINGUTS
A. Aprendre a pensar en positiu
A la nostra classe hi ha de tot
Pensar en positiu
Els meus companys i companyes són…
El joc de Kim
B. Analitzar les causes de les situacions
Empatia
Busquem alternatives
Anàlisi d’una situació
C. Resoldre confl ictes
Jo no paro!
Què passaria si…
Les amigues
Un petit berenar
113

ORIENTACIONS I PAUTES D’INTERVENCIÓ
En el dia a dia a l’escola, s’intenta ensenyar als alumnes una sèrie d’habilitats que ajuden a desenvolupar
i a millorar les seves competències socials. Això fa que els nens i nenes tinguin un millor
coneixement d’ells mateixos, que es valorin més positivament i que siguin capaços de posar-se,
cada vegada més, en el lloc dels altres. A l’escola, per tant, es fomenten les actituds obertes a altres
maneres de pensar i actuar, i s’ensenya a establir relacions positives.
En aquesta unitat recollim propostes per treballar les habilitats socials. Els docents tindreu papers
diferents segons cada activitat. En alguns casos sereu els dinamitzadors de l’activitat; en d’altres,
només caldrà que estireu la corda perquè sorgeixin les idees. Cal que us quedeu en un segon pla
i que no doneu solucions. Quan ho cregueu oportú, però, podeu plantejar preguntes o fer suggeriments
per tal de conduir les activitats.
L’educació ha de donar les eines bàsiques perquè els nens i nenes aprenguin a pensar i argumentar
les opinions mentre aprenen a escoltar i valorar altres opinions, i a matisar o reafi rmar les seves
idees inicials amb nous arguments.
114

ACTIVITATS
Per començar podeu recordar la unitat 4, on es va introduir el tema del valor i de la necessitat de
l’amistat. Ara es reprèn aquest tema.
Podeu animar el grup classe a refl exionar sobre els seus amics i amigues: com són, quines qualitats
en destaquen, per què… Feu-los veure, una altra vegada, que tothom és diferent, que tothom té qualitats
bones i que l’enteniment entre les persones és indispensable per a la bona convivència.
A. APRENDRE A PENSAR EN POSITIU
A.1. A la nostra classe hi ha de tot!
Els alumnes hauran de fer una llista de les qualitats dels nens i nenes de la classe. El docent haurà
de dirigir la pluja d’idees de manera que es valorin tot tipus de qualitats perquè posteriorment a
tothom li’n reconeguin alguna.
A.2. Pensar en positiu
Els nens i nenes s’asseuran formant una rotllana. Cadascú dirà una qualitat del company o companya
que té a la dreta. Prèviament, recomanem que els deixeu mig minut perquè pensin la qualitat que
en volen destacar.
A.3. Els meus companys i companyes són…
El docent repartirà la fi txa 1 a cada nen i nena. En grups de quatre, hauran de passar la fi txa a un
company o companya després d’haver-hi escrit el seu nom. Cadascú hi escriurà tres qualitats de qui
li ha passat la targeta i la hi tornarà. Finalment, cada nen i nena llegirà el que li han escrit.
Per acabar l’activitat es pot fer un mural amb totes les fi txes, que poden completar amb fotografi es.
A.4. El joc de Kim
Observar vol dir saber mirar, escoltar, adonar-se de què ens envolta. Tot això requereix atenció i
disposició, ja que és una part fonamental en el procés que forma la concepció del món d’una persona.
Compartir aquest procés és molt bo perquè els nens i nenes s’adonin que no tothom percep el
mateix i que els altres ens poden ajudar a veure el que no hem vist abans.
Col·loqueu deu objectes sobre una taula i tapeu-los. Expliqueu-los que hi ha deu objectes sota la capsa,
el paper, la tela o el que utilitzeu per tapar els objectes. Els nens i nenes se situaran al voltant de
la taula. El docent destaparà tots els objectes durant mig minut i els tornarà a tapar. Cada nen i nena
s’asseurà al seu lloc i omplirà la fi txa 2 amb els objectes que recorda. Després, poseu en comú
totes les respostes. Demaneu-los si han recordat tot el que han vist, si els ha costat molt recordar-ho,
si s’han posat nerviosos… Per continuar practicant, podeu repetir-ho i augmentar progressivament
el nombre d’objectes i la difi cultat. Proposeu-los, també, que ho facin per parelles. Abans de jugar,
demaneu-los si creuen que els resultarà més fàcil o més difícil.
Per fer el joc per parelles, podeu demanar a cadascú que dibuixi cinc objectes diferents, un a cada
fi txa (fetes amb cartolina, per exemple). Recolliu-les totes i repartiu-les aleatòriament a cada grup. Un
membre de cada parella mostrarà a l’altre les fi txes durant trenta segons i les taparà. L’altre haurà
d’intentar recordar els objectes que hi havia dibuixats.
115

ACTIVITATS
Pregunteu-los si, per parelles, ha estat més fàcil o més difícil recordar que en grup. Per què?
B. ANALITZAR LES CAUSES DE LES SITUACIONS
B.1. Empatia
La fi nalitat d’aquesta activitat és que els alumnes s’adonin que les causes que provoquen una determinada
situació poden variar. Faran un treball d’empatia que els ensenyarà a pensar sobre les
possibles causes d’un fet. Per fer-ho us proposem la lectura de les dues imatges de la fi txa 3.
En la primera imatge hi ha un nen que ha saltat d’un marge i ha caigut. Demaneu als nens i nenes que pensin
per què ha caigut (si el marge era molt alt, si tenia les sabates descordades i s’ha entrebancat, etc.).
En la segona imatge hi ha dues nenes que discuteixen. Quines poden ser les causes de la seva enrabiada?
Deixeu-los que ho pensin i poseu-ho en comú. Demaneu-los també què farien si es trobessin
en aquesta situació.
B.2. Busquem alternatives
Què podem fer amb aquesta llauna? Treballareu la recerca d’alternatives amb una activitat en grups
petits que els ajudarà a estimular la recerca creativa de solucions. Doneu a cada grup una llauna de
refresc buida, com la de la fi txa 3, i demaneu-los que pensin en què poden convertir-la. Convé que
pensin diverses possibilitats i que es posin d’acord per escollir-ne dues. Després, cada grup explicarà
als seus companys de la classe el que ha pensat. Poden recollir les propostes a la fi txa 3.
B.3. Anàlisi d’una situació
Presenteu la situació següent: al passadís del primer pis de l’escola hi ha els penjadors de tots els
alumnes del Cicle Inicial. Sempre hi ha jaquetes a terra. Demaneu-los que pensin alternatives perquè
totes les peces de roba estiguin ben penjades. A vegades els alumnes tendeixen a ser repetitius. Cal
animar-los a pensar més possibilitats o alternatives.
Primer podeu plantejar, tal com hem indicat anteriorment, un treball en grup. Després, podeu posarho
en comú entre tota la classe. Segurament, mentre busqueu alternatives, els alumnes pensaran
en les causes que provoquen aquesta situació. Plantegeu-los preguntes com ara: «Quina alternativa
proposarieu per què no hi hagi jaquetes a terra?», «Creieu que haver pensat tots junts una alternativa
a la situació ens ha ajudat a trobar solucions?».
C. RESOLDRE CONFLICTES
C.1. Jo no paro!
Aquesta activitat està pensada perquè es faci en dues sessions.
Primera sessió: a partir de la situació que es planteja a la fi txa 4, treballeu amb un cas concret:
al pati de l’escola hi ha un grup de nens i nenes a punt de jugar. A tots els fa una mica de mandra
que els toqui parar. Un dels nens diu «Jo jugo, però no paro!». Demaneu-los que individualment
contestin les següents preguntes amb dues respostes possibles: «Què faran els altres nens i nenes?»,
«Què creieu que pensaran?», «Què diran?».
116

ACTIVITATS
Quan acabeu aquest treball, el docent escriurà a la pissarra les solucions que els nens i nenes han
pensat per a aquesta situació. Valoreu si han sortit moltes idees, agrupeu les que poden ser una
bona situació tant per al nen com per a la resta del grup i les que només afavoreixen una de les
parts.
Segona sessió: comenceu amb un recordatori de les solucions que es van plantejar a la classe anterior
i reescriviu-les a la pissarra. Recordeu-los, també, la situació que es plantejava. Ara hi afegireu
un ingredient més: cada vegada que aquest nen volia jugar amb els seus companys i companyes el
feien parar. El perquè de la seva demanda de no parar ara ja estarà clar. Pregunteu-los si creuen
que la situació és la mateixa d’abans. I les solucions? Demaneu-los, també, que tornin a pensar una
alternativa per arreglar la situació i que l’escriguin a la fi txa 5.
Amb aquest treball s’adonaran que en moltes situacions és important conèixer les causes d’unes
paraules o d’una reacció, per buscar unes alternatives més ajustades a la situació.
C.2. Què passaria si…?
Amb aquesta activitat es pretén treballar les conseqüències de les nostres accions. Pregunteu-los què
passaria si:
No reguessiu les plantes
Juguéssiu a córrer amb els cordons descordats
Estiguéssiu uns quants dies sense rentar-vos
Juguéssiu molt bé amb tots els amics i amigues de la classe
Us haguéssiu deixat l’esmorzar a casa
Molestéssiu un company o companya
Ordenéssiu les joguines abans de sopar
Treballeu amb la fi txa 6. Feu grups i demaneu-los que treballin una de les preguntes i que escriguin
les seves conclusions en un full. Poseu-les en comú. El docent pot escriure les conclusions de cada
grup i fotocopiar-les perquè tots els nens i nenes les tinguin. A part, podeu demanar-los que dibuixin
una de les situacions de la fi txa 6.
117

ACTIVITATS
C.3. Les amigues
Amb aquest a activitat es pretén fer pensar si l’amistat comporta acceptar tot el que fa o diu un amic
o amiga, encara que es consideri injust o incorrecte.
Podeu utilitzar, com a exemple, la situació següent: la Marga, la Naima i l’Olga són molt amigues.
Hi ha dies que juguen o parlen elles soles al pati, però també hi ha dies que jugen amb els altres
companys i companyes. La Marga últimament es dedica a criticar i a riure’s de tot el que fa una
nena de la classe que es diu Júlia. L’Olga riu mentre mira el que la Marga li fa a la Júlia. A la Naima
no li agrada i li diu a la Marga; aquesta, contrariada, li diu que ja no vol ser amiga seva.
118
Com creus que se sentirà la Naima?
Com creus que se sentirà la Marga?
Com creus que se sentirà l’Olga?
Creieu que la Naima ha fet bé dient-li a la Marga, la seva amiga, que no està bé el que li fa i li
diu a la Júlia?
Creieu que la Marga i l’Olga pensaran, més endavant, en el que els ha dit la Naima?
Els agradaria que els ho fessin a elles?
Ser amic d’algú signifi ca estar-hi sempre d’acord?
T’has trobat mai en alguna situació semblant?
Què vas fer?
Faries el mateix, ara?
C.4. Un petit berenar
Per començar l’activitat digueu als nens i nenes que els heu preparat un petit berenar. Demaneu-los
que facin grups de sis. Segurament s’agruparan per afi nitats.
El mestre o mestra haurà preparat quatre taules amb dotze olives, un plat de patates fregides, un
plat amb catorze galetes salades, refresc de llimona i sis vasos a cadascuna. Cada grup s’haurà de
situar al voltant d’una taula per prendre el berenar. Com que el berenar no és abundant, el docent
haurà d’observar, sense intervenir, si se l’han repartit, si algun nen o nena ha pres la iniciativa a
l’hora de repartir, etc.
Quan acabin de menjar, tots els nens i nenes s’asseuran i els preguntareu com creuen que ha anat
el berenar. La conversa es guiarà per tal que cada grup expliqui com ha anat el berenar. Cal que
es comentin totes les actituds que han aparegut.
El debat posterior pot servir d’activitat de síntesi per resumir els propòsits de tots i totes per millorar
la convivència dins l’aula. Tota la classe aportarà idees i les escriurà en un mural, al qual es podran
dirigir quan aparegui algun problema.

2n curs
UNITAT 8 · L’AIGUA
OBJECTIUS
Aquesta unitat didàctica treballa l’accés desigual a l’aigua. L’aigua és un recurs limitat, renovable
i imprescindible per a la vida. En les activitats que es proposen, es pretén destacar la importància
d’aquest recurs i fer una refl exió sobre la relació entre l’accés a l’aigua i la pobresa. La fi nalitat
de la unitat és introduir el concepte de dret a l’aigua i fer que la vegin com un recurs comú i un bé
social. Les activitats parteixen de la realitat propera a l’alumnat i aborden la seva relació quotidiana
amb l’aigua. Com a conclusió es presentaran situacions molt diferents que mostren les difi cultats
d’accedir a aquest recurs.
Objectius educatius
1. Sensibilitzar els nens i nenes sobre la importància de l’aigua.
2. Mostrar i fomentar accions i conductes individuals i col·lectives per a un ús sostenible de l’aigua, promovent, alhora,
valors de coresponsabilitat.
3. Introduir el concepte de dret a l’aigua i entendre l’aigua com un recurs comú i un bé social.
CONTINGUTS
A. L’aigua, un recurs imprescindible per a la vida
Per què necessitem aigua?
Què passaria si no tinguéssim aigua?
B. Descobriment d’altres països
L’accés a l’aigua
Difi cultats per accedir a l’aigua
ORIENTACIONS I PAUTES D’INTERVENCIÓ
Per abordar el tema de l’aigua cal partir de la importància que té en la nostra vida i les nostres
activitats quotidianes. Hem de recordar que l’aigua és un recurs natural limitat, però renovable,
que necessitem per viure. Un cop n’hàgiu analitzat i reconegut la importància, podeu començar a
observar què passa en altres països on l’aigua és més escassa o de difícil accés.
Moltes persones arriben a l’estat de pobresa a conseqüència de no tenir accés a l’aigua o bé de disposar
d’aigua de mala qualitat. Sense aigua neta, no podem tenir bona salut. Sense aigua, la vida
i el desenvolupament humà no són possibles. El dret a l’aigua és un requisit indispensable i previ a
qualsevol altre dret humà. Proposem que us acosteu a la realitat d’altres països a través de la lectura
i el treball d’un testimoni que ens permetrà veure situacions d’escassetat d’aigua.
En el primer bloc de la unitat dureu a terme una anàlisi de l’entorn, l’accés i el consum d’aigua; en el segon
us dedicareu a conèixer altres realitats per veure les desigualtats relatives al consum d’aigua al món.
119

ACTIVITATS
A. L’AIGUA, UN RECURS IMPRESCINDIBLE PER A LA VIDA
A.1. Per què necessitem l’aigua?
L’objectiu d’aquesta activitat és que els nens i nenes prenguin consciència de la importància que té
l’aigua en les nostres vides. Cadascú ha de pensar una activitat quotidiana relacionada amb aquest
recurs. Procureu que hi hagi diversitat d’activitats, si és possible, una per cap. Individualment hauran
de dibuixar l’activitat que han escollit a la fi txa 1 i, a sota, escriure en què consisteix. Podeu penjar
els treballs a l’aula durant uns quants dies amb el títol: «L’aigua és molt important per viure. Per a
què ens serveix?».
A.2. Què passaria si no tinguéssim aigua?
Podeu proposar un breu debat sobre què passaria si no tinguéssim aigua. Després, penseu diferents
maneres d’estalviar aigua i d’utilitzar-la correctament. Feu-ne una llista, que podeu penjar a l’aula i
que cada nen i nena pot endur-se fotocopiada a casa.
B. DESCOBRIMENT D’ALTRES PAÏSOS
B.1. L’accés a l’aigua
Aquesta activitat pretén mostrar-los diferents formes de vida relacionades amb l’accés a l’aigua i les
seves conseqüències. Els nens i nenes hauran de llegir el testimoni de Sindu de la fi txa 2 i després,
col·lectivament, hauran de comentar la diferència que hi ha entre la vida d’ell i la seva. Podeu completar
el testimoni amb el de la Noaga, la nena de Burkina Faso (UD 6, fi txa 4). Després del debat,
cada nen i nena dibuixarà el recorregut que fan els nens com en Sindu i la Noaga per aconseguir
aigua. Per acabar faran un dibuix del recorregut que fan ells per anar a buscar aigua.
B.2. Difi cultats per accedir a l’aigua
Cada alumne haurà d’infl ar un globus, que representarà una difi cultat determinada per aconseguir
aigua. Escriuran en el globus la difi cultat de què es tracta: un pou sec o llunyà, un riu contaminat,
una zona desèrtica, una sequera, etc.
Feu dos equips, distribuïts en dos espais separats per una línia. El joc consisteix a mantenir en l’espai
el mínim nombre de globus possible. El joc començarà en igualtat de condicions, però aniran variant.
Així, després, un dels equips no podrà fer servir les mans. Més tard, el mateix equip no podrà
utilitzar els peus. Finalment, no podrà fer servir el cap.
Quan s’acabi el joc, haureu de preguntar als alumnes quin grup ha guanyat. Probablement, els
nens i nenes parlaran d’injustícia o de desigualtat de condicions. A partir d’aquí seria interessant
plantejar com s’han sentit, intentant fer un paral·lelisme entre la nostra facilitat d’accés a l’aigua i la
difi cultat que tenen en altres països.
120

2n curs
UNITAT 9 · SOSTENIBILITAT I CONSUM
RESPONSABLE
OBJECTIUS
En aquesta unitat didàctica continuem analitzant la nostra relació amb l’entorn. Amb les activitats
que proposem es pretén incidir en certs hàbits dels nens i nenes i fer que descobreixin accions benefi
cioses pel medi ambient: el reciclatge, l’estalvi energètic i el consum responsable. La fi nalitat de
la unitat no és culpabilitzar-los sobre el deteriorament del medi ambient, sinó plantejar la qüestió de
la relació directa entre el nostre estil de vida i la situació del planeta, mostrar que hi ha alternatives
a aquest estil de vida i que el canvi és possible.
Objectius educatius
1. Determinar accions positives adequades per a la conservació del medi ambient.
2. Incidir en la importància del respecte pel medi ambient i per l’entorn més proper en les activitats quotidianes.
3. Fomentar actituds i hàbits positius respecte a la conservació i la millora del medi ambient.
4. Aprendre a refl exionar de manera lògica en la interpretació de fets i successos que es produeixen en el nostre entorn.
5. Promoure el consum racional i l’estalvi de recursos.
CONTINGUTS
A. El reciclatge
Què és el reciclatge?
A l’escola també reciclem
El reciclatge al meu poble o barri
Carta a l’alcalde o alcaldessa
B. El consum responsable
Les meves joguines
Reutilització
Ús de material escolar
Compartit és més divertit!
Consum responsable en el dia a dia
C. La desforestació
El conte El bosc de l’esquirol
Joc sobre l’extinció d’animals
121

ORIENTACIONS I PAUTES D’INTERVENCIÓ
Per treballar aquesta unitat cal introduir el concepte de sostenibilitat. Tot i que és un concepte complex,
creiem que s’ha de defi nir prèviament i complementar la defi nició amb les aportacions de
les activitats. En aquesta unitat apareixen un gran nombre de conceptes: sostenibilitat, reciclatge,
reutilització, consum responsable, desforestació, etc., que van aparèixer a primer i caldrà recordar.
Alguns d’aquests conceptes estan presents en molts llocs i cal transmetre als nens i nenes el missatge
que podem fer accions i propostes per modifi car les actituds individuals i col·lectives. D’altra banda,
no ens ha d’espantar la incorporació de vocabulari nou, cal que ens hi familiaritzem i el fem servir
amb normalitat.
Tal com comentàvem en la introducció, la fi nalitat de la unitat no és buscar culpables, sinó oferir solucions.
Alhora, però, cal apuntar la insostenibilitat del nostre model de desenvolupament actual. Hem
de treballar per reforçar hàbits com el reciclatge i la reutilització, però cal intentar anar més enllà i
qüestionar models de consum i d’ús dels recursos energètics, que actualment són insostenibles. Tot i
que a aquesta edat resulta difícil introduir el debat al voltant del model de desenvolupament, sí que
és possible començar a fer veure als nens i nenes que el nostre estil de vida actual no és extensible
a la resta de la humanitat ni a les futures generacions. Aquest plantejament exigeix parlar de reciclatge,
de reutilització i de consum responsable. Però també de límits.
122

ACTIVITATS
A. EL RECICLATGE
A.1. Què és el reciclatge?
Per fer aquesta activitat cal haver explicat prèviament en què consisteix el reciclatge i esbrinar,
col·lectivament, per què és tan necessari.
Un cop introduït el concepte caldrà saber què podem reciclar i com ho podem fer. Podeu començar
elaborant entre tots una llista del que es pot reciclar a la pissarra. La llista s’ha de confeccionar a
partir del que diguin els nens i nenes i en l’ordre en què ho facin, sense classifi cacions ni correccions
de cap mena. Un cop feta, feu que pintin els dibuixos dels diferents contenidors que hi ha per reciclar
la brossa de la fi txa 1 i, entre tots, defi niu què es llença en cadascun d’ells.
En un paper gran dibuixeu tots els tipus de contenidors amb el seu color corresponent. Després,
confeccioneu targetes de productes reciclables seguint el model de la fi txa 2 (els bolquers no es
reciclen, les bombetes no es poden tirar al contenidor de vidre, etc.) i classifi queu-les. Alguns ajuntaments
ofereixen un servei de recollida d’aquests materials en punts verds, d’altres requereixen un
tractament especial, com les piles, els antibiòtics, etc. Podeu demanar als nens i nenes que investiguin
aquest tema.
Aquest mural pot quedar penjat uns quants dies i es pot completar amb fotografi es de productes que
els nens i nenes portin de casa.
A.2. A l’escola també reciclem
Com que ja s’ha treballat el concepte de reciclatge, ara es poden plantejar les possibilitats de reciclatge
que hi ha a la classe o a l’escola: quins són els materials més utilitzats i què se’n fa, quin tipus
de brossa es produeix (embolcalls d’esmorzar, brics de suc, restes de menjar, etc.). Si durant el curs
anterior ja es va fer aquesta activitat, proposem que demaneu als alumnes que facin un seguiment
de les mesures que es van prendre en aquell moment. Quina proposta de reciclatge es va fer? Es
continua reciclant?
Si el curs passat no es va treballar cap proposta de reciclatge, la podeu elaborar ara. Per descobrir
el que es llença, podeu seleccionar algunes papereres de l’escola i buidar-les al mig de la classe.
Un cop buides han de classifi car, en grups, els objectes que trobin i pensar quins contenidors serien
necessaris per reciclar-ho tot o, si més no, la major part del contingut.
Exposeu els resultats de cada grup i observeu quin seria el contenidor més utilitzat i, conseqüentment,
el més necessari.
S’ha d’elaborar una proposta col·lectiva de reciclatge a classe. Podeu començar proposant, per
exemple, posar papereres exclusives de paper o bé posar dues papereres (orgànic / inorgànic).
Alhora, els nens i nenes de la classe es poden comprometre a reciclar algun material que utilitzin.
Col·loqueu el contenidor en un espai diferenciat de l’aula.
A.3. El reciclatge al meu poble o barri
Després d’analitzar les possibilitats de reciclatge a la classe i a l’escola, podeu fer una sortida de
reconeixement de l’entorn. Aconseguiu un plànol del barri o del poble i repartiu-ne còpies als nens
123

ACTIVITATS
i nenes. Feu una sortida col·lectiva per detectar on hi ha els punts de reciclatge més propers i quines
possibilitats ofereixen. Podeu portar una càmera i fotografi ar els diferents contenidors i la seva
localització per elaborar un panell informatiu i col·locar-lo a l’entrada del centre o presentar-lo a les
classes d’altres cursos.
A.4. Carta a l’alcalde o l’alcaldessa
Per complementar l’activitat anterior, podeu escriure una carta de petició o felicitació a l’alcalde o
alcaldessa. Ara que ja coneixeu la situació del barri pel que fa al reciclatge, podeu analitzar si les
mesures preses són sufi cients o no. Hi ha prou contenidors? Podeu reciclar tots els materials? Falta
algun contenidor? Estan massa lluny? En funció de les respostes, podeu decidir si envieu una carta
per demanar que es millori el servei de reciclatge al barri o per felicitar l’Ajuntament.
B. EL CONSUM RESPONSABLE
B.1. Les meves joguines
S’ha d’intentar lligar les activitats dedicades al reciclatge amb les dedicades al consum. Cal mostrar que,
tot i que és un gran ajut, amb el reciclatge no n’hi ha prou; per treballar per un món sostenible cal consumir
menys. Per aproximar el tema del consum, us proposem treballar dues realitats properes a l’alumnat: les
joguines i el material escolar. En aquest cas, demaneu als alumnes que comptin quantes joguines tenen
a casa i amb quantes juguen realment. Un cop obtinguda la informació, pengeu un cartell a l’aula amb
un quadre que tingui una fi la per a cada alumne i tres columnes que corresponguin a tres preguntes:
«Quantes joguines tinc?», «Amb quantes joguines jugo?», «Quantes joguines em sobren?». Els nens i
nenes han d’omplir el quadre de forma anònima i, quan estigui ple, l’heu d’interpretar tots junts. La fi txa 3
relacionada amb les joguines de la unitat 11 us pot servir per treballar aquest tema.
B.2. Reutilizació
Busqueu diferents imatges de joguines construïdes a partir de materials reciclats. Cadascú triarà la
que més li agradi i explicarà quin creu que és l’origen de les peces que la formen. Refl exioneu a
partir de les preguntes: «Creieu que podríem crear una joguina així?», «Algun cop heu tingut una
joguina reciclada?», «Per què alguns nens i nenes creen les seves pròpies joguines?».
Dibuixeu i descriviu a la fi txa 3 una joguina o un objecte fet amb materials que anteriorment tenien
una altra fi nalitat. Mostreu que la reutilització no és fruit només de la carència, sinó també de la
riquesa imaginativa.
B.3. Ús de material escolar
Un altre àmbit en què es pot abordar la necessitat de limitar el consum pot ser l’aula. A partir de
la conversa amb el grup en general, s’han de seleccionar els materials que més feu servir. Un cop
seleccionats, plantegeu l’ús que se’n fa i el que es podria fer per «allargar-los la vida». Per exemple,
si els fulls estan escrits per una sola cara, es poden escriure també per l’altra; fer menys punta als
llapis; no abusar de la goma d’esborrar, etc.
Perquè aquest treball oral quedi escrit i el compromís que han adquirit els nens i nenes tingui suport
material, podeu dissenyar cartells en grups de quatre o cinc que recordin quin és l’ús correcte
d’alguns materials.
124

ACTIVITATS
Recordeu que, perquè el missatge arribi, cal comunicar-lo de manera clara i original. Això
s’aconsegueix a través d’un missatge curt i clar, fàcil de llegir i amb una imatge que es pugui interpretar
a simple vista. Alguns recursos poden ser les rimes, els rodolins, etc.
B.4. Compartit és més divertit!
Un consum responsable del material escolar implica compartir-lo i no utilitzar-lo de manera indiscriminada.
Es poden dividir els nens i nenes en grups de quatre o cinc. A cada grup se li ha de donar
unes tisores, dos fulls de paper, un full de diari, una barra d’enganxar i un retolador. L’activitat consisteix
a fer dos collages on es representin accions (o paisatges, situacions, etc.) contràries. Per fer
l’activitat hauran de compartir i aprofi tar al màxim el material de què disposen i s’hauran de posar
d’acord sobre què fer i com fer-ho.
Feta l’activitat, és recomanable observar el resultat de cada grup i parlar dels possibles problemes
derivats d’haver compartit els materials i la tasca. En aquesta conversa seria convenient que tots
exposessin no sols els confl ictes sorgits sinó també els recursos i les estratègies per resoldre’ls o,
simplement, la manera com han arribat a un acord.
B.5. Consum responsable en el dia a dia
Heu de presentar als nens i nenes diverses situacions quotidianes que impliquen hàbits de consum
i heu de fer que les representin. Cal dividir la classe en cinc grups i cada membre del grup ha de
representar una escena. Prèviament, tot el grup haurà de decidir com fer-ho, ja que se’ls haurà
advertit que cal ser respectuós amb el medi ambient i mesurar el consum. Heu d’aclarir què signifi ca
això: apagar els llums dels espais dels quals sortim, no malgastar l’aigua, etc.
Situacions:
– Anem al llit, però abans ens rentem les dents.
– Ens dutxem.
– Juguem amb l’ordinador i ens criden per sopar.
– Acabem de dinar i ha sobrat menjar. Desparem la taula.
– Tenim una estufa funcionant amb la porta del balcó mig oberta perquè el pare està estenent la roba.
Després de la representació de les escenes per part de tots els grups, cal analitzar-les i pensar quina
actitud seria l’adequada.
Cada alumne o alumna ha de dibuixar a la fi txa 4 l’acció correcta que correspon a les escenes
representades.
C. LA DESFORESTACIÓ
C.1. El bosc de l’esquirol
Es tracta de tenir un primer contacte amb el concepte de la desforestació. Llegiu de forma col·lectiva
el conte El bosc de l’esquirol de la fi txa 5 i comenteu-lo. Després, proposeu que dibuixin algun
moment del conte a la fi txa 6.
125

C.2. Joc sobre l’extinció dels animals
Els nens i nenes han de fer una rotllana i el docent s’ha de situar al centre amb una corda. Heu
d’estendre la corda i fer-la girar. Els alumnes han de saltar cada vegada que la corda passi per sota
seu. Els nens i nenes representen animals salvatges i la corda és tot allò que provoca la destrucció
dels boscos, selves, etc. L’objectiu del joc consisteix a no fallar a l’hora de saltar. Qui falli es converteix
en un animal extingit a causa de la desforestació i queda eliminat del joc.
Podeu començar a girar la corda a poc a poc, però al fi nal haureu de fer-la rodar ràpidament perquè
tots, sense cap excepció, quedin eliminats. Després, feu que comentin com s’han sentit.
126

2n curs
UNITAT 10 · CONTAMINACIÓ
I CANVI CLIMÀTIC
OBJECTIUS
Aquesta unitat didàctica pretén que els nens i nenes comencin a tenir consciència del problema de
la contaminació. Proposa analitzar la problemàtica mediambiental i les conseqüències de les nostres
accions des de dos punts de vista diferents. El primer se centra en l’entorn més proper i conegut, i
l’altre, en l’entorn més llunyà i desconegut.
Aquesta unitat vol iniciar-los en la refl exió sobre la repercussió de la nostra manera de viure en el
planeta. Es farà a partir del reconeixement de l’entorn mediambiental com un element canviant i
sensible a l’acció humana i obrirà el camí per poder presentar als nens i nenes alternatives com
el reciclatge, l’estalvi energètic i el consum responsable, i afavorir l’interès per la cerca de noves
solucions.
Des d’una perspectiva d’educació per a la ciutadania global, és fonamental promoure hàbits respectuosos
amb l’entorn; sobretot, però, se’ns ofereix l’oportunitat d’exemplifi car la connexió entre
les nostres accions locals i les conseqüències a escala global.
Objectius educatius
1. Comprendre la interacció que s’estableix entre els éssers vius i el medi i valorar l’impacte de l’acció humana sobre
l’equilibri mediambiental.
2. Refl exionar sobre la relació que hi ha entre les nostres accions individuals i la contaminació de l’entorn més llunyà.
3. Valorar la importància de tenir i mantenir un entorn net i saludable.
4. Aprendre a refl exionar de manera lògica a l’hora d’interpretar fets que es produeixen en el nostre entorn.
CONTINGUTS
A. La contaminació
Què és la contaminació?
Respectem l’entorn
Conseqüències de la contaminació per als animals. Animals en perill d’extinció
La dependència del petroli
El transport
B. El canvi climàtic
La glacera
El canvi climàtic
El clima, abans i després
127

ORIENTACIONS I PAUTES D’INTERVENCIÓ
Amb aquesta unitat s’intenta acostar l’alumnat al seu entorn directe i, també, al món exterior, perquè
vegi la relació que hi ha. Es comença treballant la realitat més propera i concreta, i, progressivament,
es fa sentir als nens i nenes que formen part d’un entorn més ampli i global: el planeta.
Han de veure que el món és de tots, però que no és propietat de ningú. Tothom és responsable de
la seva conservació. A poc a poc, cal aprendre a assumir la nostra part de responsabilitat i, alhora,
mantenir una actitud crítica i mostrar disconformitat davant les situacions i els actes contraris al
respecte i la conservació de l’entorn.
El tractament del tema a l’escola demana un treball previ de caràcter conceptual. Iniciar els nens i
nenes en els temes relacionats amb el mediambient implica donar-los, abans, una defi nició senzilla i
clara dels conceptes clau. Aquesta unitat se centra en els conceptes de contaminació i canvi climàtic.
Els nens i nenes ja deuen haver sentit aquests termes alguna vegada, per això recomanem que partiu
sempre de les seves idees prèvies per arribar a una defi nició comuna.
128

ACTIVITATS
A. LA CONTAMINACIÓ
A.1. Què és la contaminació?
Abans de començar les activitats sobre la contaminació, caldria saber què entenen els nens i nenes
per contaminació. A mesura que vagin llançant idees, podeu recollir-les a la pissarra i dividir-les
en dos grups: aquelles en què hi ha acord i aquelles en què no n’hi ha. Podeu destaca-ne les que,
tant si són d’un grup com de l’altre, no són correctes. Per solucionar els dubtes podeu buscar les
paraules en el diccionari i llegir-ne les defi nicions en veu alta. Quan s’hagi arribat a un acord sobre
la defi nició de contaminació, podeu començar les activitats.
A.2. Respectem l’entorn
Aquesta activitat consisteix a plantejar una situació quotidiana que cal resoldre mitjançant una o
més accions. Els nens i nenes hauran de refl exionar sobre l’acció o accions positives de respecte
envers l’entorn més proper.
Després d’explicar en què consisteix l’activitat, han de formar grups de cinc. Cada grup treballarà
una de les situacions plantejades als dibuixos de la fi txa 1.
Repartiu els dibuixos per grups, a fi que interpretin la situació representada. Un cop hàgiu confi rmat
que la interpretació que en fan és la correcta, cada grup haurà de pensar, durant una estona, quina
és l’actitud més apropiada per a cada exemple. Cada grup donarà la solució prèviament consensuada
i, després, individualment, dibuixaran possibles respostes a les situacions plantejades. Per
recollir les accions positives a què han arribat, se’n pot fer una llista i penjar-la a la paret.
A.3. Conseqüències de la contaminació per als animals. Animals en perill d’extinció
Heu de presentar-los la fotografi a d’un ocell, prop del mar, cobert de chapapote que trobareu a
la fi txa 2. Després d’una ràpida observació individual, comenceu l’activitat amb preguntes que
ajudin a la interpretació del fet: «Què ha passat?», «Amb què s’ha embrutat?», «Com ha passat?».
A continuació, proposeu-los fer un esforç d’imaginació per interpretar les imatges de manera
col·lectiva. Intenteu que pensin què li devia passar a aquest animal a partir del moment de la fotografi
a, i com se sentirien ells si, de cop, no poguessin viure a casa seva ni anar a comprar menjar
perquè ja no hi ha cap botiga. Aquesta activitat us ha de servir per parlar de les conseqüències de
les nostres accions sobre el planeta i sobre els altres éssers vius. Podeu introduir, també, el tema dels
animals en perill d’extinció.
Després de fer l’activitat col·lectivament, han de dibuixar l’abans de la fotografi a a la seva fi txa.
A.4. La dependència del petroli
Capità petroli. Entre tots escriviu una carta dirigida al capità d’un petrolier de part d’una au, a la
fi txa 3. «Què li demanaria?», «A qui més podria escriure una carta?», «Per a qui porta petroli, el
vaixell?» El tema del petroli enllaça amb l’activitat següent, pensada per analitzar l’ús i l’abús del
transport motoritzat.
A.5. El transport
En aquesta activitat s’introdueix el tema del transport com a element contaminant de l’aire. Elaboreu
una enquesta sobre com es desplacen els pares dels nens i nenes habitualment (per anar a l’escola, a
129

ACTIVITATS
casa d’uns amics, a treballar, etc.). Els nens i nenes s’emportaran l’enquesta a casa per emplenar-la
amb els seus pares. Quan les tornin a classe, heu d’escriure les dades que heu recollit a la pissarra.
Els nens i nenes hauran de fer un diagrama de barres amb les dades recollides a la fi txa 4.
Tots junts, interpreteu les dades i feu una valoració a partir de les preguntes següents:
130
Quin és el transport més utilitzat?
Quin transport contamina més?
Quin transport contamina menys?
Proposeu alternatives perquè la manera de desplaçar-se sigui més saludable per a tots.
B. EL CANVI CLIMÀTIC
B.1. La glacera
En aquesta activitat treballareu amb la fotografi a de la fi txa 5, que mostra l’estat de la glacera de
l’Aneto fa vint-i-cinc anys i el seu estat actual. Per començar, observeu entre tots la fotografi a. Seguidament,
feu una interpretació de la imatge per grups. Quan acabin la interpretació, elaboraran una
notícia a partir de les pautes que dóna la fi txa 6.
B.2. Canvi climàtic
Presenteu a classe el terme canvi climàtic. Pregunteu si algú sap què vol dir. Potser no saben el signifi
cat concret però en coneixen alguns aspectes que el fan evident (sequeres, calor, inundacions…) o
saben què suposa per al planeta. Guieu-los perquè arribin a una defi nició comprensible del terme.
Intenteu situar el fenomen en el temps. Com que pot resultar complicat, proposeu-los que en parlin
amb els seus avis (o besavis, si en tenen), que els podran explicar com era el clima abans.
B.3. El clima, abans i després
Convideu els nens i nenes a buscar notícies i fotografi es sobre el canvi climàtic. Amb el material que
es reculli, podeu fer un mural que, penjat a l’aula, pot servir de referència per a les altres activitats
sobre el medi ambient (aigua i sostenibilitat). El mural pot incloure la pregunta: «I nosaltres, què hi
podem fer?».

2n curs
UNITAT 11 · EL LLEURE
OBJECTIUS
Aquesta unitat didàctica s’ocupa d’analitzar les activitats de lleure habituals dels alumnes (sense
tenir en compte les activitats extraescolars), com poden ser veure la televisió i jugar. Volem mostrar
el joc com un recurs que ha de servir per educar els nens i nenes i fer-los crèixer en igualtat i per a
la igualtat, i, també, per ensenyar-los la convivència. El joc és un dels principals instruments per al
desenvolupament cognitiu, però també, i fonamentalment, ensenya actituds i valors que confi guraran
la seva personalitat i les seves pautes de conducta social.
Objectius educatius
1. Sensibilitzar l’alumnat i la comunitat educativa pel que fa a la importància del joc com a instrument d’aprenentatge
i de desenvolupament personal i social.
2. Fomentar les interaccions socials entre iguals a partir del joc. Cerca d’activitats alternatives i, en algun cas, foment
d’altres tipus de jocs.
3. Apreciar valors i capacitats que es manifesten en els diferents tipus de jocs i altres activitats d’oci i arribar a formular
criteris que facilitin l’elecció de jocs, joguines i activitats de temps lliure més educatives.
4. Promoure la creativitat, la imaginació i la investigació a través del joc, la recreació de jocs, la recopilació de jocs
tradicionals, etc.
5. Fomentar en l’alumnat una actitud refl exiva i crítica a partir de l’anàlisi de les característiques dels jocs habituals,
les actituds i habilitats que se’n deriven, les formes de relació que fomenten, la discriminació, etc.
6. Modifi car estereotips i actituds a l’hora de seleccionar les joguines i participar en determinats tipus de jocs i activitats
de lleure.
CONTINGUTS
A. Anàlisi d’activitats que duem a terme en el nostre temps lliure
Les meves activitats preferides
La televisió
Les joguines
L’ús controlat de la televisió i certs tipus de jocs
B. Importància del joc i les joguines: aprenem jugant
Aprenentatge i habilitats que es desenvolupen jugant
Escollir jocs i maneres de jugar adequats
Com ens agradaria que es comportés tothom a l’hora de jugar
C. Millor… quan juguem plegats
Construcció de joguines amb materials reciclats
131

D. Busquem alternatives de joc
132
Fitxer de jocs
Els jocs tradicionals
Joc dels compromisos compartits
ORIENTACIONS I PAUTES D’INTERVENCIÓ
Els nens i nenes absorbeixen com esponges tot allò que veuen i senten. El mateix els passa quan juguen.
És per això que els aprenentatges actitudinals fonamentals s’hauran d’assumir a partir del joc
lliure i dirigit de caràcter educatiu, no violent i no competitiu. Els jocs serviran per transmetre valors,
sentiments, comportaments, papers socials, desitjos… i permetran adquirir estratègies i habilitats
socials, d’autocontrol, empatia, etc.
A més de les moltes hores que els nens i nenes solen estar ocupats mirant programes de televisió que
no corresponen a la seva edat –sense cap control dels adults– o que, si bé estan adreçats al públic
infantil, tenen continguts massa agressius, sexistes o deshumanitzadors, gran part del seu temps lliure
el dediquen a jugar. Avui dia, però, els jocs i les joguines més comuns acostumen a: consolidar un
sistema social que divideix el món en models estereotipats (guanyar/perdre, bons/dolents, forts/dèbils…);
refermar la competició, la violència, el domini, el poder; promoure l’individualisme, la despersonalització;
potenciar les diferències (àgil/maldestre, ràpid/lent, nens/nenes…); desenvolupar
sentiments contradictoris (poder/humiliació, seguretat/inseguretat, lideratge/rebuig…), etc. Resulta
fonamental, doncs, ajudar-los a desenvolupar una actitud crítica, a partir de l’anàlisi de les activitats
del seu temps lliure, dels seus jocs i joguines preferits, etc., perquè puguin trobar alternatives d’oci
més educatives i que contribueixin a un desenvolupament personal i social adequat.
En aquesta unitat es considera fonamental: l’interès per promoure i millorar les relacions d’igualtat
entre tots dos sexes; la integració, la participació, les actituds tolerants, el respecte de les normes de
convivència, el desenvolupament d’estratègies i habilitats socials; la resolució de confl ictes interpersonals
per mitjà del diàleg; els compromisos i les accions constructives, etc.
Cal implicar les famílies en l’educació dels seus fi lls i fi lles, i, alhora, canviar certes actituds que no
consideren el joc com un recurs educatiu i que no valoren l’ús que els nens i nenes fan del seu temps
lliure.
A més d’un enfocament transversal d’aquest tema, és a dir, del seu tractament en qualsevol activitat
educativa del centre i dins de cada tutoria, podem dedicar més temps a algunes de les activitats
proposades dins la programació d’altres àrees o treballar-les específi cament des d’una àrea determinada
(construir instruments des de l’àrea de Música, comentar o reinventar contes des de l’àrea
de Llengua, recopilar i aprendre jocs tradicionals des d’Educació física, etc.). Es tracta de fer servir
el joc per organitzar i treballar diferents àrees o bé com un recurs d’aprenentatge per abordar temàtiques
de distintes programacions d’àrea.

ACTIVITATS
Podríem començar fent una breu presentació de la unitat (a l’alumnat i a les famílies, en cas que
les hi vulguem implicar), destacant-ne el seu contingut educatiu i lúdic, per fomentar la participació
en les activitats. Els podem suggerir que, des de casa, vagin recopilant informació per al desenvolupament
d’algunes de les activitats que els proposarem (llista d’activitats a què els nens i nenes
dediquen el temps lliure, programes de televisió que veuen, jocs tradicionals que coneguin en la
família…).
A. ANÀLISI D’ACTIVITATS QUE DUEM A TERME EN EL NOSTRE TEMPS LLIURE
A.1. Les meves activitats preferides
Demaneu-los que descriguin i enumerin característiques, facin endevinalles o mímica, sobre activitats
o jocs que els agradin, perquè tots coneguin les preferències dels altres. Com a variant, es pot posar
la condició de no repetir l’elecció de la mateixa activitat o joc.
A.2. Joc d’agrupament
Cadascú agafarà un foli i hi farà un dibuix ràpid del joc o activitat a què dedica més temps lliure.
Sense parlar, aniran circulant per la classe ensenyant el seu dibuix. Si coincideix amb el d’algun
company o companya, s’agafaran de la mà i buscaran més nens i nenes amb la mateixa preferència.
Al fi nal, els grups que s’han creat comentaran el dibuix i explicaran per què els agrada fer allò,
a la fi txa 1.
A.3. La televisió
Elaboreu una llista amb els programes de televisió que veuen els nens i nenes per comentar-la
després. Demaneu als nens i nenes que facin l’enquesta de la fi txa 2. Es pot demanar que s’ho
preparin a casa. Després, a classe, comentarem entre tots la conveniència de no abusar de l’estona
que passen davant la televisió i de seleccionar bé els programes que miren.
A.4. Les joguines
Els nenes i nenes han de fer una llista de les joguines que tenen, segons l’ús que en fan. En aquesta
activitat és interessant destacar la necessitat de combatre l’abús que es fa del joc amb certes joguines.
Demaneu als nens i nenes que completin la fi txa 3. També cal remarcar el fet que, molt sovint,
s’acumulen joguines que no s’utilitzen. És un bon moment per introduir la refl exió sobre la necessitat
de moderar el consum.
B. IMPORTÀNCIA DEL JOC I LES JOGUINES
B.1. Aprenentatge i habilitats que es desenvolupen jugant
A partir dels jocs enumerats en les activitats anteriors, entre tots podem analitzar-ne les característiques
i què aprenem jugant-hi (tant coses positives com negatives). Podem basar-nos en criteris de
funcionament, valors educatius que fomenten, habilitats que desenvolupen… Aquests suggeriments
poden servir per generar la discussió:
– Per jugar cal fer-ho amb altres persones
– Cal jugar ajudant-nos els uns als altres per aconseguir alguna cosa tots junts
– No es fan diferències entre nens i nenes
133

ACTIVITATS
– No són violents o perillosos, ni pel que fa a la manera de jugar ni als continguts
– Fas amics, no sol provocar ni baralles ni discussions
– És divertit i ens ho passem bé, encara que no guanyi ningú
– És creatiu, desenvolupa la imaginació
– Permet inventar, fabricar, experimentar
– Serveix per desenvolupar habilitats (tirar, encistellar, enfi lar…)
– Millora els refl exos
– Demana que parem atenció i seguim bé les instruccions
– Desenvolupa la paciència, saber esperar el torn
– Serveix per pensar i donar una resposta encertada
– Serveix per aprendre coses de l’escola
– S’aprenen coses sobre temes curiosos (animals, esports…)
– Podem canviar la manera de jugar-hi: inventar regles noves, etc.
Mantingueu un col·loqui sobre les característiques dels jocs i tot el que comporten. Feu-los veure que,
en molts casos, els jocs i activitats que valoren més són els que es fan en grup. Establiu la importància
d’escollir jocs adequats; desemmascareu estereotips i tòpics sexistes en relació al joc.
B.2. Escollir jocs i maneres de jugar adequats
Primer heu de llegir entre tots la part del conte El bastó màgic de l’avi que trobareu a la fi txa 4 i,
seguidament, el docent ha d’explicar la resta de la història (la trobareu a la unitat 11 de 1r curs).
Després, comenteu-la entre tots. Pregunteu als nens i nenes si tenen algun objecte que facin servir
com si fos una joguina i, a l’inrevés, si tenen joguines que facin servir per a una altra fi nalitat.
Destaqueu la importància d’aprendre a jugar, treure profi t de les joguines i no acumular-ne. Feu-los
veure que és important que en tinguin cura, que pensin amb quina freqüència les fan servir, si les
comparteixen i si fan servir la imaginació quan hi juguen. Han d’adonar-se que és més important
jugar que no pas la mateixa joguina, i destaqueu que, en moltes de les nostres activitats preferides,
val més tenir amics que joguines.
Podeu enllaçar tot plegat amb el fet que són molts els nens i nenes que no tenen temps lliure per
jugar, no tenen joguines o les tenen molt velles. Analitzeu una mica per què passa això i feu alguna
acció en aquest sentit (es podria escriure una carta al defensor del menor o organitzar una campanya
de recollida de joguines).
B.3. Com ens agradaria que es comportés tothom a l’hora de jugar
A partir d’una llista de confl ictes que poden sorgir quan juguem amb els altres (que es farà a classe
amb les aportacions de l’alumnat), imagineu que us trobeu una llàntia meravellosa, la fregueu i
apareix un geni màgic. Llavors li demaneu tres desitjos sobre com us agradaria que tothom es comportés
a l’hora de jugar. Per concedir-vos-els, el geni posa una condició: cada desig implicarà algun
esforç de qui l’ha demanat perquè es compleixi. D’aquesta manera, els nens i nenes adquireixen un
compromís amb el geni.
134

ACTIVITATS
C. MILLOR… QUAN JUGUEM PLEGATS
C.1. Construcció de joguines amb materials reciclatss
Farem un taller de construcció de joguines entre diferents companys i companyes a partir de materials
reciclats. També construireu un ikiliklik (joguina-instrument) a classe; a la fi txa 5 hi trobareu
les instruccions necessàries.
D. BUSQUEM ALTERNATIVES DE JOC
D.1. Fitxer de jocs
Trieu dos alumnes grans de l’escola i pregunteu-los què feien en el seu temps lliure i a què jugaven
quan tenien l’edat dels nens i nenes de la classe. Poden anar apuntant els jocs a mesura que els vagi
enumerant. El docent també pot passar-los un guió perquè el vagin omplint on hi fi guri: nom del joc;
edat a la qual hi podem jugar; nombre de jugadors; lloc on s’hi pot jugar; material necessari; dibuix
del joc. Si pot ser, és millor que els grans siguin nens i nenes de la mateixa edat. Un cop recollida
la informació, el mestre o la mestra podrà agrupar les activitats i explicar en què consisteixen, tot
comentant-les una mica.
D.2. Els jocs tradicionals
Digueu als nens i nenes de la classe que demanin als seus pares que els ensenyin els jocs a què
jugaven de petits (jocs no sexistes, no violents, no competititius, etc.). Amb els jocs que han descobert,
poden omplir la fi txa 6. Per aconseguir que les famílies s’hi impliquin més, podeu convidar-les
perquè vinguin a l’escola a ensenyar-nos-els. Compareu els jocs tradicionals amb alguns jocs actuals
carregats d’estereotips sexistes, violència i competitivitat.
D.3. Joc dels compromisos compartits
Els nens i nenes s’asseuen fent rotllana. Es lliga un extrem d’una troca al canell o al turmell d’algú i
se li demana quin compromís assumirà per millorar les seves activitats en el temps lliure. Després es
pregunta si hi ha algú més que es comprometi a fer el mateix. Si algú aixeca la mà, el primer nen o
nena li llança la troca i es repeteix el procés anterior, però ara afegint-hi nous compromisos. Cada
nen o nena que s’incorpori a la troca se la lligarà al turmell, sense que cap dels altres se la deslligui.
D’aquesta manera, diversos companys i companyes s’aniran passant la troca i compartiran compromisos.
Al fi nal, tots plegats formaran una gran teranyina. Aquesta activitat els permetrà veure que
tots estem compromesos i coincidim amb altres, i que no estem sols (som diferents, però hi ha molts
aspectes que ens uneixen).
Una altra proposta seria organitzar activitats per a pares i mares, en col·laboració amb la Delegació
d’Educació del nostre ajuntament. Per exemple, es podrien celebrar sessions de l’Escola de Família
per tractar de diversos temes i sol·licitar el suport de les famílies de l’escola al model educatiu
proposat i al desenvolupament d’activitats amb els nens i nenes.
135

ACTIVITATS
ANNEX I. Jocs cooperatius, no competitius
Entre diversos jocs de cooperació adequats per a una gimcana, us proposem:
1. EL TELÈFON. Els membres de l’equip s’asseuen en rotllana. Qui dirigeix el joc o un company diu
una frase a cau d’orella a qui té al costat, sense que ho sentin els altres. Aquest la transmet al del
seu costat, i així successivament, fi ns que s’arriba una altra vegada al primer. L’últim dirà la frase
que ha entès, abans que ningú, per comprovar si coincideix amb el missatge original, i el mateix
faran la resta.
2. SABATES VELLES. Tots els participants es treuen les sabates i les col·loquen en una pila, ben barrejades.
Després es tapen els ulls i cadascú s’ha de calçar unes sabates que, almenys, li vagin bé de
mida, siguin de qui siguin i encara que no estiguin aparellades. Si algú no troba sabates de la seva
mida, haurà d’anar fent intercanvis amb els companys i companyes fi ns a aconseguir-ne. Ningú es
podrà negar a donar una sabata que li demanin.
3. LA TORTUGA GEGANT. Els participants s’hauran de col·locar de quatre potes sota un matalàs,
llençol o tros de cartó prou gran que portaran a l’esquena. El joc consisteix a moure’s per tot l’espai
que es designi salvant els possibles obstacles que hi hagi, i sense perdre la «closca» de la tortuga.
4. L’AVI VA AL MERCAT. Es col·loquen en rotllana. Un nen o una nena comença el joc dient: «L’avi va
al mercat i compra… una planxa (qualsevol objecte amb què es pugui fer una acció característica)».
El nen o la nena que tingui al costat repeteix la frase i l’acció i n’afegeix una altra. La història es va
ampliant a mesura que s’hi afegeixen articles comprats i gestos. Es poden fer un parell de voltes o
tornar a començar el joc amb una altra història: «La meva tia va treballar de…». En qualsevol cas,
es tracta de trencar amb estereotips sexistes.
5. TOTS GUANYEN O TOTS PERDEN. Es planteja un joc d’habilitat, o diversos, com pot ser el de fer
caure llaunes amuntegades amb una pilota, o bitlles (es poden fabricar amb ampolles de plàstic mig
plenes de sorra). Es tracta que tots els membres de l’equip en tombin el mateix nombre. L’objectiu és
empatar, i si algun nen o nena en tomba més o menys que el primer cal tornar a començar fi ns que
tots empatin. Si s’observa que algun nen o nena té menys traça, convé que sigui el primer a llançar
i així la resta només haurà d’igualar-lo i no al contrari.
6. PILOTA AMUNT. Jugaran amb un llençol i una pilota. Agafen el llençol entre tots i el fan servir per
llançar la pilota amunt i recollir-la. Ho faran un nombre de vegades acordat, per exemple, mentre
reciten l’abecedari.
Altres jocs no eliminatoris i no competitius per organitzar una gimcana o jugar al parc:
7. PICAR DE MANS o JOC DEL MOCADOR. Es divideix la classe en dos grups iguals que se situen al
darrere les línies que el docent haurà marcat, separades uns 8 metres l’una de l’altra. Es numeren els
membres de cada grup. Quan es diu un nombre, l’alumne corresponent ha d’anar al grup contrari;
els membres d’aquest l’esperaran amb la mà aixecada i ell xocarà la seva amb la d’un d’ells, el qual
l’haurà de perseguir. Si l’atrapa abans d’arribar al seu camp, es quedarà a la zona de la presó,
136

ACTIVITATS
en un lateral entre tots dos camps. Qui sigui a la presó podrà ser salvat per algú del seu equip que
torni d’atrapar i els piqui la mà.
JOCS TRADICIONALS POPULARS. El joc de l’oca, la gallineta cega, fet i amagar, veig, veig, la corda,
la xarranca, el telèfon, fred o calent…
En general, bona part dels jocs coneguts es poden adaptar per què deixin de ser competitius o
almenys evitin eliminar als que juguen.
ANNEX II. JOCS DE BARRACA DE FIRA
Poden plantejar-se molts jocs amb materials reciclats o amb joguines de baix cost. Amb aquest elements
podrem muntar alguns jocs tradicionals d’habilitat que trobem a les fi res. Per exemple:
1. DISCOS VOLADORS. Cada jugador disposarà de tres tirades o de tres discos voladors i els haurà
de fer passar pel lloc convingut (entre dos arbres, dins la porteria, o bé dins d’una capsa de cartro
oberta per dalt…).
2. LLANÇAR PALETS. Hi participen sis nens i nenes al mateix temps; cada participant tindrà un palet
(pedra plana, tros de fusta aplanat, etc., que poden estar decorats). El joc consistirà a llançar el
palet i aproximar-se tant com sigui possible a una línia marcada sense arribar a sobrepassar-la.
Guanyarà qui s’hi aproximi més dels sis.
3. BITLLES. Necessitareu almenys sis bitlles. Es poden fabricar amb ampolles de plàstic plenes
d’aigua o sorra, col·locades a terra en forma de triangle de manera que unes puguin xocar amb les
altres si només en toquem una. El joc consisteix a llançar una pilota de goma rodolant i aconseguir
que totes les bitlles vagin a terra en el menor nombre de tirades possibles.
4. CÈRCOLS. Es juga amb ampolles de plàstic plenes de sorra o d’aigua i braçalets de plàstic. El joc
consisteix a llançar els cèrcols i fer-los passar pel coll de les ampolles.
5. PESCA. S’utilitzen suros retallats en forma de peix i a la part superior es posa un fi lferro formant
un ganxo o anella. A la part de sota del peix haurem de col·locar un pes (per exemple, una pedreta
en una bossa de tela, cosida i grapada al suro). Col·loquem els peixos en un cossi amb aigua i amb
una canya, que també ens podrem fabricar fàcilment, podrem pescar-los.
137

138

BIBLIOGRAFIA
1 El dret a l’escola
Documentació i recursos
Carreras, Ll. i altres, Cómo educar en valores, Ed. Narcea,
Madrid, 1996
Arias, Marta, Educación ahora: rompamos el círculo de
la pobreza, Intermón Oxfam, 1999
Le Gal, Jean, Una educación para la ciudadanía, Editorial
Grao, 2005
Materials didàctics
Monogràfi c “Serveis bàsics per a tothom”, Intermón Oxfam,
2002, http://www.intermonoxfam.org/educar/monografi cos
Gimcana “Leo y el misterio del laberinto”, Escardibul,
Susagna, 2006
2 L’escola la fem entre tots. Participa-hi!
Documentació i recursos
Swif, Richard, Democracia y participación, Intermón
Oxfam, Col. Dosiers para entender el mundo, 2003
Lacomba Bázquez, Josep, Guía de Educación Intercultural:
La Dimensión Antropológica y Pedagógica de la
Educación, Fundación CEIM/BANCAJA, Col. Materiales
CEIM, Valencia, 2006
Lera, Mª J. i altres. A jugar… que de todo aprenderás,
Junta de Andalucía. Instituto Andaluz de la Mujer y Consejería
de Educación y Ciencia, Sevilla, 2000
Los centros educativos: comunidades de comunicación y
participación, Intermón Oxfam, 2006, http://www.intermonoxfam.org/page.asp?id=389
Materials didàctics
Monogràfi c “Serveis bàsics per a tothom”, Intermón
Oxfam, 2002, http://www.intermonoxfam.org/educar/
monografi cos
3 Com vivim. La família
Documentació i recursos
AA.VV., Educación afectivo-sexual en la Educación Primaria,
material didáctico A y B. Adaptación del Programa Harimaguada.
Consejería de Educación y Ciencia, Instituto
Andaluz de la Mujer. Junta de Andalucía, Málaga, 1999
González, Mª del Mar, Familias diversas, familias felices,
Educación Infantil y Primaria. Material fotocopiat, no publicat.
Instituto Andaluz de la Mujer, Sevilla, 1997
Rodero, L., Educación para la vida en sociedad, Junta de
Andalucía. Consejería de Educación y Ciencia, Sevilla,
1998
Materials didàctics
Quadern de treball i guia didàctica. Educació infantil, La
Marta està contenta, Casals, Ester, 2006
Quadern de treball i guia didàctica. 1er cicle de primària
En Kidane té un tresor, Casals, Ester, 2006
DVD 30 de Diciembre, Intermón Oxfam, 2006
Monogràfi c “A la recerca de la igualtat”, Intermón Oxfam,
2003
4 Ens agrada tenir amics i amigues!
Documentació i recursos
Colectiu AMANI, Educación Intercultural. Análisis y resolución
de confl ictos, Ed. Popular, Madrid, 1995
Llorenç Carreras, P.; Eijo, A.; Estany, Mª; Gómez, R.;
Guich, V.; Mir, F.; Ojeda, T.; Planas, Mª., Cómo educar
en valores, Ed. Narcea, Col. Educación Hoy, núm. 7, Madrid,
1999
Sastre Vilarrasa, Genoveva; Moreno Marimon, Montserrat,
Resolución de confl ictos y aprendizaje emocional. Una
perspectiva de género, Ed. Gedisa, Col. Biblioteca de
Educación núm. 1, Barcelona, 2002.
Materials didàctics
Quadern de treball i guia didàctica. Educació infantil, La
Marta està contenta, Casals, Ester, 2006
Monogràfi c “Construïm la pau”, Intermón Oxfam, 2004,
http://www.intermonoxfam.org/educar/monografi cos
5 Som com som
Documentació i recursos
Osoro, K., Autoestima, autonomía y responsabilidad,
Cuadernos de Pedagogía, nº 184., 1999
Paniego, J.L., Cómo podemos educar en valores, Ed.
CCS. Madrid, 1999
139

140
Pope, A.W.; Mchale, S.M.; Craighead, W.E., Mejora
de la autoestima: técnicas para niños y adolescentes, Ed.
Ediciones Martínez Roca, Col. Biblioteca de Psicología,
Psiquiatría y Salud, Barcelona, 1.996
Materials didàctics
Edualter. Red de recursos en educación para la paz, el
desarrollo y la interculturalidad, http://www.edualter.org
6 Què necessitem per viure?
Documentació i recursos
Brunel, S., “¿Siguen existiendo hambrunas por causas naturales?”,
en Geopolítica del hambre. Cuando el hambre es
una arma, Informe 2000. Icaria, Barcelona, 1999
Martínez Osés, Pablo J., Objetivos del Milenio ¿Se puede
acabar con la pobreza?, PPC, Madrid, 2005
Ziegler, J., El hambre en el mundo explicada a mi hijo,
Muchnik Editores, Barcelona, 2000
Campanya “Pobreza Cero” de la Coordinadora de
ONGD a Espanya, www.pobrezacero.org
Campanya del Mileni de Nacions Unides “Sin Excusas
hasta el 2015”, http://www.sinexcusas2015.org
Crida Mundial a l’Acció contra la Pobresa (GCAP),
http://www.whiteband.org
Materials didàctics
Quadern de treball i guia didàctica. Educació infantil.
La Marta està contenta, Casals, Ester, 2006
Quadern de treball i guia didàctica. 1er cicle de primària,
En Kidane té un tresor, Casals, Ester, 2006
Gimcana “En Leo i el misteri del laberint”, Escardibul,
Susagna, 2006
DVD “30 de diciembre”, Intermón Oxfam, 2006
Monogràfi c “Serveis bàsics per a tothom”, Intermón
Oxfam, 2002, http://www.intermonoxfam.org/educar/
monografi cos
Monogràfi c “Una vacuna contra la pobresa”, Intermón
Oxfam, 2006
7 Construïm les nostres amistats
Documentació i recursos
Cornelius, Helena; Faire, Shoshana, Tú ganas / Yo gano.
Cómo resolver confl ictos creativamente y disfrutar con las
soluciones, Ed. Gaia ediciones, Col. Libros de ayuda y
creatividad núm. 1, Madrid, 1995.
Judson, S. (Comp.), Aprendiendo a resolver confl ictos.
Manual de Educación para la Paz y la Noviolencia, Ed.
Los libros de la Catarata, Col. Edupaz, núm. 9, Madrid,
2000
Materials didàctics
Maleta pedagógica “Armes sota control”, Intermón Oxfam
Conté:
Quadern de treball i guia didàctica. Educació infantil,
El regal de Memed, Casals, Ester, 2004
Quadern de treball i guia didàctica.1er cicle de primària,
Una sorpresa per la Rosalina, Casals, Ester, 2004
Quadern de treball i guia didàctica. 2n cicle de primària,
Papallones de colors, Planas, Isabel, Escobedo, Maru i
Jiménez, Raül, 2004
Quadern de treball i guia didàctica. 3er cicle de primària,
Un crit per la pau, Planas, Isabel, Escobedo, Maru y Jiménez,
Raül, 2004
DVD, Fora de control, Intermón Oxfam, 2004
Polo, Ferran, Gimcana, “Camí a Huambo”, 2001
CD Vídeojoc “Alfa 3”, Intermón Oxfam, 2004
Informe Vidas destrozadas, Intermón Oxfam
Monogràfi c, Construïm la pau, Intermón Oxfam, 2004,
http://www.intermonoxfam.org/educar/monografi cos
8 L’aigua
Documentació i recursos
Black, Maggie, El secuestro del agua. La mala gestión de
los recursos hídricos, Intermón Oxfam, Col. Dosiers para
entender el mundo, 2005
De interés público: Salud, educación, agua y saneamiento
para todos, Intermon Oxfam, Septiembre 2006,
http://www.intermonoxfam.org/page.asp?id=389

Materials didàctics
Agua y Desarrollo (Proposta didàctica pel Dia Mundial de
l’aigua), Intermón Oxfam, Roset, Gemma (Geokos)
http://www.intermonoxfam.org/page.asp?id=2285&idioma=1
Monogràfi c “Una vacuna contra la pobresa”, Intermón
Oxfam, 2006, http://www.intermonoxfam.org/educar/
monografi cos
Monogràfi c “Serveis bàsics per a tothom”, Intermón
Oxfam, 2002, http://www.intermonoxfam.org/educar/
monografi cos
Greenpeace, El viaje de un río, octubre 2005, http://
www.greenpeace.org/espana/reports/el-viaje-de-un-rio,
(Format pdf)
9 Sostenibilitat i consum responsable
Documentació i recursos
King, Jan y Slesser, Malcom, La economía que precisa la
Naturaleza, Intermón Oxfam, Col. Encuentro, 2005
Martínez-Orozco, Santiago, Comercio justo, consumo
responsable, Intermón Oxfam, Col. Documentos, 2000
Prieto, Alberto D., La ley del más fuerte. Trampas e injusticias
del comercio mundial, Intermón Oxfam, Col. Documentos,
2003
Riba Megias, María, Mañana. Guía de desarrollo sostenible,
Intermón Oxfam, Col. Dosiers para entender el
mundo, 2003
Guía para un consumo responsable. Hispacoop (Confederación
Española de Cooperativas de Consumidores y Usuarios)
Observatorio de la RSC (Responsabilidad Social Corporativa)
2007, http://www.intermonoxfam.org/cms/HTML/espanol/2721/Guia_Hipacoop_castellano.pdf
Guía del consumo responsable. Actúa: consejos para una
vida sostenible, Greenpeace, Dins la campanya “Buscamos
1.000.000 millon de inconscientes”, http://www.
colaboracongreenpeace.org/ciberaccion/ver_email.
php?cual=newsletter
Estudio del currículum oculto antiecológico de los libros de
texto, http://www.ecologistasenaccion.org
“Sostenibilidad en el Estado español”, dins El ecologista
nº 51, http://www.ecologistasenaccion.org/spip.
php?article7398, (format pdf)
Dipòsit comú de documents electrònics de la FAO (Organización
de las Naciones Unidas para la Agricultura y la Alimentación),
(biblioteca electrònica que conté la col·lecció
de publicacions i documents de reunions de la FAO),
http://www.fao.org/documents/index.asp?lang=es
Enllaços
Coordinadora Estatal de Comercio Justo
http://www.comerciojusto.org/es
Comercio con Justicia, campanya d’Intermón Oxfam
http://www.comercioconjusticia.com/es/index.htm
Materials didàctics
Quadern de treball i guia didàctica. Educació infantil,
En Daurat viatja pel món, Vinuesa, Maria, 2002
Quadern de treball i guia didàctica. 1er cicle de primària,
Una visita inesperada, Vinuesa, Maria, 2002
Vídeo Un día especial, Intermón Oxfam, 2003
Cuberes, Carles, Gimcana «Salgado’s investigadores privados»,
2003
CD !Tú decides!, Intermón Oxfam, 2003
Monogràfi c “Drets laborals”, Intermón Oxfam, 2003,
http://www.intermonoxfam.org/educar/monografi cos
Monogràfi c “Café, café”, Intermón Oxfam, 2002,
http://www.intermonoxfam.org/educar/monografi cos
10 Contaminació i canvi climàtic
Documentació i recursos
Cortina, Adela, Por una ética del consumo, Taurus, Madrid,
2002
Campaña Movimiento Clima
www.movimientoclima.org
Guía básica sobre cambio climático y cooperación para
el desarrollo, Greenpeace, diciembre 2006, http://
www.greenpeace.org/espana/reports/gu-a-basica-sobre-cambio-clima,
(Format pdf)
Revolución energética. Perspectiva mundial de la energía
renovable, Greenpeace, enero 2007, http://www.
greenpeace.org/espana/reports/r-evoluci-n-energeticapersp,
(Format pdf)
141

142
“Sostenibilidad en el Estado español”, dins El ecologista
nº 51, http://www.ecologistasenaccion.org/spip.
php?article7398, (format pdf)
Materials didàctics
Espai dins la pàgina web del Ministerio de Medio Ambiente
amb recursos educatius: http://www.educa.madrid.
org/portal/c/portal/layout?p_l_id=10970.73&c=an
11 El lleure
Documentació i recursos
Bantulá Janot, J. i Mora Verdeny, J. Juegos multiculturales,
Ed. Paidotribo, Barcelona, 2005
Guitart Aced, Mª Rosa, 101 juegos. Juegos no competitivos.
GRAÓ, Barcelona, 1993
Guitart Aced, Mª Rosa. ¿A qué jugamos?. Los valores en el
Juego. Aula de Innovación Educativa, nº 52, 1996
Lera, Mª J. i altres. “A jugar… que de todo aprenderás”.
Junta de Andalucía. Instituto Andaluz de la Mujer y Consejería
de Educación y Ciencia, Sevilla, 2000
Ortega, Rosario. Jugar y aprender, Diada, Sevilla, 1999
Rodari, Gianni, Gramática de la fantasía, ED.Reforma de
la escuela. Barcelona, 1979
Rodari, Gianni. Cuentos para jugar, Alfaguara. Madrid,
1983
Seminario DD.HH. La alternativa del juego I, II, La Catarata,
Barcelona, 1995
Materials didàctics
Guitart i Aced, R. M., 101 juegos. Juegos no competitivos,
Ed. Graó editorial, Col. Punto y seguido núm. 4,
Barcelona, 1992
Centro Nacional de Formación y Comunicación educativa,
Ministerio de Educación y Ciencia para la integración
de las tecnologías de información y comunicación en el
ámbito escolar, http://www.pntic.mec.es/ninos/
CD “¡Tú decides!”, Intermón Oxfam, 2003
http://www.intermonoxfam.org/educar/monografi cos

FITXES DE TREBALL
1r curs

Nom: ................................................................................. Data: ...................................................................................
U1. EL DRET A L’ESCOLA. FITXA 1
1 Dibuixa dues coses que facis a l’escola i que siguin
importants per a tu:
2 Escriu les dues coses que siguin més importants
per a tu:
145

Nom: ................................................................................. Data: ...................................................................................
U1. EL DRET A L’ESCOLA. FITXA 2
1 Escriu les preguntes que faràs als teus avis:
146
• Tu anaves a l’escola quan eres petit?
•
•
•
•
•

Nom: ................................................................................. Data: ...................................................................................
U1. EL DRET A L’ESCOLA. FITXA 3
1 Contesta:
T’ha agradat entrevistar els avis?
Què has descobert de l’escola dels teus
avis? Què hi aprenien?
Explica dues coses relacionades
amb l’escola que t’hagin comentat
els teus avis:
Dibuixa’t fent de periodista:
147

Nom: ................................................................................. Data: ...................................................................................
U1. EL DRET A L’ESCOLA. FITXA 4
1 Fes i retalla una invitació perquè els teus avis vinguin a
148
veure l’exposició:
Estimats avis i àvies:
Els nens i nenes de l’escola
us conviden a
Dia:
Hora:
Adreça:
Us hi esperem!

Nom: ................................................................................. Data: ...................................................................................
U2. L’ESCOLA LA FEM ENTRE TOTS. PARTICIPA-HI! FITXA 1
1 Contesta:
Què he après amb el viatge a l’illa
del Tucan?
2 Si heu arribat fi ns a l’illa, pinta la medalla al millor mariner:
149

Nom: ................................................................................. Data: ...................................................................................
U2. L’ESCOLA LA FEM ENTRE TOTS. PARTICIPA-HI! FITXA 2
1 Observa i encercla les accions que tu també has fet:
2 Dibuixa una altra escena de col·laboració a classe que no
150
apareix als altres dibuixos:

Nom: ................................................................................. Data: ...................................................................................
U2. L’ESCOLA LA FEM ENTRE TOTS. PARTICIPA-HI! FITXA 3
1 Observa el dibuix, llegeix el text i contesta:
En Marcos ha decidit explicar el seu
problema als nens i nenes de la classe.
Han sortit moltes idees per ajudar-lo. Escull
les dues que creguis que el poden ajudar
Creus que entre tot el grup es poden
trobar més solucions?
Has explicat algun problema a algú
algun cop?
151

Nom: ................................................................................. Data: ...................................................................................
U2. L’ESCOLA LA FEM ENTRE TOTS. PARTICIPA-HI! FITXA 4
1 Dibuixa l’activitat participativa de l’escola que més t’agrada:
2 Ara explica-la:
152

Nom: ................................................................................. Data: ...................................................................................
U3. COM VIVIM. LA FAMÍLIA. FITXA 1
1 Dibuixa i escriu:
A la meva família som:
153

Nom: ................................................................................. Data: ...................................................................................
U3. COM VIVIM. LA FAMÍLIA. FITXA 2
1 Col·loca les fotografi es que has portat:
154
Qui formava part de
la meva família quan
jo era petit o petita?
Qui forma la meva
família, avui?

Nom: ................................................................................. Data: ...................................................................................
U3. COM VIVIM. LA FAMÍLIA. FITXA 3
1 Dibuixa com serà la teva família quan siguis gran:
155

Nom: ................................................................................. Data: ...................................................................................
U3. COM VIVIM. LA FAMÍLIA. FITXA 4
1 Dibuixa les tasques domèstiques i escriu qui les fa
156
a casa teva:
el pare

Nom: ................................................................................. Data: ...................................................................................
U3. COM VIVIM. LA FAMÍLIA. FITXA 5
1 Descriu una tasca domèstica:
Tasca:
Quan es fa?
La puc fer jo?
Com es fa?
1 Dibuix de la tasca.
157

Nom: ................................................................................. Data: ...................................................................................
U3. COM VIVIM. LA FAMÍLIA. FITXA 6
1 Mira el dibuix:
158

Nom: ................................................................................. Data: ...................................................................................
U4. ENS AGRADA TENIR AMICS I AMIGUES! FITXA 1
1 Escriu a sota del dibuix què creus que senten aquests
nens i nenes:
a
por, sorpresa, tristesa, alegria
159

Nom: ................................................................................. Data: ...................................................................................
U4. ENS AGRADA TENIR AMICS I AMIGUES! FITXA 2
1 Mira aquest dibuix:
2 Escriu per què creus que l’Anna està contenta:
160
L’Anna està contenta perquè…

Nom: ................................................................................. Data: ...................................................................................
U4. ENS AGRADA TENIR AMICS I AMIGUES! FITXA 3
1 Dibuixa el teu amic o la teva amiga:
2 Explica com és el teu amic o la teva amiga:
161

Nom: ................................................................................. Data: ...................................................................................
U4. ENS AGRADA TENIR AMICS I AMIGUES! FITXA 4
1 Dibuixa la cara o escriu el nom de quatre amics i amigues.
162
Al costat explica per què t’hi trobes bé, amb ells:

Nom: ................................................................................. Data: ...................................................................................
U4. ENS AGRADA TENIR AMICS I AMIGUES! FITXA 5
1 Canta:
—Hola Sergi, digue’m com estàs.
—Molt bé!
—I les teves amistats, com van?
—Molt bé!
— Farem el possible per ser bons amics.
Hola, Sergi, digue’m com estàs.
En Sergi diu:
—Hola Núria, digue’m com estàs.
163

Nom: ................................................................................. Data: ...................................................................................
U5. SOM COM SOM. FITXA 1
1 Dibuixa el teu retrat i explica com ets:
164
Sóc

Nom: ................................................................................. Data: ...................................................................................
U5. SOM COM SOM. FITXA 2
1 Llegeix:
L’ANEGUET QUE ASSAJAVA LA SEVA VEU
Hi havia una vegada un ànec grassonet que es deia Pepet. Volia
conèixer món, i per això es va escapar de casa seva. Caminant
d’un lloc a l’altre va trobar-se amb un gat.
—Mèèèèu!– va fer el gat.
—Oh! –exclamà l’ànec–. Això em sona molt bé. Em sembla que
jo també ho puc dir.
Però… creieu que l’ànec va dir mèèèu? De cap manera! Ho va
intentar, però l’únic que va aconseguir dir va ser: mec, mec! I això
no sonava bé. Era lleig.
Després, caminant tot balancejant-se, l’ànec se’n va anar i es va
trobar amb un gos.
—Bup, bup!
—Oh! Aquest soroll m’agrada. Em sembla que jo també el puc fer.
Però… creieu que l’ànec va dir bup? Impossible. Va voler fer com
el gos, però només va poder dir: bac, bac!
Oi que sona malament?
I, tot balancejant-se, com fan sempre els ànecs quan caminen,
se’n va anar.
Al cap d’una estona va veure un ocellet en un arbre. Va sentir que
cantava:
—Piiiu, piiiu, piiiu!
Era un canari.
—Oh! Quin cant més bonic! Jo també vull cantar.
165

Nom: ................................................................................. Data: ...................................................................................
166
Però creieu que va poder cantar?
Encara menys. Si això era més difícil…! Va voler imitar el canari,
però només va poder dir: tuac, tuac! I se’n va anar.
Al cap d’una estona va veure una vaca.
—Muuuuu! –va dir la vaca.
Oh! –va pensar l’ànec–, aquest mugit és lleig, però jo el puc fer.
Però… creieu que l’aneguet va dir muuuu?
Impossible, impossible! Ho va intentar, però només va aconseguir
dir: meec, meec! I això no s’assemblava gens al mugit. I l’ànec es
va entristir molt.
No podia fer mèèèu!, com el gat.
No podia dir bup, bup!, com el gos.
No podia fer piiiu, piiiu!, com l’ocell.
No podia dir muuuu!, com la vaca.
I se’n va anar, molt trist.
Al fi nal va veure la seva mare que havia sortit a buscar-lo.
—Cuac, cuac, cuac! –va cridar la mare ànega.
—Quin cant més bonic! –va dir l’ànec alegrement–. Això ho puc
dir jo. I és el so més bonic del món!
I fent voltes i voltes cantava:
—Cuac, cuac, cuac!
I ho feia molt bé.
Adaptació d’un conte publicat per la Consejería de Educación de la Junta de Andalucía.

Nom: ................................................................................. Data: ...................................................................................
U5. SOM COM SOM. FITXA 3
1 Dibuixa dins de cada marc una situació que et faci tenir
aquests sentiments:
Alegria
Tristesa
Sorpresa
167

Nom: ................................................................................. Data: ...................................................................................
U6. QUÈ NECESSITEM PER VIURE? FITXA 1
1 Dibuixa les tres coses que tens que consideris més
168
valuoses:
2 Dibuixa dues coses més que valorin els teus companys
i companyes:

Nom: ................................................................................. Data: ...................................................................................
U6. QUÈ NECESSITEM PER VIURE? FITXA 2
1 Escriu el nom d’algunes coses que heu salvat de la classe,
i situa-les a la columna corresponent:
Importants Necessàries Útils
169

Nom: ................................................................................. Data: ...................................................................................
U6. QUÈ NECESSITEM PER VIURE? FITXA 3
1 Llegeix:
170
Hola, amics i amigues!
Sóc la Noaga. Visc amb la meva família al camp,
en un poblet de Burkina Faso.
La meva mare treballa molt. Al matí ens prepara l’esmorzar a tots.
Després, el meu pare se’n va a treballar a la ciutat i jo me’n vaig
a l’escola. A l’escola m’ensenyen a llegir i els nombres.
Després d’arreglar la casa, la meva mare se’n va al camp.
El treball que fa és molt important perquè així aconseguim el
menjar de cada dia. L’aigua que fem servir l’hem de recollir del
riu, amb galledes, i portar-la fi ns a casa. Com que al nostre país
plou poc, de vegades hi ha poca aigua. Per això l’hem d’aprofi tar
molt i molt bé. El riu, a més, és el lloc on la mare renta la roba.
Al migdia, la mare prepara el menjar per a tothom.
Jo l’ajudo mentre parlem o cantem. M’agrada parlar i cantar,
i també m’agrada jugar amb els meus amics i amigues saltant
sobre els pneumàtics vells que hi ha prop del riu.
El meu pare arriba abans de sopar i aleshores juguem.
Després, ens reunim tota la família i parlem fi ns que és l’hora
d’anar a dormir. Ens fem un petó i ens desitgem bona nit.
Ara ja sabeu una mica com és la meva vida.
Quan sigui gran espero poder viatjar i venir a veure-us.
A reveure!
Noaga

Nom: ................................................................................. Data: ...................................................................................
U6. QUÈ NECESSITEM PER VIURE? FITXA 4
1 Contesta:
Què creus que valora, la Noaga?
Com creus que s’hi viu, a Burkina Faso?
1 Dibuixa el poble de la Noaga:
171

Nom: ................................................................................. Data: ...................................................................................
U7. CONSTRUÏM LES NOSTRES AMISTATS. FITXA 1
1 Completa:
172
Em dic
2 Demana als teus companys i companyes que escriguin tres
qualitats teves:
Els meus amics i amigues diuen que sóc

Nom: ................................................................................. Data: ...................................................................................
U7. CONSTRUÏM LES NOSTRES AMISTATS. FITXA 2
1 Observa la imatge:
173

Nom: ................................................................................. Data: ...................................................................................
U7. CONSTRUÏM LES NOSTRES AMISTATS. FITXA 3
1 Pensa quina utilitat podries donar-li a la llauna:
2 Dibuixa el que has pensat:
174

Nom: ................................................................................. Data: ...................................................................................
U7. CONSTRUÏM LES NOSTRES AMISTATS. FITXA 4
1 Observa què els passa a la Carme i en Joan:
2 Escriu algunes solucions:
175

Nom: ................................................................................. Data: ...................................................................................
U7. CONSTRUÏM LES NOSTRES AMISTATS. FITXA 5
1 Observa:
176

Nom: ................................................................................. Data: ...................................................................................
U8. L’AIGUA. FITXA 1
1 Observa els dibuixos i escriu a sota per què utilitzem l’aigua:
2 Pinta els dibuixos on l’aigua és indispensable:
177

Nom: ................................................................................. Data: ...................................................................................
U8. L’AIGUA. FITXA 2
1 Encercla el dibuix que representa a algú que estalvia aigua:
178

Nom: ................................................................................. Data: ...................................................................................
U9. SOSTENIBILITAT I CONSUM RESPONSABLE. FITXA 1
1 Pinta cada contenidor del seu color i escriu dues coses
que s’hi han de abocar:
179

Nom: ................................................................................. Data: ...................................................................................
U9. SOSTENIBILITAT I CONSUM RESPONSABLE. FITXA 2
1 Pinta cada objecte i contenidor del color que correspongui:
180

Nom: ................................................................................. Data: ...................................................................................
U9. SOSTENIBILITAT I CONSUM RESPONSABLE. FITXA 3
1 Dibuixa una joguina dels teus pares o dels teus avis:
Nom:
2 Escriu els materials que componen aquesta joguina:
1-
2-
3-
4-
5-
181

Nom: ................................................................................. Data: ...................................................................................
U9. SOSTENIBILITAT I CONSUM RESPONSABLE. FITXA 4
1 Dibuixa les accions correctes:
182

Nom: ................................................................................. Data: ...................................................................................
U10. CONTAMINACIÓ I CANVI CLIMÀTIC. FITXA 1
1 Pinta del color que creguis que és la contaminació:
2 Busca i enganxa una fotografi a on aparegui contaminació:
3 Completa:
La contaminació és
183

Nom: ................................................................................. Data: ...................................................................................
U10. CONTAMINACIÓ I CANVI CLIMÀTIC. FITXA 2
1 Observa els dibuixos i dibuixa l’opció més correcta en cada
184
situació:

Nom: ................................................................................. Data: ...................................................................................
U10. CONTAMINACIÓ I CANVI CLIMÀTIC. FITXA 3
1 Observa la fotografi a:
2 Dibuixa una costa sense contaminació ni animals en perill
d’extinció:
185

Nom: ................................................................................. Data: ...................................................................................
U10. CONTAMINACIÓ I CANVI CLIMÀTIC. FITXA 4
1 Dibuixa i completa les frases:
186
El transport que utilitzem habitualment
per venir a l’escola és
El transport que utilizen habitualment els
nostres pares per anar a treballar és

Nom: ................................................................................. Data: ...................................................................................
U10. CONTAMINACIÓ I CANVI CLIMÀTIC. FITXA 5
2 Pinta els mitjans de transport que no contaminen:
187

Nom: ................................................................................. Data: ...................................................................................
U11. EL LLEURE. FITXA 1
1 Dibuixa el que t’agrada fer en el teu temps lliure:
188

Nom: ................................................................................. Data: ...................................................................................
U11. EL LLEURE. FITXA 2
1 Dibuixa les teves joguines:
2 Encercla les joguines que no has fet servir des de fa més
d’una setmana:
189

Nom: ................................................................................. Data: ...................................................................................
U11. EL LLEURE. FITXA 3
1 Observa:
190

Nom: ................................................................................. Data: ...................................................................................
U11. EL LLEURE. FITXA 4
1 Llegeix:
EL BASTÓ MÀGIC DE L’AVI
Fa uns anys, en un país no tan llunyà, una nena de deu anys
estava asseguda a l’escaló de casa seva. Un vellet que venia
caminant a poc a poc amb un bastó blanc la va veure allà tan
avor rida que s’hi va acostar:
—Què et passa, noieta? –va dir-li el vellet.
—Que estic molt avorrida i no sé a què jugar.
El vell va seure al seu costat i va començar a explicar-li històries
de quan ell era nen. Li va explicar que ell jugava a bales o amb la
baldufa i que el que més li agradava era jugar amb el vell bastó
del seu avi.
Quan el vellet va marxar va oblidar-se el bastó blanc del seu avi i
la nena va començar a jugar-hi.
Primer va imaginar que cavalcava un gran cavall blanc que corria
pel camp saltant tanques i creuant rius, després que anava amb
una canoa índia i que estava a punt de caure per una cascada,
però al fi nal no li passava res. També va imaginar que volava
sobre l’escombra màgica d’una bruixa… i així va passar tot el dia.
Al matí següent, mentre la nena jugava amb el bastó va venir el
vell i quan va veure que la nena es divertia tant, s’hi va acostar. La
nena, en veure el vellet, va allargar-li el bastó i li va dir:
—Es va deixar el bastó ahir i li he estat cuidant.
L’home va donar-li les gràcies i va dir-li somrient:
—Queda-te’l, tu el faràs servir més que jo –i se’n va anar.
La nena no va entendre per què havia dit que li feia més falta a
ella que a ell, però va seguir jugant i mai va separa-se del bastó.
191

Nom: ................................................................................. Data: ...................................................................................
U11. EL LLEURE. FITXA 4
192
La nena va créixer, es va casar i va tenir fi lls, i un dia, quan ja era
velleta, mentre caminava pel carrer amb el bastó blanc, va veure
un nen avorrit i trist, es va acostar a ell i després d’explicar-li
històries de quan era nena, li va dir:
—Agafa aquest bastó i ja veuràs com et divertiràs molt.
Aleshores va recordar el que li havia dit el vell quan era petita i va
comprendre per què li havia fet més falta el seu bastó blanc.
Fragment adaptat per Julia García Gutiérrez (11 anys) d’un conte de Gianni Rodari (Ed. Juventud).

Nom: ................................................................................. Data: ...................................................................................
U11. EL LLEURE. FITXA 5
1 Taller de joguines:
Describir mediante un dibujo la construcción de los muñequitos
pinza.
2 Escriu els passos per fer els ninots-pinça:
1-
2-
3-
4- Ja hi podeu jugar!
193

Nom: ................................................................................. Data: ...................................................................................
U11. EL LLEURE. FITXA 6
1 Completa:
194
Avui hem jugat a
2 Omple la fi txa amb la descripció d’un joc:
Nom del joc
Edat apropiada
Nombre de jugadors
Lloc on es pot jugar
Materials necessaris per jugar
3 Dibuix del joc:

FITXES DE TREBALL
2n curs

Nom: ................................................................................. Data: ...................................................................................
U1. EL DRET A L’ESCOLA. FITXA 1
1 Escriu coses importants que facis a l’escola:
Entre tots i totes hem decidit que l’escola és important perquè…
2 Dibuixa una de les coses que has enumerat:
197

Nom: ................................................................................. Data: ...................................................................................
U1. EL DRET A L’ESCOLA. FITXA 2
1 Llegeix:
198
Sóc en Raül i visc en un país d’Amèrica anomenat Bolívia.
Els meus pares són pagesos. Vivim en una casa lluny del poble.
Vull anar a l’escola. Tinc molts amics. Aprenc a llegir i els
professors em deixen contes. Tenim una mestra que ens fa pensar
i investigar i m’encanta fer-ho amb els meus companys. A l’hora
del pati juguem sense parar.
El curs passat, quan tenia sis anys, els meus pares dubtaven si
apuntar-me o no a a l’escola. Per arribar-hi he de fer dues hores de
camí d’anada i dues més de tornada. Vam posar-nos d’acord amb
uns amics que viuen prop de casa i hi anem junts. Com que allà
on jo visc no hi arriben els autobusos i nosaltres no tenim cotxe, hi
anem caminant. Jo estic molt i molt content.
Els meus pares treballen al camp moltes hores. Quan arriba
el moment de la collita, demano a la meva mestra que em doni
deures i llibres per llegir. Sabeu per què? Durant el temps que dura
la collita, que és un mes, els meus pares em
necessiten per treballar al camp. S’esforcen molt
per poder pagar tot el que jo necessito per anar
a l’escola i durant aquest mes els ajudo jo, perquè
em necessiten.
M’ho passo bé mentre treballo al camp, però hi
ha moments en què penso: què deuen fer ara a
l’escola?
Adéu, amics i amigues!
2 Contesta:
Per què li agrada l’escola a en Raül?

Nom: ................................................................................. Data: ...................................................................................
U1. EL DRET A L’ESCOLA. FITXA 3
1 Llegeix:
Hola!
Sóc la Safi na. Visc amb la meva família en una gran ciutat d’un
país d’Àfrica que es diu Moçambic.
Vaig anar a l’escola fi ns que vaig tenir deu anys. Per poder fer-ho,
a Moçambic s’han de pagar bastants diners.
Els meus pares treballen moltes hores, però no guanyen prou
diners perquè jo pugui continuar estudiant. A més, ara he de
cuidar-me del meu germà petit mentre el meu pare i la meva mare
estan a la feina.
Us explicaré què faig fi ns a les sis de la tarda. Primer vaig a la font
a buscar aigua, arreglo la casa i cuino per a la família. Sóc molt
bona cuinera!!! El meu germà tota l’estona vol que jugui amb ell.
Ara ja entén que ha d’esperar que acabi amb la feina. Riu molt
amb mi.
Quan arriben els meus pares de treballar, hi
ha dies que me’n vaig a casa de l’Eugenio.
Anàvem a la mateixa escola. L’Eugenio em
deixa mirar els llibres. M’agrada fer-ho. Potser
algun dia podré tornar a l’escola, no ho sé…
Després, l’Eugenio i jo anem a jugar amb
altres nens i nenes del barri.
M’ha agradat explicar-vos-ho. Fins aviat!
2 Contesta:
Per què li agrada anar a l’escola a la Safi na?
199

Nom: ................................................................................. Data: ...................................................................................
U1. EL DRET A L’ESCOLA. FITXA 4
1 Contesta:
200
Com podriem aprofi tar més bé l’escola?

Nom: ................................................................................. Data: ...................................................................................
U2. L’ESCOLA LA FEM ENTRE TOTS. PARTICIPA-HI! FITXA 1
1 Feu el trencaclosques:
201

Nom: ................................................................................. Data: ...................................................................................
U2. L’ESCOLA LA FEM ENTRE TOTS. PARTICIPA-HI! FITXA 2
1 Encercla les accions que tu fas, i dibuixa’n alguna que no hi
202
sigui:
2 Contesta:
Com creus que podries millorar la teva col·laboració a casa o a
l’escola?

Nom: ................................................................................. Data: ...................................................................................
U2. L’ESCOLA LA FEM ENTRE TOTS. PARTICIPA-HI! FITXA 3
1 Escriu els teus ingredients per a la sopa de pedres:
203

Nom: ................................................................................. Data: ...................................................................................
U2. L’ESCOLA LA FEM ENTRE TOTS. PARTICIPA-HI! FITXA 4
1 Completa i suma:
204
Curs Alumnes Nom d’un alumne o alumna
P3
P4
P5
Primer
Segon
Tercer
Quart
Cinquè
Sisè
TOTAL
U2. L’ESCOLA LA FEM ENTRE TOTS. PARTICIPA-HI! FITXA 5
1 Omple la teva proposta de participació
Títol:
Resum:
Qui?
Quan?

Nom: ................................................................................. Data: ...................................................................................
U3. COM VIVIM. LA FAMÍLIA. FITXA 1
1 Retalla tots els personatges i enganxa’ls a la casa:
205

Nom: ................................................................................. Data: ...................................................................................
U3. COM VIVIM. LA FAMÍLIA. FITXA 1
1 Situa tots els personatges dins la casa:
1 Contesta:
206
Qui forma part d’aquesta família?

Nom: ................................................................................. Data: ...................................................................................
U3. COM VIVIM. LA FAMÍLIA. FITXA 2
1 Enganxa la fotografi a de la teva família dins de cada marc:
Enganxa aquí la fotografi a de la teva
família quan eres molt petit o petita
Enganxa aquí la fotografi a
de la teva família ara
207

Nom: ................................................................................. Data: ...................................................................................
U3. COM VIVIM. LA FAMÍLIA. FITXA 3
1 Compromís de treball a casa:
208
Em dic:
Em comprometo durant
(indiqueu el temps de compromís) a realitzar les tasques
domèstiques que escric a continuació:
Tasca:
Com es fa? Dibuixa-la:
de de
La meva fi rma Firma d’un familiar

Nom: ................................................................................. Data: ...................................................................................
U3. COM VIVIM. LA FAMÍLIA. FITXA 4
1 Completa:
Tasca:
Quan es fa?
La puc fer jo?
Com es fa?
209

Nom: ................................................................................. Data: ...................................................................................
U3. COM VIVIM. LA FAMÍLIA. FITXA 5
1 Llegeix:
210
HISTÒRIA D’UN NAP
Fa molt i molt temps, una àvia molt vella va plantar un nap al seu hort.
El nap va créixer i créixer fi ns que es va fer enorme. L’àvia va
decidir que era el moment d’arrencar-lo de terra.
Va estirar i estirar però el nap no sortia. Llavors va decidir
avisar l’avi perquè l’ajudés.
Tots dos van estirar i estirar de les fulles del nap, però no
aconseguien arrencar-lo.
Aleshores l’avi va cridar el nét.
El nét estirava l’avi, l’avi estirava l’àvia, l’àvia estirava el nap, però
no hi havia manera de fer-lo sortir de sota terra.
El nét va cridar a la seva germana perquè els ajudés.
La nena estirava el seu germà, el nen estirava el seu avi, l’avi
estirava la seva dona, però no ho aconseguien de cap de les
maneres.
Finalment van cridar el pare i la mare.
Van estirar els uns als altres fi ns que l’àvia va aconseguir treure el
nap enorme de l’hort. I què penseu que en van fer, d’aquest nap
tan preciós?
Doncs l’avi i l’àvia van fer una gran olla de caldo i van convidar
tota la família. I diuen que van reunir-se més de cent persones per
celebrar-ho!
Des d’aquell dia es recorda la història, que va passant de pares a
fi lls, per ensenyar-nos la importància de fer les coses junts.
A tu, què et sembla?
Fragment adaptat del conte Història d’un Nap (Editorial Vicens Vives)

Nom: ................................................................................. Data: ...................................................................................
U3. COM VIVIM. LA FAMÍLIA. FITXA 6
1 Llegeix i completa:
Cal que:
1. Diguem la veritat i no donem les culpes
2. Fem els deures sense
3. Expliquem els nostres problemes a
4. Parlem amb respecte i educadament quan
5. Complim un càstig quan
6. Ajudem a
7. Tractem amb afecte
211

Nom: ................................................................................. Data: ...................................................................................
U3. LA MEVA FAMÍLIA ÉS DIFERENT. FITXA 6
212
8. Tinguem cura de
9. Entenguem les raons de la mare o el pare quan m’explica que
10. Acceptem que el meu germà o germana
11. No deixem per més tard el que el pare o la mare em diu que
12. Perdonem a quan
13. Ens aguantem les ganes de
14. Li fem un regal a

Nom: ................................................................................. Data: ...................................................................................
U4. ENS AGRADA TENIR AMICS I AMIGUES! FITXA 1
1 Dibuixa:
En Joan té por. L’Anna està trista.
En Mohamed està content. En Kevin està enfadat.
L’Eugènia està sorpresa. En Marcelo té vergonya.
213

Nom: ................................................................................. Data: ...................................................................................
U4. ENS AGRADA TENIR AMICS I AMIGUES! FITXA 2
1 Escriu:
214
Estic contenta Estic contenta perquè
Estic trista Estic trista perquè

Nom: ................................................................................. Data: ...................................................................................
U4. ENS AGRADA TENIR AMICS I AMIGUES! FITXA 3
1 Dibuixa el retrat del teu amic o amiga:
2 Escriu les característiques del teu amic o amiga:
Nom:
215

Nom: ................................................................................. Data: ...................................................................................
U4. ENS AGRADA TENIR AMICS I AMIGUES! FITXA 4
1 Escriu el nom de quatre amics i amigues i, al costat, explica
216
per què t’hi sents bé:
Amics i amigues

Nom: ................................................................................. Data: ...................................................................................
U4. ENS AGRADA TENIR AMICS I AMIGUES! FITXA 5
1 Encercla la resposta a les preguntes següents:
Rius amb els teus amics i amigues? Sí No
Jugueu molt? Sí No
Us expliqueu contes o coses que us inventeu vosaltres
mateixos?
Sí No
Us ajudeu? Sí No
Has ajudat a algun nen o nena de la classe aquesta
setmana?
Sí No
De vegades t’enfades amb els teus amics i amigues? Sí No
Quan estàs content o contenta, ho expliques als teus
amics i amigues?
Quan estàs trist o trista, ho expliques als teus amics
i amigues?
Creus que a tots els nens i nenes que coneixes els
agrada tenir amics i amigues?
Creus que a tots els nens i nenes de la Terra els agrada
tenir amics i amigues?
Sí No
Sí No
Sí No
Sí No
217

Nom: ................................................................................. Data: ...................................................................................
U4. ENS AGRADA TENIR AMICS I AMIGUES! FITXA 6
1 Escriu el títol del conte i ordena les vinyetes:
218

Nom: ................................................................................. Data: ...................................................................................
U5. SOM COM SOM. FITXA 1
1 Omple la fi txa:
Descripció personal (com sóc, quines afi cions tinc, com
m’agradaria ser):
IDENTIFICACIÓ PERSONAL
Nom: ___________________
219

Nom: ................................................................................. Data: ...................................................................................
U5. SOM COM SOM. FITXA 2
1 Busca deu paraules en aquesta sopa de lletres que
220
expressin coses bones:
A U T O E S T I M A T N
O D G S L A F E C T E S
O N E S T I E T N I E N
A R N P E C T R C O S S
R I E A J U D E E R E I
E T R S U N R B A S D N
S R O R A O P A U A S C
P A S F B E R L E N C E
E P I A Y C U L A L I R
C M T D E S D E C A D I
T O A L E G R I A M P T
E C T C O I N C I D E A
A M A B I L I T A T E T
Alegria, autoestima, ajuda, afecte, respecte, generositat, pau,
sinceritat, amabilitat, treball.

Nom: ................................................................................. Data: ...................................................................................
U5. SOM COM SOM. FITXA 3
1 EL NEN QUE TENIA DOS ULLS
Hi havia una vegada un planeta molt semblant a la Terra. Els seus
habitants es diferenciaven dels terrestres perquè només tenien
un ull. És clar que era un ull meravellós que els permetia veure
en la foscor, a moltíssims quilòmetres de distància, a través de
les parets… Amb aquell ull podien veure els astres com si els
miressin amb un telescopi, i els microbis, com si ho fessin amb
un microscopi. En aquell planeta, les mares tenien els nens de
la mateixa manera que els tenen les mares de la Terra. Un dia va
néixer un nen amb un defecte físic molt estrany: tenia dos ulls.
Els seus pares es van posar molt tristos. Però no van tardar gaire
a consolar-se: al cap i a la fi , era un nen molt alegre i, a més,
els semblava molt maco. Cada dia n’estaven més contents. El
cuidaven moltíssim. Van portar-lo a molts metges però el seu cas
era incurable. Els metges no sabien què fer. El nen va anar creixent
i els seus problemes cada dia eren més grans: necessitava llum
a la nit per no entrebancar-se en la foscor, i, a poc a poc, va anar
endarrerint-se en els estudis. Els seus professors li dedicaven una
atenció cada vegada més especial. Necessitava un ajut constant.
Aquell nen pensava que no serviria de res quan fos gran, fi ns que
un dia va descobrir que veia alguna cosa que els altres no podien
veure. De seguida va anar a explicar als seus pares com veia, ell,
el món. El veia en color i no en blanc i negre, com el veien tots
els altres. Els seus pares es meravellaren. A l’escola, les seves
històries encantaven als seus companys. Tots volien sentir el que
deia sobre els colors de les coses. Era emocionant escoltar el noi
dels dos ulls. Al cap d’un temps, ja era tan famós que a ningú no
li importava el seu defecte físic. Fins i tot va deixar d’importar-li
a ell mateix, perquè, tot i sabent que hi havia moltes coses que
no podia fer, no era, ni de bon tros, una persona inútil. Va arribar
a ser un dels habitants més admirats del seu planeta i, quan
nasqué el seu primer fi ll, tothom va reconèixer que era molt maco
i com la resta de nens: només tenia un ull.
Adaptació d’un conte publicat per la Consejería de Educación de la Junta de Andalucía.
221

Nom: ................................................................................. Data: ...................................................................................
U5. SOM COM SOM. FITXA 3
2 Contesta les qüestions següents:
222
1. En què es diferenciava el protagonista del conte de la resta de
nens? I en què era igual?
2. Tenia problemes per ser com era?
3. Tenia alguna cosa especial que els altres nens no tenien?
4. Els agradava, als altres, aquesta cosa especial?
5. Podrien haver vist colors, els altres, si ell no els els hagués
explicat?
6. Era bo o dolent que tingués dos ulls?
7. Cadascú de nosaltres té alguna cosa especial?
8. Ens agrada? Agrada als altres?
9. I als nostres pares i germans, què els agrada de nosaltres que
sigui especial i diferent dels altres?

Nom: ................................................................................. Data: ...................................................................................
U5. SOM COM SOM. FITXA 4
1 Busca algú…
1. Que s’hagi sentit orgullós, content, del seu comportament últi-
mament. Explica per què.
2. Que sigui afectuós. Amb qui ho és?
3. Que sàpiga jugar bé a alguna cosa. Quin joc és?
4. Que faci alguna cosa per ajudar a casa. Què fa?
5. Que hagi rebut un premi o a qui hagin felicitat alguna vegada.
Què va fer?
6. A qui agradi explicar acudits. Demana-li que te n’expliqui un.
7. Que hagi ajudat un company. Què va fer?
8. Que sàpiga fer molt bé alguna cosa. Què sap fer?
9. Que tingui alguna responsabilitat. Quina?
10. Que se senti capaç de
11. Que reconegui ser una persona
12. Que vulgui ser o tenir per
223

Nom: ................................................................................. Data: ...................................................................................
U5. SOM COM SOM. FITXA 5
1 Pensa i contesta:
224
Què acostumes a fer bé? Quines qualitats tens? Què t’agrada
de tu mateix?
Com t’agradaria ser? Com podries millorar la teva manera
de ser i de comportar-te?
T’agrada que et diguin coses boniques, que et diguin el que fas
bé, que reconeguin el que fas?
En quins moments et sents bé i feliç?
Què fas quan les coses no et surten bé?
Què fan els altres perquè et sentis bé i a gust?
Com et comportes, tu, amb els altres? Ets afectuós, amable?
Saps reconèixer les coses bones dels altres?

Nom: ................................................................................. Data: ...................................................................................
U6. QUÈ NECESSITEM PER VIURE? FITXA 1
1 Escriu en aquesta taula una llista de coses importants per a
tu i una llista de coses importants per als teus companys i
companyes:
Coses importants per a mi
Coses importants per als meus
companys i companyes
225

Nom: ................................................................................. Data: ...................................................................................
U6. QUÈ NECESSITEM PER VIURE? FITXA 2
1 Dibuixa a cada requadre dues coses que corresponguin
226
a l’enunciat.
Són de tota la classe Són meves
Són de l’escola Les hem fet entre tots

Nom: ................................................................................. Data: ...................................................................................
U6. QUÈ NECESSITEM PER VIURE? FITXA 3
1 Classifi ca les coses en aquestes tres categories:
Importants Necessàries Útils
227

Nom: ................................................................................. Data: ...................................................................................
U6. QUÈ NECESSITEM PER VIURE? FITXA 4
1 Llegeix i contesta:
228
Hola, amics i amigues!
Sóc la Noaga. Visc amb la meva família al camp, en un poblet
de Burkina Faso, a Àfrica.
La meva mare treballa molt. Al matí ens prepara l’esmorzar a tots.
Després, el meu pare se’n va a treballar a la ciutat i jo me’n vaig
a l’escola. A l’escola m’ensenyen a llegir i els nombres.
Després d’arreglar la casa, la meva mare se’n va al camp. El treball
que fa és molt important perquè així aconseguim el menjar de cada
dia. L’aigua que fem servir l’hem de recollir del riu, amb galledes,
i portar-la fi ns a casa. Com que al nostre país plou poc, de vegades
hi ha poca aigua. Per això l’hem d’aprofi tar molt i molt bé. El riu,
a més, és el lloc on la mare renta la roba.
Al migdia, la mare prepara el menjar per a tothom. Jo l’ajudo mentre
parlem o cantem. M’agrada parlar i cantar, i també m’agrada jugar
amb els meus amics i amigues saltant sobre els pneumàtics vells
que hi ha prop del riu.
El pare arriba abans de sopar, i aleshores juguem. Després, a la nit,
ens reunim tota la família i parlem fi ns que és l’hora d’anar a dormir.
Ens fem un petó i ens desitgem bona nit.
Ara ja sabeu una mica com és la meva vida. Espero que quan sigui
gran podré viatjar i venir al vostre país perquè ens coneguem.
A reveure!
Noaga
Quines coses són importants per a la Noaga?
Quines coses són necessàries?
I quines coses són útils?

Nom: ................................................................................. Data: ...................................................................................
U7. CONSTRUÏM LES NOSTRES AMISTATS. FITXA 1
1 Contesta:
Em dic
Els meus amics i amigues diuen que sóc
229

Nom: ................................................................................. Data: ...................................................................................
U7. CONSTRUÏM LES NOSTRES AMISTATS. FITXA 2
1 Completa amb els objectes que recordis:
230
1.
2.
3.
4.
5.
6.
7.
8.
9.
10.

Nom: ................................................................................. Data: ...................................................................................
U7. CONSTRUÏM LES NOSTRES AMISTATS. FITXA 3
1 Observa els dibuixos i pensa què pot haver passat.
231

Nom: ................................................................................. Data: ...................................................................................
U7. CONSTRUÏM LES NOSTRES AMISTATS. FITXA 4
1 Mira la situació que es planteja en aquest còmic:
2 Pensa i escriu com solucionaries el confl icte:
232
Ei, que puc jugar
amb vosaltres?
Si juguem a atrapar
algú ha de parar
Jo no vull parar

Nom: ................................................................................. Data: ...................................................................................
U7. CONSTRUÏM LES NOSTRES AMISTATS. FITXA 5
1 Pensa i contesta:
Ara que ja saps la situació real d’aquest nen, com solucionaries el
problema?
Has arribat a alguna conclusió?
233

Nom: ................................................................................. Data: ...................................................................................
U7. CONSTRUÏM LES NOSTRES AMISTATS. FITXA 6
1 Pensa què passaria si…
234
…no reguessis les plantes?
…juguessis a córrer amb els cordons de les sabates descordats?
…estiguessis uns dies sense rentar-te?
…creuessis el carrer amb el semàfor en vermell?
…juguéssis molt bé al pati amb els companys i companyes?
…t’haguessis deixat l’esmorzar a casa?
…molestessis a un company o compnya?
…ordenessis cada dia les joguines abans d’anar a sopar?
2 Dibuixa una d’aquestes situacions que hagueu treballat
amb els companys i companyes de la classe:

Nom: ................................................................................. Data: ...................................................................................
U8. L’AIGUA. FITXA 1
1 Dibuixa una activitat relacionada amb l’aigua:
2 Descriu l’activitat que has dibuixat:
235

Nom: ................................................................................. Data: ...................................................................................
U8. L’AIGUA. FITXA 2
1 Llegeix:
236
Hola, em dic Sindu i visc a Etiòpia. A casa meva no tenim
aixetes i hem d’anar a buscar l’aigua en una font que hi ha
a quinze minuts. L’aigua que portem a casa ens serveix per
beure i rentar-nos, però a vegades no en tenim prou o està
molt bruta.
2 Contesta les pregutes:
D’on treu l’aigua, en Sindu?
Entre tots penseu en què utilitzem l’aigua igual que en Sindu.
Quin ús fem de l’aigua que en Sindu no pot fer?
L’aigua és un bé necessari per la salut i cal tenir-ne cura i no
malgastar-la. Tu ho fas?
Tanco l’aixeta quan m’ensabono
Em dutxo en lloc de banyar-me
No embruto el riu
Què creus que li pot passar a en Sindu i la seva família si beuen
aigua bruta?
Sí No

Nom: ................................................................................. Data: ...................................................................................
U9. SOSTENIBILITAT I CONSUM RESPONSABLE. FITXA 1
1 Relacioneu tipus de brossa amb el contenidor corresponent i
pinteu-los:
237

Nom: ................................................................................. Data: ...................................................................................
U9. SOSTENIBILITAT I CONSUM RESPONSABLE. FITXA 2
1 Digueu quina brossa és reciclable i quina no i dibuixeu
238
el contenidor que correspon a cada objecte:

Nom: ................................................................................. Data: ...................................................................................
U9. SOSTENIBILITAT I CONSUM RESPONSABLE. FITXA 3
1 Escull una joguina i descriu-la:
Joguina:..........................................................................................................................................
Materials usats:
1.
2.
3.
4.
5.
6.
2 Dibuixa-la:
239

Nom: ................................................................................. Data: ...................................................................................
U9. SOSTENIBILITAT I CONSUM RESPONSABLE. FITXA 4
1 Dibuixa les actituds adequades segons les escenes
240
que heu representat:

Nom: ................................................................................. Data: ...................................................................................
U9. SOSTENIBILITAT I CONSUM RESPONSABLE. FITXA 5
1 Llegeix:
EL BOSC DE L’ESQUIROL
Aquesta és la història d’un esquirol que vivia en un bosc de pins.
La pineda on vivia era sobre un turonet i des de l’arbre més alt
es veia el mar. L’esquirol era un gran grimpador i, quan saltava,
planejava esquivant les branques i els arbres. Quan feia els grans
salts prop del gran pi era quan s’ho passava millor, ja que veia tot
el seu bosc, casa seva, el seu món. Era un esquirol golafre i, tot i
que li agradava molt la fruita seca, el que menjava amb més entusiasme
eren les maduixetes que creixien la primavera prop del
prat, on s’acabava el bosc.
La vida d’aquest esquirol, com la de molts altres que compartien
el bosc amb ell, era tranquil·la, sense ensurts. Però un dia
d’hivern, mentre dormia tranquil·lament al seu cau, va semblar-li
que el seu arbre tremolava. Mig adormit, va pensar que somiava
i va continuar estirat, tapat amb la seva cua. Però els tremolors
van continuar i es va espantar. Va saltar per trobar un arbre segur,
que no tremolés, però no el va trobar.
Van passar els dies i els tremolors van passar. Un preciós dia de
febrer va decidir saltar fi ns al gran pi, ja que feia dies que no feia
exercici. Quan va arribar a dalt de l’arbre, va veure que a prop del
bosc havien construït alguna caseta. Aleshores va entendre els
tremolors: prop de les cases hi havia dues màquines grogues
gegantines amb una mena de cullera amb dents enorme. «Què
deu ser?» va pensar.
La resta de l’hivern va passar tranquil·lament, però amb uns
quants tremolors més, que van convertir l’esquirol en un animal
més aviat quiet i poruc. Ja no pujava mai al gran pi i gairebé no
saltava planejant per sobre les branques.
Amb l’arribada de la primavera i del sol, l’esquirol va animar-se
i va decidir anar a buscar maduixes. Quan va veure que havien
241

Nom: ................................................................................. Data: ...................................................................................
U9. SOSTENIBILITAT I CONSUM RESPONSABLE. FITXA 5
242
desaparegut va tenir una gran decepció. Tot el que abans era un
prat enorme ara estava ple de casetes blanques, totes idèntiques
i molt ben ordenades. Quan va veure això, el nostre amic es va
entristir i, ràpidament, va endinsar-se de nou al bosc.
Van anar passant els dies i el bosc, de cop, va començar a rebre
visites. Nens i nenes acompanyats dels seus pares, avis i amics,
es passaven el dia jugant, passejant, organitzant tiberis i, quan el
sol s’amagava, desapareixien deixant sempre algun rastre.
Els esquirols ja no baixaven dels arbres i passaven moltes estones
amagats sense poder jugar. Amb l’arribada de la tardor i el
fred, la gent va deixar d’anar al bosc. I aleshores tot es va acabar
per a l’esquirol… Aquelles màquines grogues de la cullera enorme,
uns quants camions i molts homes amb aparells i eines
estranys, van entrar al bosc. Van començar a talar els pins petits i
van continuar amb els més grans. Anaven talant i els pobres esquirols,
els arbres i els altres animals, rodejats de màquines, van
trobar-se que el bosc, que casa seva, era cada vegada més petit.
El bosc era tan petit que ja no hi havia menjar per a tots, no hi
quedaven arbres per construir nius ni per saltar.
Finalment les màquines van parar i van decidir no tallar el gran pi,
l’únic arbre que quedava. El bosc ja no era un bosc, no hi havia
llocs on viure. Va tornar l’hivern i feia fred. L’esquirol estava sol.
No tenia menjar emmagatzemat, no tenia fulles, ni branquetes, ni
plomes per construir el seu niu. Una nit trista i freda, l’esquirol es
va adormir i va somiar amb el seu bosc, les maduixes, els
pi nyons, els amics, els salts i les vistes al mar. D’aquest somni no
en va despertar mai.
Conte d’Anna Regàs

Nom: ................................................................................. Data: ...................................................................................
U9. SOSTENIBILITAT I CONSUM RESPONSABLE. FITXA 6
1 Dibuixa el bosc abans i després de la tala dels arbres:
Abans
Després
243

Nom: ................................................................................. Data: ...................................................................................
U10. CONTAMINACIÓ I CANVI CLIMÀTIC. FITXA 1
1 Observa els dibuixos i pinta’ls:
2 Escriu el comportament correcte referent a la vinyeta que
244
Hem anat a collir bolets al bosc.
N’hem trobat molts, fi ns i tot un
parell de llaunes de refresc.
Pel meu aniversari he rebut
molts regals. Tinc molt de paper
d’embolicar regals per llençar.
hagis escollit:
És un dia d’estiu molt bonic,
juguem a la sorra prop del mar.
De cop, el vent s’endú cap al
mar la bossa de plàstic del supermercat
que feia servir per
guardar les joguines.
M’estic rentant les dents
i l’aixeta és oberta.

Nom: ................................................................................. Data: ...................................................................................
U10. CONTAMINACIÓ I CANVI CLIMÀTIC. FITXA 2
1 Observa la fotografi a:
2 Dibuixa com creus que era aquest ocell abans:
245

Nom: ................................................................................. Data: ...................................................................................
U10. CONTAMINACIÓ I CANVI CLIMÀTIC. FITXA 3
1 Escriu:
246
Capità Petroli,

Nom: ................................................................................. Data: ...................................................................................
U10. CONTAMINACIÓ I CANVI CLIMÀTIC. FITXA 4
1 Escriu les dades que heu recollit en l’enquesta:
2 Completa el gràfi c amb les dades:
Nombre de
pares i mares
més de 25—
20—
15—
10 —
5—
0—
Mitjà de
transport
que utilitzen
247

Nom: ................................................................................. Data: ...................................................................................
U10. CONTAMINACIÓ I CANVI CLIMÀTIC. FITXA 5
1 Observa les fotografi es:
248
A la mà, una fotografi a de la glacera de l’Aneto l’any 1982. Al
fons, la mateixa glacera al cap de 23 anys (2005).

Nom: ................................................................................. Data: ...................................................................................
U10. CONTAMINACIÓ I CANVI CLIMÀTIC. FITXA 6
1 Redacta una notícia:
Titular:
Notícia:
Peu de foto:
249

Nom: ................................................................................. Data: ...................................................................................
U11. EL LLEURE. FITXA 1
1 Dibuixa:
250
En el meu temps lliure a mi m’agrada…
1 Escriu:
A
També els agrada

Nom: ................................................................................. Data: ...................................................................................
U11. EL LLEURE. FITXA 2
1 Contesta:
Quantes televisions hi ha a casa teva?
On són?
T’agrada mirar la televisió?
Per què t’agrada veure la televisió?
Quanta estona t’hi estàs cada dia mirant la televisió?
Quins són els teus programes preferits de televisió?
Per què?
La mires sol o amb algú més de la teva família? Amb qui?
251

Nom: ................................................................................. Data: ...................................................................................
U11. EL LLEURE. FITXA 3
1 Escriu:
252
Les meves joguines són aquestes:
2 Ara dibuixa les joguines que no has fet servir durant l’última
setmana.

Nom: ................................................................................. Data: ...................................................................................
U11. EL LLEURE. FITXA 4
1 Llegeix:
EL BASTÓ MÀGIC DE L’AVI
—Què et passa noieta?– va dir l’avi–.
—Que estic avorrida i no sé a què jugar.
El vellet va seure al seu costat i li va començar a explicar
històries de quan ell era nen, li va explicar que jugava a bales o
amb la baldufa i que el que més li agradava era jugar amb el bastó
del seu avi.
Quan el vell va haver marxat es va deixar el bastó blanc del seu
avi i la nena va començar a jugar amb el bastó. Es va imaginar
que cavalcava un gran cavall blanc que corria pel camp saltant
tanques i creuant rius, després que anava en una canoa índia i
que estava punt de caure per una cascada, però al fi nal no li passava
res. També va imaginar que volava amb l’escombra màgica
d’una bruixa… i així va passar tot el dia.
Fragment adaptat per Julia García Gutiérrez (11 anys) d’un conte de Gianni Rodari (Ed. Juventud)
253

Nom: ................................................................................. Data: ...................................................................................
U11. EL LLEURE. FITXA 5
1 Llegeix i segueix les instruccions per construir un ikiliklik:
254
Materials:
Necessitareu una capsa de formatgets en porcions, un pal d’uns
30 cm de llarg i 1 cm d’ample (per exemple, un tros llarg d’un
penjador de fusta, els pals de les sabates noves, bastonets de
menjar oriental), dues boletes –perletes de fusta o plàstic amb un
forat que les travessi, per enfi lar– cordó fi de cotó o llana, cinta
aïllant o adhesiva, tisores i goma d’enganxar.
Com es construeix:
Talleu dos trossos de cordó d’uns 20 cm i nueu una boleta a la
punta de cada tros; després feu un foradet al centre de cada cara
de la capsa de formatgets, nueu l’altre extrem de les cordes per
dins de cada cara i fi xeu-los amb la cinta adhesiva. Feu un forat a
la part inferior d’una de les dues meitats de la capsa (la part corvada),
introduiu-hi el pal de fusta fi ns que toqui l’altre extrem de
la capsa, i fi xeu-lo amb cinta a la part de dins. Tanqueu la capsa i
ajunteu les dues meitats amb cinta adhesiva.
Decoreu-lo com vulgueu, i ja podeu fer servir el vostre instrument!

Nom: ................................................................................. Data: ...................................................................................
U11. EL LLEURE. FITXA 6
1 Descriu algun joc que t’hagin explicat els teus pares o avis:
Títol del joc
Descripció:
2 Dibuixa el joc
255