Tesis ROA - ctesc

Mercat de treball i condicions laborals de població immigrant colombiana a tres
comarques de Barcelona
Saskia Sassen (1979), que estudia la migració colombiana i els seus efectes a
Colòmbia; Fernando Urrea (1982), que analitza la participació de les famílies
immigrants colombianes en el mercat de treball i la seva mobilitat ocupacional
a Nova York; Douglas Gurak (1987), que estudia les xarxes familiars també en
aquesta mateixa ciutat. Posteriorment, a la dècada dels noranta, han sorgit
nous estudis sobre colombians als Estats Units des de la perspectiva transna·
cional. Val la pena destacar l’esforç d’acadèmics com Luis Eduardo Guarnizo
(1999, 2003) amb diverses investigacions sobre les pràctiques transnacionals
dels immigrants colombians.
A Espanya, els estudis sobre població immigrant colombiana són escassos,
en part perquè fins a l’any 2000 no va ser un col·lectiu amb representació
significativa dins el flux migratori i en part també perquè les investigacions
amb prou feines estan acabades. És pioner el treball d’Ofelia Restrepo (1997)
amb la seva tesi doctoral sobre «Dones colombianes, subjectes històrics en una
història d’immigració», en què estudia qualitativament el procés migratori de
les dones a Espanya en el període del 1980 al 1993. Laura Osso (2000) ha
fet un estudi de cas sobre colombianes i equatorianes en el servei domèstic i
la prostitució. El sociòleg Alfredo Molano (1998) aborda la problemàtica dels
colombians en presons espanyoles per narcotràfic a través de cròniques.
L’estudi més important sobre la colònia colombiana a Espanya s’ha dut a
terme sota la direcció de Rosa Aparicio i Carlos Giménez (2003). Aquest és
el primer estudi d’envergadura que inclou tot el territori nacional i estudia els
aspectes més importants sobre la qualitat de vida de la població colombiana
a Espanya i les seves motivacions. És un estudi pioner en els seus resultats
perquè fins a aquest moment els colombians eren invisibles, i posa de manifest
l’alta xifra d’irregularitat que arrasava qualsevol inferència per part de l’Estat,
ja que aquesta investigació conclou que hi ha 1,9 colombians irregulars per
cada un en situació regularitzada. Aquesta situació es pot confirmar per la
inconsistència de les dades estadístiques disponibles, ja que en els resultats
del Cens d’Espanya del 2001 apareixen 158.164 colombians censats (INE,
2001), mentre que les xifres de colombians residents amb targeta a l’Anuari
estadístic del MTAS (2001) són 48.710. Es conclou que el 2001, efecti·
vament, hi havia només el 30,8% de colombians amb residència legal. Els
resultats de la recerca d’Aparicio i Giménez (2003) també han revelat alguns
equívocs sobre la migració colombiana, com ara que la migració té com a causa
la persistent confrontació armada que assola el país, ja que es tracta d’una
98