Tesis ROA - ctesc

1. Immigració laboral a Espanya
Segons el continent, l’Àfrica actualment té el nombre més elevat de persones
immigrants a Catalunya (209.049), seguida de Llatinoamèrica (197.844) i la
Unió Europea (77.486). El col·lectiu més nombrós és el del Marroc (163.589),
seguit d’Equador (61.814) i Colòmbia (31.593), i canvia la seva composició
per nacionalitats ja que l’any 2000, després del Marroc, els col·lectius més
nombrosos eren el francès i l’alemany (MTAS, 2005).
És important destacar que a Catalunya les activitats econòmiques, en part
influïdes perquè és en zona mediterrània, presenten una dinàmica al sector
immobiliari, del turisme i els serveis en general que encaixa amb el perfil
d’aquesta immigració laboral en sectors econòmics com ara la construcció,
l’hoteleria, el comerç, el servei domèstic i l’atenció domiciliària. Per això, la
major part dels treballadors immigrants tenen una representativitat molt baixa
en l’agricultura i la indústria.
1.3.3. Població colombiana a Espanya
La migració internacional no ha estat una prioritat d’investigació per a Co·
lòmbia davant la contundència de problemes socials com ara la violència i el
desplaçament forçat, però hi ha estudis que daten de fa gairebé trenta anys
enrere quan a Colòmbia es va generar una mobilització laboral important cap a
Veneçuela amb l’apogeu de la bonança petroliera, fet que va convertir Colòmbia
en el país que més migració internacional va tenir a Amèrica Llatina. D’acord
amb la CEPAL/CENADE, 25 «a Veneçuela, sota la protecció d’una economia in·
centivada per la bonança petroliera, la principal afluència d’immigrants en el
decenni de 1970 va ser la dels colombians» (Villa i Martinez, 2001). A la dèca·
da dels vuitanta hi va haver també una migració significativa cap als EEUU.
Investigadors colombians i estrangers de prestigi, especialment sociòlegs,
han fet aportacions valuoses sobre el tema. Val la pena destacar les investi·
gacions sobre migració laboral colombiana a Veneçuela de Luz Marina Díaz
et al. (1983) a les zones frontereres quan va tenir lloc la bonança petroliera;
Adela Peregrillo (1984) i Gabriel Bidegaín et al. (1989) també han estudiat la
immigració colombiana il·legal a Veneçuela. Als anys vuitanta, als Estats Units,
investigadors de talla internacional han fet estudis sobre colombians, com ara
25. La CEPAL (Comissió Econòmica per a l’Amèrica Llatina i el Carib) és un organisme de Nacions
Unides i el CELADE és el Centre Llatinoamericà i Caribeny de Demografia. La CEPAL des dels anys
seixanta constitueix el bressol i l’eix per al desenvolupament de la sociologia a l’Amèrica Llatina.
97