Lo Rat 5 - Lo Rat Penat

lo Rat Penat
.....................................................................................
LR.......1

lo Rat Penat
.....................................................................................
D esgraciadament una vegada mes
hem de denunciar l'acossament i
fustigacio de grups intolerants
que creuen que en les seues
intimidacions conseguiran els seus
objectius. Son d'eixos estupits socials que
creuen que les idees substancials, cultes i
reflexionades es canvien a colp
d'amenaça. Ens trobem sense dubte,
davant dels primers escalons d'una
historia coneguda, la d'un tipo de
nacionalisme fanatic, fascistoide i radical.
Sofrim l'amenaça continua d'estos
illetrats, que en les seues mentires i la
seua actitut ressentida pretenen doblegar
la nostra voluntat valencianista. Es per
aixo, que no conseguim entendre, cóm
poden ser amparades estes actituts per
persones o grups als que es supon
democrates.
Afortunadament en la Comunitat
Valenciana, el rebuig ad estes actituts
radicals es clar encara que
lamentablement presente les seues
fissures i ens faça en particular a nosatres,
victimes de la seua violencia.
No entenem, cóm algunes entitats
culturals o el partit Unio Valenciana, que
presumix de valencianiste, amparen en el
seu si a personages que utilisen la
violencia i l'insult com a arma politica.
Des de fa anys sofrim continus atacs. En
particular, estos es produixen, des de que
el nostre Honorable President N’Enric
Esteve abandonà Unio Valenciana,
Editorial
El radicalisme
"valencianiste"
avergonyit i desilusionat per l'actitut
lamentable de la seua directiva.
Des de llavors, en estos ultims anys han
sigut multiples les amenaces i agressions
de tota classe a les persones i a les coses
vinculades Lo Rat Penat. El nostre unic
pecat es, entendre d'una forma diferent
un valencianisme cultural independent,
tolerant i cult. Molts d'ells han sigut
protagonisats, presuntament, per alguns
membres actius d'Unio Valenciana, i no
hi ha mes que remetre's a la informacio
recent dels mijos de comunicacio. El
president d'este partit, no hauria de
convertir-se en compliç d'estos atacs i
hauria de pronunciar-se publicament en
contra, cosa que encara no ha fet.
D'una atra forma li sera molt dificil
explicar quín es el seu presumit
valencianisme si encobrix en el seu partit
a personages que han protagonisat els
pijors atacs a la Societat Cultural Lo Rat
Penat, entitat senyera del valencianisme
cultural.
El nostre President i la seua Junta de
Govern, per actuar com honradament
creuen que es millor per als interessos i
l'objecte de la nostra entitat, no poden
estar sofrint continuament insults i
amenaces. Atacs vandalics a la nostra seu,
coaccions personals i improperis al
nostre President i a la Junta de Govern,
en definitiva, pressions de tota classe al
mes pur estil feixiste, que han d'acabar,
pel be de l’image social i la credibilitat del
valencianisme cultural.
¿Com pot desenrollar-se lliurement
l'esperit creador i artistic, i les idees?
¿com pot desenrollar-se i donar fruits un
Josep Vicent Navarro i Raga
moviment cultural que viu en continua
amenaça? Nomes ments incults i
irresponsables poden ser les responsables
d'este lamentable clima social.
Una de les ultimes mostres d'este
desproposit la va protagonisar una
representacio de personages aberrants,
que esperant la reunio de la Junta de
Govern, en la porta de la seu de Lo Rat
Penat, intentaven pressionar sobre les
decisions d'esta. Una cosa pareguda va
ocorrer tambe quan, la Real Academia de
Cultura Valenciana, intentava debatre la
conveniencia o no de mantindre la
norma de l’accentuacio.
Finalment, tampoc entenem cóm algun
mig de comunicacio dona cobertura a les
accions d'estos descerebrats. Persones
que han sigut testimonis en multitut
d'ocasions d'estos atacs, no entenem cóm
es fan reso, sense denunciar la seua
antidemocratica i visceral actitut,
donant-los ales i alimentant les seues
malevoles intencions. Esperem que algun
dia no hagen de lamentar haver
contribuit al cultiu de l'abus d'estos
germens de la societat valenciana, i que
l’intimidacio que ara descarreguen sobre
nosatres no s'estenga als atres.
En Unio Valenciana, haurien de
desmarcar-se clarament d'esta espiral de
radicalisme d'un sector marginal del
valencianisme. La seua actitut, i la
d'alguns membres del seu grup
extraparlamentari, nomes reflectix
revengisme, frustracio i escassa capacitat
politica. Unio Valenciana no ens pot fer
eternament responsable de la seua
incapacitat i falta de recolzament social.
Lamentable.
LR.......1

LR.......2

LR.......3

Pel fil trauren lo capdell
.....................................................................................
LR.......4
Sopar de
Sant Donis8 d’octubre de 2002
Discurs de l’Honorable
Sr. President de Lo Rat Penat
Enguany, quan es complixen 20
anys des de l’aprovacio de l’Estatut
d’Atonomia dels valencians,
podem mirar arrere i afirmar sense
por que la nostra calitat de vida ha
millorat molt en estes dos
decades. Els jovens cada volta mes
van prenint consciencia de poble i
es senten mes orgullosos del seu
passat, volen, estimen i utilisen
una llengua ben diferent a la del
sistema educatiu
Ha plogut molt des d’aquells dies
en que lluitavem per les senyes del
nostre poble: senyera, llengua i
himne. Es hora de fer balanç i, des
de la distancia en el temps, vore si
s’han conseguit els objectius que
es marcaren.
Enric Esteve i Mollà
Hui, afortunadament, junt ad este marc i referent
importantissim com es el Monasteri d’El Puig, ens trobem un
any mes celebrant el Dia de la nostra Patria. I esta es la manera
de fer-ho, entre amics, fent fluir les nostres relacions mes
afectives i personals per a treballar tots junts per esta terra.
S’han conseguit moltes coses, pero
encara ne queden moltes per les
que lluitar.
Per aixo rotundament cal exigir
respecte i proteccio a la nostra
llengua valenciana, reconeguda
oficialment en el nostre Estatut
d’Autonomia i demanar als poders
publics que tinguen la valentia

Pel fil trauren lo capdell
.....................................................................................
Per aixo
rotundament cal
exigir respecte i
proteccio a la nostra
llengua valenciana,
reconeguda
oficialment en
el nostre Estatut
d’Autonomia
i demanar als
poders publics que
tinguen la valentia
necessaria per a
redreçar la situacio
i reconeixer que es el
poble el qui en
la seua evolucio
historica dona forma
i elegix la seua
manera d’expressio
oral i escrita, perque,
lamentablement, els
valencians continuem
patint dia a dia
les actuacions d’una
minoria
–per desgracia
influyent- que qüestiona
la personalitat
propia i diferenciada
del nostre idioma
valencià.
necessaria per a redreçar la
situacio i reconeixer que es el
poble el qui en la seua evolucio
historica dona forma i elegix la
seua manera d’expressio oral i
escrita, perque, lamentablement,
els valencians continuem patint
dia a dia les actuacions d’una
minoria –per desgracia influyentque
qüestiona la personalitat
propia i diferenciada del nostre
idioma valencià.
El moviment valencianiste ha
d’estar unit, fent coses en trellat,
en accions positives que sumen i
no resten, perque tots – des de
qualsevol ideologia politica o
qualsevol creença- podem donar
coses a un valencianisme fort en
les seues conviccions pero tolerant
i respectuos en les atres formes de
pensar o sentir.
Hem de tindre present que hui en dia
els radicalismes queden apartats per
la societat i tenen tendencia a ser
exclosos. La tolerancia, la moderacio,
la serietat, el treball ben fet i les
accions coordinades han de ser la
senyera del valencianisme. Totes
estes qualitats no signifiquen, per
contra, que s’haja de renunciar a res.
I eixa es la llinea que des de la
Junta de Govern de Lo Rat Penat
nos hem marcat: -sense renunciar
a res- treballar en positiu, no
entrar en descalificacions, sumar i
no restar.
I els fets estan ahí: la llabor de totes
i cada una de les Seccions de Lo Rat
Penat, i en el tema que nos ocupa la
gran llabor d’ensenyança, promocio
i difusio de la llengua valenciana
que es realisa dels dels Cursos de
Llengua i Cultura Valencianes, on
poden acodir els que realment
desigen dependre la nostra llengua
en la normativa de la Real
Academia de Cultura Valenciana.
Permeteu-me que vos diga que
esta Junta de Govern i este
President -que estem aci pel
recolzament dels socis de Lo Rat
Penat- treballem activament en
eixe cami d’esperança d’un futur
millor per a la nostra Patria.
I eixe es el nostre quefer diari, el
anar conseguint coses que fa poc
nos pareixien inalcançables:
–S’han firmat convenis de
colaboracio cultural en la
Conselleria de Cultura i Educacio,
en la Diputacio de Valencia i en
l’Ajuntament de Valencia.
–Si Deu vol, pronte podrem
inaugurar la nova seu de Lo Rat
Penat, i per primera vegada en
l’historia d’esta societat, podrem
tindre una infraestructura digna
que nos permeta des de la nostra
independencia poder treballar
per i per a Valencia en els mijos
necessaris.
–Estem editant una Revista d’una
gran calitat de contingut i de
forma per la que hem rebut
numeroses felicitacions i que
estem fent arribar a molts circuls
de la societat valenciana.
–Hem apostat per les noves
tecnologies i hui vos anem a
presentar la nova web de Lo Rat
Penat en Internet, una clara aposta
de cóm es pot fer valencianisme i
exportar-lo, sense cap frontera, a
tot lo mon.
Este es el mensage que vos vullc
transmetre en esta nit, vespra de
Sant Donis: un mensage d’unio i
d’esperança.
Que la Mare de Deu d’El Puig,
Patrona del Regne de Valencia,
intercedixca per nosatres els
valencians i nos ajude a seguir el
millor cami.
Unicament aixina podrem
acariciar un poc mes el somi de
Patria i Llibertat que perseguien
els nostres antepassats.
LR.......5

lo Rat Penat
.....................................................................................
NO ME TANQUEU EL CAMI
Tinc els braços oberts com una creu;
com l'esperança
possible d'abraçar a tot el mon
o encara com un signe
que creix des de la terra cap amunt.
Tinc els braços oberts de primaveres
que quallen en silenci les paraules
del lliri i de la rosa.
Pero, me falta temps per a la crida.
la meua creu es curta
de sets i de dolors entre les pedres;
es un desig que naix en cada branca
distinta de memories
o un despertar sembrat d'epifanies
portant delers de calmes i ventures ...
Tinc els braços oberts com una creu
¡i no puc perdre el temps de l'esperança!
Ara, a pesar dels homens
que ya no saben naixer sense guerra;
a pesar de tants que volen viure
guardant els seus tesors dins d'una gerra;
a pesar dels odis que ens embruten
les mans de sanc germana;
a pesar dels fills de la discordia
i del desert resec de raça humana,
un raig de llum clareja
allumenant per dins les criatures:
les que eleven els braços
esperant el perdo de les altures ...
I es que a pesar dels homens,
alla en Belem hi ha cant d'epifania
Acaba de parir-nos l'esperança
el ventre pur i verge de Maria.
Ens ha naixcut un Rei, un Salvador,
en el pesebre vell de tebea palla.
El Redentor del mon,
es el fruit esperat que en l'arbre qualla.
Derramarà la pau que no s'oblida
i matarà a l'amort donant la vida ...
¡Aleluya! ¡Aleluya!
Anfos Ramon i Garcia
LR.......7

Lliteratura Valenciana
.....................................................................................
Es ben sabut que Nadal
es temps propici per als
regals i tambe que estos
obsequis/oferiments
tenen uns trets
certament distints dels
que solen fer-se en atres
ocasions. D’ahi que
prenguen un nom propi
especific: Asguinaldo
(corrupcio castellana del
terme aguinaldo que es
mante viva en alguns
pobles), arguilando
(forma igualment
popular que arreplega
Escrig en el seu
diccionari), estrena
(en singular, que sol
apareixer com a terme
"normatiu") i estrenes
(com he dit yo tota la
vida i ve arreplegat en el
diccionari de la RACV)
encara que l'accepcio te,
preferentment, un
caracter pecunià.
LR.......8
Alfons Vila Moreno
Estrenes
L'ambit de les estrenes es llarc,
extens i complex i no tinc la
gosadia d'entrar en tan
dificultosa casuistica en la que
l'articul bibliografic te una parcela
especifica (la dels llibres/obsequi tant
personals com escrits per encarrec).
Em conforme en insistir en la subtil
tematica iniciada l'any passat en esta
mateixa publicacio al recordar una de
les genuïnes formes de felicitar els
Nadals que empraven/empren certs
escritors valencianistes de la posguerra
i llibres
en mig de postals o chrismes, donant
a coneixer en la present ocasio les
felicitacions i estrenes que mantenien
com a soport el llibre, tant en lo que fa
referencia als afegitons manuscrits
com en el cas, menys usual es ben
cert, de ser este l'objecte propi de
l'estrena.
I es que, ademes de les numeroses
composicions referides al fet religios
del naiximent de Jesus en Belem, es
troben a sovint colofons d'obres que

Lliteratura Valenciana
.....................................................................................
ens relacionen el seu acabament en les
referides festes i, mes en concret, en la
vigilia de Nadal. Tal volta no passe de
ser una pura coincidencia cronologica,
pero tenim el dret a plantejar tal
hipotesis al constatar que no es una
circumstancia purament aleatoria,
puix que mentres en l'editorial " Lletres
valencianes" no es dona cap cas, ni
utilisa la concordancia un lletraferit tan
donat a regalar llibres propis com ho es
l'ex-regidor de la Capital E. Duran i
Tortajada, i tan sols apareix
excepcionalment en les publicacions
de "Alfons el Magnanim"/ Diputacio
Provincial (p.e. en el llibre de J. Fuster
“Escrit per al silenci” acabat en la
Vigilia de l'any 1953 i datat en la
portada en 1954), es pot testificar, per
contra, la reiteracio en que es dona la
referida coincidencia en els tests de la
coleccio "L'Espiga" de la coneguda
editorial Torre, al trobar els següents
llibres acabats en la dita vespra o
antevespra (en l'ultim cas aportat):
-Fuster, J: "Ales o mans", Imp. Vt.
Cortell, 1949
-García Rigal, J: "L'estel a l'aigüa",
Imp. Vª M. Zamit, 1951
-Martínez Ferrando, J. Ernest: "El
nostre Sant Vicent Ferrer", Imp. Vª M.
Zamit, 1952
-Sanç Moia, J: "Els pells-roges", Imp
Vª M. Zamit, 1954
-Verdeguer, A.: "Viage a Ausias
March", Imp Vª M. Zamit, 1961
Quedem-nos si acas en el dubte; pero
rebugem-lo totalment en lo que
repecta a les dedicatories que fan
palesa referencia al fet nadalenc i que,
en definitiva, no es res mes que el
trasllat a les planes vergens d'un llibre
de les expressions dels millors desijos
de felicitat propis d'este temps:
"Per a XXX en la meua felicitacio
nadalenca...", "En el desig d'un feliç
Nadal i Ninou", etc, etc. Naturalment
en este cas es imprescindible l'unicitat
d'autor i dedicatoria; pero no requerix
en canvi la convergencia tematica.
Aixina el poemari de R. Santmartí que
tancaria la llista de les obres editades
per "Lletres valencianes" i porta per
titul "La mel i la tardor" i com a
subtitul "Versos senzillament senzills",
no du cap referencia a les festes
comentades, mes en acabar-se a finals
d'any, porta dedicatories com la
següent: "Al gran valencià de tota una
vida XXX en el bon desig que passe les
millors festes i un bon i feliç any 1963.
Coralment. Valencia i Nadal 1962".
Segurament tambe tenien el caracter
d'estrenes una serie de "regals"
d'eixemplars que van dedicats en dates
del mes de decembre, encara que en els
llibres consultats, no trobem atre
testimoni documental que reafirme el
nostre presentiment. Este es el cas d'un
dels primers llibres del poeta Anfos
Ramon- "A tres carrers", premi "Valencia"
de poesia de la Diputacio Provincial en
1963; pero que s'edità fins a 1968-.
Naturalment tambe es dona el cas de
tractar-se, aixina mateix, d'una tematica
nadalenca com es el cas de l'entranyable
obreta "Nadal, flor cordial", que va
traure al carrer -en 1943- C. Salvador o
les obres de Sanchis Guarner: "El cant de
la Sibil.la" (de l'institucio "Alfons el
Magnanim") i "Cançoneret valencià de
Nadal" (Ed. Torre). En estes
circumstancies no era convenient una
dedicatoria excessivament carregada i la
felicitacio ben be podria quedar-se, en
un cordial "Per a... en la meua felicitacio
nadalenca (1960)" que porta l'eixemplar
del "Cançoneret" que pertany al llegat
d'E. Beüt.
es pot testificar, per contra, la reiteracio en que es dona
la referida coincidencia en els tests de la coleccio
"L'Espiga" de la coneguda editorial Torre, al trobar els
següents llibres acabats en la dita vespra o antevespra
Una nova situacio que sol donar-se es,
darrerament, la d'editar una obreta en
la finalitat especifica de fer-la servir
d'obsequi nadalenc per a complir en
amics i coneguts. Es, i tornem en certa
manera al principi, la superacio de la
postal lliteraria de la que parlavem en
el nº 3 de l'any passat. Si en aquella el
contingut poetic superava graficament
el component plastic (com en les
felicitacions de Pere Delmonte, per
LR.......9

Lliteratura Valenciana
.....................................................................................
eixemple), ara l'obra lliteraria ha vingut
a substituir totalment qualsevol
representacio artistica de la portada.
En el nostre escorcoll nomes hem
trobat treballs de continguts al
marge de la tematica benevolent i
dolça del canvi d'any; pero es molt
provable que existixquen un grapat
de texts que presenten atres
caracteristiques. Per lo demes, la
practica pot ser personal i tambe
formar part del marketing comercial
de les editorials. En el primer cas cal
mencionar alguns dels volums que
poden servir de model, podent
aduir-ne el plec de Jaume Bru Vidal
titulat "Crit esperançat"-de 1986-,
dedicat inicialment als promotors
d'un aplec local (de Sagunt) i fet
extensible a diversos amics i
companyers en tasques culturals i,
especialment, la continuada
dedicacio a este quefer del poeta
"jocfloralesc" Joaquim Sendra
Navarro, que comença en 1965 o a
l'any següent, encara que ya havia
publicat diversos poemes des de
1957 ("Solitud", que havia conseguit
la Flor Natural de Lo Rat Penat en la
convocatoria d'aquell any).
Encara en 1964, havent guanyat de
nou la Flor Natural, Sendra seguia
dedicant el poema guardonat (un
fulletet de huit pagines) usant una
formula autografa estandart. A partir
de 1966 (no coneixem l'eixemplar de
1965), les successives estrenes
porten impresa en la contraportada
la següent dedicatoria: "Molts anys i
felicitats vos desija", acompanyada la
firma manuscrita. D'esta manera va
LR.......10
anar donant a coneixer els poemes
premiats en englantines, violes, flors
naturals i atres guardons en els Jocs
Florals de la Ciutat i Regne de
Valencia, Port de Sagunt i Paterna
en les successives convocatories
que arriben, per lo manco, fins a
l'any 1973.
En relacio a l'iniciativa editorial, la
mes cridanera es, sense dubte,
l'obsequi d'estrenes preparat per
Sicania en 1961, consistent en un
llibret de la serie "Sicània popular"
que recull tres narracions (dos
d'elles nadalenques) de l'escritor
riberenc E. Soleriestruch,
compreses baix el titul "Contes
sense fel" i en la declaracio- en la
contraportada- del desig editorial
de "Bons Nadals i Ninou i alensems
vos diu que treballeu per la
Renaixença de la VALENCIANITAT
i de la LLENGUA VALENCIANA";
pero tampoc deuriem deixar passar
per alt l'actuacio del Secretariat (en
Barcelona) de l'Obra del Diccionari
(el DCVB d'Alcover i Moll) pels anys
50 i 60, oferint als "subscritors i
amics", entre els que hi havia un
grapat de valencians, diversos
discursos de tematica lliteraria
pronunciats en dates anteriors per
l'artifex de la represa editorial:
Francesc de B. Moll.

lo Rat Penat
.....................................................................................
LR.......11

Reflexions
.....................................................................................
INSTITUCIONALISACIO DEL
REGNE DE
VALENCIA
LR.......12
El rei Jaume I entrà oficialment en la
ciutat de Valencia, cap i casal del Regne,
el 9 d’octubre de 1238 i institucionalisarà
una Monarquia Patrimonial en la
qual es plasmarà l’impronta del Sobira
llegilador en la configuracio de l'estructura
juridica del nou Regne.
Josep Vicent Gómez Bayarri
C
aracteristiques peculiars
del Regne de Valencia
seran l’immediata concessio
de “Furs” i la seua
estructuracio politica.
El Monarca tindra com a base un
“Corpus llegislatiu” constituit arran
de la conquista de Valencia i es
desenrollarà en posterioritat en el
transcurs dels acontenyiments politics
a través dels “Quaderns de Corts” i
dels “Privilegis Reals”. Rendida la
ciutat, el Sobira haura d'anar
substituint el regim juridic musulma
per un atre que havia d'adaptar-se a
l'esperit dels nous repobladors.
Jaume I centrà la seua activitat
llegislativa, l'any immediatament
posterior a la conquista de la capital,
en organisar juridicament la ciutat
mediant la concessio de privilegis. En
1239, el Rei reflexa en un privilegi
l’institucio juridica de la “Curia”,
orgue encarregat d'administrar la
justicia municipal. En 1240 promulgà
un conjunt de disposicions llegals que
R. Chabás en “Génesis del Derecho
Foral de Valencia” qualifica de “fur
municipal en proposit de fer-lo
extensiu a tot el Regne”, al qual se li
concedix com subrallà M. Dualde
Serrano en el “Prólogo” dels “Fori
Antiqui Valentiae”, el nom de
“Costum” en conte de denominar-lo
“Fuero” com en Arago, o “Usatges”
com en Catalunya.
La “Costum” fon decretada per En
Jaime en una “Curia general” reunida
en Valencia, a la que assistiren prelats,
nobles i prohoms “hereus en el terme
de la ciutat”. Va ser establida per la
sola voluntat real, sense l'existencia de
pactes. El caracter marcadament

Reflexions
.....................................................................................
municipaliste es manifesta, en un
principi, en que s'otorgaren privilegis
nomes aplicables a la ciutat i no al
Regne. Fet que va quedar testimoniat
en el “fur” intitulat: “De els limits del
Regne i de la ciutat de Valencia”, en el
que s'especifica i diferencia els confins
del Regne dels de la ciutat al senyalar
“Els limits de la ciutat son: fins al
terme de Morvedre, que limita en
Puçol; i fins al terme d'Olocau, i de
Chiva, i de Buñol i de Turis; i fins a
Montserrat; i fins al terme d'Alzira i
de Cullera, i des de la vora del mar
siga i arribe al limit fins a cent milles
mar a dins”.
En 1251 es canvia el nom de “Curia” pel
de “Justicia” i s'ordena jujar segons els
“furs” de la ciutat.
Nous privilegis aniran configurant
l'organisacio juridica del Regne. Un
privilegi de 11 d'abril de 1261 arreplega
que, el 7 del mateix mes, el rei Jaume I
havia jurat els furs i costums de Valencia,
i expressa el seu desig que els seus
successors els juraren tambe en les Corts
Generals de Valencia en el mes següent a
la seua coronacio, com ell els havia jurat
a tots els habitants de la ciutat i Regne. I
en una “Carta” o “Cedula Real” del 13
d'abril ratifica el nou caracter que
desijava impregnar a l'organisacio
juridica de Valencia, en el compromis de
jurar els furs; fet que suponia, en algun
modo, llimitar la potestat llegislativa, ya
que la modificacio de “furs” hauria de
fer-se d'acort en les Corts. D’esta
manera, el primitiu caracter de graciosa
concessio real anira substituint el seu
concepte contractual i enfrontaria, en el
transcurs del temps, als monarques en
els seus subdits quan contravenien el
fur.
Segons R. Chabás i M. Dualde
Serrano noves disposicions
corresponents a 1271 confirmen
plenament el nou caracter de la
llegislacio foral. La situacio
sociopolitica del Regne, conseqüencia
dels avanços reconquistadors,
l’impulsaren a variar lleis
musulmanes vigents i a promulgar
furs nous, distints dels primitius de
1240 i dels posteriors de 1251 i 1261.
Quan en les Corts de 1330, convocades
per Alfons II de Valencia (1327-1336) -
IV de la Corona d'Arago - dictamina
l’unificacio dels furs en tot el Regne,
diferencia entre els “furs antichs” que
foren els otorgats per Jaume I i els “furs
nous” que eren els donats per ell mateix
i que constituien la nomenada
“llegislacio alfonsina”. La resta de furs
porten el nom del Rei que els va dictar.
El Monarca otorgà a
les terres valencianes
la categoria de Regne i
els va concedir baix la
seua Corona
l’independencia
d'atres Estats, donantli
lleis propies que
reflectien l'esperit de
En Jaume.
Tot este “Corpus llegislatiu” va ser
transcendental per a l'organisacio del
Regne. “Corpus” que fon configurant i
modificant-se segons les necessitats del
moment. El mateix rei Jaume I reconeix
que els temps imponen variacions en les
lleis segons fa constar en privilegi de
1271 i propon rectificacions, esmenes,
aclariments o ratificacions en alguns
furs, sense fer grans modificacions en el
contingut primigeneu o en la filosofia
del fur per a no tindre necessitat de
convocar els estaments que componien
les Corts, perque tenia consciencia que
havia jurat els “Furs” i “Costums” de
Valencia “per omnia et in omnibus”.
Les “Consuetudines” promulgades,
redactades en primera instancia en llati i
traduides a “romanç valencià” en 1261
constituiren un “Corpus llegislatiu” que
regularia les institucions creades i foren
un compendi de mides adaptades a les
necessitats de l'epoca. La primera
“Costum” va ser otorgada entre la segona
mitat de 1239 i la primera mitat de
1240. Estes disposicions van rebre el
nom de “Costums” fins a 1251,
posteriorment reberen la denominacio
de “Furs”. A esta llegislacio s’anaren
agregant noves disposicions dictades
pels monarques donant orige al
“Aureum opus”.
El Monarca otorgà a les terres
valencianes la categoria de Regne i els
va concedir baix la seua Corona
l’independencia d'atres Estats,
donant-li lleis propies que reflectien
l'esperit d’En Jaume. Conseqüentment
hem d'entendre que el Regne de
Valencia es una fundacio creada per
voluntat propia d'este Sobira i
instituit com a plasmacio del seu
pensament politic.
LR.......13

Fent Cami
.....................................................................................
BON NADAL
LR.......14
El calendari de Lo Rat
Penat, un any mes,
torna a entrar en les
vostres cases, per tal
d’acompanyar-vos en
estes entranyables
festes nadalenques i
durant tot l’any 2003,
any que vos desigem
ple d’amor, de
felicitat i ple de pau i
d’esperança.
Marivi Ferrandis
0
i un nou any 2003
reblit de Pau,
Felicitat i Germanor
0

Fent Cami
.....................................................................................
0
E
s per a nosatres una gran
alegria presentar-vos el
calendari de l’any 2003, un
calendari que ya forma part de
l’historia de Lo Rat Penat
perque conta en una tradicio de quinze
anys ininterromputs, des de 1988, i nos
cap la satisfaccio de dir que es un
calendari molt solicitat tant per socis
com per simpatisants i per valencians
en general.
De la mateixa manera en son molts els
anys que moltes empreses valencianes
complementen la seua capçalera
anunciadora en les nostres faldetes,
per lo que es un goig vore el nostre
calendari, el nostre mensage
0
0 0
1.- Giner / 2.- Febrer / 3.- Març /
4.- Abril / 5.- Maig / 6.- Juny /
7.- Juliol / 8.- Agost / 9.- Setembre /
10.- Octubre / 11.- Novembre /
12.- Decembre
valencianiste de lletra i image en
empreses, restaurants, comerços i
administracions publiques.
No obstant, este calendari no sería
possible sense l’esforç i el treball dels
excepcionals colaboradors en els que
conta. En primer lloc gracies a Josep
Lacreu, autor de totes les capçaleres dels
LR.......15

Fent Cami
.....................................................................................
nostres calendaris i a Aureli López, que
fon el que inicià la tradicio del
calendari i que continúa colaborant
per a que es facen realitat un any
darrere d’un atre.
Tambe he d’agrair el tractament que li
dona l’imprenta Romeu, gracies al
qual podem observar la magnifica
calitat d’impressio.
Pero els qui son els verdaders artifexs
del calendari, els que visten les seues
pagines, els seus mesos de lletra, de
lliteratura, de llum i de color son els
escritors i els artistes.
Aixina puix el meu agraïment, en nom
de Lo Rat Penat als artistes Pepa Jornet,
Chimo García, Mª Dolors Martínez
Peris, Pascual Pastor, Mª Vicenta Valls,
Josep Aguilar, Rafael Contreras, Lluïs
Tena, Antonio Vera, Amparo Pérez,
Marta Adriá i Elena Tadeo.
LR.......16
0
0
Artistes que a mes d’ilustrar en el
disseny reblit d’encant cada mes de
l’any 2003, cedixen les seues obres
originals a Lo Rat Penat per a formar
part de la nostra Pinacoteca, com
aixina tambe ho feren els artistes que
els precediren en els anteriors
calendaris. Per la seua amabilitat i
gentilea, moltes gracies.
Tambe importants i dignes de mencio
son les composicions poetiques i els
texts en prosa, en llengua valenciana,
0
que van vestint els mesos d’un
enriquidor contingut, ple de sentiment
i de creativitat. Els artifex dels quals son
Josep Vicent Gómez Bayarri, Fr. J.
Benjamin Agulló, Mossen Josep Ferrán
Gil, Joan Antoni Alapont, Mossen Josep
Alminyana, Vicent Ramon Calatayud,
Aureli López, Josep Climent, Francesc
Alcantud Carreño, Vicent Raga
Talamantes, Josep Meliá, Anfos Ramon
i Pere Delmonte.
Esperem que cada any pogam tindre
en les nostres cases este calendari,
perque tots els que treballem en ell ho
fem en molta ilusio perque sabem que
un trosset de Lo Rat Penat va a estar
en tots vosatros durant un any.
0
Es el nostre desig que el proxim any
2003 ens siga mes venturos que el
que arrematem i que d’una vegada per
totes es complixquen els nostres
somis, les nostres aspiracions i els
nostres desijos, per nosatres, per
nosatres mateixos i per la nostra
nacionalitat valenciana.
0

lo Rat Penat
.....................................................................................
Tancada la finestra
ya s'ou sobre el cristal
la neu que cau a volves
en este hivern gelat.
Els troncs al foc crepiten
alli en l'immensa llar
calfant en vives flames
la casa i la "teulà".
¿Que tenen eixes flames
que cap amunt se'n van?
¿Acas es perque saben
que estem prop de Nadal?
Pareix que l'alegria
dels troncs, al crepitar
saluden a una estrela
que es guia d'un portal,
semblant, la chimenera
que es veu des del corral,
sorgixca en la barraca
els himnes celestials
mesclats entre les purnes
que cap al cel se'n van
en arpegis de lires
d'un concert divinal.
Vespra de
NADAL
I mentres en la cuïna
la mare el sopar fa
s'entona la familia
nadalenques cantant,
en vivor, harmonia;
en Fe de cristiandat ...
¡I en vitols de lloança
se va acostant Nadal!
A fora, en la planura
deserta dels bancals
les purnes acaronen
a estreles tremolants
i els prats que gelats
dormen el seu somi hivernal
pareix que reverdegen
per baix del llançol blanc.
Inclus sona per l'aire
com orgue que ix al pas
les notes melodioses
de dolçaina i tabal.
S'espera la vinguda
d'un rei; d'un tendre infant
que naix en la pobrea
per redimir pecats.
Inquieta està Maria.
L'espera se fa gran ...
El cast Josep, son pare
al cel clama implorant,
perque fa fret en l'horta
i sols tenen a ma
el caliu de dos besties
en un miser portal!
Un raig purneja l'aire!
La llum creua l'espai ...
I l'horta tota brilla
pels cantics celestials,
mentres el mon s'inclina
pel Rei universal
naixcut en la pobrea
per a este mon salvar.
Puix sols per sa presencia
de nou refloriran
¡els cantics a la vida!
¡Els himnes a la pau!
I en un crit d'esperança
els angels nos diran:
¡Es Crist el qui ve a l'Horta!
¡¡Rebeu-lo valencians!!.
Valencia, decembre de 2002
Josep-Albert Aymemir i Casasús
LR.......17

Actualitat
.....................................................................................
Visita
De l'Honorable Sr. President de Lo Rat Penat
al MICALET
Francisco J. Llop Lluch
on un gran goig vore en el lloc a
F
on es troben les campanes del
Micalet de la Seu de Valencia a
l’Ilm. Sr. i Honorable President
de LO RAT PENAT, Enric Esteve, i
diversos jovens familiars.
El motiu principal era contemplar el
volteig solemne d'estes campanes.
El Gremi de Campaners, institucio
molt recent que valora els tocs
manuals i suponen que, quedem
alguns majors: algu en mes de
huitantasset anys, encara agil i animos
per a pujar els cent quarantacinc
LR.......18
escalons fins ad este lloc, i a mes que
tinguen la força que deu de fer-se per
a fer sonar les campanes.
La joventut que fa este treball en son
uns vint, per a donar-li tot l'esplendor
que correspon a una festa grossa, com
ara la festivitat de la Mare de Deu dels
Desamparts, El Corpus, El Nou
d'Octubre, la Purissima, els Nadals...
Si be tots tenen experiencia tambe
tenim segur d'accidents, perque la
confiança i "aci no me passa mai res"
ocorre en un descuit i a voltes molt
greu...
Quan aço es veu de prop es pot
volorar l'esforç, la suor, i el glatir del
cor, mes la respiracio necessaria...
Mes tot siga per Valencia i
acompanyament de les festes mes
importants de la Ciutat.
Perque si queda muda casi tots els
jorns la mes vella, Caterina, de 1305,
sols volteja alegrement la vesprada i
l'endema del dia del Corpus.
Mes es molt confortant vore com alli
s'ompli de gent de totes les races i
nacions que pugen per tal d’admirar

La joventut que fa
este treball en
son uns vint, per a
donar-li tot
l'esplendor que
correspon a una
festa grossa, com
ara la festivitat de
la Mare de Deu
dels Desamparts,
El Corpus, El Nou
d'Octubre, la
Purissima, els
Nadals...
LR.......19

Actualitat
.....................................................................................
Aplega gent de tot lo mon i en arribar les falles, com
Sant Vicent i a mes la Verge dels Desamparats i el
Corpus, que es la solemnitat quan nomes en este dia
volteja la campana mes antiga, Caterina, de 1305, aci no
cap mes gent.
la ciutat, l’horta, un poc del
Mediterraneu (perque les modernes
construccions no permeten extasiarse
veent el blau maritim des de
Sagunt a Cullera...).
No fa molt encara, els tocs solien
començar a penes aclaria (quatre i
mija del mati), ara yo he pujat de nit
completament al toc de l'alba,
pujavem a fosques... es un dir, en
farolets, algun ciri, perque no
aplegava aci l'electricitat...
Pero ara, abans de que ixca el sol, i
com que a la gent que ve de festa no
la podem "molestar" se volteja fins a
les huit... quan el sol ya crema... lluint
prou.
Sobre tot els convide el dia del 24 de
decembre...
Per la vesprada, set i mija mes o
menys, el tipic cantic de cor que
celebren canonges i beneficiats, a
pressa ens n’anem a la llar a menjar
un poc, perque a les onze de la nit te
lloc la preparacio per a efectuar a mija
nit o un poc mes, el volteig
anunciador del Naiximent del
Jesuset...
Aci estem als quatre vents, mes el goig
de solemnisar les festes fa que pugem
contents en tot temps...
Quan el vent ve de la mar en estiu
alegra, i en l'hivern si ve de Conca o
LR.......20
Arago, Terol en concret sempre es del
que talla, vent de neu. I no diga'm el
ponent...
Mes referint-se a atres temps i
contant fets d'aquells antics
campaners se'n passen hores i quan
el ventet siga d'a on siga bufa prou
valent no es troba lloc ni raco d'a on
lliurar-se d'ell.
Aplega gent de tot lo mon i en arribar
les falles, com Sant Vicent i a mes la
Verge dels Desamparats i el Corpus,
que es la solemnitat quan nomes en
este dia volteja la campana mes
antiga, Caterina, de 1305, aci no cap
mes gent.
Tenim registrats una gran cantitat
d’estudis gracies als que escriuen
referent a les campanes en esta
Catedral i a la Ciutat de Valencia.
Sempre diuen saber el castella "un
poquet" lo justet o miren el diccionari
o guies turistiques per aclarir-se.
Podem mostrar escrits i opinions de
tota classe de gent, en tota llengua,
mes, quant s'alegren en escoltar
espayet uns tocs de la Caterina fosa de
nou despres d'haver viajat a Sevilla no
fa molts anys, en 1992, al celebrar-se
els cinccents anys del descobriment
d'America, la mes vella de tota la
Corona d'Arago perque u dels
campaners es Doctor en Antropologia
per la Complutense al llegir la seua
tesis ya fa prou anys.
Per a certa edat (¡!) es prou fatigos
aplegar aci si es puja a pressa o si
son fumadors, descansen remiren
les campanes i en lo poc que saben
de la nostra llengua o lo que
nosatres podem compartir en ells o
si no en senyes, per a saber d’a on
son, els mostrem un globo
terraqueu que els fa somriure al
vore'l, podent saber ya casi en
exactitut la seua procedencia.
I sempre es un gran descans al baixar
perque trobes un calit ambient en
entrar en la Seu i vore-la prou plena
de tantes races i indumentaries.

lo Rat Penat
.....................................................................................
LR.......21

LR.......22
Lisboa
colonial
Portugal universal

En profunditat
........................................................
V
alencia i Lisboa es troben
situades en la
mateixa latitut, quasi
podriem unir-les en una linea
invisible traçada de part a
part de la peninsula iberica o
en un viage en tren de
24 hores que ens permet
assistir a l’espectacul
sempre fascinant de vore
cóm l’eixida del sol allumena
els perfils de la vella ciutat a
la vora del riu Tajo:
Josep Lacomba
LR.......23

podem trobar una
infinita varietat de
rostres i cultures en
transit en una identitat
comuna: l’identitat
portuguesa.

En profunditat
.....................................................................................
la torre de Belem, la frontera
manuelina del monasteri dos
Jeronimos, el pulmo vert del parc
forestal de Monsanto, els barris de la
Baixa, l’Alfama, Saldanha, Benfica o
Campolide, els carrers de noms
evocadors com la rua das Janelas
Verdes, rua do Poço dos Negros, rua
do Diario Noticias, rua da Imprensa
Nacional, el parc da Estrela,
l’elevador de Santa Justa, Nossa
Senhora dos Anjos, els
transbordadors que arriben a les
plages desertes de Caparica o l’estacio
de Santa Apolonia, imagens que es
poden trobar en la pelicula La Ciutat
Blanca d’Alain Tanner o Sostiene
Pereira basada en la novela d’Antonio
Tabucchi interpretada per Marcello
Mastroianni, i especialment en
qualsevol film de Manoel d’Oliveira,
el cineasta portugues que en 85 anys
mira els carrers de la seua ciutat en
ulls admirats de chiquet fascinat que
acaba de descobrir-la sempre en una
nova dimensio oculta, com va fer el
jove director Pedro Costa en el film A
Sangue on revelava la Lisboa dels
personages anonims en senzilles
histories carregades de sentiment.
Moltes coses han canviat en esta
ciutat pero atres pareix que sempre
s’han trobat en mateix lloc des de
temps immemorial. Les arquitectures
que a l’ombra del castell de San Jorge
reflectixen un passat islamic,
neoclassic, moderniste de principis
de segles dissenyen l’escenari pel
qual podem trobar una infinita
varietat de rostres i cultures en transit
en una identitat comuna: l’identitat
portuguesa. Curiosa barreja
d’elements aparentment sense
conexio, pero tots tenen el comu el
referent de la llengua. Quan el 1974
Portugal va abandonar les colonies
els portuguesos que es trobaven a
Moçambic, Angola, les illes del Cap
Vert o Guinea Bissau va deixar
darrere un passat, les vides en les
colonies, pero tambe van arribar
elements nous a la cultura
portuguesa. Els lisboetes que sempre
han mirat cap a la mar des de les
finestres (janelas) de les seues cases
mai han deixat d’eixamplar els
horisons de la seua cultura. Quan els
retornats van tornar en els seus
costums, la seua idiosincrasia, les
variants dialectals (no es lo mateix el
portugues que es parla en Lisboa que
en Macau en China, o en el barri
portugues de Malacca en Malasia, on
ha perdurat immutable des del segle
XVI, quan va formar part de
Portugal). Tots aquells portugesos de
les colonies a mes d’haver estudiat Os
Luisiadas de Camoes tambe
coneixien els poemes de Pessoa i
podien prendre el cafe en la terraça
del Brasileira que havia animat la
ploma de l’insgine creador luso pero
tambe portaven la veu de les seues
terres, els seus poemes escrits baix
l’ombra de les casuarines en les
lluntanes terres del Timor Oriental ,
païs independent des de maig del
2002 que ha adoptat la llengua
portuguesa com a llengua oficial i
que reclama la seua identitat d’arrels
iberiques aportant veus de la talla del
poeta Borja da Costa o el propi
president del païs Xanana Gusmao
Moltes coses han canviat en esta ciutat pero atres
pareix que sempre s’han trobat en mateix lloc des de
temps immemorial.
Personages anonims en senzilles histories carregades de sentiment
autor de As Mauberadas, epica del
poble Maubere (timores) contagiada
per l’esperit de Camoes (os
Luisiadas)-, aixi els autors de les
colonies han fet arribar a Moçambic
en la seua calida forma de pronunciar
les paraules barrejades en vocabulari
de la costa suahili de l’ocea Indic, els
emigrants africans tambe han portat
la musica dels seus tam-tam, la
mestria de les seues mans per tallar
estatues de fusta que venen als
carrers del barri del Chiado, els
portuguesos de Macao han sabut
donar a la gastronomia portuguesa el
sagell de l’art culinari d’Orient en els
LR.......25

En profunditat
.....................................................................................
aromes del cilantre (planta
aromatica) mentres els provinents de
les ex colonies de Goa i Ceilan
mostren els seus llinages portuguesos
(Rui Barros, Almeida, Cardoso) sense
deixar de vestir els vaporosos saris
propis de la Peninsula Indostanica,
els capverdians fan sonar la musica
de les illes del Cap Vert, la morna,
magistralment interpretada per
Cesaria Evora, com una variant
africana del fado, si els portuguesos
senten saudade ells nomenen al
sentiment mes similar el nom de
Morabeza, paraula de magica
ressonancia africana incorporada al
vocabulari portugues, sentiment
omnipresent als versos de Valdemiro
Ferreira (Vlu): “Jhon de Camila é um
macaco velho/ hoje encontrei-o no
Royal,/ saímos para uma noitada,/ ele
contou-me suas aventuras:/ conhece
o mundo de ponta a ponta França,
Portugal, Holanda/ América,
Inglaterra, Escandinavia/ nao lhe
mataram a saudade”. Als barris sonen
les mil musiques brasileires i l’alegria
contagiosa de les escoles de samba
que poden vore’s a Rio de Janeiro fan
sonar als carrers lisboetes tots aquells
ritmes afroamericans que un dia els
el portugues es la base d’una llengua mestiça (creole)
portuguesos van exportar de l’Africa
al contient america, als aparadors de
les llibreries lisboetes es troben les
obres d’escritores brasileires com
Clarice Lispector, junt a noveles
tipicament lisboetes com la Noticia
de la ciutat silvestre de Lidia Jorge,
les comunitats de Madeira mantenen
vives les tradicions de l’illa verda i
volcanica de l’Atlantic que pareix
sorgir de l’ocea com un jardi de
plantes tropicals i araucaries entre les
boires, els açorians canten les
llegendes de l’archipelac de les
Açores, sempre present en els mapes
meteorologics perque es on pareix
que es formen els anticiclons i les
borrasques i versos com els de
Roberto Carneiro a Sopa de pedra
açoriana: “Alma cantada em tom
menor, macerada e errante/
embarcada em misteriosas naus
complices/na existencia circular,
LR.......26
als aparadors de
les llibreries
lisboetes es
troben les obres
d’escritores
brasileires com
Clarice Lispector,
junt a noveles
tipicament lisboetes
com la Noticia de
la ciutat silvestre
de Lidia Jorge
atormentada/do immenso latifundio
marítimo a 360 graus”. Fins i tot
l’instrument tradicional de Tahiti,
l’ukelele, eixa guitarreta que va sonar
de fondo en pelicules com El moti de
la Bounty o Rebelio a bordo no es atra
que l’instrument portugues nomenat
cavaquinho, exportat per navegants
portuguesos a la Polinesia, sense
oblidar que el portugues es la base
d’una llengua mestiça (creole) que
barreja elements de l’holandes,
l’angles, el castella nomenada
papiament que encara es parla a les
illes de Bonaire, Aruba i Curaçao :
Portugal mai ha perdut la seua
identitat pero a mes ha sabut
incoporar dins un mosaic fascinant
totes aquelles llavors que va
escampar per terres lluntanes fa mes
de cinc segles i que en el segle XXI
florixen en mostres de renovada
vitalitat mestiça i pluricultural.

lo Rat Penat
.....................................................................................
LR.......27

Raonant en…
.....................................................................................
-¿El valencià i el catala son la
mateixa llengua?
Yo no soc un llingüiste, pero tinc un
gran amic, que es catala i moltes
voltes hem de parlar en castella
perque no nos entenem. Lo mateix
em passa en un amic mallorqui. Aci
ocurre lo mateix que en el gallec i el
portugues, que son llengües
paregudes pero diferents.
-¿Que opina voste de l’Academia
Valenciana de la Llengua?
LR.......28
Entrevista
aPau Segarra
Juan Lladró
Vaig a parlar clar. Personalment crec
que ha segut un colp molt fort a la
Real Academia de Cultura
Valenciana, i que ademes no feya
falta. A soles en el nom ya es
delaten. No li diuen Academia de la
Llengua Valenciana, sino Valenciana
de la Llengua.
-¿Els impulsors de l’Academia
Valenciana de la Llengua diuen
que tracten de resoldre el
conflicte llingüistic entre els
valencians?
Eixe conflicte aci no existia, ha vingut
de fora. La societat valenciana te molt
clar quina llengua parla i vol parlar, el
valencià. El 85 per cent del valencians
recolzen la llengua valenciana. Pero
no la llengua de l’Institut d’Estudis
Catalans sino la Llengua Valenciana,
en les normes de la Real Academia de
Cultura Valenciana, en les Normes
d’El Puig.
-La AVLL diu que donara purea a
la llengua valenciana basant-se en
criteris universitaris

Raonant en…
.....................................................................................
Per a fer aixo ya està la Real Academia
de Cultura Valenciana, que es la
nostra, que te una gran historia, que
està composta per grans llingüistes.
No cal impondre una academia.
-¿Qui pensa que vol impondre
eixa academia?
El president de Catalunya, Jordi
Pujol, com a bon catala, està
impulsant un proyecte que yo no
compartix. Per a conseguir que eixe
proyecte siga una realitat primer deu
conseguir que la Llengua Valenciana
desaparega.
-¿En que consistix eixe proyecte
del president de Catalunya?
Està clar, fer els països catalans, una
unitat politica i territorial. Es un
proyecte expansioniste. Ells sempre
estan dient que la Llengua Valenciana
es un dialecte del catala, que els
valencians som catalans, que la paella
es catalana, que el Micalet es catala,
que tot lo nostre es catala. Aixo no ho
podem consentir.
-¿Creu que eixe proyecte pot
arribar a ser una realitat?
Desgraciadament, el catalanisme
avança. El dia que eixe proyecte siga
una realitat podria acabarse l’unitat
d’Espanya, perque en el fondo
busquen el separatisme d’Espanya,
l’independencia, pero primer
pretenen l’expansionisme i l’anexio
del Regne de Valencia i de les Illes
Balears.
Pero hi ha partits politics en
Valencia, com el Bloc o Esquerra
Unida, que tambe defenen que el
catala i el valencià son la mateixa
llengua...
Sí, son partits chicotets, en poca
representacio, que busquen tindre
notorietat. Alguns es mouen per
interessos personals. Està clar que des
de Catalunya s’han colocat alguns
peons dins de la Comunitat
Valenciana per a que vagen impulsant
el catalanisme.
Pero l’Academia Valenciana de la
Llengua està impulsada pel PP i
pel PSPV-PSOE...
¿Es que acas la AVLL l’ha elegida
el poble valencià?
Es un pacte politic de conveniencia,
que no respecta la voluntat de la
majoria dels valencians, que volen la
seua llengua, la valenciana.
¿La RACV està en contra de la
AVLL?
No estem en contra de la AVLL per
principi, sempre que la AVLL respecte
el seu articul numero tres, que diu que
defendran els interessos valencians. Si
no respecten l’articul tres, ens
opondrem a l’Academia Valenciana de
la Llengua.
¿Creuen en els academics de la
AVLL?
Creem en alguns academics, que
tenen una important trayectoria
valencianista. Pero lo cert es que son
minoria front als catalanistes. Crec que
les resolucions que es prenguen no
deurien prendre’s per votacio, sino per
estudis o ponencies. Si les resolucions
es fan per votacio estem perduts,
perque repetixc que els academics que
volen l’unitat de la llengua son majoria.
-¿Xavier Casp continúa pertanyent
a la RACV?
Per supost que sí. Ell sempre ha segut
un gran valencianiste, un dels
historics. Lo que passa es que ha estat
dins de l’Academia Valenciana de la
Llengua i va deixar el carrec de Decà de
la RACV.
-¿Pero no va presentar la seua
dimissio?
Va presentar la dimissio com a director
de la seccio de Llengua i Lliteratura el
passat 24 d’octubre del 2001. Casp va
ocupar eixe carrec a lo llarc dels ultims
22 anys.
-¿Qui va ser nomenat com el seu
substitut?
Vam acordar nomenar nou director de
la seccio a Joan Costa Català,
investigador especialisat en lliteratura
valenciana classica.
-¿Alguns persones increparen a
Casp i l’acusaren de traïdor per
entrar en la AVLL?
Està clar que alguns jovens, que son
molt valencianistes, s’exaltaren un poc.
-¿Aixo no dona una image de
divisio en el valencianisme cultural?
Els valencianistes estem units. Tenim
molt clar quina llengua parlem. Lo
que passa es que alguns academics
pensaren que lo millor per a defendre
el valencià era entrar dins de la AVLL
-¿Que opina de les declaracions
de la presidenta de la AVLL,
Ascensio Figueres, sobre que
s’adheriran al diccionari Català-
Valencià-Balear?
¿Quina faena ha de fer l’Institut
d’Estudis Catalans en la Llengua
Valenciana?. Es molt estrany que esta
senyora busque consell en els catalans
i no el demane a la Real Academia de
Cultura Valenciana.
-¿Que opina de les declaracions
del diputat socialiste Baltasar
Vives, que demanà que la
Generalitat Valenciana deixara de
subvencionar a la RACV?
Ell defen una atra llengua, la catalana.
Si per ell fora acabaria pronte en la
Llengua Valenciana. Pero lo cert es
que quan governaven els socialistes
no s’atreviren a tancar la Real
Academia de Cultura Valenciana.
Alguns pancatalanistes prediquen la
llibertat d’expressio, pero son els
primers que si pogueren ens impondrien
la censura als valencianistes.
-¿Que pensa dels sindicats
CC.OO. i UGT?
Tambe han defes el catalanisme en
molta claritat. Estan prou politisats. En
lloc de defendre lo que pensen la gran
LR.......29

Raonant en…
.....................................................................................
majoria dels treballadors valencians,
que no volen saber res de catalanisme,
defenen el catalanisme.
-¿Creu que el PP defen el
valencianisme?
Crec que sí. Molts valencianistes
votaren a Eduardo Zaplana. Sempre
s’ha dit que son vots prestats des del
valencianisme. Nos agradaria que en el
PP, en lloc de 6 valencianistes en foren
500, en lloc de 500, 5.000, pero
confiem en la paraula de Zaplana de
defendre el valencianisme.
Tenim algunes dificultats
-¿UV es qui representa al
valencianisme?
Es molt important que hi haja un partit
valencianista fort. Que defenga les
senyes d’ identitat valencianes, la
llengua, la senyera, en molta conviccio.
-Pasem a la labor cultural de la
RACV. ¿Com va l’edicio dels llibres?
Tenim algunes dificultats economiques
per a publicar llibres. Els tenim escrits,
pero necessitem les ayudes promeses
per la Generalitat per a publicar-los.
-¿Es poden trobar els llibres de
valencià de la RACV en les
biblioteques publiques?
Lo cert es que notem a faltar els llibres
de la Real Academia en les biblioteques
LR.......30
economiques per a
publicar llibres.
Els tenim escrits, pero
necessitem les ayudes
promeses per la
Generalitat per a
publicar-los.
publiques aixina com en les escoles i els
instituts.
-¿La Biblioteca de la RACV està
sempre oberta?
Per supost. Està oberta a tot el mon.
Qualsevol que estiga interessat en
dependre historia i cultura
valenciana pot vindre a la nostra
biblioteca. Tenim arreplegada una
part de la nostra historia com a
poble. Si els academics de la AVLL
volen es poden passar per la
biblioteca.
-¿Ha hagut canvis dins la RACV?
Sí, sempre n’hi han canvis en la
Academia, per a millorar. Per eixemple,
ara, s’ha renovat la seccio de Llengua i
Lliteratura.
-¿Vol destacar els treballs d’alguna
seccio en especial?
La seccio d’Historia de la RACV es molt
important. Vullc destacar els meritoris
treballs arqueologics que s’estan fent.
-¿Que està fent la RACV per a
adaptar les noves tecnologies a la
cultura valenciana?
Tenim un corrector informatic en les
normes ortografiques de la Real Academia
de Cultura Valenciana. De moment es un
proyecte pero en possibilitats reals.
-¿Fan reunions en academics
d’unes atres llengües?
Varem fer un seminari de llengües
minoritaries en Valencia que va ser un
exit. Pensem que es molt important
donar a coneixer l’existencia del valencià.
-¿Que opina de Lo Rat Penat?
Es una entitat valencianista historica que
està fent moltissimes coses per la nostra
cultura. Representa molt per als que nos
sentim valencianistes i segur que
continuarà en eixa llinia tan positiva.
-¿Que li pareix la gestio del
president de Lo Rat, Enric
Esteve?
Crec que tambe ha segut molt
positiva. Yo el conec i puc dir que es
un home dialogant que sempre
tracta d’escoltar a tots. Considere
que es la llinia que se deu portar pel
be de Lo Rat Penat. Enric Esteve
sintonisa molt be en lo que yo
volguera per a Lo Rat Penat. Està
clar que si tinguera mes subvencions
de les administracions se farien mes
coses, pero, a pesar d’aixo, Lo Rat
està difonent la cultura valenciana
per tot arreu. Ademes, continuen
fidels a la normativa de la Real
Academia de Cultura Valenciana en
uns temps complicats per al
valencianisme. Estic convençut que
continuaran aixina.

Raonant en…
.....................................................................................
Entrevista a
Xavier Casp
-¿Que va a fer Xavier Casp per a
seguir contribuint a la cultura
valenciana ara que no està
directament dins de la AVLL?
Lo que he fet tota ma vida. Treballar
en silenci en favor del valencià, sense
dirigir-me a ningu en concret. Seguire
lluitant per la Llengua Valenciana,
encara que ara en menys facultats
físiques. Organisare els meus archius i
documents que s’han anat
amontonant durant anys. Hi ha molt
que estudiar sobre el valencianisme i
de la llengua valenciana, sobre tot
d’abans i despres de la Guerra Civil
espanyola, perque està molt oblidat i
malament estudiat.
-¿La Llengua Valenciana estigue
Pau Segarra
en perill despres de la Guerra
Civil?
En molt de perill. Estava prohibit
publicar en Llengua Valenciana. Pero,
encara aixina, alguns valencianistes
feyem lo que podiem. Erem jovens i,
per lo tant, no nos resignavem a no
escriure en la nostra llengua valenciana.
Aixi, per eixemple, publicavem
LR.......31

Raonant en…
.....................................................................................
estampetes en imagens valencianes
per a la missa que per darrere estaven
traduides al valencià. Eixe tipo de
coses les tolerava el franquisme,
perque no era propaganda
subversiva. Pero, d’esta forma,
nosatres aprofitavem per a difondre la
nostra volguda Llengua Valenciana.
P
-¿Tractaren de convencer-lo per a
que continuara en l’Academia el
president de la Generalitat, José
Luis Olivas o la presidenta de la
AVLL, Ascensio Figueres?
El president Olivas creïa que calia que
yo continuara en l’institucio. La
majoria dels academics tambe
desijaven que estiguera. Pero no es
raonable que yo estiguera en ma casa
mentres el restant d’academics
estaven treballant per la llengua. No
obstant, no m’he apartat de
l’Academia. Tot lo que me demanen
tractare de fer-ho.
LR.......32
-¿Ha dimitit o ha renunciat a
l’Academia?
Yo he renunciat al carrec, pero, en
realitat, tampoc era possible dimitir.
-¿El PSPV i Esquerra Unida diuen
que es millor que voste no estiga
en la AVLL perque es un enemic
de l’unitat de la llengua catalana?
Em fan riure. Pareix que haguera
naixcut l’unitat de la llengua catalana.
Si sempre parlen d’unir la llengua
aixo vol dir que no està unida. Si no,
no ho dirien. En realitat, esta
polemica ve des de fa mes de cent
anys, des de l’epoca de Prat de la Riba
que volia fer la Gran Catalunya. Els
conve llançar l’idea de que la cultura
valenciana es catalana per a poder
anexionar-nos.
-La Generalitat Catalana assegura
en la seua pagina web que Xavier
Casp es un escritor catala que
escriu en catala...
Ho han dit sempre. En totes las
enciclopedies catalanes yo figure com
a poeta catala naixcut en Carlet. ¿Es
que Carlet forma part de Catalunya?
Es un intent constant d’apropiacio, de
despersonificar als valencians. Quan
Miquel Adlert i yo començarem a
denunciar la politica catalanisadora,
fa moltes decades, ya nos dien que
estavem veent fantasmes. Pero la
realitat es que l’idea dels països
catalans encara perdura, i alguns
volen que vaja a mes.
-¿El valencià i el catala son la
mateixa llengua?
No. Son llengues germanes, pero no
son lo mateix. El castella i el gallec
tambe son germanes perque son totes
romaniques. Unes es pareixen mes
que les atres, pero totes son diferents.
-¿Considera que la AVLL va pel
cami de defendre la singularitat
de la Llengua Valenciana?
Ha naixcut per ad aixo. Si hi ha algun
oeta i escritor valencià naixcut en 1915 en Carlet. Casp ha segut defensor de la
llengua valenciana inclus baix la dictadura franquista. Fundà, junt a Miquel
Adlert, l'editorial Torre, des d'on es donà eixida a les primeres publicacions en
valencià de la posguerra. Ha segut un dels valedors principals de la fidelitat
llingüistica del poble valencià i, des del decanat de la Real Academia de Cultura
Valenciana, ha impulsat la normativisacio i codificacio de la nostra llengua partint
de la realitat actual i de la tradicio dels nostres grans classics. Recentment ha segut
designat academic de l’Academia Valenciana de la Llengua. En 1994 rebe el Premi
Nacional de Lliteratura en Llengua Valenciana en la seua primera edicio.
academic que no creguera en la
personalitat de la Llengua Valenciana
no deuria estar en l’Academia
Valenciana de la Llengua. Les
discussions en la AVLL es donen
perque diversos academics tenen el
prejuï de que la llengua es una, la
catalana, i ya està. Pues mire voste, la
llengua no es una i si no ho creu
aixina, està voste en desacort en
l’Estatut d’Autonomia. I si està en
contra de l’Estatut no estiga voste en
l’Academia que es un organisme de la
Generalitat Valenciana. Tots els
academics juraren o prometeren
defendre l’Estatut. Encara que creguen

Raonant en…
.....................................................................................
en l’unitat de la llengua no poden
manifestar-ho.
-Des de la RACV es diu que
l’Academia Valenciana de la
Llengua no servix des del moment en
que no es diu Academia de la
Llengua Valenciana.
Eixa es una apreciacio molt simple. El
Consell Valencià de Cultura tampoc diu
que siga de cultura valenciana. Pero es
que la Real Academia Española tampoc
diu que siga de la lengua española. Ni
tan sols l’Institut d’Estudis Catalans
parla de la llengua catalana. ¡Que sería
millor que la AVLL es nomenara de la
llengua valenciana, puix clar perque
com aci hi ha gent tan sensibilisada...
Pero si no lo diu no passa res. ¡Que diu
l’Estatut!, aixo es lo que importa.
-Des d’un sector proxim a la Real
Academia de Cultura Valenciana
l’acusaren de traïdor i de
catalaniste.
¿Com poden acusar-me a mi de
catalaniste si porte tota ma vida escribint
en valencià?. Yo vaig entrar en la AVLL
per a dialogar, per a raonar i per a tractar
de conseguir lo millor per al valencià. La
veritat absoluta no la te ningu. Hi ha
gent que m’acusa de traïdor que, en
realitat, son uns totalitaris perque no
volen dialogar. Ells dien: “No podem
permetre que es canvie ni una coma de
les normes de la RACV”. Com yo vaig
apostar per dialogar m’amenaçaren de
mort. Un dia vaig haver d’anar dins d’un
furgo de la Policia per a poder arribar a
casa. Voste creu que eixa gent se pot
nomenar valencianista. Per a mi son
fascistes. Una atra volta cridaren a ma
casa a les dos de la matinada i digueren
que m’anaven a tallar el coll per
catalaniste. La cridada l’agafà la meua
dona que, como yo, es molt major. La
meua esposa agafà un gran disgust. Vaig
apostar per entrar en la AVLL per a
raonar. El poble valencià te una gran
fortalea i defen les seues senyes
d’identitat, pero tambe sap parlar,
dialogar i no amenaçar i insultar.
-La carta personal que voste va
enviar a la presidenta de la AVLL,
Ascensio Figueres, estava escrita en
les Normes d’El Puig...
Perdone, yo no entenc de normes d’El
Puig. Eixes normes se feren per la Real
Academia de Cultura Valenciana en la
seccio de Llengua que yo vaig presidir
durant 22 anys. Yo entenc que son les
normes de la RACV. Lo d’El Puig es posà
per oposicio a les normes de Castello.
Pero no deixa de ser atra simplicitat. Les
academies no imponen una llengua, per
lo que les acata qui vol.
-En la carta tambe va reivindicar l’us
de les grafies ‘lo’, de la ‘y’ i de la
‘ch’...
Perque tots els classics valencians les han
utilisades. Pero estic segur que eixes
grafies finalment l’Academia les
assumirà. Encara que aixo ha d’anar
estudiant-se a poc a poc. No cal esbararse.
Sempre te mes por a equivocar-se qui
realisa una ortografía oficial que el que
no la fa. En la AVLL se discutix perque
s’ha de raonar, de dialogar. La faena es
eixa, aportar cada academic les seues
idees.
-¿Que opina de l’ortografía
aprovada por la AVLL?
De moment es provisional. Pero yo crec
que l’ortografía ha d’estar al servici de lo
que se parla, no lo que se parla al servici
de l’ortografia. Per eixemple, en Canal 9
parlen una llengua postiça, que no es
natural. En quant fan una entrevista a
una persona valenciana corrent pareix
que parlen dos persones de països
diferents. Me fa molta gracia quan diuen
que el balo entra ‘per l’escaire’ o diuen
‘gespa’ a la ‘brossa’. La AVLL deuria
netejar la Llengua Valenciana de
parauels estranyes, que ningu del poble
utilisa.
-¿Quina es la seua opinio de les
editorials que exigixen l’unitat del
catala?
L’economia es una part clau de la pretesa
unitat de la llengua. N’hi ha molts
diners darrere d’este conflicte lingüistic.
Moltes editorials catalanes volen
aniquilar el valencià per a crear un
mercat unic, molt mes gran i important.
-¿Creu que darrere de la pretesa
unitat de la llengua hi ha un intent
de articular els països catalans?
Sí, aixo està clarissim. Hitler ya ho dia,
on es parla alema aixo es Alemanya. On
es parla catala, es Catalunya. L’objectiu
ultim es l’independencia dels ‘països
catalans’. Hi ha un intent d’apropiacio
cultural, pero tambe interessos
economics i politics.
-Canviem de tema. ¿Que opina de
Lo Rat Penat?
Es una entitat cultural valencianista que
ha variat molt la seua llinia ideologica
historicament segons quina directiva o
president estiguera al front. Ha tingut
epoques de colaboracionisme en el
catalanisme cultural i atres de defensa
forta del valencianisme de la Real
Academia de Cultura Valenciana. Es
bo coneixer la propia historia per
a reafirmar-se en les conviccions
valencianistes.
-¿I que pensa de la actual
direccio de Lo Rat Penat baix la
presidencia d’Enric Esteve?
Està clar que estan fent moltes coses
pel valencianisme sense necessitat
d’estridencies ni insults. Eixa es la
llinia que deuen portar.
LR.......33

lo Rat Penat
.....................................................................................
LR.......34
El president y la Junta del Govern de Lo Rat Penat vos
desigen Pau i Felicitat en estes Festes de Nadal i un
any 2003 ple d’esperança, alegria i bienestar

lo Rat Penat
.....................................................................................
ES LA NIT DELS REIS
Deixa la finestra oberta
-la finestra del teu corperque
els Reis poden portar-te
la gracia de les flors
que t'esclaten dia a dia
des del cantic del meu goig.
Deixa la finestra oberta
-la finestra dels teus ullsperque
els Reis poden portar-te
la gracia de la llum
que t'envolta harmoniosa
des del tot yo tan de tu.
Deixa la finestra oberta
-la finestra del teu serperque
els Reis poden portar-te
la gracia feta bes
que em naix des del meu voler-te
sempre em pau i sempre ences.
Per l'ilusio constant,
l'esperança sempre tendra,
la realitat gojosa
i l'amor que nos governa,
potser que t'entren els Reis
si tens la finestra oberta.
(¡I yo et duré, page d'ells,
tota la meua existencia!)
Valencia, 6-1-82
T'envolta el meu silenci
com un drap suavissim d'impossible;
tinc per a tu el silenci
i per a mi este goig de l'impossible.
No se com es la vida
que et viu en foc constant serenament;
se que em vibres la vida
en ences contracant, serenament.
Com un joc, se que vens
conjugant l'aire centric del respir;
yo m'estic, quan tu vens,
compassant el meu cor al teu respir.
Un joc mes, i te'n vas
inspirant d'esperança tots els aires;
yo m'estic -¿on te'n vas?respirant
el recòrt que et diu pels aires.
I un jorn no sera aixi;
tot s'estara esperant ... ¿esperant qué?
Yo si que sere aixi
i m'estare esperant i sentint ... ¿que?
Valencia, 10-12-57
Xavier Casp
LR.......35

Raonant en…
.....................................................................................
Entrevista a
Paco Roig
E mpresari.
Ex president del Valencia i
maxim accioniste del club.
Durant la seua presidencia
-¿Que opina de la proposta de
l’alcaldesa de Valencia, Rita
Barberá, de construir un estadi
olimpic en Valencia?
Yo sempre he defes que tindre un
gran estadi es molt important. Vaig
defendre que l’ampliacio era
necessaria. Me dien que Mestalla
LR.......36
el Valencia va quedar
subcampeo de Lliga,
darrere de l’Atletic de
Madrit, i subcampeo de
Copa del Rei, va perdre
davant el Deportiu de La
Corunya. Ara vol presentar-
se a les eleccions per a
tractar de ser novament
president del Valencia.
no s’ompliria mai i s’ha demostrat
que el camp seguix plenant-se. En
Italia son tots grans estadis
comunals, de mes de 70.000
espectadors. Crec que es un bon
eixemple a imitar.
-Voste sempre va defendre la
necessitat de que el Valencia
Pau Segarra
tinguera un gran estadi per a
poder competir front al Real
Madrit o el Barça...
Sí perque l’equip es beneficia;
perque te mes soport; el club
tambe, perque te mes ingressos; i
l’aficio tambe, perque pot anar mes
gent a l’estadi a vore al Valencia C.F.

Raonant en…
.....................................................................................
-Com veu a l’equip este any...
¿Podrem guanyar la lliga de nou?
Yo el veig molt be. Crec que tenim un
grandissim equip, pero tambe jugadors
bonissims. Per a mi Cañizares es el
millor porter d’Espanya sense dubtes.
La defensa es molt bona. No nos
marquen quasi gols. El migcentre, en
Albelda i Baraja, es de lo millor. Tambe
m’agrada la gent de banda, en grans
jugadors de la terra com Vicente o
Rufete. Ademes, crec que davant tambe
tenim cracks, com Aimar o Carew.
-Voste arribà a la presidencia del
club baix el lema: ‘Per un Valencia
campeo’. L’equip va quedar un
any subcampeo de la Copa del Rei
i un atre subcampeo de Lliga.
¿Que li va faltar a Paco Roig per
a poder guanyar algun titul?
Crec que em va faltar un poc
d’experiencia. Tambe que em
deixaren treballar un poc mes. Vaig
crear molta ilusio al voltant del
Valencia, pero les preses per voler
fer un equip campeo em van
perjudicar molt. Pero la mentalitat
del club es va canviar. Abans nos
conformavem en jugar la Copa de la
UEFA i, des de que vaig entrar yo a
la presidencia, aixo s’oblida, perque
la gent volia tituls, no jugar la UEFA.
Tambe estic orgullos dels jugadors
jovens que es van pujar al primer
equip, de que les bandes de musica
de la Comunitat Valenciana tocaren
en Mestalla, o de que la megafonia
es fera en valencià.
-Paco Roig va fichar a entrenadors
importants: Luis Aragonés, Jorge
Valdano i Claudio Ranieri. ¿Quin
recòrts guarda d’ells, en lo personal
i en lo deportiu?
Luis Aragonés es un gran entrenador i
va fer un gran equip pero, despres de
quedar segons en la lliga darrere de
l’Atletic de Matrit, va pegar l’espantada.
Per tant, no vaig tindre sort en este
entrenador. Valdano era un entrenador
jove i en proyeccio. Volgue fer un gran
equip molt pronte, i aixo es molt
arriscat. Per ultim, Ranieri, va agafar a
l’equip en mala situacio i va acabar sent
campeo.
-I Romario, ¿per que no va
triumfar en el Valencia?
Romario era el millor davanter del
mon. El problema va ser que aci voliem
solucionar-li la seua vida privada,
controlar-li lo que feya per la nit. Que
no ixquera de festa. En qualsevol atre
equip del mon l’haurien deixat en pau,
perque era el millor davanter del mon i
lo que interessava era que marcara gols.
Romario ni fumava ni ha begut mai
alcohol ni se n’anava al casino.
Solament eixia per la nit per a ballar. En
el Barça el deixaren fer sa vida i va
marcar 30 gols en una temporada. Estic
segur que en el Valencia n’hauria ficat
moltissims tambe. Ademes, despres,
varem tindre la mala sort de que es va
lesionar.
-Despres d’un començament roïn
de Lliga el segon any de Valdano,
part de la aficio va cantar el ‘Paco
vete ya’. ¿Va ser molt trist per a
voste?
Per supost. Pero yo vaig complir la
meua paraula. Estigui de president fins
que l’aficio va voler, a pesar de que
encara em quedava temps per a
continuar. Vaig tractar de fer un equip
campeo en poc de temps i aixo em va
perjudicar.
-El va substituir a la presidencia
Pedro Cortés, que era vicepresident.
L’equip es va recuperar eixe any i al
següent es va guanyar la Copa del
Rei en Ranieri. Que ha passat per
a que Pedro Cortés i Paco Roig,
dos persones que anaven juntes en
el mateix proyecte, s’hagen
distanciat tant...
“ He decidit que presentare el
meu proyecte. Els accionistes
del Valencia han de triar.
En lo economic estem molt
endeutats. Ells diuen que
tenim 21.000 millons de
pessetes de deute, yo dic
que mes,”
Lo que està clar es que Pedro Cortés
volia ser president. Inclus quan ell era
vicepresident i yo el president. Sempre
hi ha gent que pega palmadetes en
l’esquena pero despres et traïciona.
-Despres de la dimissio de Pedro
Cortés pel possible fichage de
Mendieta pel Madrit, Jaume Ortí va
fer-se en la presidencia del club. El
Valencia, l’any passat, va guanyar
la lliga tres decades despres. ¿No
pensa que si n’hi ha un clima de
confrontacio, d’inestabilitat, aixo
es perjudicial per al Valencia?
LR.......37

Raonant en…
.....................................................................................
Per lo que respecta a Ortí, es una
persona que ha aprofitat per a quedarse
en la poltrona sense haver fet res. A
ell no l’ha elegit ningu ni te
practicament accions. Yo he donat la
ma per a acabar en la confrontacio,
pero ells no volen arribar a cap
consens, solament volen arraconar-me.
No tenen etica.
-El Valencia tindra eleccions crec
que en juny. ¿Presentarà voste
la seua candidatura? ¿Quines
possibilitats pensa que te de
guanyar?
He decidit que presentare el meu
proyecte. Els accionistes del Valencia
han de triar. En lo economic estem
molt endeutats. Ells diuen que tenim
21.000 millons de pessetes de deute,
yo dic que mes, pero en tot cas, deuria
fer-se una auditoria per a que els contes
foren trasparents. Lo que està clar es
que per culpa d’este consell estem en
una situacio prou roïna.
-Si s’alien Pedro Cortés i Jaume
Ortí ho tindria molt dificil...
Pareix que s’entendran, pero l’ultima
paraula la te l’aficio.
LR.......38
-¿Creu que es bo per al Valencia i
per a la seua aficio que el club
estiga dividit?
No es bo, pero ells no volen pacificar el
club, solament pretenen manar sense
contar en atra gent.
-¿Que opina de Rafa Benítez?
Es un grandissim entrenador. Es
perfecte per al Valencia.
-L’actual Consell d’Administracio
del Valencia el va renovar per dos
anys mes.
Es una decisio encertada
-El Madrit tambe tenia un deute
multimillonari i els politics el van
salvar en la recalificacio de la
Ciutat Deportiva. ¿Pensa que el
Valencia està discriminat?
Yo crec que mes que el Valencia estiga
Lo que tinc clar es que
hem de parlar la nostra llengua,
el valencià. Cada volta s’està castellanisant
tot mes. Hem de mimar el valencià.
discriminat es que al Madrit se li fa
molt de favoritisme. Es en tot, en els
solars, en les recalificacions, en els
contractes televisius, en el tracte que te
de les televisions, periodics, radios.
Tots juguen a favor del Madrit, i no
deixen que tinga alternatives solides.
-¿Els Valencians som meninfots?
Yo crec que vivim tan be que passem
un poquet de tot. Lo unic que nos unix
es la terra. Crec que la gent d’aci es
maravellosa. En general no nos agraden
els problemes i les baralles. Pero no
crec que sigam meninfots.
-Voste sempre ha defes les
paraules genuïnes valencianes
front a les catalanes. ¿Pensa que
el valencià es un dialecte del
catala o es una llengua singular?
Yo no se qui va vindre primer, si l’ou
o la gallina. Per a aixo ya estan els
filolecs. Lo que tinc clar es que
hem de parlar la nostra llengua,
el valencià. Cada volta s’està
castellanisant tot mes. Hem de
mimar el valencià. De chicotet em
dien que parlar el valencià era de
llauradors, en sentit despectiu. Aixo
va perjudicar molt a la llengua
valenciana.
-¿Que opina de Lo Rat Penat?,
una associacio que porta mes de
cent anys defenent la cultura
valenciana i de la que han format
part personages com Teodoro
Llorente, Blasco Ibáñez o Felix
Pizcueta?
Es una institucio valencianista que
deuria tindre mes soport social i
economic de les administracions
valencianes, perque te una gran
historia i ha de tindre un gran futur.
-¿Per ultim, que opina de la
gestio del president de Lo Rat
Penat, Enric Esteve?
Es un home molt valencià. Està
fent moltes coses per la cultura
valenciana i, repetixc, necessita
que la Generalitat, la Diputacio i
l’Ajuntament ajuden a Lo Rat Penat
per a fer mes coses.

Raonant en…
.....................................................................................
Yo vixc el valencianisme
desde el Cor Popular de
Lo Rat Penat. Per a mi es
molt important pertanyer
a esta institucio i
treballar dia a dia per la
cultura valenciana, en el
meu cas des del mon
musical.
Rosa Bartual
LR.......40

Raonant en…
.....................................................................................
Pau Segarra
Lo Rat Penat
-Voste es considera una persona,...
La veritat, prou normal
-¿Quin es el seu principal defecte?
A voltes soc massa apassionada
-¿Una virtut?
Crec que la generositat
-¿Li agrada cuinar?
Sí, molt
-¿Quin es el seu plat favorit?
La paella valenciana
-¿De marisc o de carn?
De Carn
presidenta i
directora del
Cor
Popular
de
-¿Mar o montanya?
Montanya
-Una pelicula
Siete novias para siete hermanos
-Un actor
Gary Cooper
-¿Te alguna aficio?
La musica
-Un llibre
Al caliu de la llar, de Josefina Lázaro
-¿Un personage historic?
Jesucrist
LR.......41

Raonant en…
.....................................................................................
-¿Quants anys porta en Lo Rat
Penat?
¡Uf!, mes de dos decades. Crec que
exactament son 24 anys. Molts, pero
estic molt feliç de pertanyer a esta
institucio perque puc treballar per la
cultura valenciana. Ademes, estic
molt a gust i feliç i he fet molts amics
en Lo Rat Penat.
-¿Quan es va fundar el Cor
Popular de Lo Rat Penat?
El Cor Popular es va fundar en
octubre de l’any 1980 baix el lema
“que els vells recorden i que els jovens
deprenguen”. Es un lema que sintetisa
molt be els nostre objetiu principal..
-...¿I quin es eixe objetiu principal
del Cor Popular?
Puix com diu el lema es treballar per
la supervivencia i difusio de la canço
popular valenciana. Aixo es lo que
tractem de fer en el nostre esforç, en
els nostres concerts, en els nostres
viages.
LR.......42
-¿Està en perill de desaparicio la
canço popular valenciana?
Hui per hui crec que no, pero va patir
un greu perill de desaparicio.
M’agradaria destacar la gran labor que
van fer els mestres Eduardo López
Chavarri i Manuel Palau, que es van
recorrer tota la regio valenciana per a
poder salvaguardar les cançons
valencianes. Llavors no existien els
magnetofons i havien de trobar les
cançons i trascriure-les en els
pentagrames.
-¿Quantes cançons valencianes
teniu registrades?
En tenim moltes pero qui millor ha
conseguit registrar les cançons
valencianes ha segut la Diputacio de
Valencia ya que tenen 3.000 de
folclor. N’hi ha de tot. Cançons de
breçol, cançons de pare a chiquet, de
chiquet a pare; de jocs, de saltar la
corda, de marcar el pas. De curro, de
bateig. Cançons de pasqua, de ronda,
festives, humoristiques, de taverna,
de l’horta, de nadal, de seguidilla,
pregons, d’aguinaldo, de les estrenes.
Per cert que aguinaldo i estrenes no es
lo mateix, com molta gent creu.
Tambe n’hi ha cançons religioses, de
la Mare de Deu, estes sobrepassen les
quatrecentes, de Cristos i Mare de
Deus de tots els pobles. Romanços
religiosos. En definitiva, que la
Yo considere que si
modifiques la canço la
desvirtues, pert la seua
personalitat. Aixo nos ha
creat alguns problemes
per a poder cantar en
determinats concerts o
palaus musicals, pero no
canviarém. No volem
treballar en veus
elaborades.
tematica es molt diversa i rica i gracies
a Deu s’han salvat.
-¿I el vostre repertori a quantes
cançons arriba?
El Cor te un repertori de mes de 250
cançons i està format exclusivament
per cançons populars de Castello,
Valencia i Alacant, es a dir, de tota la
regio valenciana.
-¿Quanta gent forma part del Cor?
El Cor Popular està format per 40
persones de totes les edats per tal de
poder interpretar en tota propietat les
cançons del poble. Yo vaig
escomençar de directora del cor en
l’any 1980. Llavors erem set persones
i hui en dia som quaranta. En 23 anys

Raonant en…
.....................................................................................
hem segut doscentes persones en el
Cor Popular de Lo Rat Penat.
-¿Tambe hi ha gent jove en el grup?
Sí i deprenent molt rapit.
Normalment son families que van
continuant la tradicio, de pares a fills.
Els jovens nos garantixen el futur.
Desgraciadament moltes vegades els
valencians no ens donem conte de la
gra riquea cultural que tenim i crec
que hem de fer un esforç per
conservar-la i no perdre-la.
-¿O siga que està garantisat el
seu futur?
Yo estic convençuda.
-¿I quantes seccions teniu?
N’hi ha cantants, rondalla, que
inclouen guitarres, bandurries, llaüts i
guitarro, postices i panderetes.
-¿Les cançons es modifiquen per a
que estiguen en consonancia en la
normativa ortografica?
No, en eixe tema la veritat es que som
intransigents, en el bon sentit de la
paraula. Les cantem tal qual. Yo
considere que si modifiques la canço
la desvirtues, pert la seua personalitat.
Aixo nos ha creat alguns problemes
per a poder cantar en determinats
concerts o palaus musicals, pero no
canviarém. No volem treballar en
veus elaborades.
-¿Quina importancia tenen els
trages valencians en el Cor Popular?
Molta. El Cor ha de representar el
folclor popular valencià, al mateix
temps que cantar les cançons. A
vegades la gent no distinguix els
trages de fallera dels nostres, sobre tot
quan cantem fora de Valencia, pero
son prou diferents.
-¿De quina epoca son els trages?
El mes historic o antic es el el segle
XVIII. Eixe es el que mes m’agrada
perque crec que es el mes bonic. En
realitat son trages de valenciana rica,
de luxe, practicament aristocratics.
Despres tambe portem el trage de
valenciana de faena, de l’horta, que es
del segle XIX. Es un vestit molt mes
humil, de quan les dones anaven a
collir tomaques al camp. Este trage es
molt mes practic, mes d’anar per casa.
El vestit del XIX es mes paregut al
d’atres regions espanyoles.
Tambe es molt important el pentinat a
banda de complicat de fer i laborios.
Ademes el pentinat valencià es unic
en el mon.
-¿Heu actuat fora de la
Comunitat Valenciana?
Sí per supost. Hem cantat per tota
Espanya. Anem a moltissims festivals.
Yo crec que la principal diferencia en
atres regions espanyoles es que en la
Comunitat Valenciana la gent ballava
en els carrers del poble i, en canvi, en
molts llocs d’Espanya es canta i balla
dins de les cases. Aixo se deu al clima,
el nostre permet cantar al carrer.
-¿I en l’estranger?
Tambe. Practicament hem estat per
tota Europa. Per eixemple hem estat
quatre voltes en França, dos en
Portugal, dos en Austria, dos en
Alemanya,..i atres països mes
d’Europa.
-¿El Cor Popular ha guanyat
trofeus de cançons populars?
Sí, i molt importants. En Espanya
per eixemple hem guanyat el tercer
premi del certamen internacional
d´havaneres de Torrevieja. Les
havaneres eren les cançons dels
soldats i mariners valencians i
alacantins que se n’anaven a l’illa de
Cuba. Era un estil molt enraïlat en la
nostra regio. Despres, ya en Cuba, les
havaneres es van endolcir. En Europa
hem conseguit medalles dels
ajuntaments d´Argentan i Vannes
(França) i Chaine de l´ajuntament de
Montreaux (Suïssa). Tambe hem
segut distingits en la Basilica de Sant
Pere (Roma), en el teatre Wagneria de
Bayreuth (Alemania), un dels mes
importants del mon. Alli es celebren
els festivals wagnerians des de 1987.
El net de Ricardo Wagner nos va
rebre en el Castell, on hi ha una
reproduccio del Sant Grial i tambe
una senyera valenciana. Atres llocs
on hem guanyat premis ha segut en
Paris, Libourne i Rennes (França) i en
Figueira de Foz (Portugal).
-¿Haveu gravat les cançons en les
noves tecnologies, en Compact
Disc?
Clar que sí. Tractem d’estar al dia en
les noves tecnologies. En CD tenim
‘Cançons de Nadal’, ‘Mosaic de
cançons festives’, ‘Cançons de llar i
de treball’, ‘Dos misses valencianes’,
‘Corona lirica a la Mare de Deu dels
Desamparats’ i ‘Cançons patriotiques
valencianes’. Ademes, ara volem
gravar-les en DVD, es a dir, lo mes
novedos que n’hi ha en el mercat.
-¿Com viu voste el valencianisme?
Yo vixc el valencianisme desde el Cor
Popular de Lo Rat Penat. Per a mi es
molt important pertanyer a esta
institucio i treballar dia a dia per la
cultura valenciana, en el meu cas des
del mon musical. Sempre tens noves
inquietutsi t’acostumes a conviure en
la gent del Cor i de Lo Rat, a fer
excursions, en definitiva a fer
valencianisme.
LR.......43

lo Rat Penat
.....................................................................................
Periodiste. Actualment es
Entrevista a
Julio Tormo
LR.......44
el presentador de
“La hora de Julio Tormo”
en Valencia Teve, un
programa magazine
especialitat en el mon de
la societat valenciana i de
Les Falles.

Raonant en…
.....................................................................................
-¿Que son per a Julio Tormo Les
Falles?
Per a mi ho son tot, tant des del punt
de vista professional com personal.
Des de chicotet ya feya falles en ma
casa i nomenava Fallera Major a ma
mare, i un atre any a la meua tia. En
el colege, en El Pilar, tambe ho vaig
fer. Yo no sabria viure sense les falles,
de veritat. En nou anys estava
pendent de la radio per a saber a qui
nomenaven Fallera Major. Porte tota
la meua vida relacionat en este
precios mon de Les Falles. Conec a
moltissima gent, perque tambe tinc
una gran memoria, gracies a la meua
relacio en les festes majors de
Valencia. Les Falles m’han ajudat a
creixer com a persona i a tindre a
monto d’amics i amigues.
-¿De quina comissio fallera eres?
Soc el president i el fundador de
la Falla Passeig de l’Albereda
Avinguda de França. Per a mi ha
segut una experiencia maravillosa
perque he vist creixer la falla des de
chicoteta i vore como s’ha consolidat
ha segut una gran satisfaccio. Es va
fundar un 18 de novembre de fa
quatre anys i la Fallera Major fon la
senyoreta Amparo Montoro Blasco.
La presentacio tingue lloc en el salo
d’actes de l’Ateneu Mercantil de
Valencia. Va ser un acte molt bonic en
el que Amparo va rebre l’homenage
de la llavors Fallera Mayor infantil
Gemma Estrela Jiménez, i de tota la
seua comissio. Tambe va vindre la
presidenta del Palau de la Música,
Mayren Beneyto. Ademes, el poeta
valencià Donis Martín Albizúa li
dedicà una poesia que va entusiasmar
a tots. En total en son mes de cent
chiquets i cent cinquanta majors.
-¿Enguany la Fallera Major
Infantil es de la teua falla?
Sí, Nela Ayora. Va ser una alegria
immensa per a tots. Yo sempre he
volgut ser Fallera Major,..es la meua
ilusio de tota la vida,...no es broma.
Lo cert es que tots en la falla estem
contentissims. Es lo mes important
que nos ha passat. Crec que tindre
una Fallera Major de Valencia es mes
important que guanyar qualsevol
premi.
-¿Eres un president que mana
molt?
He de reconeixer que, al principi,
volia tindre-ho tot controlat. Pero, a
poc a poc, i gracies a molta gent que
està en mi en la directiva i que
m’ajuden moltissim, he anat deixant
'' Els antics,
els de torrenti,
llaurador...
qualsevol tipic
de valencià. El
que no vullc ni
regalat es el
negre eixe que
es va impondre
durant una
temporada.
Pareixiem tots
iguals, com si
portarem
uniforme.
Yo vaig fer una
campanya en
contra de eixe
uniforme
perque crec
que trencava
en la humildat i
la tradicio que
tenen els trages
de llauradors,
de torrenti. ''
LR.......45

Raonant en…
.....................................................................................
treballar als demes i la realitat es que
tot va perfecte. La meua falla es com
un arbre que va creixent i a mi aixo
me compensa de sobra tot el treball i
les hores que dedique a la comissio.
En realitat m’encanta ser faller. Per a
mi les Falles ho son tot.
-¿Que es lo que mes t’agrada de
les Falles?
Tot en general, pero sobre tot
l’ambient, la festa en el carrer. Lo mes
bonic es participar en Les Falles pero,
encara que una persona no siga
fallera, s’ho pot passar de maravella.
Tota la ciutat està allumenada, plena
de falles per tot arreu i passejar pels
carrers es precios. En quant a actes
concrets m’agrada moltissim l’ofrena
de flors a la Maredeueta, es un acte
molt sentit i apreciat pels valencians.
-¿Des de quan portes fent
periodisme-faller?
Ya fa molts anys. Vaig escomençar en
els anys huitanta en la radio fent el
mon social de les falles. Ara fa 25 anys
vaig fer una falla molt criticada, la
de King-kong,...perque era massa
trencadora, innovadora per a l’epoca,
i ademes catalanista. Ya veus, i ara soc
dels mes blavers. Per culpa d’eixa falla
yo tenia una fama no molt bona entre
algunes comissions falleres pero, a
poc a poc, la cosa va anar canviant.
Pot ser em vaig fer un poc mes classic
o conservador.
-¿Quantes falles hauran passat
pel teua programa de televisio?
LR.......46
Ufff,...a monto. Yo crec que quasi
totes,...segur que mes de trescentes.
Una de les coses mes boniques es
que veus com seguix la tradicio entre
els jovens i els majors. Falleres
infantils que ara son majors,...fills i
filles que creixen i continuen
relacionats en el mon faller. Aixo es
lo mes precios de les festes
valencianes. Yo crec que son unes
festes molt obertes, encara que a
voltes se diga que solament les
fruixen els fallers.
-¿Que t’agrada mes la
“mascletà” o els castells de focs
artificials?
La “mascletà” per supost. No n’hi ha
comparacio. Ademes, els castells
pots vore’ls en qualsevol ciutat del
mon, pero, en canvi, la “mascletà” es
tipica d’aci.
-¿Churros o bunyols?
Tampoc n’hi ha comparacio. Els
bunyols, que son els valencians i els
que peguen en falles. Els churros ni
els taste.
-Julio, tu de menjars tambe deus
entendre molt, perque tens un
restaurant...
Sí, “El Almacen”, que es troba en el
carrer Salamanca, per la zona de
Canovas.
-Continuem parlant de les falles.
¿Quin trage de faller preferixes?
Els antics, els de torrenti,
llaurador...qualsevol tipic de valencià.
El que no vullc ni regalat es el negre
eixe que es va impondre durant una
temporada. Pareixiem tots iguals, com
si portarem uniforme. Yo vaig fer una
campanya en contra de eixe uniforme
perque crec que trencava en la
humildat i la tradicio que tenen els
trages de llauradors, de torrenti.
-Sempre s’ha dit que ser faller es ser
valencianiste
Pot ser. Està clar que els fallers de tota
la vida son persones que volen molt la
terra, les costums valencianes. Pero yo
crec que, hui per hui, son unes festes
regionals pero obertes a tot el mon. Un
cas clarissim es que n’hi ha moltissims
fallers que son gent que ha vingut a
Valencia des d’Andalucia, Castella-La
Mancha, Arago,..i que ara es senten tan
valencians con el que mes. Per atra
banda, una de les coses mes boniques
de les falles es vore cóm s’estenen per
tot el mon. N’hi ha comissions falleres
per tota Sudamerica, per Europa..i per
supost per tota Espanya. Aixo es
precios,..perque en definitiva s’està
impulsant la festa, el bon ambient i el
valencianisme per tot el mon.
-¿Que opines de Lo Rat Penat?
Es una institucio molt important per al
mon cultural valencià. Porten tota la
vida reivindicant les nostres costums,
festes i tradicions. Desige que
continuen per la mateixa llinea de
sempre. Respecte a la relacio de Lo Rat
Penat en les falles he de dir que sempre
ha segut molt important. De fet, els
primer premis que s’entregaren foren
els de Lo Rat Penat. Ademes n’hi ha una
falla que es diu Lo Rat Penat,...molt
propet de Valencia TeVe.
-¿Que te pareix la gestio del
president de l’entitat, Enric Esteve?
Crec que es molt bona. Està portant a
Lo Rat Penat per la senda que
pertoca. Reivindicant i treballant
pero sense estridencies. Eixe es
l’eixemple a seguir. Fer coses sense
parar pel be de l’entitat.

Des d’Alacant
.....................................................................................
LR.......48
Marivi Ferrandis

Des d’Alacant
.....................................................................................
La Vila d’Ibi
i l’industria del joguet
Esta vila, que s’assenta en la comarca de
l’Alcoya, te una gran importancia en
l’historia del joguet en la nostra
nacionalitat. Els origens de l’industria
joguetera en Ibi son de principi del
segle XX i, encara que no contava en
cap tradicio, arribaria a ser el centre per
excelencia de la produccio de joguets
en Espanya. I tot aço tingue lloc gracies
a l’iniciativa d’una familia, els Payá, els
quals treballaven de llanterners i eren
estos els que abastien als gelaters dels
envasos metalics per tal de preservar el
gel, materia prima en la qual
confeccionaven els seus productes,
base de la primera activitat
protoindustrial del poble, la qual es
derivava de l’utilisacio de la neu.
L
es entranyables dates de
Nadal s’acosten i en elles,
a banda de l’espirit
religios, el joguet es un
important protagoniste del
mon infantil; per este motiu
centrarém la nostra atencio
en una vila joguetera per
excelencia: La Vila d’Ibi.
Aixina puix, els germans Payá, a mes
dels aludits envasos metalics,
començaren a vendre pels mercats de
la comarca una ampla varietat de
tasses, plats, cresols, arruixadores i
uns atres atifells en miniatura,
destinats als chiquets. D’esta manera
compatibilisen el seu treball de
llanterners en la fabricacio dels
LR.......49

Des d’Alacant
.....................................................................................
Evidentment, el
conflicte civil va
interrompre el
proces en alça de
l’industria del
joguet. La majoria
d’empreses seran
socialisades
i contribuiran
com a industries
auxiliars de
guerra. La
maquinaria
de joguets de
l’industria d’Ibi es
concentra en els
locals de Payá i
fabríca tant
municions i
navaixes com
arriba inclus a
acunyar monedes.
A mes colaborà
en diverses
campanyes de
donacio de joguets
als chiquets orfens
de guerra.
LR.......50
primers joguets. Entren en contacte
en fabricants de nines en Onil i
comencen a estudiar nous sistemes de
soldadures d’uns atres fabricants
europeus. A pesar de les seues
precaries condicions i instalacions, en
1909 es dirigixen a la ciutat de
Valencia per tal de participar en la
Primera Exposicio Regional,
organisada per l’Ateneu Mercantil
Valencià i conseguixen una medalla
d’or.
En 1910, Payá llança el primer joguet:
un cochet que du un mecanisme a
resort i en 1912, els Payá llegalisen el
seu negoci i es constituixen com a
“Payá Hermanos, S.A.”.
A Ibi arriba des de las veïna poblacio
d’Onil, Santiago Rico Molina,
propietari junt al seu germa d’una
fabrica de nines de carto, els quals
negocien en Verdú i Cia i s’associen en
1919. En 1922, Rico es fa en el
control de l’empresa i es denomina
“Rico S. A” i, per mig de la fabricacio
de peces de major mida i en l’aument
de la seua produccio intentarà ocupar
el lloc privilegiat al front del mon
espanyol del joguet, lloc que ocupava
en eixe moment “Payá Hermanos”.
En 1925 es crea la tercera fabrica
local, “González y Cía”, fundada per
antics operaris de “Payá Hermanos” i
dos anys mes tart en abandonar la
fabrica González es nomenarà
“Sanjuan y Cía”. En estos anys la
fabricacio del joguet conseguix una
edat d’or en la fabricacio de joguets de
llanda, i en l’epoca republicana este
tipo de joguet arriba a cotes
importants i els Payá i els Rico
rivalisen en calitats i en classes; epoca
en la qual conseguixen 500 models
diferents en els catalecs de venda de
les dos empreses.
En Ibi, Sanjuan, el fundador de la
tercera empresa local, ven les seues
accions a tres nous socis. La fabrica es
reorganisa com a “Picó i Cía” en 1932.
No obstant, l’empresa sofrirà un nou
canvi en 1939 quan un dels socis,
Manuel Picó crea un almagasen de
joguets en Cordova i, en tornar a la
localitat d’Ibi despres de tres anys,
funda l’empresa “Picó S.A.”, mentres
que el restant d’accionistes mantenen
l’antiga i la redenominen “Juguetes y
Estuches (Jyesa)”.
Evidentment, el conflicte civil va
interrompre el proces en alça de
l’industria del joguet. La majoria
d’empreses seran socialisades i
contribuiran com a industries
auxiliars de guerra. La maquinaria de
joguets de l’industria d’Ibi es
concentra en els locals de Payá i
fabríca tant municions i navaixes com
arriba inclus a acunyar monedes. A
mes colaborà en diverses campanyes
de donacio de joguets als chiquets
orfens de guerra.
Despres dels anys de la guerra hi
hague una certa decadencia ya que
falta materia prima i n’hi ha poca
demanda. No obstant, gracies a

Des d’Alacant
.....................................................................................
Cal destacar la
creacio del Museu
Valencià de Joguet,
un dels mes visitat
de la Comunitat
Valenciana, ubicat
actualment en la
“Casa Gran”
l’aparicio dels primers joguets de
plastic al voltant dels anys cinquanta
–en 1948 en Payá– es transforma esta
industria al diversificar la produccio,
reduir costs i anar naixent nous tallers
auxiliars i noves fabriques. D’esta
manera, Ibi es convertix en el gran
centre productor de joguets dins el
mercat de l’Estat Espanyol.
Es tanta l’importancia d’esta industria
en Ibi que fins i tot podem
contemplar en esta ciutat un
monument dedicat als Reis de
l’Orient, obra en pedra calcarea de
l’escultor de Granada Aurelio López
Azustre, el qual s’inaugurà el 5 de
giner de 1974 en la plaça que porta el
mateix nom en la zona d’expansio de
l’Ibi modern.
De la mateixa manera, cal destacar la
creacio del Museu Valencià de
Joguet, un dels mes visitat de la
Comunitat Valenciana, ubicat
actualment en la “Casa Gran”, pero
en vies de traslladar-lo en les
instalacions de la primitiva fabrica
dels “Hermanos Payá”, actualment
“Payá S.C.V.L., a on encara es
conserven maquines i ferramentes
en les quals es fabricaren el primers
joguets des de 1902.
Per ultim citar el AIJU- Institut
Tecnologic del Joguet, que es una
entitat sense anim de lucrament, els
fins de la qual son favorir
l’investigacio, desenroll i innovacio
tecnologica, aumentar la competitivitat
de les empreses, millorar la calitat dels
productes, no nomes de les empreses
del sector del joguet sino tambe de
sectors industrials afins ad estes.
Ibi es convertix en el gran centre productor de joguets
LR.......51

LR.......52
El joc es aquella
dimensio de l’home
que el remonta a un
mon diferent, en
atres regles, a on se
mostra l’essencia
de cadascu de
nosatres, sense
maiqueres ni
caretes, a on tot
–o quasi tot– se
pot, es el somi fet
realitat, tot se
transforma segons
nostre desig i
l’home se remonta
a lo mes profunt
del seu ser.
Jocs de carrer
i de llar
Josep Renán Blasco i Muñoz

Tradicions
.....................................................................................
AL VOLTANT DEL JOC
No n’hi ha home sense joc ni joc
sense l’home.
El joc es aquella dimensio de l’home
que el remonta a un mon diferent, en
atres regles, a on se mostra l’essencia
de cadascu de nosatres, sense
maiqueres ni caretes, a on tot –o quasi
tot– se pot, es el somi fet realitat, tot
se transforma segons nostre desig i
l’home se remonta a lo mes profunt
del seu ser.
El joc no te el grau de fixacio i no te
lligaces de la nostra vida seriosa. El
joc es mes lliure, mes passager, es
obert en sa tendencia. El joc es un
motor per l’extensio de l’home en lo
material com en lo espiritual.
La persona quan juga
verdaderament, es a dir, quan
participa d’una practica ludica
reglamentada oblidant-se de tot el
restant d’activitats “racionals” i
“serioses” que constituixen part de
sa vida quotidiana mes formal,
s’acostuma a mostrar-se tal i com es,
sense usar maiqueres ni vestimentes
artificials mes propies d’atres
escenaris mes “seriosos”.
L’importancia del joc i dels joguets
està lligada tambe a la natura, sent
que molts jocs se jugaven en
determinats moments i no en atres,
com per eixemple en l’epoca d’hivern
o primavera d’estiu en el fi d’actuar o
influenciar a traves dels jocs
determinats fenomens naturals. Se
pot mencionar, per eixemple, el joc
del trompo per asegurar una bona
collita, les nines que simbolisen las
fertilitat de la dona i se’ls regalava a
les jovens en tal desti.
Podem concloure que el joc es un
fenomen inherent al ser huma, que el
“acompanya” durant tota sa vida. No
hi ha persona humana sense joc i no
hi ha joc sense l’home. Este fenomen
ha estat present des de l’home
primitiu fins a l’actualitat.
En el joc el chiquet depren a establir
comunicacions de joc en els atres i
relacionar-se d’una forma diferent –de
jugador a jugador-.
JOC I APRENENTAGE
Son numerosos els autors que ya han
escrit al voltant de la relacio del joc i
de l’aprenentage des de l’antiguetat
fins a l’actualitat. En relacio ad aixo
podem citar a Plato que en les Lleis ya
considera l’importancia del joc
infantil per a formar ciutadans
perfectes.
El joc es u dels primers llenguages del
ser huma. El chiquet deambula per son
mig creant i inventant jocs, conectantse
a traves d’expressions ludiques. A
traves del joc se van comunicant en
l’atre, en els atres i en el mig. A mida
que creixen sos jocs se van fent mes
complexos i les seues possibilitats de
coneiximent se van eixamplant.
En el joc el chiquet depren el joc
mateix, les seues formes de
funcionament, sos regles mes o manco
complexes. En el joc el chiquet depren
a establir comunicacions de joc en els
atres i relacionar-se d’una forma
diferent –de jugador a jugador-.
Els aprenentages que poden incorporar
els chiquets en el joc son molt amples i
diversos, dependra naturalment del joc
que alguns aspectes se desenrollen mes
que atres: en lo social, motriu, cognitiu,
afectiu, emocional.
El joc, com a expressio lliure i
espontanea dels chiquets, implica
un moviment extern a intern,
desencadenant una serie de
transformacions de diversos ordens,
en el conseqüent enriquiment,
aprenentages que seran majors quan
mes possibilitat de joc tinguen els
chiquets.
JOCS TRADICIONALS
I APRENENTAGE
En el terme de “jocs tradicionals” se
definixen aquells jocs que van
perdurant de generacio en generacio, de
yayos a pares, de pares a fills mantenint
sa essencia encara que pogueren
manifestar certes modificacions. Son
jocs que es transmeten en forma oral,
parlada.
LR.......53

Tradicions
.....................................................................................
Son jocs que se troben en numeroses
generacions, en les mateixes regles i la
mateixa utilisacio del joc.
Son jocs que se caracterisen per ser
anonims en quant no hi ha un autor
conegut, si be s’estima l’orige de molts
d’ells, se desconeix no obstant l’autor
mateix. Son universals trobant-se
calcigades dels mateixos en totes parts
del mon, en alguns casos encara en
sorgiments parals en llocs totalment
diferents. Estos jocs, estan plasmats de
caracteristiques culturals dels pobles,
transmetent formes de vida,
cosmovisions, creences i llegendes.
A partir d’una ullada mes profunda
d’estos jocs podrem descobrir
importants aspectes historic-culturals
de nostres propies arrels.
El joc tradicional es un tipo de joc
espontaneu, lliure, a on abans de tot
està el plaer de jugar. L’unic fi que
tenen estos jocs es el plaer i la
necessitat de joc dels chiquets.
En llinies generals se pot afirmar
tambe que estos jocs se caracterisen
perque:
a) Son jugats pels chiquets pel mateix
plaer de jugar. Son els mateixos
chiquets els qui decidixen quàn, a
on i cóm se juguen.
b) Responen a necessitats basiques
dels chiquets.
c) Tenen regles de facil comprensio,
memorisacio i acatament. Les
regles son negociables.
d) No requerixen molt de material ni
costs.
e) Son simples de compartir.
f) Practicables en qualsevol moment i
lloc.
U dels punts mes importants per a
rescatar es que estos jocs responen a
necessitats basiques dels chiquets.
Primer i abans de tot, el plaer i la
necessitat de jugar. “Els jocs
tradicionals son indicats com una
faceta –encara en chiquets de ciutatper
a satisfer necessitats fonamentals i
oferir formes d’aprenentage social en
un ampli espectre.
LR.......54
Tots estos jocs son trasmesos de
generacio en generacio, com ades
s’ha comentat, de yayos a pares,
de pares a fills. Aixo porta a
una important comunicacio
generacional lo que significa un
aprenentage de respecte d’adults,
tenint en conte que al percebre els
chiquets que sos pares i yayos i atres
antepassats han jugat ya estos jocs,
aplegant a un acostament notable
per estar – a traves del joc- en un
mateix nivell de “llenguage”, per
aixi nomenar-lo, n’hi ha un tema en
comu, que sobretot es totalment
propenc als chiquets.
L’importancia del
joc, tant en la
vida del chiquet
com la de l’adult,
se pot resumir
en esta frase de
Pablo Neruda:
“El chiquet que
no juga no es
un chiquet,
pero l’adult que
no juga ha perdut
per a sempre el
chiquet que porta
dins d’ell”.
Els aprenentages son inherents als
jocs i se donan naturalment en el
mateix proces ludic. Els chiquets no
trien els jocs per determinats
aprenentages encara que pel plaer que
els dona el mateix joc. Es important
remarcar la naturalea lliure i
espontanea dels jocs tradicionals.
PRESENT I FUTUR DELS
JOCS TRADICIONALS
Com ya s’ha comentat, el proces per
a la continuïtat dels jocs
tradicionals estava centrat en la
transmissio oral dels nostres majors
a les noves generacions. Hui, el poc
de temps dedicat pels pares a jugar
en els seus fills resultat de la societat
de consum en la que ¿vivim?,
a on se relaciona, equivocadament,
la possessio de bens en la qualitat
de vida, en tot lo que aixo
implica; obsessio del consum..mes
treball...menys temps lliure...menys
comunicacio en els fills...desaparicio
de formes de transmissio
oral...desconeiximent dels jocs pels
fills...proces regressiu dels
jocs...desaparicio.

Tradicions
.....................................................................................
El poc de temps lliure del que disponen
els chiquets per a jugar. Ya, des
de chicotes se’ls educa com a
futurs treballadors. En una societat
competitiva, a on la possessio de bens
es simbol de qualitat de vida, el chiquet
deu preparar-se per a aplegar a ocupar
els llocs mes alts de la societat que li
permeten accedir a tot lo que vullga
posseir. Per ad aixo, son necessaris una
serie de coneiximents que l’escola no
sempre oferix (informatica, idiomes...);
atres vegades se tracta de que el chiquet
no quede “despenjat” del grup en el
qual es troba (classes particulars).
Ademes, la societat actual oferix una
serie d’alternatives organisades per a
que el chiquet ocupe el seu temps lliure
com mes li agrade. Les escoles,
ajuntaments i atres entitats, publiques i
privades, oferten gran quantitat
d’activitats extraescolars d’oci i temps
lliure; deports, balls...que, en quasi cap
de cas, contemplen el joc en una
finalitat en si mateixa. El chiquet te ya
d’antema ocupat el temps lliure, ¿d’a on
va traure temps per a jugar?.
Per ultim, un element importantissim
en el proces de regressio dels jocs
populars son els reclams publicitaris
tendents a la venda de sofisticats
joguets a on el chiquet juga un paper
passiu o actiu individual; eixemple
d’aixo el trobem en les consoles de
videojocs a on el chiquet juga un
paper actiu pero en solitari, en tot lo
que aixo implica. Analisant
detingudament les causes senyalades
com activadores del moviment
regressiu en la practica dels jocs
populars infantils observem que totes
elles estan intimament lligades al tipo
de societat actual. Podem supondre
que el pas d’una societat rural a una
societat urbana, orientada al consum,
produix un canvi en la forma de jugar
del chiquet.
Jocs de l’estil de les boletes, els
trompos, les estampetes o les tabes
(hui en dia de plastic) queden
vinculats a modes. Se practiquen
quan els comerciants exponen estos
objectes i a soles les modalitats mes
senzilles dels jocs practicats el segle
passat. Quan “se passa de moda”
resulta quasi impossible trobar alguns
d’estos materials de joc. Podem
concloure que el proces regressiu al
que s’estan veent somesos els jocs
populars infantils portarà a la
desaparicio de la major part d’estos si
no sorgixen una serie d’activitats
orientades a sa conservacio i difussio.
Estes activitats deuen favorir no a
soles el que els chiquets coneguen els
jocs tradicionals sino tambe que
puguen practicar-los. De res servix
que el chiquet conega el joc de la taba
si no te una taba en la que jugar i un
espai de joc a on jugar.
L’importancia del joc, tant en la vida
del chiquet com la de l’adult, se pot
resumir en esta frase de Pablo
Neruda: “El chiquet que no juga no es
un chiquet, pero l’adult que no juga
ha perdut per a sempre el chiquet que
porta dins d’ell”.
INICI DEL JOC
L’inici de qualsevol joc comportava
per part dels jugadors, ajustar-se ad
unes regles prestablides per tal de qui
les “guanyara”, ser el primer en
començar o el qui “pagava” en el joc.
Les mes tipiques eren:
Entre els jugadors, ficats en rogle,
triar un numero -no massa alt- i, u
qualsevol d’ells començava a contar
en rapidea....u, dos, tres, quatre,
cinc.....fins que un atre dia “prou”. A
partir d’eixe moment, el jugador que
LR.......55

Tradicions
.....................................................................................
fea de “contable”, seguia contant els
numeros i assignant a cada u d’ells ad
un jugador, començant per la seua
esquerra . Quan s’aplegava al primer
numero triat, al jugador que li tocava,
era qui començava o pagava en el joc.
Una atra manera tipica de fer-ho era,
en furgadents o paperets trossejats o
be pedretes, es ficaven dins de les
mans de qualsevol jugador i d’este,
en les mans mes o manco tancades
anava oferint, deixant que cadascu
dels jugador agarraren una peça de
les que hi havia. Aquell jugador que
es quedava en la mes chicoteta –o
mes gran- era qui donava l’espenta
al joc.
L’inici dels passos era una modalitat
molt comuna fa temps i estava
pensada per a jugar en parelles, o be
dos persones, o be dos equips. Un
LR.......56
Jocs de l’estil de les boletes
jugador de cada bando se colocaven a
una distancia de dos o tres metros
entre ells i començant u qualsevol
ficant el seu peu en terra i fent acte
seguit l’atre jugador lo mateix, per
tanda. A cada pas que es donava, el
peu que alvançava tenia que tocar el
seu talo en la punta de l’atre. Poc a
poc s’acostaven els jugadors i, quan u
d’ells en el seu pas tocava son peu i
tambe el del contrari si, a banda
d’aixo pot ficar el peu de costat sense
tocar cap de ningu, guanya; en cas
contrari es comença de nou este
“ritual” de joc.
Per ultim, una atra forma de
començar era mediant el joc dels
“chinencs” ad una jugada, en pedretes
chicotetes que es ficaven dins de la
ma de cadascu i triant cada jugador
entre “pars i nones” mentres se les
ficaven dins de la ma i darrere de
l’esquena, mostrant-les despres al
temps que l’adversari. La suma de
les pedretes d’els dos jugadors
donaven al guanyador, sent aquell
qui encertava per la seua eleccio el qui
començava el joc.
BALOMPEU
¿Quí no ha jugat alguna vegada ad
este joc tan “universal” ?.
Obviem les regles del mateix, que ya
donem per sabudes, mes tenim que
dir que este es el rei dels jocs per a
una gran majoria de chiquets de tots
els temps. Tant de chiquets com de
majors nos hem divertit moltissim
en sa practica, la qual nos ha
deixat habilitat i seguritat en tots
aquells que l’hem jugat. Este joc,
en tota seguritat, no patix cap
perill d’extincio encara que haja
segut, durant prou segles, un joc
tradicional.
En quant al seu orige podem dir que
s’inventà en Lydia (antigua comarca
de l’Asia menor), uns 1500 anys
abans de l’era cristiana. En Egipte fon
un dels jocs preferits. En Gran
Bretanya es a on començà el joc del
balompeu. Se diu que fon en la ciutat
de Derby, Anglaterra, a on tingueren
lloc per primera volta les partides
entre romans i britanics i aplegà el dia
que n’hi hague atra partida mes
enrossinada en la que britanics tiraren
als romans de la seua regio i per a
celebrar la victoria “s’entregaren a una
orgia de balompeu que durà varis
dies”.
Es molt possible que el joc haja segut
des del seu orige tal i com hui se
coneix.

En profunditat
.....................................................................................
L’us del tabac
en la Valencia Antiga
Antoni González
D
esenrollant la madeixa que els historiadors han embolicat
al voltant de l’us del tabac en el mon europeu o mon civilisat,
ens trobem en dos versions distintes. En una, es un
angles, de nom Raghliff, el que, durant el regnat de Jacobo I
d’Anglaterra, li va fer este regal al seu rei, segons nos diu el
Comte d’Oxerstin, en la seua obra “Aias, el filosof suec”(1745). Un atra
versio nos ilustra, dient-nos que l’embaixador de França en Portugal,
Jean Nicot, sabent que la reina, Na Caterina de Medicis, patia una malaltia
denominada “zaratan”, que requeria per al seu tractament d’una herba
nomenada tabac, li l’envià i millorant-se de la malaltia la reina, se va fer
popular la dita herba, atribuint-li infinites virtuts per a enfermetats, dolencies
i chaquies. Se supon que el nom de nicotina li ve, a l’alcaloide del tabac, pel
llinage d’este embaixador frances.
LR.......57

En profunditat
.....................................................................................
Tambe el descobriment de l’us del
tabac, porta mes d’una interpretacio.
Per una banda, pareix ser que els
descobridors espanyols, varen vore esta
fulla, d’una planta desconeguda per ad
ells, enrollada com un tubo, al que els
indigens, de l’illa denominada Tabac,
del Regne de Yucatán o Nova Espanya,
li prenien foc per u dels extrems,
chuplant per l’atre i traent fum per la
boca. Despres de vore aço, vingue, a
continuacio, l’esperit d’imitacio que
tots els humans tenim i ... fins ara.
Es interessant copiar lo que diu el
frances Gavari, en el seu Diccionario
Universal de Comercio, baix la paraula
Tabaco. Diu aixi:
TABACO: Planta ó yerva medicinal, que
se conoce en Europa desde la Descubierta
de America por los Españoles y que no fue
introducida en Francia hasta el año 1560.
Los Americanos, que habitan el
continente, la llaman Petun, sobre todo en
el Brasil y la Florida. Pero los de las islas
la apellidan Yolí. Los Españoles, que le han
dado el nombre de Tabaco, lo han tomado
de Tabaco, una de las Provincias del Reyno
de Yucatán, ó de la Nueva España sobre el
Mar de México; donde la primera vez la
encontraron y, a imitación de los Indios,
hizieron uso de dicha yerba, en el dia (de
hoy) tan comun. Los franceses le dieron de
pronto varios nombres; primero la
llamaron Nicotiana, ó Yerba del
Embaxador, de Juan Nicot, Embaxador de
Francisco II, en Portugal en 1560.
Después la llamaron la Yerba de la Reina,
a causa de Catalina de Medicis, a quien
este ministro la regaló; mudó el nombre y
se llamó la Reina del Gran Prior, porque el
Gran Prior de Francia, de la Casa de
LR.......58
Lorena, fue de los primeros a servirse de
ella. Se le siguió la Hierva de Santa Cruz
y la Hierva de Tournabon, del nombre de
dos Cardenales, de los cuales el ultimo era
Nuncio en Francia y el otro en Portugal.
Pero, en fin, se han reducido a no llamarla
más que tabaco a exemplo de los
españoles.(El subrallat es nostre)
Pareix ser que, en principi, se li
reconegue un poder medicinal,
narcotisant, al tabac, degut a lo qual,
el venien els boticaris en les
farmacies. De primeries era un genero
lliure, pero al poc de temps i al vore la
gran aficio que la gent li prenia, se
considerà interessant fer-lo genero
estancat o intervengut.
El Rei Felip IV de Castella i III de
Valencia, en l’any 1652, per a
pagament de la baixa de la moneda de
vello, va establir la renda del tabac,
alegant que era la mes segura, efectiva
i lliure que se podia desijar.
Com era la venda, en el restant
d’Espanya, no nos preocupa, ya que lo
ben cert es que en Valencia, el tabac, era
genero de venda lliure fins a l’any 1646,
en Valencia, era genero de venda lliure fins a l’any 1646
De primeries era un genero lliure, pero al poc de temps i
al vore la gran aficio que la gent li prenia, se considerà
interessant fer-lo genero estancat o intervengut.
quan, en data 24 de decembre, el rei
concedi a la nostra Ciutat el dret de
poder arrendar la venda del tabac i
aprofitar, d’esta manera, els beneficis per
al municipi. Per bando municipal, de 11
de març de 1650, s’establien multes per
als que no esgotaren les existencies de
tabac lliure que tingueren, fins al dia 20
del mateix mes. Al mateix temps
s’establien 40 llocs o estancs, per a la
venda del tabac, als preus i pel temps
que es fixarien previament.
No pareix que tingue molt d’exit la
mida de canviar la venda lliure i en
qualsevol lloc, per la venda estancada i
en llocs determinats, per lo que el 14 de
Maig del mateix any, se creava un
impost o arbitri de 6 diners per lliura de
16 onzes de tabac a l’entrada en la ciutat
i atres 6 diners per lliura de 12 onzes de
tabac a l’exida. Esta nova fiscalitat
tampoc tingue exit, puix ningun postor
se presentà per a fer-se recaudador de
l’impost, i el municipi tornà a
l’estancament de la venda del tabac.
Per aquelles dates, ya era molt comu l’us
del tabac en tot lo mon, i com a mostra,
tenim lo dit pel mege del rei de Prusia,
Frederic Horffman, afirmant que en el
seu temps (any 1700), existien algunes
persones que aplegaven a consumir fins
a tres onzes de tabac en pols diaries, que
era la forma o manera d’usar o fruir del
tabac, en aquelles epoques.

En profunditat
.....................................................................................
El tabac en pols se portava en caixetes
o tabaqueres, que podien ser de metals
nobles o d’atres materials. Les d’argent
estaven molt considerades, puix tenim
el fet, de que en el certamen per les
festes, en motiu del trasllat de l’Image
de la Mare de Deu dels Desamparats a
la seua nova Capella, en 1667, s’oferi
com a premi una tabaquera d’argent. I
tambe en el de l’any següent.
En el carrer Carabasses, se feen, de
fusta de boix, una especie de
carabassetes, buides per dins, en uns
forats menuts per la part de dalt. Forats
pels que s’aspirava el tabac en pols.
S’omplia la carabasseta per la part de
baix i se tancava en un tapo, en rosca,
tambe de fusta. Llogicament est envas o
recipient, per a portar el tabac, era mes
economic i mes propi de la gent de
manco recursos pecuniaris. Este motiu,
l’economic, a mes de que l’us del tabac
s’havia disparat, feu que es creara un
nou ofici, el de “carabasser”. Escolano,
historiador i croniste, en 1560, nos
parla d’un “maestro Pedro, calabazero
de oficio”. Lo ben cert, es que,
possiblement, el nom del carrer de
Carabasses, tal vegada siga degut a
l’existencia d’alguns d’estos artesans,
que feen carabassetes per a contindre el
tabac. Se supon que este ofici
pertanyia, o era una rama, del gremi de
Torners..
Per l’any 1706, se coneix i se sap, que
estava arrendat el dret i la facultat de
vendre el tabac, i de que Valencia
tenia diverses fabriques o molins, que
transformaven les fulles en pols. No
coneixem el numero de fabriques,
pero sí, que existia un moli en els
Porgets i un atre en la Pelleria, ademes
d’uns atres “tabaquistes”, que era el
nom que li donava la gent ad estes
persones, establits per tota la ciutat.
Com a curiositat, se deu consignar,
que l’Iglesia, per aquells temps, tambe
intervingue, al vore l’abus que la gent
fea del tabac. En 1642, Sa Santitat
Urba VIII, per Bula, de 30 de Giner,
condenava el seu us, per indecent,
dins de l’estat eclesiastic i, encara
mes, fulminava d’excomunio als que
el consumiren, en pols o en fulla, en
les iglesies o atris d’elles, de la
Diocesis de Sevilla (¿). Aço ultim es
prou incompresible, que nomes fora
en Sevilla.
En Valencia, el Sinodo Diocesa
Valenti, els anys 1657 i 1687, advertia
als eclesiastics de les penes en que
podien incorrer, de prendre tabac en
el Cor, al mateix temps que advertien,
que tampoc podien fer-ho abans de
dir la missa, exhortant al poble a no
prendre tabac durant l’acte de la
missa. S’ha de tindre en conte que, en
aquells temps, s’inhalava, no es
fumava el tabac. Era una minoria la
que el fumava.
Tambe l’Administracio Civil, va
prohibir que es fera us del tabac
davant d’un superior jerarquic, per
considerar-ho una irreverencia.
Totes estes mides no conseguiren que
esta costum decaiguera, sino que
degenerara, pel temps, en vici. Vici,
que es va arraïlar mes i mes, fins
aplegar al nostre sigle en una
puixança dificilment igualable.
No puc deixar passar l’ocasio, per a
donar a coneixer uns versos de Joan
Iriarte, aquell caustic poeta, que
diuen aixi:
El tabac en pols se portava en caixetes o tabaqueres
“Cuando el hombre nace es polvo,
Polvo tambien cuando muere,
Y el mismo hombre cuando vive,
Sorbe polvo por deleyte.”
Lo ultim que vullc, es expressar el
meu agraïment per ad aquells, com
l’advocat Marc Antoni d’Orellana,
naixcut i mort en Valencia (1731-
1813), que nos han permes, com en
el cas anterior, reviure la Valencia
antiga, cóm eren els nostres
antepassats, cóm vivien, quines
eren les seues necessitats i quins el
seus vicis. Hem pogut coneixer tot
aço, perque un erudit com
Orellana, nos va deixar un obra,
manuscrita, que es conserva en la
Biblioteca de l’Universitat de
Valencia, en tres volums (Ms. 141 al
143), titulada Valencia Antigua y
Moderna.
Gracies siguen donades a homens
com el nostre païsa Orellana.
LR.......59

Tradicions
.....................................................................................
LR.......60
Tradicio, Passio i Preocupacio
M
olt s'ha parlat de la polvora, i de prou temps
cap aci, son cada vegada mes importants
els comentaris i les circumstancies que
obliguen a tractar del tema i les seues
conseqüencies.
Es un assunt que es debat, diria yo,
cada dia. Es fan ecos, els mijos de
comunicacio publics. Existix, puix,
una preocupacio en les altes esferes
municipals, per arbitrar la formula mes idonea,
per a eixe element tan present i de tan antic en la
vida dels valencians. Totes les falles, el tenen
present, perque, tambe els preocupa.

Tradicions
.....................................................................................
La Polvora:
D'una banda, l’integritat dels seus
fallers, i per una atra, per mantindre
eixa tradicio que els valencians
portem dins de la sanc. En fi, es un
tema molt polemic a l’hora de trobar
la solucio mes encertada.
Per desgracia, al tractar en un
producte tan perillos, pels elements
que el componen, d'una banda i per
les conegudes, mai ben depreses,
mides de seguritat, per a la
manipulacio de la mateixa, ocorren
certes desgracies que posen en alerta,
quan es tracta de la polvora.
El tema actual, te el seu fonament, des
de molt antic.
Es necessari recordar des de quan
prove la pirotecnia. Seguint a Carreres
i de Calatayud, que ens fa mencio, en
el seu llibre Las Fiestas Valencianas y su
expresión poética, i concretament dels
focs artificials, es manifesta de la
següent forma:
"Dentro de las fiestas de todo tipo, siempre
fue elemento característico y casi
imprescindible los fuegos artificiales. A
principios del siglo XV empezó a
Luis Antonio Tena Orduña
perfeccionarse la pirotecnia, y en el año
1414 el Consejo Municipal ordenó que
nadie dejara por las calles cohetes
corredores o borrachos, ya que, por ser los
preferidos, se hacían de ellos gran
consumo, especialmente la noche de San
Dionisio. Y llegaron a tomar incremento,
que en 1469 los Jurados, para evitar
incendios, prohibieron su fabricación y
venta en la calle del Trench y Puerta Nueva
("Manual de Consells", núm. 38 A, AMV)
Debieron alcanzar gran variedad, pues
en 1602, en una composición de Blas
Soria, incluida en las "Fiestas a San
Raimundo de Peñafort", de Fr. Vicente
LR.......61

Tradicions
.....................................................................................
Gómez, se mencionaba alguno de los
diversos artificios que solían utilizarse en
la época:
Mira que por mostrar que ha produzido
siempre pechos de fuego acelerado
tantos fuegos y luzes ha encendido
que tres noches en días ha tornado
Y advierte que con animo crecido
de artificiales fuegos te ha mostrado
naves, galeras y castillos fuertes
que arrojan de si fuegos de mil suertes."
L'assunt de la polvora, a lo llarc de
l’historia de Valencia, ha tingut
situacions molt diverses. De passar
d'una prohibicio, a pagar coets per a
commemorar festes o celebracions. Es
evident, que existia de molt antic un
arrelament dins de Valencia, ya fora
quina fora la seua manifestacio, tant
en artefactes o focs artificials, com la
seua expressio en coets, que ha
perdurat a lo llarc del temps, en mes
o menys tolerancia.
Arrepleguem del llibre Sotsobrería de
Murs e Valls, num. 76 d.3, que el dia
24 de juliol de 1478, es va verificar el
pagament dels coets disparats en les
festes pel naiximent del princip D.
Juan, en la següent expressio:
"(24 de julio, 1478). Item, doni e pagui a
Juhan Sanç e a Franci Royo, specier, sis
liures, set solidos, sis diners por los
tronados e coets e polvora que se
despengueren, aquells iij. dies que la
Ciutat feu festa de la naxença del
Serenísimo Primogenit de Castella, als
portals del Serrans e al portal Nou e ales
torres, dels quals ferma apocha. ....."
Hi ha una atra qüestio que volem
resenyar, i es que en tot moment, i
coneixent el grau de perillositat de
l'element que estem mencionant, ha
segut una preocupacio constant, per
qualsevol responsable de la vida de la
ciutat, que es prengueren les mas
estrictes mides de seguritat, localisant
i obligant a residir a qualsevol
"polvoriste", fora dels llimits de la
ciutat.
LR.......62
Fem mencio, de la llicencia que es va
concedir a Pere Leo pera fer salitre, en
la data del 28 d'abril de 1626, segons
arrepleguem d'Orellana:
"..., Donem e concedeixen licencia permis
e facultat a Pere Leo Polvoriste pera que
puga fer y fasa salitre en lo loch que y ha
desdel cap del Pont de la Mar fins a
lalqueria de Frances Arboleda sens
perjuhi de tercer y no tocant en lo cami
real durant lo temps de huyt anys, durant
lo qual temps aquell, y no altre puixa fer
salitre en dit loch cum hoc que haja de
donar lo dit Pere Leo á la present ciutat
cent y deu liures polvora de arcabus pera
les Prosesons de Sant Jordi y Sant Dionis
o peral que la voldra la present ciutat
comensant a donar aquella en la proseso
primera que vendra per ser estat aquell
lo que primer ha advertit que en dit loch
se pot fer salitre. E lo dit Pere Leo present
y aceptant la dita concesio promet a dits
Senyors Jurats y Sindich de la present
ciutat presents y acceptants donar y
liurar en ..."
Des de temps antics, va existir una
gran preocupacio per les persones
responsables de la seguritat de
Valencia. En data 1 d'agost de 1681,
es va prohibir als comerciants tindre
polvora en les seues cases. Queda
arreplegat, segons obra citada , en la
lletra U, que diu:
"... ab provisió de huit de Maig prop
pasat per los motius en aquella
contenguts, provehiren que los Tenders,
Botiguers, Polvoristes, y demes que
tracten en polvora dins de la present
ciutat, y venen en aquella á la menuda,
desde dit dia en avant no poguesen tenir
dicha polvora en los hostals, ni altres
puestos (exceptades empero lo numero
de liures que per establiment poden tenir
en ses cases pera vendre á la menuda)
sino en la Torre del Portal dels Juheus en
La celebracio dels castells de focs artificials, han hagut de realisar-se, en la Valencia antiga
L'assunt de la
polvora, a lo llarc de
l’historia de Valencia,
ha tingut situacions
molt diverses.
De passar d'una
prohibicio, a pagar
coets per a
commemorar festes
o celebracions.

Tradicions
.....................................................................................
caixes tancades sots les penes en dita
Provisio expresades. Y se hatja regonegut
inconvenient de tenir la Polvora en dita
Torre del Portal dels Juheus, y que fent
fabricar una caseta en la casa publica,
que al present esta derruida es levaria tot
genero de inconvenient, per estar en
puesto molt apartat, y distant de les
cases del vehints de la present ciutat,
pera el qual efecte se hauria corregut per
molts dies la fabrica de dita caseta, y
estaria en punt de liurarse, pues avia
persona que feya dita fabrica conforme
als capitols del arrendament per noranta
huit liures, y que aixi es proposaba als
dits Senyors Prohoms del Quitament,
pera que si pareguera á ses Senyories
prestasen son asentiment pera liurar dita
fabrica en dita cantitat...."
Arrepleguem la "Carta del Rey Carlos
III, prohibiendo la fabricación, venta
y uso de fuegos.... San Lorenzo, a 15
de Octubre de 1771", que transcriu
M A. d'Orellana en el seu Valencia
Antigua y Moderna. Es interessant la
seua llectura, d'alguns paragrafs, en
els que diu:
"D. Carlos por la Gracia de Dios etc.
Sabed, que por los Autos acordado 36 y
56, del Libro 2, tit. 4 de la nueba
Recopilación se prohibió que ningun
Cohetero de esta Corte fabricase, vendiese,
tirase, ni disparase fuegos en ninguna
fiesta particular, ó en otra forma que
ocurriese por suntuosa y grave que fuese,
a excepción de las fiestas Reales de fuegos
que se mandasen celebrar por los Señores
Reyes; .... de que han dimanado muchos
incendios en casas, y edificios, deseando
pues precaver, y evitar tan fatales
consequencias, y daños al Estado, y bien
comun de mis vasallos por mi Real Orden
de 28. de Septiembre pasado he Resuelto
se guarden, y observen con todo rigor las
prohibiciones que contienen los citados
Autos acordados, no solamente en la
Corte, sino en todas las demás Provincias
de estos mis Reynos. ..."
Molt sovint, tenim noticies dels
accidents que es produixen en les
persones que manipulen la polvora i
en els espectadors dels focs artificials.
Els mijos de comunicacio, ens ho
posen de relleu. Antigament, rares
vegades teniem noticies dels
accidents, pero no perque no
existiren, sino perque no els
coneixiem, ni ens enteravem. Algunes
vegades, els cronistes o persones
encarregades de narrar els grans
acontenyiments deixaren constancia
d'aixo. Tenim el cas, que en el llibre
sobre festes que es celebraren en
Valencia, en 1727, durant els dies del
25 al 27 de juliol, en motiu de la
Canonisacio de Santa Agnes de Monte
Policiano i per les Beatificacions de
Dalmaci Moner i Llucia de Narni, que
van celebrar en el Real Convent de
Predicadors de Valencia, queda
constancia "de que no pudo dispararse
el castillo, previsto para dicho acto, pues
a causa de haberse prendido fuego un
capazo con minas y pólvora, habiendo
tenido que darle la extremaución a uno
de los pirotécnicos, y el otro, que quedó
en condiciones, no pudo dispararlo por
carecer de minas."
La celebracio dels castells de focs
artificials, han hagut de realisar-se, en
la Valencia antiga, en molts diversos
llocs: plaça de Predicadors; pla del
Palau Real; al costat de la Llonja; plaça
de Sant Francesc, etc. I en atres llocs
molt mes inverosimils, per eixemple,
focs de llums de bengales, en els
campanars de Sant Esteve; Sant
Bertomeu i Santa Caterina. I dalt de la
torre del Micalet; Torres dels Serrans o
Torres de Quart. Concretament, la
referencia que tenim del disparat
damunt de les Torres de Quart, diu:
"en la torre de la izquierda se levantaron
los palos de la tronería, y en la de la
derecha todos los cohetes y mangas para
la salida; entre los tronadores los había
que pesaban nueve libras, habiendo sido
los fuegos mas copiosos y de mas coste de
los de este año". Segons hi ha constancia
de 1727, per les Festes per a la
Canonisacio de San Juan de la Cruz,
que relata el P. Guell, en este
manuscrit, en l'octavario que va
començar el 31 d'agost, costejant-lo el
clero dels Sants Joans, el Comte de la
l'Alcudia, el de Parcent, el canonge
D.Faust Scals de l'Escala i atres devots.
Donada la proliferacio de festes
populars que existien en Valencia,
l'Ajuntament, "en los pressupost
municipals de 1871 á 1872, se imposá
per primera vólta la obligació de ser
demanada lliséncia al Ajuntamént,
enáns de la celebració, tant de les festes
de carrer, com de atres festéigs populars
(falles de Sant Joseph, fóchs artificial y
tir del colom), marcántse la quantitat
de 500 pesetes de recapte anual, encara
que sense especificar la quantía de
cascuna d’estes llisénsies.
En los presupóts del any económich de
1873 al 74, se marca ya el valor de dit
permís, qu’es el de 25 pesetes pera les
festes de carrer. En lo de 1881 al 82 se
putja á 50 pesetes, y en lo del 1882 al
83 se fa arribar á 150; pero als póchs
anys pasá la furia, y ha quedat ara
Donada la proliferacio
de festes populars que
existien en Valencia,
l'Ajuntament, "en los
pressupost municipals
de 1871 á 1872, se imposá
per primera vólta la
obligació de ser
demanada lliséncia al
Ajuntamént
reduída la dita lliséncia al pagament
total de 50 pesetes."
Es un fet molt important, que es
comence a tornar a les nostres arrels,
en les disparades en ENGRAELLAT,
en els seus ritos i costums valencians.
Sería d'una gran satisfaccio conseguirho,
ja que guanyariem en bellea i en
seguritat, evitant molts accidents.
LR.......63

Institucions Valencianes
.....................................................................................
Cavallers Jurats
de Sant Vicent Ferrer
El cami de l’Historia el
varen escriure una
multitut d'homens i dones
en marcha, que en
l'espiritualitat del monge,
el rigor del cavaller, el
valor del soldat i la
prudencia del cientific, es
van fer transcendir en
humiltat, pero ferms en
les seues creences, la seua
fortalea, la seua actitut o
el seu enteniment, per a
allumenar el cami de
l’ humanitat.
LR.......64
Elviro Adàn García
Sería necessari, en este mon
S
de la postmodernitat encara
en mes emfasis, detindre el
pas del desenrollament
economic i social dels
pobles, per a mirar cap a arrere i
contemplar l'existencia i les
realisacions d'aquells homens que
engrandida la seua talla en
l’universalitat del seu prestigi o la
fertilitat del seu mensage, han influit,
o seguixen influint, en el pensar i en
el sentir de les gents que en el seu
cami fan possible el cami de l’historia
cap al progrés, necessariament
refermant en el passat, perque el
respecte a la tradicio es el
sosteniment mes ferm per a un futur
estable. I Valencia, Espanya i Europa,
i inclus la propia Esglesia Catolica,
han estat, i estan, en deute en un
dominic eiemplar, gloria del nostre
Regne, Sant Vicent Ferrer, que per la
seua paraula, la seua ciencia i les
seues virtuts va mereixer el titul
d'Apostol de la Pau, i al que els
valencians de tots els estaments de la
societat amen en fervor i veneren en

Institucions Valencianes
.....................................................................................
admiracio, en un sentiment general
de cordialitat, conseqüencia de la
seua impronta de santitat, del seu
eixemple, de la solidea teologica i
riquea d'erudicio dels seus sermons i
els sobrenaturals signes dels seus
prodigis, i les seues reconegudes
virtuts de juï i sabiea, per haver
vixcut com a home realiste en el seu
temps, obert al mon intelectual,
esforçat en allumenar els seus
sentiments i actituts a llum de
l'Evangeli, pero sempre des del
fonament de la seua formacio
intelectual buscant l'harmonia entre
la rao i la fe.
Va ser la seua vocacio i la seua
inteligencia lo que li va permetre
formar-se des de chiquet en el cami
de la Santitat i la Fe, despres en els
estudis de Gramatica, Llogica,
Retorica, Filosofia, Teologia i
coneiximent de la Biblia, per a en la
seua joventut sobreeixir en el
Magisteri; culminant en aixo una
formacio que li va permetre ser
assessor de Papes, Reis i Institucions
i intervindre en transcendents
assunts civils i eclesiastics, influint
en el papat d'Avinyo i en el Cisma
d'Occident, en l'arbitrage entre els
"bandos" de Valencia, en la pau de la
guerra dels Cent Anys, en les
controversies en els judeus, i en el
Compromis de Casp. I anys mes tart
en la seua enorme labor pastoral en
la predicacio en qualitat de "legatus a
latere Christi" per Espanya, França i
Italia, en multitut de conversions i
numerosos milacres, transcendir del
seu entorn geografic, religios, social,
cultural i politic, conseguint una
dimensio internacional i
interclassista, sent per aixo
prolifiques les publicacions sobre la
biografia del Sant i les investigacions,
texts, documents, ensajos i estudis
sobre la seua personalitat, per lo que
les conclusions de cientifics,
historiadors, eclesiastics, religiosos, o
erudits han segut de confirmar que
l'ambit de la seua influencia va
sobrepassar els llimits del seu orige
en la Corona d'Arago i l'aportacio del
seu pensament filosofic cristia les
fronteres de la Baixa Edat Mija.
La fragmentacio religiosa entre la
figura llegendaria del Sant,
entusiasta, popular i milacrera, i el
perfil de la seua personalitat
intelectual i cientifica, s'havia resolt
exaltant entre les gents les seues
activitats publiques en la predicacio i
en la politica, en detriment de la
consideracio i evaluacio dels seus
coneiximents filosofico-teologics,
exposts en les seues activitats
d'estudi, docencia, investigacio i
especialment en l'aportacio cientiica i
juridica del seu pensament i escrits,
quedant aixi diluida en la bona fe
dels creyents la transcendencia
historica i intelectual de la
mundialment reconeguda figura del
Sant dominic valencià. Aixi des de
l'aparicio dels Altars en
l'escenificacio en carrers i places
dels "milacres" del Sant, havien
conseguit, no sols exalçar i culturisar
la festa, sino tambe encastar en la
memoria dels valencians la seua vida,
la seua obra i la llengua valenciana en
la que predicava els seus sermons,
pero si esta eminentment popular
forma de participacio activa de les
gents era necessaria per a la
continuïtat de la tradicio, era tambe
on es mostrava mes els perfils de
Valencia, Espanya i Europa, i inclus la propia Esglesia Catolica, han estat,
i estan, en deute en un dominic eiemplar, gloria del nostre Regne, Sant
Vicent Ferrer, que per la seua paraula, la seua ciencia i les seues virtuts
va mereixer el titul d'Apostol de la Pau
santedat i d'actuacio publica, que
l’historia critica del seu pensament i
de la seua docta obra escrita.
Encara no existia puix una historia
definitiva del Sant valencià de major
influencia i mes universal de tots els
temps, per la qual cosa a les moltes
institucions que treballaven
entusiasticament per mantindre els
centellejos de les seues virtuts
sobrenaturals, calia unir una atra que
incidiren en les seues aportacions
doctrinals i historico-filisoficas, i
contribuira a enaltir la seua
personalitat per mig del foment de
l’investigacio i estudis sobre la seua
singularitat religiosa i intelectual i
cientifica. I evocant als homens de la
"companyia", especie de familia
espiritual que solia acompanyar el
LR.......65

Institucions Valencianes
.....................................................................................
Sant en les ciutats i en el seu
pelegrinage, severament separats de
les seues dones i treballant en el seu
ofici i despres en l'oracio, i a aquells
mes de trescents homens i dones,
cavallers notables en ciencies i
lliteratures que des de 1410 s'havien
juramentat, davant de la presencia de
Sant Vicent, per a permaneixer ferms
contra les tentacions, propagar la Fe
de Crist i velar pels bons costums,
dos ilustres valencians del nostre
temps, D.Juan Bautista Martí Belda i
D.Josep Ferrer Olmos, van decidir
fundar una nova Institucio, que
sorgint dels tradicionals moviments
vicentins que tant havien actuat per a
que no es perderen les calcigades del
Sant dominic, treballar per a, unint
la seua vida i la seua obra,
redescobrir la personalitat del Sant
valencià, propagar el cult i la devocio,
i fomentar l'estudi i coneiximent del
prestigios predicador de paraula
apassionada i senzilla, pero de cor sabi
i inteligent.
El 16 abril de 1966, va naixer a
Valencia el Capitul de Cavallers
Jurats de Sant Vicent Ferrer, per a
reunir a setanta Cavallers, sifra
corresponent als anys que va viure
el Sant, de manifesta fe catolica i
devocio vicentina, disposts a
contribuir als fins espirituals i
materials de la nova Institucio. El
seu Estatut va ser aprovat per
LR.......66
l'Excm. Rvdm. Sr. Arquebisbe de
Valencia D. Josep Maria Lahiguera,
en 25 març de 1972, havent segut el
seu primer President d'Honor el
Capita General de la Regio Militar
Excm. Sr. D. Santiago Mateo Marcos,
i el Lloctinent General l'Excm.
Sr. D. Juan B. Martí Belda, entrant a
formar part del Capitul persones
de filiacio cristiana i reconeguda
formacio intelectual, procedents de
l'Esglesia, el notariat, l'advocacia, la
medicina, llicenciatures tecniques,
redescobrir la personalitat del Sant valencià
l'administracio, la milicia, i l’industria
o el comerç.
A fi de donar major dignitat i honra
a les finalitats del Capitul l'ingres
dels aspirants, si hi haguera vacant,
es va decidir realisar en solemnitat,
baix jurament i promesa, rebent el
distintiu de la Creu de Cavaller,
estructurant-se com nova associacio
vicentina en els seus orguens rectors
per mig d'un Consell Directiu i una
l'Assamblea General, acordant com a
vestimenta per als actes oficials i
institucionals el trage jaque amb la
Creu de Cavaller.
Des de llavors son multiples les
conferencies, els treballs, les activitats
culturals i religioses a qui dins de
l'ambit vicenti ha assistit el Capitul, la
presencia corporativa en els actes de
cult del nostre Patro, festivitats,
funcions religioses, processons i
solemnitats en ambit de l'Esglesia ha
segut tambe permanent, aixi com
atres activitats que en honor al Sant
realisa el propi Capitul: sobreeixint
d'entre elles; pelegrinages a llocs
vicentins, localisacio i custodia de
reliquies, adorn i restauracio de la
Capella de Sant Vicent de la S.I.
Catedral, donacio d'una campana
a l'Esglesia Castrense de Sant
Domenec, entronisacio d'una image
del Sant en el Colege Imperial de
Chiquets Orfens, la recuperacio d'un
El 16 abril de 1966, va naixer a
Valencia el Capitul de
Cavallers Jurats de Sant
Vicent Ferrer, per a reunir a
setanta Cavallers, sifra
corresponent als anys que va
viure el Sant, de manifesta fe
catolica i devocio vicentina,
disposts a contribuir als fins
espirituals i materials de la
nova Institucio.
Auca historica i la seua instalacio en
la Basilica de Sant Vicent i la dotacio
de reclinatoris i bancs per al cult en
la Capella del Sant en l'antic Convent
de Dominics.
I especialment l’instancia dirigida al
Senyor Arquebisbe de Valencia, en
l'acort unanim de l'Assamblea
del Capitul de Cavallers Jurats,
acompanyada de l'oferiment d'una beca
per a la realisacio dels estudis
necessaris, a fi que s'iniciaren els tramits
per a la declaracio de Sant Vicent Ferrer
Doctor de l'Esglesia Universal, per
reconeixer santetat de vida, ortodoxia
en la fe i eminencia de doctrina en les
ciencies sagrades.

lo Rat Penat
.....................................................................................
Parlem
com cal
Qualsevol que veja la Televisio
Valenciana detectarà, entre
moltes atres coses que ya hem
tractat aci en algunes ocasions, un us
i abus de determinades formes verbals
del preterit perfecte perifrastic:
Yo vaig vindre
Tu vas vindre
Ell va vindre
N. vam vindre
V. vau vindre
Ells van vindre
Curiosament mai s’utilisen les formes:
Tu vares vindre
N. varem vindre
V. vareu vindre
Ells varen vindre
I mai s’utilisa el preterit perfecte simple:
Yo vingui
Tu vingueres
Ell vingue
N. vinguerem
V. vinguereu
Ells vingueren
Esta politica llingüistica s’esten tambe
als llibres de text i a la llengua de
l’administracio, i dic “politica
llingüistica” perque no respon a
criteris llingüistics o filologics,
simplement es tracta de potenciar la
variant de la flexio verbal valenciana
que mes s’acosta a la catalana, en un
intent de fer-les coincidir i unificar-les.
No cal dir que les tres possibilitat que
aportem son valencianes i que una
Voro López i Verdejo
normativa i politica llingüistica
respectuosa les hauria de tindre en
conte posant en primer lloc la forma
del preterit perfecte simple, que es la
mes antiga i classica, la que conserva
la conjugacio intacta i hui la mes
caracteristica del valencià.
Durant algun temps i encara hui el
preterit percfecte simple s’associava
erroneament al dialecte apichat, ya que
estes formes verbals son les utilisades
en la ciutat de Valencia i les comarques
que parlen este dialecte, i d’esta manera
condenant l’apichat se condenaven
indirectament estes formes verbals. Res
mes llunt de la realitat, el preterit perfet
simple s’utilisa mes alla de l’apichat i en
determinades persones es utilisat
encara en tot el territori valencià. La
documentacio demostra que es la
forma mes antiga i classica que
s’utilisava en totes les comarques
valencianes.
Els gramatics i estudiosos de la llengua
valenciana dels segles IX i bona part del
XX sempre han contemplat les formes
del preterit perfecte simple sense
complexos, les han donades com a
normatives i les han utilisades en els
seus escrits, en la majoria dels casos
aconsellant el seu us per davant de les
perifrastiques. Es des d’un temps a esta
banda quan, a pesar de ser normatives
i apareixer en totes les gramatiques i
manuals, s’ignoren, es marginen i
s’obliden per alguns a l’hora de parlar o
escriure, unicament per no ser
coincidents en el catala, el qual les ha
perdudes en la llengua parlada.
Repetim que el preterit perfecte simple,
es classic i està viu en tot el valencià, si
be es en la zona central a on mes
vitalitat te, i conserva una conjugacio
rica i completa davant de la
simplificacio del perifrastic, considerada
per molts gramatics com un
empobriment. Desgraciadament el seu
us retrocedix davant de les formes
perifrastiques, ya que la normativa
oficialista i hui oficialisada ve potenciant
estes ultimes.
Hem de tornar a les formes classiques
valencianes i recuperar el consell de
Carles Salvador, Lluïs Revest, Sanchis
Guarner, Lluïs Fullana, Miquel Adlert
Noguerol i tants atres que defenien
l’us del preterit perfecte simple.
Recordem aci lo que al respecte dien
alguns dels nostres gramatics:
“No s’ha de prescindir sistemàticament del
pretèrit perfecte d’indicatiu, lo que és un
empobriment per a la llengua i cal
simultanejar-lo en el perifràstic”
Adlert Noguerol. En defensa de la
Llengua Valenciana (1977)
“Les formes emprades al Regne de
València reduïbles a la conjugació de la
capital són més eufòniques i més properes
a la llengua clàssica que no les adoptades
com a normals a Catalunya… devem
adoptar preferentment lo sistema de
característiques i desinències de la capital”
Lluïs Revest i Corzo. La Llengua
Valenciana. Notes per al seu estudi i conreu
(1930).
“En la llengu culta escrita es sol donar
preferència al prefet simple” Manuel
Sanchis Guarner. Gramàtica Valenciana.
(1951).
En poc de temps quant nos han
canviat les coses
LR.......67

Lliteratura Valenciana
.....................................................................................
“Tractar de la lliteratura de
LR.......68
creacio i imaginacio i
relacionar-la en la societat en
la que fon escrita, donar noticia
de l´importancia que en ella
tingueren les obres, deixar
unes notes de la vida de l´autor
i fer un compendi de les
principals corrents que en
cada temps historic existiren,
varen ser objectius essencials
que nos mogueren a l´hora de
deixar impresa una historia de
Sobre la nostra
Historia
la lliteratura valenciana”
Aixina comença el portic que
ferem a l´edicio en dos
volums de l´Historia de la
Lliteratura Valenciana que
la Real Academia de Cultura acaba de
traure publicada. Exponiem els
objectius i les raons del perque
d´esta historia, encara que sobren els
motius per a afrontar l´elaboracio d´un
element tan essencial per a la nostra
cultura; en tot cas exponien tot allo
que nos va impulsar a nosatres. I quan
ho feem, l´historia no deixava de ser un
bon grapat de pagines impreses, de
galerades que se nos volaven en l´aire i
que es descomponien cada dos per
tres; escriviem els prolec intuint la
criatura, imaginant-nos-la, i ara ya està
ahí. Estem moderadament satisfets.
Tindre arreplegats en dos volums de
facil utilisacio res mes que huit segles
de la nostra historia lliteraria ya es una
mes que bona noticia. Des d´esta
perspectiva pensem en els potencials
lectors i en els que, sense dubte,
podran anar ampliant, de forma
ara mes permenorisada i completa
qualsevol dels aspectes que alli
apareixen. Pero tambe, com no, sabem
d´alguns espais que podiem haver
ampliat o tractat de forma diferent,
provablement mes adequada.
Afortunadament tot es millorable, i ahí
està el repte nostre i el d´uns atres

Lliteratura Valenciana
.....................................................................................
estudiosos; en tot cas, la prioritat era
traure un llibre que ya fea anys es fea
esperar.
No esperen vostes trobar mes que
aspectes lliteraris; no hem inclos
aportacions llingüistiques, d´evolucio
de la llengua, o sobre teories sobre la
seua identitat, l´interpretacio dels
de la
moments mes algits o mes foscs del
seu us, ni els complexos processos
socials que es produiren durant la
Renaixença i, en especial, en el
moment de l´esclat del conflicte
llingüistic durant el XX. I que conste
que no ha segut per falta de ganes. De
fet, hi ha notes aci i alla que nos poden
guiar. Pero no vam creure oportu que
esta Historia de la Lliteratura es
convertira en un calaix de sastre a on
ficar totes les urgencies teoriques; no,
no era operatiu ni imprescindible. Cal
fer una historia de la llengua ben
centrada i no era el cas. Pero
obviament, com que hem pres
una postura d´estricta obediencia
valenciana, el lector percep en claritat
quina es la nostra opcio, encara que esta
ha d´anar matisant-se ab els estudis.
A banda voldriem fer algunes
aclaracions al respecte del segle XX. El
XX es un segle que requerix un estudi
ben ample que mereixeria, com uns
atres moments de la nostra historia, un
unic volum que arreplegara totes les
tendencies i moviments. Davant un
argument de coherencia en l´extensio
dedicada a la globalitat, hem optat per
no incloure la lliteratura castellana
escrita per valencians –que conta, d´un
atre costat en abundant bibliografia- i
incloure nomes la lliteratura en
normativa de l´Academia, tan obviada i
exclosa en els estudis dedicats a la
“historia de la lliteratura catalana al
País Valencià”. A mes estava la negacio
absoluta de cap prorroga mes, s´havia
acabat el temps de desconte. I es que
s´ha fet llarc el treball, especialment
per a nosatres. Les condicions en els
que hem treballat no eren ni son les
mes idonees; haguerem d´enfrontarnos
a un problema darrere un atre, a la
falta d´estudis, a la falta d´edicions, a la
falta de referents i, -cóm ho hem
necessitat- d´algu que nos donara el
seu punt de vista. Haviem tambe de
donar solucions a qüestions
eternament irresoltes que requerien
d´un esforç especial. Per eixemple, si
Lliteratura
Valenciana
Artur Ahuir i Alicia Palazón
lligen vostes el segle XV, en el capitul
dedicat a la narrativa cavalleresca
trobaran apenes quatre pagines
dedicades al Curial e Güelfa. Puix be,
eixes escasses pagines necessitaren de
la llectura del llibre, de considerable
llargaria, i dels estudis, a vegades no
facils de trobar, que al voltant de
l´identificacio de la nacionalitat de
l´autor s´havien fet. Assimilar,
recompondre i aplegar a una conclusio
sobre la valencianitat o no de l´anonim
autor de l´obra, un parell de mesos
almenys en els que es detenia la
redaccio de l´obra. O aixo o passar
pagina. I els garantim que este no ha
segut l´unic cas. I en tot aço, a pesar de
LR.......69

tot, continuarem durant anys perque
teniem molt clara la nostra intencio.
“Nuestro autor nos representa en su
obra esta estrechez de nuestras
memorias literarias, y el corto confín a
que estaban reducidas,
principalmente las antiguas. Al
mismo tiempo veía que era deseo
universal de los estudiosos y eruditos,
de tener una noticia cumplida y
exacta de cuanto pertenece a la
Historia Literaria de este Reino, y que
no quedasen en el olvido los que aun
no siendo patricios habían honrado la
Patria, tratando de cosas del País. Y
aunque en esta parte histórica había
que vencer las grandes dificultades de
las contradicciones, diferencias de
tiempos, confusiones de obras,
descubrimientos de engaños de los
que equivocan los escritos, las
noticias y los sucesos. En medio de
tantos embarazos quiso remediar la
necesidad que había en su tiempo, e
informarnos con cuantas noticias
había llegado a alcanzar de la vida
tiempo en que esta floreció, de la
edad, costumbres y calidades de
todos los escritores que, o por
naturaleza o por la materia podían
pertenecer a nuestra nación,
formando una obra copiosa, que
satisfaciendo al deseo universal, fuese
de suma utilidad para la República
Literaria y, si se me permite decirlo, la
honra de todos los valencianos...”
1747 es la data en la que està escrit
este prolec a la Biblioteca Valentina de
Josep Rodríguez. 255 anys despres lo
que aci s´expon no sona estrany ni
alluntat de la realitat que vivim. Hem
tingut present esta introduccio des
dels inicis del nostre treball, aixina
com les paraules del mateix
Rodriguez quan afirma la seua
intencio:
“No por ostentar noticias, que las
mías, tenues serán siempre, y
vulgares, sino por servir a mi gloriosa
patria y esclarecida nación”
Ahi tenen vostes els fruit d´uns quants
anys, per si els por servir d´ulguna
cosa.
LR.......70
hem optat per no incloure la lliteratura castellana escrita per
valencians –que conta, d´un atre costat en abundant
bibliografia- i incloure nomes la lliteratura en normativa de
l´Academia, tan obviada i exclosa en els estudis dedicats a la
“historia de la lliteratura catalana al País Valencià”

Teatre
.....................................................................................
En
casa
del ferrer...
iu un vell refra que “Predicar en
D
desert es sermo perdut”. I este
refra, a l’igual que qualsevol
atre, tanca dins d’ell la mes
absoluta i indiscutible de les veritats,
puix en moltes facetes de la vida
quotidiana, tenim l’oportunitat de
comprovar la realitat que la seua
afirmacio conté.s per tant un fet
demostrat, quasi un autentic i
indubtable axioma, el que un any mes,
i recentment celebrat el Concurs de
Teatre en Llengua Valenciana, que
organisa Junta Central Fallera, tinga que
tornar a destacar el llamentable fet de la
poca o nula importancia que algunes
comissions falleres que es dediquen a
practicar sobre les taules el bell art de
Talia, demostren en l’hora de triar l’obra
per a representar en dit event.
Des d’estes llinies, vinc reincidint, i no
em canse de fer-ho, en la nula presencia
dels nostres autors valencians vius en
Rafael Melia Castello
els teatres publics que rigen els destins
dels espectaculs que tenen lloc en la
nostra ciutat. Desgraciadament, en
cadascuna de les revistes de Lo Rat, he
tengut que ficar el dit en la nafra del
descontent que provoca l’actitut dels
organismes oficials, negant-nos el pa i la
sal als que encara tenim l’orgull
d’escriure teatre valencià, potser per la
senzilla rao de que ho fem en la
normativa de la RACV, o lo que es lo
mateix, en les normes de El Puig.
LR.......71

Teatre
.....................................................................................
Aixo es un fet evident, pero lo que mes
nos fastidia (per dir-ho finament) es
que siguen les propies falles les que,
quan podrien tirar-nos una ma, ya que
de teatre vernacul es tracta, fan tot lo
contrari, dedicant-se a posar en escena
obres d’autoria foranea, per a lo que
han de realisar traduccions al valencià,
la majoria de vegades Deu sap baix
quina normativa. Nomes hi ha que oir
lo que els actors amollen en escena,
quan estan representant. Torne a
repetir que hi ha alguns casos que
representen obres d’autors valencians
actuals, i ad estos quadros artistics,
sincerament, des d’estes llinies, els
agraixc la seua gratificant deferencia.
Pero encara en son pocs. Deurien i
podrien ser-ne molts mes, puix materia
prima no els faltaria en absolut.
Una vegada mes, els quadros de mes
valia artistica, dins del mon actoral
faller, han passat tambe enguany del
mon autoral dels seus païsans. I
nomene lo de la valia, amparant-me en
els resultats que els fallaments del jurat
calificador, any per any, otorga,
premiant la labor d’estes agrupacions
artistiques. I com diuen que per a prova
sobra un boto, anem a repassar
seguidament el programa d’interpretacions
portades a efecte en el concurs d’enguany.
Prenint el nomenat fallament de l’any
anterior, podem significar que, en
l’apartat d’Obra de Llarga Duracio, les
falles classificades en els primers llocs
en l’eixercici 2001-2002, han
representat enguany les següents obres:
La falla Quart Extramurs-Velazquez,
l’obra “El ball”, d’Edgar Neville.
La falla Ripalda- Soguers, l’obra “El
papa i la bruixa”, de Dario Fo.
LR.......72
La falla Fra J. Rodríguez – Pintor Cortina,
l’obra “Verónica”, d’autor anonim, segons
programa de J.C.F., sent la versio del seu
director Josep Mª. García.
La falla Nador-Miraculosa, l’obra
“Mandibula afilada”, de Carles
Alberola. (Esta es una sorpresiva
excepcio, puix es tracta d’un valencià
viu. Lo que succeix es que en este cas
les normes d’El Puig brillen per la seua
absencia.)
La falla Avda. la Plata – General
Urrutia, l’obra “Nomes l’amor i la lluna
porten fortuna”, de Miguel Mihura.
La falla En Plom- Guillem de Castro,
l’obra “Gresca al Palmar”, de Carlo
Goldoni.
I, per ultim, la falla Sevilla – Denia,
l’obra “Hamlet”, de William Shakespeare.
Passant a obra de Curta Duracio, la
llista queda com seguix:
La falla Fra J. Rodríguez – Pintor
Cortina, posà en escena l’obra “Malait
sigues”, d’Antoni Ruiz Negre.
(¡Enhorabona, amics fallers! Al menys,
haveu tengut un detall, representant
l’obra d’un autor valencià viu. ¡Aixina
condirà l’eixemple!)
La falla Arquebisbe Olaechea – Sant
Marceli, l’obra “L’hivern de la seua
desventura”, de Josep Bea. (Repetixc
exactament lo expressat en el cas
anterior. ¡Que seguiu aixina! ¡A vore si
es de veres!)
La falla Nador – Miraculosa, l’obra
“Carregament de somnis”, d’Alfonso
Sastre.
La falla Nort- Dr. Zamenhoff, l’bra
“Tractament de choc”, d’Alonso Millán.
La falla Mestre Lope – Josep Carsí,
l’obra “A cap de lloc”, d’Antoni Ruiz
Negre. (Servixca lo escrit anteriorment
en els dos casos ya referits)
Apart de lo expost, hi ha unes quantes
falles mes que han posat en escena
varies obres d’autoria valenciana
actual, a les quals els desige tinguen el
maxim exit possible. Pero lo que
queda suficientment clar es que, on
mes numero d’obres es representen es
en el capitul d’obra curta, i aixo me fa
pensar. ¿Sera que els autors valencians
vius nomes servim per a escriure
obres de curta duracio? ¿O tal volta
siga que d’eixa forma, si l’obra no es
massa bona, al ser de curt tamany, el
fracas per a la falla resultarà menor?
D’una manera o atra, es veu molt clar
el fet, quan repassem que d’una
xixantena d’obres posades en escena,
Una vegada mes, els quadros de mes valia
artistica, dins del mon actoral faller, han
passat tambe enguany del mon autoral
dels seus païsans.
tan sols unes dihuit han correspost
a autoria valenciana viva, i
concretament, escrites en les normes
d’El Puig. ¿No es per a posar-se a plorar?
Si aixo naix del concurs faller, on se
supon que la seua gent pensa d’un
modo mes afi en nosatres, els
autors referits, ¿com se li poden
demanar peres a l’om dels
organismes oficials? Estos, lo
primer que farien, coneixent els
detalls apuntants anteriorment,
sería posar-se a riure. Sense dubte,
podrien dir-nos allo de que, primer
netegem la nostra casa, perque falta
nos fa. I es que, com sempre, en
casa de ferrer...

Teatre
.....................................................................................
Butaca de pati
Carles Bori
Tal volta vos
pregunteu que te
que vore la
maravellosa foto
del valencianiste i
bon amic Sergio
Polo que ilustra est
articul. Nomes me la
va regalar el seu
autor, me vaig
quedar prendat de
la magia que la
seua maquina havia
retratat. Tots
reconeixem el lloc,
el pont del Regne a
boqueta nit
Pero sense dubte ha sabut
captar la teatralitat d’una
escena en la que pareix que
la gargola estiga a punt de votar en la
siniestralitat de la foscor. I es justament
esta image fidel reflex d’un assunt que
porte en el cap molt de temps. La
qüestio es que en esta estampa se pot
vore que la ciutat de Valencia es un
escenari perfecte per a rodar pelicules i
cóm no, per a usar-la com a escenari de
les obres de teatre. Tenim de tots els
estils arquitectonics que nos vullguen
demanar. Racons en “glamour” i no
oblidem que en els carrers del cap i
casal s’ha fet teatre i representacions
teatrals des de fa uns quants segles. Per
tot aixo i molt mes, la ciutat en la que
LR.......73

Teatre
.....................................................................................
gracies a Deu m’ha tocat naixer es un
gran escenari, molt desaprofitat pero
en tota la magia que pot tindre una
fotografia com la de Sergio. Tambe
caldria dir-vos que les gargoles son en
algunes part d’Europa les mascotes o
part de les ensenyes i anagrames dels
grups de teatre. D’ahi la meua evocacio
teatral a una image tan onirica com
real, com el teatre mateixa.
Tots tenim ganes que aplegue
l’inauguracio del Palau de les Arts, per
a poder vore escenicament totes eixes
maravelles, music-teatrals que hui per
hui no mes les podem admirar en
Madrit com el Fantasma de l’Opera,
basat en l’opera de Gaston Leroux, que
en el Lope de Vega madrileny està
causant furor i conseguir una entrada
es una odisea.
Lo del Teatre Nacional Valencià, que
està provocant tota una caça de bruixes
internes dins de la moguda teatral
valenciana, per lo qual i com sempre
me vaig a definir en el tema. ¿Un Teatre
Nacional Valencià? ¿Servirà d’alguna
cosa mes que lo que fan ya els Teatres
LR.......74
de la Generalitat? ¿Sera una
continuacio dels quatre enchufats al
pancatalanisme emboirat i llaugeret
que fa la colla de la Generalitat
¿Valenciana? ¿Seran nomes
representades obres d’autors
valencians en les dos llengües oficials
de la nostra Nacio? Es molt verinos
pensar en un futur teatral valencià si
tot continúa igual i no se conta en els
autors de poble que son els que pels
anys perduraran gracies a la gent. Pese
a tot ¡SI! Es necessari un teatre
exclusiva, neta i purament valencià.
Pocs pobles en Europa tenen la
trayectoria teatral de les nostres terres
en lo que a lo popular se referix, no en
grans produccions que se fan i no
perduren en el temps sent unes modes
passageres i efimeres com a passio
momentanea. Està ben clar que deu
fer-se de tot dins del teatre, pero en el
nostre vell Regne tenim la qualitat,
cantitat i experiencia necessaria per a
tindre un teatre Valencià propi.
Endavant en el proyecte que podria
estar molt lligat a la ciutat de les arts
esceniques o a la ciutat de la llum
d’Alacant, o al taller d’opera de la
Comunitat Valenciana, o al Palau de les
Arts. Com podeu vore les
combinacions son ben amples i d’aixo
se tracta, de moure el teatre en una
mentalitat valenciana i si se poguera
valencianista, que bona manca nos
deixa de buit.
¿A que no sabieu que...?
No deuriem oblidar-nos de tot un
subgenero tan valencià com faller que
es ni mes ni manco que el de
“l’Aproposit Faller”. En temps com
Pocs pobles en Europa tenen la trayectoria teatral de les nostres
terres en lo que a lo popular se referix, no en grans produccions que
se fan i no perduren en el temps sent unes modes passageres i
efimeres com a passio momentanea.
esten d’aproposits es bo saber un poc
mes d’ells:
“El nom ya ho diu es una peça curta
que se representa “a proposit”
normalment de la presentacio d’una
falla i les seues falleres majors. Solen ser
de dos categories, infantil o major
segons se presenten ad una o atra
fallera si no son les dos d’una. La
tematica de l’Aproposit es de caracter
valencià donant pas a la presentacio en
si de la comissio d’eixe any i les seues
maximes representants. La duracio està
entre vint minuts o una horeta escassa

Teatre
.....................................................................................
en quant a l’escenificacio teatral.
Intercalades en mig de la representacio
se solen incloure balls, danses o musica
valenciana en tabal i dolçaina. Es al
mateix temps molt normal vore
quadros plastics o estetics per a realçar
la complexitat de l’actuacio. J.C.F. te un
concurs per a les presentacions i els
seus aproposits. L’imaginacio dels
autors en este cas sol volar cap a
distintes classes d’aproposits que
podriem classificar en:
- Patriotics o historics: en simbols
valencians i fallers, plens de llorejats fills
de la nostra terra enaltint les seues gestes.
- Fantastics: en elements inanimats o
etereus relacionats en Valencia que se
personifiquen per a ser antagonistes de
personages humans.
- En vers: de tall gracios o en pla de
critica de lo succeit ultimament en les
nostres terres.
- Sainetistic: de barraca i espardenya
- Mitologic: de deus o sers que venen
d’atres epoques o temps admirant-se
de les nostres festes i terra.
- Infantil: incorporant personages de
contes o fantastics, dirigit als menuts
enaltint sempre els valors humans i
fallers.
Se pot donar per supost que cada una
d’estes classes d’aproposits se poden
barrejar per a intercalar mitologia i
temes patriotics o en vers. Les
possibilitats son tan infinites com ho es
l’imaginacio en el teatre valencià.
Els actors i l’equip tecnic son tots
Està ben clar que deu
fer-se de tot dins del
teatre, pero en el nostre
vell Regne tenim la
qualitat, cantitat i
experiencia necessaria
per a tindre un teatre
Valencià propi.
fallers de la comissio. Ells mateixos es
fan els decorats i el vestuari. Els autors
dels aproposits en la seua immesa
majoria son els mateixos que escriuen
obres per al concurs de J.C.F., autors
de teatre popular.
Tant en el cas del concurs de J.C.F. com
en els aproposits se crea una
repercussio social d’un gran caliu. Es
un simbol de tradicio en la que
families sanceres han vixcut l’enchis
del teatre gracies a les falles i en
concret als concursos, mostres,
presentacions falleres, etc. De pares a
fills ha passat el cuquet d’estar d’alt
d’un escenari implicant practicament a
tota la familia fallera a ajudar en els
decorats, ensajos, vestuari i demes.
Paralelament als concursos de teatre i
de les presentacions J.C.F. convoca un
concurs lliterari a on se premia la
millor obra inedita i el millor
aproposit.
L’entrega de tots els guardons teatrals
s’efectua en un gala especial en la que
se rendix homenage al nostre teatre.”
(Text tret del treball “El Teatre Valencià
mes popular” de Germana Oltra i
Carles Bori, Premi de la Excma.
Conselleria de Cultura, Educacio i
Ciencia en els Jocs Florals de la Ciutat
i Regne de Valencia 1999).
Per ultim recomanar-vos un llibre, “El
Virgo de Visanteta y el Alcalde de
Favara”. Classic valencià del nostre
caracter mes grotesc i sexualment
malparlat, pero en la gracia del doble
sentit que tant nos caracterisa als
valencians. Se pot trobar en llibreries
especialisades en facsimils en dibuixos
i format originals de l’epoca, 1845,
publicat per l’imprenta de Llepacrestes.
Si voleu fer-me qualsevol pregunta,
opinio o vos agradaria que parle
d’alguna qüestio en concret, no teniu
mes que dirigir-vos a la meua pagina
web, o a la meua direccio de correu
electronic.Vos contestare en molt de
gust. Gracies per tots els correus
electronics rebuts animant-me a
seguir en la mateixa llinia de
relacionar el teatre en atres temes
quotidians, per la seccio ya classica, fa
ara 6 anys des de la revista nº 30 de
Lo Rat en la primavera d’hivern de
1996 de ¿A que no sabieu que...? i
pels llibres recomanats, sou
enchisadors, gracies de nou. Bo i i no
cal que vos diga que vos espere en el
pati de butaques.
carlesb@airtel.net
www.inicia.es/de/carlesbori
www.inicia.es/de/carlesbori
en senzilla tematica d’ambient valencià.
LR.......75

Cine
.....................................................................................
LR.......76
" Bienvenido,
Francisc Alcantud Carreño
Vicent Raga Talamantes
Mister Marshall"

Cine
.....................................................................................
Mister Marshall"
E
l dissabte 19
del passat mes
d'octubre, el madrileny
poble de Guadalix de la
Sierra (per al cine Villar
del Río) va tornar a
vestir-se de faralaes,
per a rebre no ya a
Mr. Marshall, que ya
sabem que va passar de
llarc i que no pararà mai,
ignorant-los, sino a
l'artifex de la pelicula, el
valencià Luis García
Berlanga. El simpatic acte
forma part d'una serie
d'homenages entorn
del 50 aniversari del
rodage de "Bienvenido,
Mister Marshall".
LR.......77

Cine
.....................................................................................
No recordem en tota l’historia del cine
espanyol que a cap pelicula se li haja
rendit tan mereixcut reconeiximent,
plasmat ya en anterioritat en un sagell
de correus en motiu del centenari del
cine en 1996.
Els jovens directors Juan Antonio
Bardem i Luis García Berlanga,
despres de la seua primera pelicula en
equip "Esa pareja feliz", conseguixen
el soport necessari per a rodar la seua
següent pelicula "Bienvenido, Mr
Marshall" en guio d'estos dos, encara
que, per problemes economics,
Bardem abandona el proyecte
quedant tot en mans de Berlanga.
Hi ha roce entre estos dos directors,
esperant Bardem més solidaritat per
part del seu companyer, pero per al
valencià es la seua gran oportunitat i
seguix avant. Conta Berlanga que va
tindre problemes en l'equip tecnic a
causa de la seua poca experiencia, pero
el rodage acaba en el temps programat
en els ultims mesos de l'any 1952.
L'estrena de la pelicula obte un gran
exit de critica pero el public es encara
reticent. Nomes arran de la seua
presentacio en Cannes 53, on
conseguix el premi especial del jurat i
LR.......78
una mencio especial al guio que
compartix en Juan Antonio Bardem i
Miguel Mihura, obte el soport
popular, aixi com el 1er. Premi
Nacional del Sindicat de l'Espectacul.
Es "Bienvenido, Mister Marshall" una
pelicula coral, com tot el cine de
Berlanga (en l'excepcio de "Tamaño
natural"), en el repartiment mes extens
del cine espanyol, puix junt a la
participacio dels genials José Isbert
("Como alcalde vuestro que soy, os
debo una explicación...") i Manolo
Morán, estos dos en estat de gracia, es
conta en la presencia de Lolita Sevilla,
en la popular canço: "Americanos,
vienen a España guapos y sanos", dels
compositors Ochaita, Valerio i Solano,
en Elvira Quintilla, una de les actrius
preferides de Berlanga present en part
de la seua filmografia, Joaquín Roa,
Félix Fernández, Alberto Romea... i tot
el poble de Guadalix de la Sierra, ya per
a sempre i per al cine "Villar del Río".
Pelicula senzilla, tendra, graciosa, a la
que el pas del temps ha fet creixer els
seus valors d'orige.
El seu exit en tot el mon va permetre
al seu director afiançar-se en
l’industria cinematografica, en tituls
com "Plácido" o "El verdugo", potser
la seua millor pelicula en premi en el
Festival de Venecia 1963 i escandal
internacional pel seu alegat contra la
pena de mort. Pero esta es una atra
pelicula i ya la comentarém en el seu
cinquanta aniversari.
Es "Bienvenido,
Mister Marshall" una
pelicula coral, com
tot el cine de Berlanga
(en l'excepcio de
"Tamaño natural"),
en el repartiment mes
extens del cine
espanyol, puix junt
a la participacio dels
genials José Isbert
("Como alcalde vuestro
que soy, os debo una
explicación...") i
Manolo Morán…
A l'entrega del present treball ens
arriba la trista noticia de la mort de
Bardem, artifex en gran manera de la
pelicula que ens ocupa. Diplomat
com Berlanga en lo que mes tart sería
l'Escola Oficial de Cine, conseguix el
seu primer gran exit en "Muerte de un
ciclista" que representa a Espanya en
el Festival de Cannes 1955, on obte el
Premi de la Critica Internacional, a la
que li seguixen exits com. "Calle
Mayor", premi de la critica de Venrcia
1956, "La venganza", en premi de la
critica internacional en Cannes, 1958
i nominada per a l'Oscar a la millor
pelicula estrangera del mateix any.
La seua condicio de comuniste va
influir en la carrega social del seu
cine, sent reconegut en tot el mon.

lo Rat Penat
.....................................................................................
Les antigues
Pere Delmonte i Hurtado
escoles
LR.......79

lo Rat Penat
.....................................................................................
A Alli anavem com a
ra que ha tornat per a
moltissims pares el martiri
economic que comporta el
nou curs escolar darrere de la
batalla repetitiva d’encontrar places
per als fills en la rodalia o en el colege
public o subvencionat que mes
s’ajuste al pensar o al gust i a la
proximitat d’ells, i mirant el problema
que ha patit ma filla pel meu net en
els Maristes del carrer de Salamanca, a
on l’engany, l’hipocresia i l’indignitat
d’estos religiosos comercials, jugant
en els sentiments i la prepotencia mes
astuta i despres de moltes fofes
promeses no ha segut admes perque
‘li faltava un punt’ tenint com tenien
mes d’una plaça sense ocupar i en
reserva... -ells sabran per a qui-,
m’han vingut a la memoria les velles
escoletes a les que yo ani en el barri
del Carme i a les que anarem els que
no podiem anar per misers a la dels
Maristes de la Plaça de Mirasol.
En el carrer del Pare d’Orfens, junt a
un antic casero on tenia son taller el
pintor de decorats Pastor, hi havia
una porta enreixada que donava
entrada a un llarc corredor en un
jardi al fondo: era la Protectora,
LR.......80
pioners dels Jardins de
l’Infancia que encara
no s’havien ‘inventat’
els chiquets del veïnat
coneguts pels ’cagons’.
Una mongeta els rebia i
parava la ma a la persona
que l’acompanyava per a
l’almoina diaria de cinc
centims per l’educacio
del parvul.
regida per religioses de Nostra
Senyora dels Desamparats, en sos
habits negres i blancs i ampuloses
toques. Tenia, ademes, atra porta
gran que donava al carrer de les
Blanqueries -que encara està- i que
acollia un gran menjador per a la
caritat. Alli anavem com a pioners
dels Jardins de l’Infancia que encara
no s’havien ‘inventat’ els chiquets
del veïnat coneguts pels ’cagons’. A
l’entrada una mongeta els rebia i
parava la ma a la persona que
l’acompanyava per a l’almoina
diaria de cinc centims per l’educacio
del parvul.
Despres, ya prop del trist 1936, ani al
Patronato, en el carrer de Landerer,
tota una universitat per als pobres que
regia el Jesuïta Pare Basté en classes
diurnes i nocturnes, i que tenia un
planter magnific de mestres -ara tots
son professors, pero ningu es mestredels
que recorde en afecte a don
Miguel Ripoll, a don Emilio Lluch,
don Vicent Nicolau, don Indalecio
Zurita, don Manuel Sánchez
Navarrete, don Francisco Pellicer i
don José María Marzal. Tots en el
DON per endavant, i tractant de voste
i de senyor a l’alumnat per tal que

lo Rat Penat
.....................................................................................
adeprengueren a respectar i a ser
respectats. I a fe que donà frut aquell
sistema educacional.
D’eixa escola i al pas dels anys,
eixirien cap als cinquanta sacerdots i
gent de carrera despres de passar per
la Congregacio Mariana, pas posterior
de les Escoles de l’Immaculada.
Recorde, per eixemple a Vicent
Maiques, Miquel Palanques, Daniel
Morell, Antonio Justo, Rafael
Ferrandis, Vicent Calatayud, el P.
Barranco...
Ya en plena festa belica ani a la Escola
Publica que hi havia en el primer pis
del numero u del carrer de Gil Polo -
ya desapareguda-. Era tota un salo
grandissim i una especie de biombos
la partia en classes. Mes be pareixia
una plaça en balco al carrer de Serrans
-els sorollosos tramvies amenisaven
l’ensenyança- i una llarga galeria a la
part contraria on estaven els servicis i
que recaïa sobre el pati del gimnasi
que tenia l’entrada pel carrer cantoner
al que yo vaig naixer. Dalt d’esta
escola estava la ‘Colonia Titagüense
Rojas Clemente’. Alli D. Prudencio,
D.Daniel i D. José s’esforçaven en fernos
entendre les quatres regles
aritmetiques, els verps, l’ortografia,
les cordilleres, els naiximents i els
cursos dels rius, els punts cardinals,
l’historia, l’urbanitat... i tot allo que el
Dalmau Carles, en sos graus
Elemental, Mig i Superior nos
marcava com a minims per a anar per
lo mon en una bona cultura. Llibres
que es passaven de pares a fills i casi
de generacions en generacions i dels
que deprenguerem els fills dels
treballadors, els fills del barri que, per
ser-ho, pareixiem condenants a seguir
sent treballadors com els fills dels
esclaus ho eren per naiximent.
Classes que moltes vegades havien de
suspendre’s per a eixir fugint cap al
refugi perque les sirenes nos avisaven
que venia ‘la pava’... I en eixos
principis basics la generacio de les
bofetades, la meua, trencà barreres,
pogue estudiar poc o molt i ser algo
compaginant estudis, treball i fam.
Tambe hi havia una escola primaria
en el carrer de Salines on D. Luciano
Era tota un salo
grandissim i una especie
de biombos la partia en
classes. Mes be pareixia
una plaça en balco al
carrer de Serrans
lluitava a braç partit per poder fer
comprender als alumnes
l’importancia de saber llegir i escriure
puix que a lo mes baix que podia
arribar l’home era a ser analfabet.
Lliçons que donava per no res.
I en la placeta de Santa Creu, en el
primer pis del pati que estava fent
raco a la font d’aigua potable per al
servici del veïnat, l’academia de D.
Pedro del Campo. Este senyor, abans
d’inventar-se el transport escolar, ya
feya ell la carrera arreplegant als
chiquets, els portava a l’escola i els
tornava a ses cases en una filera de
dos en dos. Per cert que ad este casi
beatific home -a titul de negra
anecdota cal recordar-ho - el posaren
en la falla i fon tan gran el disgust que
prengue que al següent dia aparegue
penjat de la corda del pou que tenia la
mateixa finca, com totes les del barri,
causant un dur colp de dol i tristor en
el Carme.
Despres vindria el negoci dels llibres,
els inacabables plans d’estudis, la
llibertat anarquica de consciencia i de
l’ensenyança, el carregar als chiquets
com a besties, el tu per tu entre
‘profes’ i estudiants, el ¡veste’n a la ..!.,
el gat per llebre del catala per
valencià i la desgracia ‘panka’ d’una
Universitat politisada, d’esquenes al
poble i fabricant de llicenciats... en
faltes d’ortografia. Pero, aixo si:
¡¡kultissims!!
LR.......81

lo Rat Penat
.....................................................................................
LR.......82
Joan Gil i Barberà
El joc,
els
joguets et
Jugar a mes d’una necessitat
fisiologica i bilologica, es
tambe el vehicul d’expressio
d’emocions i de sentiments,
contribuix a formar la consciencia
social i ajuda a l’adaptacio a l’ambient.
L’adult, quan compra un joguet, sol
pensar en l’ilusio de la chiqueta o del
chiquet, sense apercebre’s de que el joc
educa, forma i contribuix al millor
desenroll psicologic. Vivim en una
epoca en que la majoria dels pares no
disponen de temps per als seus fills,
ahi el joc juga un paper important puix
pot servir per a ampliar el camp
d’accio en les relacions pares-fills.
Classicament s’han distinguit dos
classes de joguets, aquells que
instruixen al chiquet eixercitant-lo en
alguna cosa (joguets educatius) i els

lo Rat Penat
.....................................................................................
que unicament aprofiten per al seu
entreteniment (els jocs recreatius).
Actualment no es massa important
esta classificacio puix lo interessant es
que el chiquet jugue en el seu joguet,
que el faça seu, que el manipule,
que el trenque…, es dir, que tinga
llibertat d’accio o la desenrolle,
independentment de que siga un
joguet car o barat.
Per als chiquets son importants tots els
joguets, des dels mes senzills fins als
mes sofisticats i mecanisats, encara
que, de vegades, preferixen els mes
simples; els menuts, en estos casos,
afigen l’imaginacio i aço es essencial.
Que qualsevol joguet estimule i
favorixca la capacitat creadora es lo
important.
El joguet, siga car o economic, ha de
ser per al chiquet. Lo llogic es que
tant el chiquet com la chiqueta
acaben trencant-lo i, si es mecanic o
electronic, voldran averiguar el seu
mecanisme o lo que hi ha dins. Lo
interessant es que les chiquets facen
i desfacen, manipulen, en una
paraula “actuen”.
Als menuts els interessa crear,
construir, fer coses, no unicament ser
espectadors i mirar. Cal fomentar
l’inclinacio cap a l’accio, si no
contribuim per a que desenrollen est
instint, correm el risc de convertir al
chiquet en un simple observador i no
arribarà a ser un escolar o un
adolescent creador i actiu.
Un espectacul digne d’admirar es
observar als chiquets jugant. Ells es
troben en el seu mon, mon que molts
dels adults ignorem i no li concedim
l’importancia que li cal. En quina
facilitat, com a adults, interrompem
eixe joc, sense pensar que es una
necessitat i un motiu d’expressio del
chiquet. Hi ha que organisar els seus
jocs i concedir-los el temps necessari,
a mes de comprendre que els joquets
son de la seua absoluta propietat. Els
pares han de colaborar i ajudar.
Evidentment es magnific vore als
Cal fomentar l’inclinacio
cap a l’accio, si no
contribuim per a que
desenrollen est instint,
correm el risc de convertir
al chiquet en un simple
observador
i el chiquet
chiquets jugar, millor encara, el joc es
el mig ideal en el que s’expansionen i
s’eduquen en llibertat d’accio i un
mig per a desenrollar la seua
capacitat creadora. La relacio en els
atres amiguets contribuirà a formar
consciencia social.
Els fins del joc en esta edat son:
recreacio i entreteniment del chiquet,
ajuda a la seua educacio i a l'estimul
per al desenroll de les seues
capacitats i relacions socials. No hem
d’oblidar que els jocs a l’aire lliure
son imprescindibles, ya que aprofiten
per al bon desenroll fisic i per a
conservar la salut.
LR.......83

Art i Patrimoni
.....................................................................................
Una vista panoramica
de Valencia
de la casa del fotograf J. Laurent
En el nostre llibre sobre
"Arquitectura Religiosa del
siglo XVII en la ciutad de
Valencia", publicat per l'Excm.
Ajuntament de la nostra ciutat en 1998,
en la coleccio "Estudis", num. 12,
varem donar a coneixer en les pagines
28 i 29 sis fotografies pertanyents a la
Casa del famos fotograf frances del
segle XIX J. Laurent sobre una vista
panoramica encadenada de la ciutat de
LR.......84
Valencia entorn de l'any 1870, d'entre
les set de la dita firma que al costat de
moltes atres ilustracions de diversa
procedencia incloem en aquella obra.
L'extraordinaria qualitat de les
fotografies, el gran format que
presenten i els detalls urbans que
revelen, com a magnific testimoni
grafic de l'epoca per a l’urbs, van
quedar minvats pel chicotet tamany en
que van ser impreses. D'aci que, des
1870
cap a
1870
Fernando Pingarrón-Esaín
d'aquella data, sentiem la necessitat de
tornar-les a publicar en unes
dimensions adequades per a poder
contemplar la seua espectacularitat. I
hem trobat eixa oportunitat en la
Revista "LO RAT", el director de la qual
va mostrar el seu entusiasme per les
ilustracions, i el proposit de publicar
cada una de les sis fotografies en la
forma plegada en la que apareixen i al
mateix tamany que tenen, 35 x 28 cm,

Art i Patrimoni
.....................................................................................
aproximadament, que son les
proporcions dels cliches de cristal
originals, a l'haver-se fet les copies per
contacte; cliches conservats en l'Archiu
Ruiz Vernacci de Madrit, del Instituto
del Patrimonio Histórico Español,
pertanyent al Ministerio de Educación,
Cultura y Deportes.
Abans de comentar les imagens, digam
que J. Laurent es un dels mes nomenats
fotografs del segle XIX en Europa,
conseguint sa casa de fotografia
mereixcuda fama en la seua epoca.
Sabem que es va afincar en Madrit en
1857 i que va morir en 1893. Va
fotografiar ell mateix i a traves de
fotografs locals que van treballar per a
la seua firma diferents racons del païs.
Dels seus cliches d'Espanya i Portugal,
en els seus numeros corresponents, va
efectuar catalec publicat en Paris, en
l’imprenta central dels ferrocarrils, en
1872, figurant en la mateixa portada
de l'obra seu seua en Madrit en la
Carrera de Sant Jeroni num. 39.
En el dit catalec figuren cinquantacinc
planches de la Comunitat Valenciana
en els seus numeros identificadors.
Tres de Xativa, set de Sagunt, i
quarantacinc de la ciutat de Valencia.
En la serie de la capital reproduix els
seus monuments mes significatius,
incloent la portada del desaparegut
palau de Mossen Sorell, aixi com
tambe quatre vistes panoramiques:
dos en un sol cristal, una atra en tres,
i una ultima, la mes interessant, en
sis, corresponent al num. 919 del dit
catalec, la qual constituix l’objecte del
present treball.
Per testimoni del nostre amic Carlos
Teixidor, de l'aludit Archiu Ruiz
Vernacci, respon esta vista a la
campanya fotografica efectuada en
el mateix any 1870, perpetrada
segurament per un fotograf local al
servici de la firma Laurent.
La vista urbana s'efectua, com era
habitual, des de l'atre costat del riu
Turia, part on la ciutat oferia, sense
dubte, la seua estampa mes bella.
Creém es va realisar des de l'edifici de
Sant Pio V, antiga fundacio religiosa i
actual assentament del Museu de
Belles Arts, en llum d'avançat mati de
finals de primavera d’estiu o principis
d'estiu, pocs anys despres de
derrocada la muralla, que fon entre
1865 i 1868 (si be permaneixen
alguns llenços), donant lloc a un
passeig de ronda al costat de l'antepit
del riu en arbres plantats feya poc de
temps.
D'esquerra a dreta, les sis imagens se
sobreponen. En la primera veém el
pont del Mar a lo llunt, i mes proxim,
el del Real en els seus dos casilicis per
a les escultures de Sant Vicent Martir
i Sant Vicent Ferrer, respectivament;
en el llit, assentament huma en
quantitat de roba estesa i un carro;
gran arbreda en l'Albereda, en
l'horiso; i a la part de la ciutat
s'aprecia part de la muralla
emmarletada al costat de l'antic
convent de Sant Domenec (conegut
tambe com de Predicadors) en
direccio a la Ciutadella.
En la segona image, en el campanar
del dit convent de Sant Domenec
al fondo i gran part del caseriu
circumdant desaparegut, reconeixem
l’inconfonible silueta de l'esglesia del
Temple i la seua real casa conventual.
En la tercera image, les coses canvien.
Invadix la mole del siscentiste
LR.......85

Art i Patrimoni
.....................................................................................
convent de trinitaris descalços de
Ntra. Sra. de la Soletat, derrocat a
finals del segle XIX, en la cupula
apuntada de la seua esglesia darrere
(esglesia que veém tambe en una atra
foto inedita, que obra en el nostre
poder, des del Micalet, que contava en
tres naus en cinc trams fins al creuer i
LR.......86
I hem trobat eixa
oportunitat en la Revista
"LO RAT", el director de
la qual va mostrar el seu
entusiasme per les
ilustracions, i el proposit
de publicar cada una de
les sis fotografies en la
forma plegada en la que
apareixen i al mateix
tamany que tenen, 35 x
28 cm, aproximadament,
que son les proporcions
dels cliches de cristal
originals, a l'haver-se fet
les copies per contacte;
cliches conservats en
l'Archiu Ruiz Vernacci de
Madrit, del Instituto del
Patrimonio Histórico
Español, pertanyent al
Ministerio de Educación,
Cultura y Deportes.
frontera cap al Temple). Conve fixarnos
en detalls en esta tercera
ilustracio, la qualitat de la foto ho
permet. En la base del mencionat
convent cap a la mitat, en la ronda del
riu, hi ha un home pujat en una
cadira; cap a la dreta successivament,
porta en el recint del cenobi, i sobre
ella el cartell: "FABRICA DE
CINTAS"; cor entre finestres, ya en la
part del mur del pati, en roba estesa;
diversos cavalls en homens montats
en l'entrant en porta al fondo entre el
dit convent i el següent edifici:
l'ermita de Sant Jaume d'Uclés,
d'orige migeval i reconstruida tal com
veém en la foto en el segle XVIII.
La capçalera de la dita ermita
continúa en la quarta image, seguida
de nova tapia en porta i el superp
edifici, intervingut en el Huitcents,
del colege de Loreto, i que havia segut
abans casa senyorial dels comtes de
Carlet; estos dos, ermita i colege,
derrocats a mijan del segle XX.
Darrere, la facultat de Teologia en la
cupula de la seua esglesia; mes al
fondo el cimbori i el Micalet de la
catedral; i mes a la dreta el campanar
de l'esglesia del Salvador.
En la quinta image, encara aguaita el
colege de Loreto, seguit de cases fins a
arribar al carrer del Salvador, en dos
carruages aparcats, prop de
l'arrancada del pont de la Trinitat, que
carix de les imagens que hui veém.
Cal apreciar la següent edificacio
allargada en entrada pel dit carrer del
Salvador paralel a l'antepit del riu a
manera de nau o fabrica, i els remats
eclesiastics del fondo, sempre cap a la
dreta: part superior de la torre de
l'esglesia de Sant Nicolau (despres
d'una primera torreta quadrada),
remat de la cupula i campanar de la
desapareguda esglesia de Sant
Bartomeu (subsistent el dit campanar,
havent perdut completament el seu
ultim cos en els ultims anys), i el
campanar de l'esglesia de Sant
Llorenç.
La sexta image deixa vore unes Torres
dels Serrans encara sense restaurar i
sense marlets en el seu mataca o cos
volat, rodejades de velles cases i en un
fragment de muralla que s'endevina
entre els arbres. Domina el caixer del
riu, en alguns cavalls i un carro, i els
ponts de la Trinidad, en primer terme,
en un home assentat baix el primer
arc esquerre; partix del de Serrans; i al
fondo i a la dreta tambe una porcio
del de Sant Josep, en les estatues de
Sant Lluïs Bertrán i Sant Tomas de
Villanueva, de finals del segle XVII,
que hui es troben en el referit pont de
la Trinitat.

lo Rat Penat
.....................................................................................
LR.......87

Els Frigola,
els seus horts i caslicis
L
'hort de Frígola, un dels
mes bells de la zona
riberenca del riu Turia,
apareix en la vista de Valencia
dibuixada per Antoine Van
Der Wijngaerde en 1563, on
s'observa perfectament l'hort
de Frígola a la dreta del Palau
Real, tancat per canyissos,
igual que els atres camps de
cultiu dels voltants.
LR.......88
José F. Ballester-Olmos y Anguís

Art i Patrimoni
.....................................................................................
Era propietat de Gaspar Jeroni Frígola
i Margarit, Cavaller de Montesa,
Subrogat de Bale General de la ciutat i
regne i Secrestador General per la
Majestat de D. Carles III del comtat de
Sinarcas i Vescomtat de Chelva.
Va viure casat en Ana Brizuela i
Escrivá de Romani i va ser este
cavaller qui va vendre esta propietat
en 1638 per a que s'alçara en el seu
solar l'actual edifici de Sant Pio V, al
costat del Real.
L'ilustre genealogiste i baro de Sant
Petrillo aporta una curiosa informacio
sobre la prosapia d'esta família:
"Este ilustre linaje, que desciende de
Ramón Frígola, Jurado de la ciudad
en 1372, padre de Luis, Justicia
Civil de Valencia, tan clásicamente
tradicional, que siguiendo las
antañonas y generalizadas costumbres
de aquellos tiempos, hace siempre,
durante seis generaciones consecutivas,
caballero de la Orden de Montesa al
hijo primogénito, que ha de ostentar
la representación de su prosapia,
canónigo de nuestra Catedral al
segundón y del hábito de San Juan al
tercero, quién como tal también
permanecía célibe, pues prestaba
juramento de cumplir los tres
sagrados votos de obediencia,
castidad y pobreza que exigía para
ser caballeros aquella aristocrática
Milicia". "La línea segunda de esta
estirpe desciende de Fray Vicente
Frígola y Xantmar, tercero de su casa,
que hubo de solicitar - y obtuvo -
dispensa del Sumo Pontífice para
contraer matrimonio con María
Juana Mendiá, por su condición de
caballero de Justicia de la precitada
Religión de San Juan, dispensa que,
en determinados casos, concedía el
Santo Padre".
Dels sis canonges que va donar a
l'Esglesia este ilustre llinage, Vicent
Frígola va ser en el segle XVIII qui va
sofrir el desgraciat contratemps de la
caiguda del Sant Caliç, la ruptura del
qual li va afectar tant que, danyat per
la forta impressio del lamentable
En aquella mansio
van tindre lloc
esplendides festes i
selectes reunions
organisades per
aquell patrici
valencià.
accident i caigut en profunda depressio,
va morir als pocs dies.
L'antiga casa dels Frígola va estar en el
numero quatre del carrer del Portal de
Valldigna i va tindre un extens i
frondos jardi, segons senyalava el
Baro de Sant Petrillo. La vella casota
ostentava un policrom blaso heraldic
que destacava en el sostre de l'escala
d'honor i, entre els portalons d'acces ,
es veïa una pedra de marbre negre en
la piadosa inscripcio: "Santo Dios,
Santo Fuerte, Santo Inmortal.
Líbranos Señor de todo mal". A mes
eren evidents els escuts de pedra dels
cantons de la frontera, en els que
figuraven les plantes de fesols, sobre
un camp d'or, emblema parlant dels
Frígola.
El dietari de Vich relata en data 13
d'octubre de 1629 que per aquells
dies, aquella casa dels Frígola va ser
objecte de les aparicions misterioses i
successos estranys en les ombriues
hores del fosquejar, poc abans que les
campanes donaren el toc d'oracions.
"Fantasmas y ruidos" van sobresaltar
tant a certa senzilla criada, que de
l'esglai "hubo que sangralla", i
l'endema, davant de la repeticio del
sobrenatural succes, es va tirar per
una finestra presa de gran panic.
Potser com a conseqüencia d'aquells
fets misteriosos, els amos van manar
colocar la lapida de marbre gravada
en l'abans dita oracio, per a que es
conjurara qualsevol maldiccio.
En aquella mansio van tindre lloc
esplendides festes i selectes reunions
organisades per aquell patrici
valencià. Pasqual Frígola i Beltrán
Ahiz i Xatmar, baro de Cortes de
Pallars, de Ruaya, de Burjete i del
Castillo de Chirel, Senyor dels
Castells de l'Or, Castillblanque i
Gayeta, Senyor d'Otanel, Bugaya i del
Castell de Genoves, Senador del
Regne. Naixcut en Adzaneta en 1822,
va viure casat en Josefa Palavicino i
Vallés, germana del marqués de
Mirasol, i en segones nupcies es va
unir a Maria Paulín de la Peña.
Pasqual Frígola es d'especial recòrt
per als valencians per haver segut qui
va organisar per primera vegada la
Batalla de Flors de Valencia, popular
festeig de la Fira de Juliol valenciana.
Despres de deixar els Frígola aquella
casota blasonada va passar a ser seu
de l'Escola d'Alts Estudis Mercantils i
finalment derrocada per a construir
en el seu solar un modern bloc de
vivendes.
Els Frígola tenien una alqueria
proxima al cami vell de Torrent,
l’existencia i propietat dels Frígola
data, almenys del segle XVI.. A ella
s'arribava, despres d'eixir de Valencia
i havent passat per davant del celebre
hort de Pontons, seguint pel cami de
Torrent fins arribar a unes alqueries
que apareixien a la dreta destacant
LR.......89

Art i Patrimoni
.....................................................................................
sobre el vert mantell d'herba. Un
caminet secundari nomenat "de
Frígola" portava fins a la major d'elles,
una mansio campestre de tipo
senyorial a jujar pel seu port i detall,
aquella casa va ser objecte de les aparicions misterioses i
successos estranys en les ombriues hores del fosquejar, poc
abans que les campanes donaren el toc d'oracions.
que estava senyalada en el numero
264. La seua existencia data, almenys
del segle XVI, ya que figura com
a propietat de Jeroni Frígola
en el pla en l'Horta de Valencia i les
seues alqueries realisat per Ascensio
Duarte en 1595. La frontera principal
tenia tres cossos, un central i dos
laterals, sobreixents, com a conats de
Torre. Baix la silueta de la teulada a
una vertent, la frontera tenia dos files
de balcons i diverses finestres i, baix, a
l'esquerra del cos central, es trobava la
porta principal de mig punt. El seu
interior va ser originariament luxos i
entre les seues estances contava en un
oratori ricament decorat.
Atres propietats dels Frígola son
citades per Orellana en el segle XVIII,
com els Patis de Frígola, patis
descoberts que estaven situats a
esquenes de les Escoles Pies i al costat
del carrer de la Parra. Santamaría
(1993) en la seua obra sobre el Jardí de
Monfort mostra un pla dels terrenys de
Josep Frígola en 1764 situats al costat
del convent de l'Esperança, en
Marchalenes.
Existixen tambe referencies d'un hort
de Frígola en el carrer Aparisi i
Guijarro, prop de la plaça de Nàpols i
Sicília, on en 1805 es refugiara fra
Antoni, aquell frare conseller
espiritual de les senyores valencianes i
fabricant de dolços, ultim habitant del
convent de Sant Francesc, que va
viure en una cabanya en l'hort
francisca fins que el jardi va ser
arrasat per orde municipal, havent
d'abandonar aquell lloc i refugiar-se
en l'hort russafi de la comtessa de
Casal i despres, en 1811, buscar
auxili en l'hort de Frígola acossat per
l’invasio francesa.
LR.......90

Assunta
Marco Cardo
Regina del Jocs Florals
de Lo Rat Penat
-Voste es considera una persona...
Normal
-¿Quin es el seu principal defecte?
La falta de planificacio
-¿Una virtut?
La sinceritat
-¿Li agrada cuinar?
La veritat es que no molt
-¿Quin es el seu plat favorit?
La paella valenciana
-¿De marisc o de carn?
De carn
-¿Mar o montanya?
Montanya
-Una pelicula
La vida es bella
-Un actor
Robert Redford
-¿Te alguna aficio?
M’agrada molt coleccionar coses
-Un llibre
Cuento de Navidad, es possible un mon
diferent, de Baltasar Garzón. El recomane.
-¿Un personage historic?
Jesucrist
LR.......91

lo Rat Penat
.....................................................................................
-¿Està contenta de ser Regina dels
Jocs Florals de Lo Rat Penat?
Estic molt contenta. Per a una dona
valenciana es tot un honor poder ser la
Regina dels Jocs Florals de Lo Rat
Penat perque aixo significa que
participes directament d’un
acontenyiment que te molta historia i
tradicio valenciana. Me sent molt
valenciana. De sempre he estat
vinculada a l'Entitat, parle valencià i
l’escric. Ani a les classes de valencià de
Lo Rat Penat en el meu temps
d'estudiant. Ha segut com un
retrobament.
-¿Com va ser l’acte de la
“demanà”?
Va ser molt emotiu. Acodirem
familiars, amics i gent vinculada a Lo
Rat Penat... Resultà un acte molt
agradable. Es respirava valencianisme i
un ambient de molta cordialitat. Nos
trobarem tots molt a gust.
-Les dames de la Cort d`Amor, ¿son
amigues seues?
Sí, totes elles son amigues meues. Te
vaig a donar els noms d'elles, Maria
Rosario Molina, Mari Carmen Valdez,
Maria Asunción Nebot, Mari Angeles
González, María Isabel Molins i Elisa
López.
-¿Els va agradar ser dames dels
Jocs Florals de Lo Rat Penat?
Molt. Totes estan encantades de tal
honor. Estan molt ilusionades en est
acontenyiment que les permetra vestir
el trage de valenciana i poder
participar en esta cerimonia.
-Dels trages valencians. ¿Quin es el
que mes li agrada?
M'agraden tots. Duré un trage del segle
XVIII confeccionat per
l'indumentarista Maria Victoria
Liceras.
-A banda de la “demanà” tambe
n’hi haura uns atres actes molt
emotius durant el seu regnat ¿En
LR.......92
quins atres actes ha participat?
Participarem en la Processo Civica del 9
d'octubre i per al dia 22 de decembre
està prevista l'ofrena floral a Constanti
Llombart. A continuacio anirem a la
Basilica de la Mare de Deu dels
Desamparats a l'acte del Besamans, i
per la vesprada al Concert de Nadal en
el Palau. El dia 23 sera la proclamacio
solemne com a Regina dels Jocs Florals
de Lo Rat Penat en el Teatre Principal
de Valencia. Està previst per a l'any
2003 l'inauguracio de la nova Seu de
Lo Rat Penat, la participacio en l'Ofrena
en les festes de les falles aixina com en
la Batalla de Flors de la Fira de Juliol.
-¿Com es porta aixo de tindre un
marit politic?
Unes voltes be i unes atres no tan be,
perque la dedicacio al seu treball
interferix en la vida familiar. Te permet
coneixer a molta gent i a relacionar-te
en ella, deprenint d'uns i d'atres.
-¿En que treballa voste?
Soc treballadora social en un Hospital
del Sistema Public de Salut. El nostre
treball es soci-sanitari, lo que es
traduix en una atencio directa al
pacient i/o familiars per a donar-los
assessorament a la problematica que
presenten, tant en la seua estança en
l'hospital com a l'eixida del mateix.
-¿Li agrada el seu treball?
Sí, perque em permet observar i
escoltar els problemes de la gent i, si es
possible, ajudar-los a solucionar-los
dins de les meues possibilitats.
-Parlem de la seua familia...
Som una familia matriarcal
convencional, els meus pares, els meus
germans, la meua tia, i les meues tres
filles casades, Assunta, Patricia i
Arancha, en cinc nets que donen ya
molta faena i un atre en cami, que
esperem per a juny de 2003.
-Bo...i el seu mantenedor es tot un
luxe: Baltasar Garzón
Efectivament, es tracta d'una persona
en una capacitat intelectual i
professional poc comu, mes senzilla en
el seu tracte i en una humanitat
extraordinaria, sent una de les seues
qualitats el valor que li dona a
l'amistat. Li agrada molt Valencia, i
goja moltissim en les falles, les
“mascletaes”, en la seua cultura. La
seua esposa es una de les Dames de la
Cort d'Amor i resulten unes persones
molt volgudes i entranyables per a
nosatres.
-¿Qué opina del seu llibre, que ha
recomanat?
Canción de Navidad es un ensaig
filosofic entorn a problemes de
candent actualitat com el terrorisme,
l'immigracio, l'integrisme islamic, etc.
que es resumix com a una defensa de
la justicia en tots els seus aspectes. En
l'acte de la seua presentacio en el
complex Heron City el va dedicar ell
mateix a les persones que ho
solicitaren. Destacar que les ganancies
d’este s'enviaran per a ajudar als
poblats indigenes d'America Latina.
-Va ser una pena que no li donaren
el Premi Nobel de la Pau...
Puix sí. Des de Valencia s'aportaren
moltes signatures per a que li’l
donaren, encara que finalment no
pogue ser. No obstant el fet de ser
propost per ad este guardo ya es un
exit, pese a no conseguir-lo.
-Per ultim, ¿que opina de la gent
de Lo Rat Penat i del seu
president, Enric Esteve?
Es tracta d'un grup hetereogeneu de
persones, ya que els hi ha de tots els
grups socials, la principal preocupacio
dels quals es la defensa del Patrimoni
Cultural Valencià en tots els seus
ambits d'actuacio. El seu President, es
una persona extraordinaria que ha fet
molt per l'Entitat, està creant ilusio
davant de la joventut, conseguint
molts dels objectius que s'ha propost,
inclus que S.S. Joan Pau II haja
conegut l'historia de Valencia per mig
de Lo Rat Penat.

lo Rat Penat
.....................................................................................
PREMIS ORDINARIS
FLOR NATURAL: al treball que porta
per lema: AD UNA NOVA VIDA del
qual es autor: JOSEP-ALBERT AYMEMIR
I CASASÚS
ACCESSIT: ex-aequo al lema: AMOR
SERE del qual es autor: MANUEL
NAVARRO I NAVARRO
i al lema: ATLES DE LA MEUA MUSA
del qual es autor: ZAÏT MORENO I
SANCHEZ
VIOLA D’OR: al lema: ESCRIT EN EL
VENT del qual es autor: JOSEP-
ALBERT AYMEMIR I CASASÚS
ENGLANTINA D’OR: al lema:
SEMPRE AVANT del qual es autor:
RAFAEL MELIÁ I CASTELLÓ
POESIA FESTIVA: ex-aequo al lema:
CREU A LA YAYA, NO ET CASES ...
del qual es autor: JOSEP PUCHADES
I SEGARRA i al lema: BECKMESSER
del qual es autor: JOSEP BEA
MATAIX
PREMI “TRAMOYA” DE TEATRE: al
lema: HANS SACHS del qual es autor:
JOSEP BEA I MATAIX
PREMI “ADLERT” DE NOVELA: al
lema: GAFARRO del qual es autor:
MANUEL ZARZO I LOZANO
CXIX Jocs Florals
de la Ciutat i
Regne de Valencia
Valencia, 23 de decembre de 2002
Els lemes premiats en la CXIX Edicio dels Jocs
Florals de la Ciutat i Regne de Valencia a juï del
jurat nomenat a l’efecte son els següents :
PREMIS EXTRAORDINARIS
EXCM. AJUNTAMENT DE VALENCIA:
al lema: TORREBLANCA del qual es
autor: FRANCESC ROCA I TRAVER
ACCESSIT: al lema: CRONICA del
qual es autor: JOSEP FORÉS I
LAHOZ
PREMI MOLT EXC. PRESIDENTA
DE LES CORTS VALENCIANES: al
lema: LLIBRES del qual son autors:
ALFONS VILA FRANCESC i
ALFONS VILA MORENO
PREMI EXCMA. DIPUTACIO DE
VALENCIA "JOSEP Mª BAYARRI"
D'ENSAIG: al lema: L'IDIOMA
VALENCIÀ, (EN 2002), VIST PER UN
PROFÀ EN LA MATERIA del que es
autor: FRANCISCO BLASCO I URIOS
PREMI EXCMA. CONSELLERIA DE
CULTURA I EDUCACIO: al lema:
SIGLO XIX, AUGE DEL PERIODISMO
EN VALENCIANO del qual son autors:
LOURDES VAÑÓ I PERELLO i CARLES
VILLÁN I NAVARRETE
PREMI EXCMA. CONSELLERIA
D’AGRICULTURA, PEIXCA I
ALIMENTACIO "BOTANIC CAVANILLES":
al lema: L'AGRICULTURA I ELS CANALS
COMUNICATIUS del qual es autor:
JOSEP PUCHADES I VICENT
PREMI EXCMA. CONSELLERIA DE
MIG AMBIENT: al lema: JARDINES
DE PALACIOS, CASONAS Y
CONVENTOS VALENCIANOS
del qual es autor: JOSE FCO.
BALLESTER-OLMOS I ANGUIS
PREMI EXCMA. DIPUTACIO DE
CASTELLO: al lema: EL NAIXIMENT
DE CASTELLO 750 ANYS DE LA
BAIXADA A LA PLANA DELS MEUS
ANTEPASSATS del qual es autor:
GONZALO ROMERO I CASAÑA
PREMI INSTITUT VALENCIÀ DE
LA JOVENTUT: dessert
PREMI DE L’ASSOCIACIO AMICS
DEL CORPUS: al lema: AL SO DE
TABAL I DOLÇAINA del qual es autor:
JOAN MORALEDA I MONZONIS
PREMI FULLANA: al lema: A MIGES
del qual es autora: MARTA LANUZA I
VIVES
PREMI “JAUME I”: al lema:
ENDEVINALLA del qual es autor:
LUIS ANTONIO TENA I ORDUÑA
PREMI VICENT AÑÓN MARCO: al
lema: LA PASSARELA del qual es
autor: FRANCESC BLANCH I SORIA
PREMI “ELVIRA CARLES”: al lema:
VICENTI del qual es autor: PERE
DELMONTE I HURTADO
LR.......93

lo Rat Penat
.....................................................................................
LR.......94
Juan Oliver i Chirivella
El 9
d'Octubre
LLo Rat Penat ha vingut desenrollant en
els ultims mesos una fecunda activitat,
que s'inicià el passat dia 12 de
setembre en l'emotiu acte de la "Gentilea
Floral", oferit per la nostra Regina dels Jocs
Florals de 2001, Elvira Selva Català, tant als seus
amics, com als representants de les diferents
seccions de l'entitat, Junta de Govern presidida
pel President Enric Esteve, i a la Regina del
2002, Assunta Marco i la seua Cort d'Amor.

Dia nacional de La
PATRIA VALENCIANA
LR.......95

lo Rat Penat
.....................................................................................
A
A destacar en est acte les
brillants actuacions del Cor
Popular i el Grup de Danses de
Lo Rat Penat i les inspirades intervencions
dels poetes premiats en el 2001.
Pero si alguna cosa es precisa destacar
en este periodo, sense dubte es el 9
d'octubre, Dia Nacional de la Patria
Valenciana, i la participacio de la nostra
entitat en els actes programats a l'efecte
i en la Processo Civica en honor de la
gloriosa Senyera i del Rei En Jaume.
Els actes d'este 9 d'octubre s'iniciaren
el 6 d'octubre en un Concert
Extraordinari del Cor Popular, dirigit
per Rosa Bartual i Jesus Madrit, un
prodigi de calitat i d'amor a la Patria
Valenciana, i finalisat per la vibrant
Canço de Lluita, de M. Thous i M.
Asensi. L'exit, clamoros.
El dia 8 d'octubre, i en el Monasteri de
Nostra Senyora del Puig, es celebrà un
Tedeum oficiat pel Pare Joan Costa, al
que va assistir la Junta de Govern, en el
President Enric Esteve al front, una
ofrena de flors a la Mare de Deu, a
carrec de la nostra Regina dels Jocs
Florals de la Ciutat i Regne de Valencia
de 2002, Assunta Marco i la seua Cort
d'Amor.
A continuacio el tradicional Sopar de
Sant Donis, en el Restaurant El Real,
als peus del Monasteri, en una
assistencia de 276 persones, i presidida
LR.......96
per la Junta de Govern, el President
Enric Esteve, el Pare Costa, el Secretari
General Juan Oliver, i la Regina
Assunta Marco. Al finalisar el sopar es
va procedir, dins d'un gran ambient de
valenciania, a l'entrega de la tradicional
"mocadorà" a totes les dones assistents.
Seguidament, Josep Puchades i José Mª
Lajara, presentaren la nova pagina Web
de Lo Rat Penat, dotada dels ultims
alvanços, i que naix en la missio
d'acostar la nostra llengua i cultura a
qualsevol raco del mon. En esta
iniciativa, una de les majors apostes en
la difusio de la llengua i cultura
valenciana, para lo qual Lo Rat Penat
ficarà a disposicio de tot lo mon i de
manera totalment gratuïta el contingut
sancer de tots els seus llibres. D'esta
manera qualsevol persona conectada a
internet, podra dispondre en les seues
mans lliteratura i treballs d'investigacio
sobre la llengua valenciana en
qüestio de segons.
El mateix dia 9 d'octubre, despres
d'oferir la nostra Regina Adsunta
Marco i el secretari Juan Oliver una
corona de llorer als peus de l'estatua de
Vinatea, Lo Rat Penat, presidit per la
nostra Senyera, la Junta de Govern en
el seu president Enric Esteve i la regina
dels Jocs Florals del 2002, Assunta
Marco i la seua Cort, participaren en la
Processo Civica, en honor de la
Senyera de la Ciutat i Regne de
Valencia, en el lloc preferent que li
correspon, depositaren una corona de
llorer als peus de l'estatua del Rei
Jaume I. La Processo Civica fon, com
sempre, un autentic pleviscit del poble
valencià cap a la nostra Senyera, i en la
majoria dels casos de mostres de
carinyo dels valencians cap a la nostra
centenaria Entitat, tan sols enterbolits
per l'incalificable actitut d'una minoria
de radicals, que nomenant-se a si
mateixa valencianistes, confondiren la
reivindicacio en l'insult, ofenent
greument al nostre President i a la
Junta de Govern.
Per la vesprada, el Grup de Danses de
Lo Rat Penat, va participar en la Plaça
de la Mare de Deu, en la tradicional
"dansà" en honor a la Mare de Deu.
El poble valencià demostrà, en la seua
massiva assistencia, el seu entusiasme
al pas de la Senyera, i la seua expressio
constant de defensa a la llengua,
cultura i glories valencianes. Sense
extremismes, en una excelent
madurea, que sense dubte nos fa
pensar que este 9 d'octubre, en estos
moments d'inquietut per la nostra
llengua, pot marcar un cami
d'esperança en el futur. Cadascu en
les seues propies inclinacions
ideologiques, units tots en defensa de
la Patria Valenciana.
Lo Rat Penat va emetre en motiu de la
festivitat d'este Dia Nacional, una Crida-
Manifest, i despres de la valoracio feta
per la Junta de Govern dels
desagradables incidents protagonisats

lo Rat Penat
.....................................................................................
per una minoria, mes sorollosa que
numerosa, va emetre un comunicat
condenant els fets, lamentant la
participacio en ells de socis
perfectament identificats, recordant ad
eixos socis el contingut de l'articul 11
dels estatuts, no iniciant ningun
expedient, en advertencia expressa als
socis que en el futur s'aplicaran els
Estatuts en tot rigor, i expressant el total
rezolçament de la Junta de Govern al
President Enric Esteve i a a la seua
actuacio al front de l'Entitat.
Despres del 9 d'octubre, la nostra entitat
ha seguit el curs normal de la seua
activitat, iniciant els Cursos de Llengua
i Cultura Valencianes, l'Escola de
Danses Mª Teresa Oller i ultimant els
treballs dels CXIX Jocs Florals de la
Ciutat i Regne de Valencia 2002, que est
any, per raons de força major alienes a
nosatres, s'han demorat fins al 23 de
decembre, i que es celebraran com
sempre en el Teatre Principal de
Valencia.
Per a finalisar este repas de les activitats
de Lo Rat Penat, resenyar que a
proposta de la Regina de 2002, Assunta
Marco, el President i Junta de Govern
han propost i este ha acceptat, com a
Mantenedor d'estos Jocs Florals, a
l'Excm. Sr. Juge Magistrat de
l'Audiencia Nacional, D. Baltasar
Garzón Real. Un brillantissim juriste
andalus quedarà aixina unit per a
sempre a l'historia de Lo Rat Penat.
Per a finalisar ratificar als valencians que
els socis i Junta de Govern d'esta
centenaria Entitat, en el seu President
Enric Esteve al front, continuarém
treballant incansablement en defensa de
la llengua i la cultura valenciana. Com
sempre.
Sense extremismes, en una excelent
madurea, que sense dubte nos fa
pensar que este 9 d'octubre, en estos
moments d'inquietut per la nostra
llengua, pot marcar un cami
d'esperança en el futur.
LR.......97

lo Rat Penat
.....................................................................................
Lo Rat Penat
posa en funcionament
LR.......98
Es potenciarà la
llengua i cultura
valencianes des
d’Internet. Els
nauchers tindran
acces a una
biblioteca virtual a
on podran
consultar alguns
dels llibres
publicats.
la seua

lo Rat Penat
.....................................................................................
L
’entitat valencianista Lo Rat Penat
ha posat en funcionament la
seua nova web institucional. A
partir d’ara tots aquells que
visiten www.loratpenat.org accediran
de forma immediata i senzilla a una
Entitat en mes de 124 anys d’historia.
L’acostament a la llengua i cultura
valencianes a través d’internet es,
sense dubtes, la gran novetat per la
qual ha apostat fortament l’entitat
presidida per Enric Esteve.
nova web
www.loratpenat.org
Per eixemple, en estos moments i des
de qualsevol part del mon, es te acces
a molts dels llibres publicats per esta
entitat en un format que permet
visualisar els documents en pantalla
com si s’estiguera llegint el llibre i,
d’aci poc, tambe es podran escoltar
les cançons del Cor Popular de lo Rat
Penat.
El passat 8 d’octubre, vespra del Dia
Nacional dels valencians, tingue lloc
als peus del Monasteri d’El Puig, la
presentacio d’esta nova plana web,
mes atractiva, senzilla i interactiva.
Els mes de 250 assistents al
tradicional sopar de Sant Donis
pogueren contemplar en directe esta
nova aposta de Lo Rat Penat per liderar
la llengua i cultura valencianes, en esta
ocasio, a través de la xarcia d’Internet.
Josep Puchades, coordinador de la
plana web, ha afirmat que “en este
pas, Lo Rat Penat, ha apostat
LR.......99

lo Rat Penat
.....................................................................................
fortament per les noves tecnologies”.
Ademes, ha remarcat que “Lo Rat
Penat es una de les poques editorials
que facilita els seus llibres a través de
la ret sense cobrar res.” Aço es fa,
segons Puchades perque “a Lo Rat
Penat no li interessa fer negoci quan
es tracta de llengua i cultura
valencianes, per aixo posem a l’abast
de qualsevol persona els nostres
llibres. Ens interessa mes que estes
publicacions estiguen a disposicio de
qualsevol particular en qualsevol raco
del mon”
Enric Esteve, per la seua banda, ha
garantisat que “Lo Rat Penat posa i
continuarà posant tots els mijos
necessaris en l’intencio d’acostar d’una
manera seria i ben treballada tota la
faena que es realisa.” El president de
l’entitat tambe ha afegit que “en
accions com esta, Lo Rat Penat
continúa recolzant els seus principis
fundacionals i defen i difon les nostres
senyes d’identitat mes alla de les
nostres fronteres”.
Esteve ha racalcat que “molts creuen
que Lo Rat Penat està en les ultimes,
pero en proyectes com este ens
encarreguem de demostrar a la
societat que estem ben vius i en moltes
LR.......100
ganes de treballar”.
L’artifex d’este proyecte ratpenatiste
ha segut Josep Maria Lajara, Professor
de l’Universitat Cardenal Herrera-
CEU, qui ha aportat tot el seu
coneiximent al front del departament
Multimedia d’esta Universitat en la
realisacio de la web.
Cal destacar que els visitants ad esta
web poden tindre acces a l’agenda
d’actes de l’entitat. Tambe, es pot
trobar tota l’historia de Lo Rat Penat,
obra dirigida per Federico Martínez
Roda i duta a terme per ilustres
personages coneixedors de l’historia
de Valencia i del ratpenatisme a lo
llarc dels anys.
Per una atra banda, el naucher pot
trobar instantaneament informacio de
qualsevol de les seccions que donen
vida a Lo Rat Penat i coneixer un poc
mes de prop una chicoteta part de
l’historia dels valencians. Una atra de
les multiples novetats que oferix la
web es la possibitat d’accedir a la
revista que edita l’Associacio i tindre
de primera ma tota l’informacio que
es genera des l’entitat.
Llibres que ya es poden descarregar:
–Aquareles de la llar
“molts creuen que
Lo Rat Penat està
en les ultimes,
pero en proyectes
com este ens
encarreguem de
demostrar a la
societat que
estem ben vius i
en moltes ganes
de treballar”.
–Les aurores de l’anima
–La Decadencia de la llengua
valenciana
–La Real Academia Española front a la
llengua valenciana
–Les Normes del 32. Aportacio
documental. Estudi al voltant de les
bases d’ortografia valenciana de
1932
–El Pare Fullana i els Jocs Florals de la
ciutat i Regne de Valencia
–Costums i tradicions valencianes
–Castello, terra de romeries
–Cançons narratives valencianes
–Ofici de paraules
–Inspiracions
–Argila i marbre
–Ablamor de cor
–Al caliu de la llar
–Un enchis en el bosc
-–CXVII i CXVIII Jocs Florals de la
ciutat i Regne de Valencia
–El crit de la llengua
–V Corona poetica ofertada per Lo Rat
Penat en motiu del 75 aniversari de
la coronacio pontificia de la Mare de
Deu dels Desamparats
–Orguens i organistes catedralicis de
Valencia del s. XIX
–Els criteris filologics del Pare Fullana
en els anys 1918 i 1919
–La passio i l’angoixa de pintar
–El Corpus de Valencia

lo Rat Penat
.....................................................................................
E
xpojove, bat any rere any els
recorts de participacio jovenil i
infantil de totes les Fires
similars que es celebren en el
territori valencià. Per aixo i degut a la
seua magnitut, Lo Rat Penat acodix
fidelment per a fer particips als mes
menuts de la casa de la llengua i la
cultura valencianes.
Lo Rat Penat
contiùa compromes en
el public infantil
Esta es, sense dubte, una bona ocasio
per a que molts chiquets escolten la
llengua valenciana i puguen
desimvoldre’s tranquilament en ella.
Enguany, la fira tornarà a realisar-se
en les seues dates tradicionals, del
26 de decembre al 3 de giner i
permaneixerà oberta des de les 11.00
Josep Puchades i Vicent
a les 20.00 hores ininterrompudament.
Lo Rat Penat oferix activitats de tot
tipo realisades per experts pedagocs i
animadors jovenils encaminades a
sembrar una llavoreta de valenciania
en els temps que corren. Eixa es una
tasca que Lo Rat Penat du a terme des
de fa molts anys.
LR.......101

lo Rat Penat
.....................................................................................
Entre les activitats novedoses a
realisar es troben: una exposicio de
totes les seccions de Lo Rat Penat,
com a preliminar del 125 aniversari
de la fundacio de la nostra entitat en
1878; exposicio i informacio de tots
els llibres publicats per l’Institucio;
assessorament llingüistic i cultural a
carrec d’un professor de Lo Rat Penat;
regal de llibres per a colorejar i
puzzles de montage complex sobre la
Porta dels Serrans de Valencia per als
mes constants i toçuts; sorteig
d’importants lots de llibres; proyeccio
dels videos realisats per Lo Rat Penat i
es posarà a disposicio dels assistents
un ordenador per a que puguen
coneixer la recent inaugurada plana
web.
A mes, com cada any, Lo Rat Penat
continuarà ensenyant el proces
de realisacio dels pentinats de
valenciana, que conten en un gran
exit entres les chiquetes, i ensenyança
LR.......102
de balls de senzill aprenentage; es
seguiran pintant les cares; es
realisaran dibuixos de la Real Senyera
i el simbol de Lo Rat Penat; i per als
mes chicotets de la casa hi haura un
puzzle gran de construccio per al
desenroll de la seua imaginacio.
L’Escola de Danses Mª Teresa Oller
participarà, com cada any, per mig del
ball dels seus alumnes mes jovens i
oferirà un espectacul per a demostrar
qué deprenen i cóm un jove tambe
pot interessar-se per esta variant de la
cultura i tradicio valenciana.
Una de les atres novetats d’esta edicio,
es la dimensio i localisacio del stant.
En total, Lo Rat Penat contarà en
32m2 per a la realisacio de les seues
activitats.
Esta Fira, a on s’acosta no unicament
lo mes tendre de la casa, sino tota la
familia, es un bon i grat moment per
a que des de Lo Rat Penat
s’aprofondixca en la recuperacio de
les nostres tradicions i es treballe per
la dignificacio de la nostra llengua
i es potencien els seus principis
fundacionals.
Entre moltes associacions i empreses
que es congregaran, juntament en Lo
Rat Penat, cal destacar: la Real
Academia de Cultura Valenciana,
l’Ajuntament de Valencia, Consorci
Provincial de Bombers, Bancaixa,
Valencia TV, Canal 13, Las Provincias,
Telefonica.
Per a finalisar, cal recordar que Lo Rat
Penat posa a disposicio dels seus socis
entradres gratuïtes, fins que s’esgoten,
per a assistir ad esta festa dels jovens i
de tots aquells que encara tenen la
sensacio de ser-ho.
Horari: 11.00 – 20.00 hores
ininterrompudes
Lo Rat Penat oferix
activitats de tot tipo
realisades per experts
pedagocs i animadors
jovenils encaminades
a sembrar una llavoreta
de valenciania en
els temps que corren.
Eixa es una tasca que
Lo Rat Penat du a
terme des de fa molts
anys.

lo Rat Penat
.....................................................................................
E
l passat 20 d'octubre,
invitats pel nostre President
Enric Esteve, en esta ocasio
en calitat de Director
General de Patrimoni Artistic, el Cor
va gojar d'un dia en el que tots els
seus components, ataviats en les
vestimentes propies del S. XIX,
teniem la sensacio de que el rellonge
del temps havia retrocedit cent anys i
estavem fruint d'un dia en l'horta
valenciana, sens preses, sense sorolls
de coches...
Començarem la festa complint
l'antiga tradicio d'anar a l'alqueria del
clavari a arreplegar l'image de la santa
i acompanyar-la fins a la seua ermita.
Precedits pel tabal i la dolçaina
caminarem entonant uns vells gojos a
la Patrona dels artillers. Presidint la
comitiva, darrere de l'anda, anaven les
autoritats civils i eclesiastiques.
A la porta de l'ermita, restaurada baix
els auspicis de la Direccio General de
Patrimoni, gracies a la decidida
intervencio del seu Director, es va
descobrir una placa commemorativa i
varen intervindre diversos oradors
glossant l'acte.
Una volta ya dins del temple,
abarrotat de gent, cantarem una missa
valenciana que als oyents els va
entusiasmar, a jujar per les felicitacions
que varem rebre.
A l'eixida de la ceremonia religiosa i
despres d'una magnifica "mascletà",
nos varen servir a les casi 800
persones que estavem alli, tots
assentats en unes llarguissimes taules,
un menu compost per un plat d'arros
en fesols i naps que estava per a
chuplar-se els dits, unes picadetes,
fruita del temps, cafe, beguda i
dolcets. Al final tots els comensals
varen ser obsequiats en un C. D. del
Cor en cançons de l'horta i del secà.
Despres del dinar i novament en
processo, es va tornar l'image de
Santa Barbera a casa del clavari.
Fon un gratissim dia que recordarém
tots en molta alegria.
Un dia
en l'ermita de
Sta. Barbera
D'Alboraya
Rosa Bartual i Oliver
LR.......103

Fent Cami
.....................................................................................
Lo Rat Penat celebra la
LR.......104
Elvira Selva Catalá
per Vicent Xavier Navarro
President dels Jocs Florals

Fent Cami
.....................................................................................
Gentilea
Floral
E
l passat dia 12 de setembre, Lo
Rat Penat celebrà la Gentilea
Floral en honor de la CXVIII
Regina dels Jocs Florals, Elvira Selva
Catalá.
Est acte i com a colofo al seu any de
regnat, es realisa per tal d’homenajar a
la Regina dels Jocs Florals de la Ciutat
i Regne de Valencia.
La velada, que fon un exit, es celebrà
a l’aire lliure en el magnific marc dels
jardins de l’Hipica de Valencia.
Elvira Selva estigue acompanyada per
les seues Dames d’Amor: Marta Selva
Sacanelles, Carolina Cañigral Ortiz,
Aranza Cañigral Ortiz, Alba Sanchis
Machí i Marina Carbonell.
Com es costum, en est acte de
pleitesia, i com a continuacio dels Jocs
En honor de la
CXVIII Regina
Florals, els poetes varen llegir els
treballs premiats en el certamen. El
recital poetic començà en l’intervencio
del poeta Josep Melià Castelló qui va
donar llectura a la “Viola d’Or” que
duya per titul “Fer pa del fosc futur”.
Seguidament Josep-Albert Aymemir i
Casasús llegi el premi de Poesia
Festiva, que duya per lema “El cant
dels ocells”. Josep Melià llegi
l’Englantina d’Or, que es concedix al
millor poema que exalte les virtuts i la
grandea del poble valencià, el qual
duya per titul “Coloms lliures”.
El guardonat poeta Anfos Ramon i
Garcia, guanyador de la Flor Natural
dels CXVIII Jocs Florals i que ya va
llegir el seu poema en el Teatre
Principal, va dedicar un poema a les
Dames de la Cort d’Amor. Per a
finalisar la part poetica de l’acte, Josep
Melià, llegi el poema premiat en
LR.......105

Fent Cami
.....................................................................................
l’Accessit a la Flor Natural en el titul
“A tu te parle, amic” i dedicà el
següent poema a Elvira Selva Catalá:
“La teua image, reina, quan s'albira
en una nit de festa i de poemes,
convida a estrenar versos i obrir lemes
i a fer el breu sonet pel que es sospira.
Es troba en un cel nou aquell que et
mira
tenint llums d'ilusions com clars
emblemes,
i fent de les estreles diademes
que exalcen més l'encant que tens,
Elvira.
La teua estampa seductora
nos du a caure rendits, reina i senyora,
davant dels encants fisics virginals,
que ens parlen de virtut i poesia,
de patria, fe i amor, i l'alegria
que tens, reina dels nostres Jocs
Florals.”
L’acte contà en la participacio del
Grup de Danses i del Cor Popular de
Lo Rat Penat, els quals van intercalar
les seues actuacions entre la llectura
dels distints poemes, lo qual va fer
molt agradable la velada. El Grup de
Danses, dirigit per Ampar Simarro va
oferir una seleccio de balls valencians,
interpretant la “Sandinga de Xixona”,
el “Fandango de Sant Mateu”, el
“Bolero de Tavernes” i la “Jota de
Banyeres”. Per la seua banda, el Cor
Popular de Lo Rat Penat, dirigit per
Rosa Bartual i Jesus Madrid interpretà
“Junt a tu”(espiritual negre), “Anuncis
radiofonics” -que guanyà la simpatia
del public que va seguir i corejar els
coneguts temes-, “Cor d’esclaus” de
Nabucco, “Baix el pont de Cullera”,
per a finalisar en “Valencia” de Padilla.
Tancà l’acte l’Honorable President de
LR.......106
Lo Rat Penat, Enric Esteve i Mollà, qui
en unes emocionades paraules agrai a
Elvira i a la seua familia l’haver
acceptat l’oferiment de Lo Rat Penat
per a ocupar la Cadira d’Or:
“Les meues paraules vullc que siguen i
que expressen el nostre mes profunt i
sentit homenage a Elvira Selva i Catalá
que ha segut durant tot est any la nostra
Regina.
Enguany has vixcut en nosatres el cent
vintiquatre aniversari de Lo Rat Penat,
Sempre em sentire vinculada a Lo Rat Penat i
agraida per haver-me donat la possibilitat de
proclamar i aumentar, si es possible, l’Amor i
la Fe a una Patria: ¡Valencia!
despres de que aquella nit del 31 de juliol
de 1878, en la que un grup de patricis i
prohoms valencians, com a expressio del
seu amor a la nostra Patria Valenciana,
van decidir fundar esta Societat d´Amadors
de les Glories Valencianes...
Has ocupat, Elvira, la Cadira d´Or que
abans que tu ocuparen, des de 1879, cent
desset dones valencianes, -entre elles la
teua besyaya, Rafaela Selva i Mergelina,
marquesa de Torrefranca, qui la ocupà fa
cent anys- i que com tu has vixcut est any,
van rebre l´homenage d´admiracio dels
nostres poetes...
Gracies molt especials a la Familia
Selva-Catalá que s´ha volcat en Elvira i
en el seu valencianissim regnat.
I el nostre mes sentit agraïment a tos
pares: Elvira Catalá i José Mª Selva que
se que es senten molt orgullosos de la
seua filla, i que tant t’han acaronat i
apoyat a lo llarc d’est any...
Gracies per sempre Elvira, per haver
estat en nosatres, gracies perque la teua
presencia nos ha donat mes relleu i nos
ha dignificat cada u dels actes que has
presidit.
En la nostra anima quedarà per sempre
el teu recòrt, i te preguem que Lo Rat
Penat i els que hem estat en tu quedem
tambe per sempre en un raconet del
teu cor.”
En acabant, Elvira i sos pares van
oferir un coctel als distinguits
convidats que van assistir a l’acte.
Com a colofo ad esta magnifica
velada, Elvira i les seues Dames
d’Amor van obsequiar a tots els
assistents en el llibre dels CXVIII Jocs

Fent Cami
.....................................................................................
“Vullc des d’estes
pagines donar les
gracies a Lo Rat
Penat, a la seua
Junta de Govern i a
tots els qui han fet
possible este somi
maravellos de ser
Regina dels Jocs
Florals de la Ciutat
i Regne de Valencia
Florals que ha editat Lo Rat Penat
gracies a la gentilea de la Regina.
L’edicio arreplega els poemes
premiats en el certamen: Flor
Natural i Accessit, Englantina d’Or,
Viola d’Or i Poesia Festiva, a mes de
poemes dedicats a Elvira pels
poetes, Pere Delmonte en el dia de la
seua Demanà, i Anfos Ramon en la
nit dels Jocs Florals. Igualment
conte el discurs del Mantenedor,
Alberto Catalá Ruiz de Galarreta,
aixina com la Cronica dels CXVIII
Jocs Florals.
Acabem est articul en les
emocionades paraules de despedida
d’Elvira que figuren en el llibre:
“i mes encara quan ha coincidit en el
centenari del regnat de la meua
besyaya, Rafaela Selva i Mergelina,
Marquesa de Torrefranca, en l’any
1901. Sempre m’he sentit molt
valenciana i amant de les nostres
tradicions, per aixo ha segut per a mi
un honor i un privilegi participar en
actes tan emotius com l’ofrena floral a
Constanti Llombart; el besamans i
l’ofrena a la Mare de Deu dels
Desamparats i poder entrar a deixar-li
el ram; participar en la Batalla de Flors
i en tants actes que m’han fet
reafermar-me en el meu amor a
Valencia i a tot lo que es nostre.
Tambe, tinc un recòrt maravellos i mai
oblidare el dia de la meua Demanà,
aixi com la nit de la meua proclamacio
en el Teatre Principal de Valencia, una
nit magica a on em vaig sentir la dona
mes feliç de la terra. Ad aço
contribuiren tots els components del
grup de teatre, del Cor Popular, del
Grup de Danses i del Grup de Cant
d’Estil de Lo Rat Penat, en la seua
magnifica escenificacio i interpretacio.
Tampoc oblidare al gran poeta, Anfos
Ramon quan em dedicà un inspirat
madrigal, aixi com quan mon tio
Alberto Catalá m’emocionà en el seu
discurs de mantenedor recordant
l’amor a la nostra terra i lo unida que
ad ella ha estat sempre la nostra
familia.
Un recòrt molt especial vullc dedicar a
les meues Dames d’Amor, als meus
pares i yayos i a tots els amics i
familiars que m’han acompanyat en est
any tan inoblidable per a mi.
Sempre em sentire vinculada a Lo Rat
Penat i agraida per haver-me donat la
possibilitat de proclamar i aumentar, si
es possible, l’Amor i la Fe a una Patria:
¡Valencia!”
Elvira Selva i Català
Regina dels CXVIII Jocs Florals de la
Ciutat i Regne de Valencia.-“
LR.......107

Fent Cami
.....................................................................................
al
Viage
Tirol
LR.......108

Fent Cami
.....................................................................................
E
del Cor Popular de Lo Rat Penat
sta chicoteta cronica del
viage a Suïssa, Austria,
Italia i França va estar marcada
per l'aigua. Dos tremendes
pluges que nos calaren fins als
ossos, pero no
conseguiren
llevar-nos el
bon humor.
En Ginebra
tinguerem
ocasio de contemplar una
ciutat senyorial i els magnifics
edificis dels grans Bancs a on
es guarden, baix estricte
secret, les grans fortunes de
tot lo mon. Uns hotels a on
nomes de passar una nit nos
cansarem de contar zeros en
pessetes lo que costava. Una
ciutat carissima.
Rosa Bartual
LR.......109

Fent Cami
.....................................................................................
Berna, la capital, te un aspecte molt
mes mercantil, pero sense el senyoriu
de Ginebra. Com el simbol de la
ciutat es l'orso (Com Madrit) tenen en
un bonico parc un gran fos a on hi ha
cinc grans orsos, animals molt
acostumats a que els tiren menjar els
visitants i ells n'agarren fent gracioses
piruetes. Com Berna es ademes la seu
de les grans marques de chocolate
Lynd i Nestlé, nos posarem les botes
menjant bombons i pastilles.
Visitarem despres el Principat de
Liechtenstein, d'un altissim nivell
economic i que com en un conte de
fades, tenen dalt d'una montanya el
palau del seu Princip.
En Feldkirch, preciosa ciutat de
trentamil habitants, varem sentir
autentica vergonya com espanyols i
valencians al vore l'enorme i precios
Conservatori de Musica al que
acodixen estudiants seleccionats de
tot lo mon. Alli fins els chiquets
coneixen i discutixen sobre la musica
de Mozart o de Beethoven.
Actuarem mes tart en el
"Musikpavillon" de Bregenz, a la vora
del Llac Constanza a on varem rebre
el primer arremullo. A pesar de tot, el
public aguantà estoicament baix dels
seus paraigües i nos van aplaudir a
rabiar. A pesar d'estar chopats,
volguerem visitar l'immens teatre
flotant de l'Opera, dins del llac. A
titul de curiositat direm que l'escenari
es tan gran i redo com la cossa de la
nostra plaça de bous.
LR.......110
Al dia següent, en Innsbruck,
visitarem el gran trampoli a on es
celebren els campeonats mundials
d'esqui. Per cert, ¿Saben vostes que
en esta ciutat se gasten mes de dotze
tonellades d'escayola a l'any en
"arreglar" les cames i els braços
trencats dels esquiadors?.
Per la vesprada fon la nostra actuacio
especial en la placeta del "Tejadillo de
Oro" en la que nos feren els honors
l'alcalde de la ciutat i un Grup
Folcloric tiroles compost per una
Banda de musica Tipica tirolesa, un
Grup de Danses i un Cor de cançons
tiroleses compost per homens que
cantaren magnificament en els seus
famosos canvis de veu en "falsette".
En Innsbruck visitarem tambe la
famosa Casa de les joyes de cristal
Swarosky. Hi ha verdaderes maravelles,
pero ... ¡Quins preus!.
En Salzburgo, Mozart està implicita i
explicitament omnipresent. Des de sa
Casa natalicia, magnificament
conservada, fins als seus famosos
Festivals de Musica, que precisament
escomençaven al dia següent d'anarnos-en
nosatres, tot alli parla de Mozart.
Eixe mateix dia aplegarem, per la
vesprada, a Venezia i en el temps
justet de deixar les maletes en l'hotel,
volguerem visitar la part vella de la
ciutat, la que no mostren mai als
turistes, pero... ¡Menuda tormenta se
nos destapà!. En ma vida he vist mes
raigs, rellamps, trons i aigua per totes
bandes: per dalt, per baix i pels
Actuarem mes tart en el
"Musikpavillon" de Bregenz, a la vora
del Llac Constanza a on varem rebre el
primer arremullo.
costats sense refugi possible. Les
gondoles, mogudes pel vent i l'aigua
pareixia que estaven ballant la "Danza
Macabra". La "chopà" fon de les que
formen epoca. I a pesar de tot, quan
pujarem al "vaporetto" per a tornar a
l'hotel, nos posarem a cantar
havaneres i la gent nos va aplaudir
entusiasmada.
Al dia següent, en un sol que badava les
penyes, poguerem admirar en
tranquilitat l'autentica maravella que
son la plaça i la Catedral de Sant Marc.
Ya de tornada a casa, ferem escala en
Niza i d'alli, en una llarga etapa,
tornarem a Valencia, molt contents
pero fets chas. Contents, si, per haver
portat ad aquelles terres tan enteses en
musica, les nostres dolces cançons,
que oiren en un silenci respectuos.

la nostra actuacio especial en la placeta del "Tejadillo de Oro"
En Innsbruck visitarem tambe
la famosa Casa de les joyes de
cristal Swarosky.
LR.......111

Fent Cami
.....................................................................................
LR.......112

Fent Cami
.....................................................................................
Grup de Danses de Lo Rat Penat
Festival internacional
de Folclor i Musica
d’Issoire (França)
juliol 2002
Mª Victoria Selma
I
ssoire, la ciutat francesa que te fama
de dones boniques i d’un excelent vi,
va acollir al grup de Danses de Lo Rat
Penat en el seu festival conegut mundialment,
que cada any organisa.
El passat dia 14 de Juliol eixirem de bon
mati cap a França, en el cor ple d’ilusio i
de responsabilitat, puix representavem
no sols a Valencia, sino a Espanya.
Despres de quinze hores de cami
aplegarem a la Vila d’Issoire que
respirava aires de festa i fragancia de
flors per tots els raconets. Varem ser
allojats en el Licee Saint Claire de Volle
junt al grup Mexica que tambe
participava en aquell event.
LR.......113

lo Rat Penat
.....................................................................................
LR.......114

lo Rat Penat
.....................................................................................
LR.......115

Fent Cami
.....................................................................................
Calia descansar, perque nos esperava
una semana farcida d’espectaculs,
passacarrers i animacions en sales de
festa. Be, aixo estava per vore puix
l’orage mana i la pluja i el fret havien
fet aparicio eixos dies.
Encara que tots estaven prou
estomordits pel viaje, ningu se n’ana
a dormir sense ensajar els diferents
espectaculs que hi havia programats.
Al sendema desfilaren pel carrer
Berbiziale obrint pas el tabal i la
dolçaina, que al sentir la gent el seu
so, eixiren de cases i tendes per a
vore passar la comitiva.De tros a tros
de carrer, feyem una paradeta, i
ballavem al compas de la nostra
rondalla fandangos , valencianes,
seguidilles i jotes..., tot un ample
repertori valencià que feya les
delicies del public assistent.
Començava el desfile el grup del
Peru, seguit d’Italia, la Republica de
Komis, la Martinica, China, Mexic i
per a tancar-lo el grup de danses Lo
Rat Penat de Valencia representant a
Espanya.
Eixe mateix dia, ya de nit i sobre
l’entaulat ubicat en la plaça de la
Republica varem mostrar el nostre
espectacul nomenat “La Plaça”, en el
que voliem donar a coneixer cóm
podria ser un dia quotidia en qualsevol
poble de Valencia. Començarem en el
LR.......116
velatori, seguit d’una escena mes alegre
en la plaça del poble junt a la font, on
les chiques acodien no sols a per aigua
sino a fer rogle en el veïnat i vore algun
que atre chicon. I despres d’alguns balls
acabarem en la jota de Banyeres que
arrancà els aplaudiments clamorosos
del public entusiasmat.
I no crega el llector que es passio
d’esta humil escritora, perque lo que
aci es conta, es la realitat mostrada a
traves d’estes lletres, resultat d’eixes
mostres d’afecte, felicitacions i gests
que simbolisaven lo molt que havia
agradat la nostra intervencio, i que els
francesos expressaven no sols en
l’ovacio final sino de manera
individual als musics i balladors.
Sería massa llarc d’explicar totes i
cada una de les actuacions que
tinguerem, pero cal destacar-ne dos
per ser diferents a lo que normalment
fa el grup de danses.
Començare pel dia que nos tocava fer
l’animacio en el Halle aux grains.
Quan ens varen comunicar que
durant una hora haviem de que fer
“no se sap que”, per tal que el
personal s’animara a participar i
ballara alguna cosa relacionada en el
folclor valencià. Ens quedarem un
poc perplexos, pero donada la bona
El passat dia 14 de
Juliol eixirem de bon
mati cap a França,
en el cor ple d’ilusio
i de responsabilitat,
puix representavem
no sols a Valencia,
sino a Espanya.
Despres de quinze
hores de cami
aplegarem a la
Vila d’Issoire que
respirava aires de
festa i fragancia
de flors per tots
els raconets.

Fent Cami
.....................................................................................
imaginacio del poble valencià, i els
sants als que s’aclamaren, tot lo mon
va eixir content i satisfet.
Iniciarem l’acte en la Petenera i allo
encengue l’anima del public assistent,
ferem la Mazurca, La Polca, valsos i una
joteta en la que ferem ballar fins i tot al
mestre de ball frances i despres
canviarem d’estil per a fer charangueta.
El personal no parava de ballar al so del
clarinetiste de la rondalla, que dit siga de
pas a tots ens va sorprendre i que gracies
a que nos va deixar l’instrument el grup
de Mexic, enchisà a tots en melodies
com els patets o aquella del cavall que
camina avant i arrere entre atres.
Per a finalisar teniem previst fer filades
mores tan tipiques de la provincia
d’Alacant i d’eixa manera desfilant en
tabal i dolçaina al so de Laurence
d’Arabia o Xavier el Coixo participaren
tots de tal manera que la sala que estava
de gom a gom s’alçà a formar les filades
i cal dir que no sols ocuparem el temps
previst a l’animacio sino que encara hi
hague repertori de sobra, com per
eixemple peces de jazz, i nos en
passarem del temps donat perque el
public volia mes i mes.
Varem ser convidats a champany per
l’organisacio i nosatres ferem lo
mateix pel public, pero donant-los a
tastar mistela i rosegons. Beguda i
dolços que foren el colofo de la festa.
L’atre acte que tambe estava fora de
lo que estem acostumats a fer, era el
que es feu el dia dels jocs deportius
entre els grups participants. S e n s e
anim de presuncio, pense que lo Rat
es va distinguir molt per la simpatia i
la germanor. Els jovens varen fer
pompons per animar als participants
i en el redoblant, tabalet i dolçaina
ferem primer l’entrada triumfal pel
carrer dels jocs davant l’espectacio
del public, i despres tot el temps
estiguerem animant en cançons i
musica no sols als participants
nostres, sino tambe als d’ atres
països.
Per ultim, m’agradaria comentar, que
tambe participarem en el concurs de
“MIS FESTIVAL D’ISSOIRE”.La
concursant havia de fer tres proves que
puntuaven un jurat. La primera prova
era fer una presentacio de la chica en
elegancia acompanyada per un chicon,
la segona, la chica devia ballar tres balls
d’estils diferents (un tango, un
chachacha i un charleston) en el mestre
de ball frances que hi havia en el poble
i la tercera i ultima havia de cantar una
canço popular del seu païs i despres fer
la traduccio de la lletra al frances.
En totes les proves devia lluir el trage
tradicional del seu lloc d’orige.La
nostra representant, no quedà entre les
tres primeres pero segur que no masa
llunt, hague d’estar tres dies pel mati,
preparant els balls, que no es per res,
pero defengue de categoria i per supost
res s’ha de dir de lo bonico que es el
nostre trage tradicional, la canço que va
cantar: el Valencia del mestre Padilla.
desfilaren pel carrer Berbiziale obrint pas el tabal i la dolçaina
El personal no parava de ballar al so del clarinetiste de
la rondalla, que dit siga de pas a tots ens va sorprendre
i que gracies a que nos va deixar l’instrument el grup de
Mexic, enchisà a tots en melodies…
Valencia es va fer notar per la seua
alegria, elegancia i el bon que fer.
Des d’aci un agraïment molt especial als
nostres deportistes: Toni García, Toni
Cantos Fagoaga, Alba, Gloria i a la
nostra “Miss” Maria Simarro i al seu
acompanyant Toni Guzmán.
Fent un resum, dire que el Grup
de Danses de Lo Rat Penat ha estat a
l’altura de les circumstancies i va fer
les delicies de grans i menuts deixant
a Valencia en molt bon lloc.
LR.......117

Fent Cami
.....................................................................................
LR.......118
Mª Carmen Hernández
Grup de
Cant d'Estil
Valencià
poc a poc, sense pressa pero sense pausa, el Grup
A
de Cant d'Estil va fent cami, i el balanç des de la
seua presentacio, el dia 30 d'abril d'enguany, no
està gens mal. Hem cantant en l'enllaç de dos
parelles valencianes, la de Javier i Amparo i dels fills de
Pepa Brotons, gran seguidora del Cant d'Estil i que
s'enfadà en nosatres per no cantar tot lo que ella nos
digue. Espere nos sapia perdonar ya que el nostre grup
es un poc especial i encara que a nosatres lo que mes nos
agrada es cantar, pensem que lo bo si es breu, dos voltes
bo, i el Cant d'Estil es al nostre entendre tan especial,
que no es deu abusar d'ell i som partidaris de que el
public es quede sempre en ganes de mes.

Fent Cami
.....................................................................................
Un atre acte fon, quan cantarem el dia
del nomenament de Dnya. Concha
Chofré com a Camarera Major de la
Mare de Deu dels Desamparats del Grup
de Dones Valencianes, en l'Hotel Astoria
de Valencia. Tambe li cantarem a Dnya.
Encarna Albarracín en la porta de sa
casa, a on arreplegarem a la Mare de Deu
que havia estat tot l'any, ya que ella havia
segut la Camarera Major, i
l’acompanyarem fins a l'Iglesia de Sant
Andreu. Alli, despres de la missa i
l'imposicio de medalles a les noves
components del Grup de Dones, el
nostre Grup interpretà uns cants a la
Mare de Deu, a les Camareres i a unes
atres personalitats que alli es trobaven.
El nostre dolçainer "El Sigalo" interpretà
en la dolçaina "La Maredeueta" i feu que
la gent es ficara tota dreta i l’aplaudiren
dins de l'iglesia i donant-li una gran
ovacio.
Tambe colaborarem en el Concurs de
Declamacio Infantil que el Grup de
Dones organisa tots els anys i que va ser
en el Palau de la Musica, a on nos
obsequiaren en una preciosa placa
d'agraïment.
Prenguerem part en l'Homenage que la
Colonia titagüense li va fer a Simon de
Rojas Clemente en el Jardi Botanic de
Valencia. El public quedà tan encantat
que una poeta del public, en nom de
varies persones nos demanà els versos
que haviem cantat per a guardar-los en
l'Archiu de l'Ajuntament de Titaguas.
Colaborarem en la Fira del Llibre
Valencià cantant davant de les diferents
casetes i nos va sorprendre molt
agradablement el fet de que les persones
s'emocionaren fins al punt de deixar
caure alguna llagrimeta al sentir el nostre
dolç cant valencià per lo que els
dedicarem unes albaes ad ells, que foren
els de la caseta del Grup d'Accio
Valencianista i la de Las Provincias,
encara que el diari no nos prestara la
menor atencio. Les persones que alli
estaven nos atengueren en molt de gust
i gojaren fins que es varen emocionar
sentint l’albà que especialment els
varem dedicar. En la caseta de Lo Rat,
tinguerem l'ocasio de cantar-li una albà a
Josep Vicent Gómez Bayarri, recentment
premiat en el Fadri de Castello, gran
valencià, brillant historiador i una
excelent persona a la que tots els seus
alumnes admiren i respecten.
Una atra actuacio molt entranyable va ser
la participacio nostra en la visita que la
Mare de Deu (la "Pelegrina") feu a la
parroquia de la Resurreccio del Senyor
(la Barraqueta) i que estigue organisada
per tres falles de la seua contornada, sent
una d'elles la de Conchita Piquer, per
mig de la qual anarem a cantar i la qual
nos atengueren en molt de carinyo,
obsequiant-nos en un gran berenar i una
bonica estampa en l'image de la Mare de
Deu. Igualment, presentarem el nostre
espectacul en Benetusser en el centre
cultural "El moli" contractats pels festers.
En la falla de Gaspar Aguilar - Joan
d'Aguiló on a presentarem el nostre
espectacul com a punt final de la
Semana Cultural que organisen tots els
anys. Tot ixque be i quedaren molt
satisfets. Els fallers es volcaren totalment
en nosatres i nos obsequiaren en una
placa d'agraïment i un explendit vi
d'honor.’
Convidats pel Grup Repico de Manises,
el dia 30 de novembre, actuarem en el
festival d'esta poblacio d'a on son
Manuel Miralles "El Pichonet" el tabal
Jose Luis Sanz "El Sigalo" la dolçaina i
Teo García el Cantador mes major del
Grup.
Vullc fer un aclariment, perque
m'abellix, i es el de presumir un poc que
siguen membres del grup Manolo i Jose
Luis ya que son possiblement el millor
tabal i la millor dolçaina del mon, i ficats
a presumir, tambe estem molt orgullosos
del nostre presentador i historiador
Enric Martí que en totes les nostres
actuacions fa fruir al public en la seua
El nostre dolçainer "El Sigalo"
interpretà en la dolçaina
"La Maredeueta" i feu que la gent
es ficara tota dreta i l’aplaudiren
dins de l'iglesia i donant-li una
gran ovacio.
particularitat manera d'explicar els
diferents estils del Cant valencià abans
de ser cantats. Les felicitacions son
sempre al 50 %.
Per ultim, est any participarem junt al
Grup de Danses i al Cor Popular de
l'entitat en el Concert que esta oferix
en el Palau de la Musica el dia 22 de
decembre i que en ell Lo Rat Penat
felicita els Nadals a tos els seus socis i
simpatisants.
De la mateixa manera, participarem en
els Jocs Florals de la Ciutat i Regne de
Valencia les tres seccions abans
nomenades, en el Teatre Principal el dia
23 de decembre.
Com es pot vore el balanç no es
grandios, pero nosatres estem contens i
esperem que en el 2003 sigam un poc
mes coneguts i es conte en nosatres per
a fer mes actes valencians.
Aprofitem l'ocasio per a desijar unes
bones festes i un prosper any nou, el
nostre desig de que en el 2003 finalisen
els maltractaments als chiquets, dones i
homens. Felicitat i Pau per a tots.
LR.......119

Fent Cami
.....................................................................................
E
l dia 16 de novembre de 2002
varem visitar com estava
previst, l'ermita de Sant Joan
de Penyagolosa, ens va eixir
un bon dia de sol, encara que un poc
gelat, pero anavem ben preparats per
al fret.
En esta ocasio varem omplir un
autobus, tots en moltes ganes de
caminar, des dels majors als
chiquets.
LR.......120
Excursio al
Penyagolosa
Victoria E. Moreno
Anavem en l'ilusio de coneixer un
dels punts mes alts de la Comunitat
(encara que no el mes alt) i a mes
varem saber que fon el lloc de
predileccio del que fora President de
Lo Rat Penat Emili Beüt i Belenguer a
on se varen escampar les seues
cendres a la seua mort.
Despres de dinar en l'ermitori varem
visitar l'iglesia de Vistabella i el seu
rector D. Daniel Solsona nos va fer
un repas de l'historia de la poblacio.
Nos va contar que en el segle XVII
eren mes de 3000 habitants, per eixe
motiu es una iglesia gran (a hores
d'ara en son 250 o 300 habitants).
Tambe nos va ensenyar una talla
preciosa de Sant Joan (segle XIII) que
normalment està en l'ermita, pero en
l'hivern la baixen al poble per a
evitar que la furten.
Animeu-vos i a la proxima no falteu.

Raconet de la Cultura Tradicional
.....................................................................................
La primavera
d’hivern,
porta de l’hivern
Enric Martí i Mora
Y
a hem arrematat de la primavera d'hivern, moment
cronologic de l'any, que atenent al calendari solar, nos
recorda que hem de preparar-nos de cara a la temporada
següent que estara carregada d'un sentiment d'inestabilitat en
quant a les necessitats primordials d'alimentacio i economia
aixina com de proteccio per al fret i de les diferents collites
que puguen fer-se malbe per culpa del fret. Es puix i des de molt
antic un temps de preocupacio que quedarà reflexat en les
celebracions que desembocaran en temes molt mes festius
despres de passar el Nadal.
LR.......121

Raconet de la Cultura Tradicional
.....................................................................................
Aixina trobem que a partir d'una
data primordial com es la Purissima
Concepcio, el poble valencià com a
cristia escomençarà un temps de
pregaria i oracio per a preparar la
proxima celebracio del naiximent de
Jesucrist en l'eclosio festiva, alegre i
primordial del Nadal. Hem de
recordar que acabem de celebrar la
festa de les animes en la qual
venerém als nostres antepassats i
que per desgracia han faltat, com a
inici d'este temps d'espera i de
foscor.
Les distintes celebracions van estar
molt interrelacionades per una
banda pels difunts, com hem
comentat, per una atra en un temps
que l'Iglesia nos marca com a advent
i que estarà carregada de rosaris i
aurores que aniran recorrent tots els
carrers dels nostres pobles
reproduint d'any en any melodies,
resos i cançons carregats de
nostalgia i sentiment.
Estos sentiments foren arreplegats des
de ben antic per les distintes creences
religioses que se van substituint per
les formes religioses que introduixen
els distints pobles que han anant
conquistant les nostres terres, i que
conservaran les mateixes estructures
arcaiques encara que en un significat
molt distint desembocant totes elles
en la gran festivitat del solstici
d'hivern que el Catolicisme aprofita
per a introduir el recordatori del
naiximent de Jesucrist, convertint-se
en la festa familiar mes important de
tot l'any i que recorda a la sagrada
familia de Nazaret exalçant la base
fonamental del cristianisme com es la
familia.
Per ad estes celebracions trobarém
gran varietat de representacions,
passacarrers, danses, cants... que
s'aniran desplegant per tots i cada u
dels nostres pobles formant el
palmito mes extraordinari de
celebracions que podrem viure
durant l'any.
En especial trobem la Nit de Nadal,
com el moment punter de la
LR.......122
festivitat en el que se celebrarà el
naiximent del Jesuset en la famosa
Missa del Gall. Al finalisar esta, els
distints grups d'amics, festers i
veïns, recorreran els carrers dels
pobles, demanant per mig de cants
els aguinaldos, aguilandos,
aguirlando, (formes diferents de
nomenar en cada poble) i que
consistix en anar arreplegant
viandes que distints veïns estrenaran
als grups de cantors que a la porta
de les cases interpretaran els cants
ya nomenats.
Es curios vore que el sentiment de
familiaritat que se representa en la Nit
de Nadal en el nucleu de la familia, en
el tradicional sopar, en acabar la
Missa del Gall, es convertix en una
familiaritat ciudadana que acumula
tot un poble i que es celebra, en la
majoria dels casos, posant tot lo
arreplegat en comu i es fara una gran
torrada al mig de la plaça a on se
menjarà, es cantarà i es ballarà en
harmonia.
En continuacio ad estes festes que nos
recorden les peripecies de la Sagrada
Familia, recordarém la visita dels Reis
de l'Orient en la carinyosa festa dels
Reis, a on els mes menuts
arreplegaran dolços i joguets. Sense
oblidar el canvi de l'any solar, en la
Nit de Cap d'Any a on en moltissimes
poblacions se tornarà a arreplegar
arguinaldos per a repetir la reunio
vixcuda uns dies abans.
A mes de tot lo dit, podem retraure
que estem canviant d'una epoca de
foscor i de pecat (molt difosa en les
tradicions migevals de
l'obscurantisme) i que tindra el mes

Raconet de la Cultura Tradicional
.....................................................................................
el dia de Sant
Antoni i el seu
porquet, que
representarà la
victoria sobre el
pecat i la mort,
per a lo qual
s'utilisaran focs
de purificacio
que tindran
moltes formes
distintes en
cada una de les
comarques
valencianes i
de les que volem
destacar les
celebrades en la
comarca dels
Ports i dels
Serrans com
a curioses i
originals…
gran exponent en una de les festivitats
mes importants i mes celebrades en
tota la comunitat valenciana, com es el
dia de Sant Antoni i el seu porquet,
que representarà la victoria sobre el
pecat i la mort, per a lo qual
s'utilisaran focs de purificacio que
tindran moltes formes distintes en
cada una de les comarques
valencianes i de les que volem
destacar les celebrades en la comarca
dels Ports i dels Serrans com a
curioses i originals, destacant, sobre
totes elles la del poble del Forcall, a on
els dimonis (antoniades) recorreran el
poble pegant carchotades a tot aquell
incaut que es puga acostar. Estos
dimonis duran nugat a Sant Antoni i a
un atre apostol (que depenent dels
autors canviarà) a l'interior del monto
de llenya, que al mig la plaça s'ha
instalat per a la celebracio de l'acte.
Este consistix en prendre-li foc a la
monumental foguera i tots els
habitants de la poblacio passaran pel
seu interior, aprofitant el tunel
construit a l'efecte. Aixina, d'esta
manera, quedaran purificats tots els
pecats que, com queda molt be
representat, moriran caent en terra a
l'eixida victoriosa del Sant i el seu
acompanyant de dins de la foguera
que en estos moments ya està
convertida en una sola flama
d'increibles dimensions. Hem volgut
destacar esta festivitat per
l'originalitat, la qual destaca en molt
de les distintes formes de purificacio
per mig del foc celebrades a lo llarc de
l'any i que normalment consisitixen
en botar les fogueres per damunt del
foc i no per baix (la nit de Sant Joan,
la nit de Sant Pasqual, etc.).
Una tradicio molt arraïlada en els
nostres pobles en esta festa de Sant
Antoni, era l'elaboracio de Ninots
confeccionats en roba vella i reomplits
de palla que es penjaven al mig del
carrer i que son coneguts, normalment,
en el nom dels VELLS i que seran
esgarrats i cremats per la chicalla i la
jovenalla dels pobles, fent fugir als
assistents ya que, cóm no, estan
acompanyats per coets i polvora,
juntant-se d'esta manera les
caracteristiques mes importants del Sur
d'Europa, que son la cultura del foc, la
del soroll i una fonda religiositat natural,
que es un barrejat d'un fort cristianisme,
que no vol oblidar el seu orige com a
poble de distintes cultures paganes i que
sera punt del cicle hivernal per a donar
pas a la primavera d'estiu.
LR.......123

lo Rat Penat
.....................................................................................
De qui realment estava enamorada era
del seu professor de lliteratura. En
aquella epoca sentia fascinacio per eixe
professor, per les seues idees arriscades
i trencadores. I aquell dia de final de
curs quan acodi a revisar el seu
examen, entre ells surgi una corrent de
complicitat que li va fer aborronar-se.
Estaven a soles en el departament i fea
molta calor. Ell en la seua veu
seductora li anà explicant els errors de
l'ejercici. Ella no s'enterava perque
pensava en els seus senxuals llavis.
LR.......124
El locutori
Es despertà en la boca seca i una sensacio de
malestar. Li fea mal l'esquena. Estava a soles en
mig d'eixe llit gegantesc de matrimoni que tants
insulsos trobaments sexuals havia contemplat. Ell
s'havia anat en una molt mes jove sense ningun
atre alicient que les seues rotundes formes. Ella
estava plena d'oix i dolor, tirada com un cudol,
encara que tal volta, si era sincera en si mateixa,
en el fons tampoc s'havia casat tan enamorada del
seu marit.
S'acostaren i alli, en la porta mig
oberta, professor i alumna es besaren
apasionadament. Se citaren al mati
següent en una discreta cafeteria. Ella
acodi puntual. Ell estava esperant-la
tan atractiu com sempre. Li digue que
no podia sometre's a la disciplina
universitaria, que desijava recorrer
mon. Ella tremolà. Volia compartir la
seua aventura en ella. Ella tremolà en
mes força. Quedaren en el seu
apartament mentres se besaven en
passio desbordada. Foren els ultims
besos. Ya no se tornaren a vore mes.
Eixe futur incert, recorrent el mon
sense lligaces pero sense refugi, li
provocà una por invencible. Ella no va
acodir a la cita i ni tant sols es va
excusar. Durant el següent curs el seu
professor ya no estava. Continuà anant
a les classes pero pronte va pedre
l'interes. Al final deixà la carrera.
Per aquella epoca va coneixer al simple
del seu encara marit i aprofità l'ocasio.
Ben mirat no es va casar puix en gran
enamorament. I quan tingueren el seu
primer trobament sexual arribà al plaer
pensant en els besos del seu professor.
I des d'eixe moment, no el podia evitar,
aquells besos apasionats en el
departament de lliteratura
acompanyaren tots els seus trobaments
intims en el insuls del seu marit.
Intentà oblidar eixos recorts obsesius
i, en gran esforç, consegui per fi alçarse.
Tenia fam pero la nevera estava
buida. De mala gana es vesti i eixque
al carrer a comprar alguna cosa. Totes
les tendes estaven tancades. Era agost

lo Rat Penat
.....................................................................................
Beatriz Rabasa
i casi tots havien abandonat aquella
agobiant ciutat.
L'unic lloc que estava obert era un
locutori. Inclus durant eixes hores
d'abando, varis immigrants estaven en
el local fent cua per a cridar als seus
familiars. Gent desarraigada pero que
tenien la sort de tindre ad algu en qui
poder parlar. Ella estava a soles sense
saber que fer en la seua vida i sense
ningu a qui acodir en busca de consol.
Comprà pa, vi i un pot de fessols. No
seria molt digestiu pero tenia fam i no
s'anava a preocupar ara pel regim.
Menjà en voracitat els fessols i buidà
en rapidea la botella de vi. Li entrà un
agradable sopor. Es quedà dormida i
no despertà fins ben entrada la nit.
Comprovà que no tenia res que fer i
se'n tornà a dormir.
Els dies següents compli en la mateixa
rutina. L'unica chicoteta diferencia en
eixa serie monotona de dies consisti en
que cada volta prestava mes atencio a
una habitacio al fons a on un grapat de
gent es dedicava a navegar per la ret.
Un dia, tal volta cansada ya de fessols,
decidi canviar de dieta i demanà semola.
I, trencada ya la rutina, decidi anar mes
llunt i atrevir-se a fer algo que desijava
des de fea temps. Pagà el cost d'una hora
de conexio per Internet i per fi s'adentrà
en la saleta dels ordenadors.
Tres individus navegaven per la ret.
Estaven tan aplicats en la seua tarea
que ni tant sols alçaren els ulls quan
entrà. Tots pareixien tindre molt clar
el per qué de la seua presencia en la
sala i la transcendencia de lo que
estaven fent. Tots menys ella. No tenia
ganes de chatear. Optà finalment per
ficar-se en Google i teclejar a la sort
parauletes per a sorprendre's de lo
endiabladament rapit que funciona
eixe buscador. D'esta manera a lo llarc
d'eixos calurosos dies d'agost trobà
per fi una ocupacio. S'internava
puntualment en la ret. Es llimitava a
serguir teclejant paraules a la sort per
a vore si apareixien en el Google. Un
dia, tant anodit com els demes, la sort
li jugà una mala passada. Subitament,
en mig d'una d'eixes inocents sessions
d'Internet, se va vore asaltada per un
pensament inquietant. ¿Que seria
d'aquell rebelt professor que
aconsegui despertar-li aquells
apasionats pensaments? Els seus agils
dits se posaren a teclejar el seu nom.
Va sentir por. Comprovà que
apareixia en multitut de pagines en la
ret. Este professor bohemi, havia
tingut exit. Publicava, estava en una
universitat extrangera, els critics
parlaven d'ell. Una web es referia a
unes Jornades a on acodiria com a
convidat per a parlar sobre la seua
obra. Va sentir vertic. Comprovà que
les Jornades a on anava a intervindre
es desarrollarien dins d'una semana
en una localitat proxima.
No tornà al locutori. Ya no el
necessitava. Acodiria ad aquelles
Jornades i al menys li observaria de
llunt comprovant si continuava
conservant el seu atractiu.
Arribà el dia en el que el seu professor
anava a intervindre en la Casa de la
Cultura d'aquell diminut poble. La
sala s'ana omplint de public variopint.
El remor fon aumentant sense cesar.
Ella va sentir que un buit taladrava el
seu estomec.
I per fi aparegue. Es mantenia prim,
broncejat, el seus cavells s'havien fet un
poquet blancs pero es podia dir que la
vida li havia tractat en molt de mimo. I
escomençà a parlar i en eixe moment
els recorts l'invadiren, la seua veu
seguia igual de sugerent que abans.
Aquell home li seguia agradant.
Finalisà en una generosa ovacio la
disertacio del conferenciant qui s'oferi
per a signar els eixemplars del seu ultim
llibre. Ella buscà l'eixida, volia fugir.
Pero es detingue, tambe tenia entre les
seues mans el llibre, podia tambe
acostar-se i demanar-li una dedicatoria.
No era el moment de dir-li que els seus
llavis li havien perseguit sempre, pero
igual trobava forses per a confesar-li
com s'havia arrepenedit de no acceptar
les seues proposicions. S'acostà
tremolosa a la cua. Anava caminant
completament aturdida. Per fi estava
enfront d'ell. Li entregà el llibre. L'agafa
sense mirar-la. Li preguntà a nom de
qui escrivia la dedicatoria. Balbucejà. Li
digue el seu nom. Va escriure
mecanicament una dedicatoria
convencional i en un atractiu somriure
li entrega el llibre mentres la mirava. Els
seus ulls no delataven sorpresa.
Simplement no l'havia reconeguda. No
havia reconegut en aquell abandonat
cos la muchacha que li havia seduit com
a estudiant. Es va sentir ridicula,
avergonyida. Agarrà el llibre i
pressurosa va fugir d'aquell maleit local.
Llançà el llibre al fem. Plorà.
Tardà molts messos en superar allò. Es
sentia molt desgraciada. Pareixia que
tot seguia igual en la seua vida
miserable pero dos coses si que havien
canviat: Havia tirat l'odiat llit de
matrimoni que tants recorts roïns
acumulava i sobre tot, en les seues
ensonyasions nocturnes, la presencia
dels llavis d'aquell individu havia
desaparegut per complet. Per primera
volta era ama de les seues fantasies.
LR.......125

lo Rat Penat
.....................................................................................
LR.......126

lo Rat Penat
.....................................................................................
Vicent
Pueyo
i Ariño
(1832-1883)
V President de Lo Rat Penat (1882 - 1883)
E
l quint president
de Lo Rat Penat fon
Jurisconsult. La
ciutat de Valencia el
va vore naixer
el quinze de juny
de 1832 dins d'una
familia molt
acomodada.
Va estudiar la carrera de Dret en la
nostra Universitat i es va llicenciar en
1855. A pesar dels seus estudis i de la
tradicio familiar, va deixar a banda
l'advocacia i es va dedicar a la pintura,
estudiant la carrera de Belles Arts en
l'Academia de Sant Carles.
Va pintar molt i els seus quadros van
ser molt ben cotisats. Hui en dia
podem vore una mostra del seu art en
l'Iglesia de Sant Nicolau de Valencia.
Definitivament es va apartar de la
seua professio d'advocat i es va
dedicar a administrar els seus bens i a
dur les seues terres, i es va casar en
1869 en Victoria Gimeno i Lozano.
Va tindre participacio politica dins del
Paco López Martínez
partit conservador. Fon regidor i
tinent d’alcalde del districte del mar, i
despres de la restauracio borbonica,
va ocupar el carrec de vicepresident
de la Diputacio. Fon nomenat
directament per S. M. el rei alcalde en
unes circumstancies molt dificils per a
la ciutat; a pesar de tot la seua gestio
fon un encert. En l'any 1883 va
renunciar a ser Jurat en Cap.
No va tindre cap produccio lliteraria.
Fon soci fundador de Lo Rat Penat i
amic de tots els anteriors presidents i per
la seua personalitat fon elegit president
en l'any 1883, carrec que va ostentar fins
al seu falliment a causa d’una malaltia
rapida el quinze de juliol de 1883; per
tot aixo la seua activitat presidencial no
arribà a consolidar-se.
LR.......127

lo Rat Penat
.....................................................................................
LR.......128