Tesis ROA - ctesc

Mercat de treball i condicions laborals de població immigrant colombiana a tres
comarques de Barcelona
baix, de tal manera que els immigrants s’enfronten a una forma més severa de
marginació social. Així, el mercat de treball es fa hostil a la immigració. Tot
immigrant s’aborda a través de la lògica del prejudici, i es valoren els treba·
lladors en funció de la seva ètnia, situació que s’ha presentat en altres zones
(Braverman, 1993; Piore, 1979; Sabel, 1983). Al final dels anys noranta, amb
el col·lapse de les economies llatinoamericanes, producte de múltiples factors,
té lloc una altra forta onada immigratòria, amb treballadors pauperitzats de
classe mitjana i baixa, que busquen mobilitat ascendent, però que trobaran
moltes traves per a la seva inserció laboral en el nivell que els correspon. Molts
d’aquests immigrants, mirant de recuperar la seva antiga posició de classe al
país d’origen, es fan treballadors autònoms en petits negocis o empreses de la
“subeconomia ètnica”, igual que ho fan altres països d’immigració (Malgesini
i Giménez, 1997:113).
Per estudiar el fenomen de la immigració en el mercat de treball espanyol
presentarem un panorama actual dels indicadors més importants del mercat de
treball. Espanya, en el primer trimestre del 2006 (taula 1.11), té una població
activa total de 21,3 milions de persones, equivalent a una proporció del 57,9%
de la població de més de 16 anys, que és una de les taxes més baixes de la
Unió Europea. 21 D’aquest grup, 19,4 milions constitueixen la població ocupa·
da, amb el 9,1% de població activa aturada, que és també una de les taxes
més altes de la Unió Europea. 22 La població estrangera o immigrant a Espanya
en aquest mateix trimestre del 2006 té una població activa de 2,6 milions, i
representa una taxa d’activitat del 76,3%, gairebé el 20% més alta que la dels
treballadors nacionals. La població ocupada immigrant en el mercat de treball
21. Per a Palacio i Álvarez (2004), les tendències bàsiques del mercat de treball espanyol s’han
caracteritzat per mantenir una taxa d’activitat femenina molt baixa en relació amb altres països de
la UE, fet que redueix les taxes d’ocupació i l’ingrés per càpita en relació amb la UE.
22. Les estadístiques oficials sobre el mercat de treball han estat qüestionades, ja que obeeixen a
criteris convencionals que de vegades no reflecteixen la realitat. En el cas de la taxa de desocupa·
ció, Prieto afirmava el 1994 que «En la nostra EPA la situació bàsica d’ocupació de cada persona
es defineix a partir de dos paràmetres temporals: la setmana de referència, que és l’anterior a
aquella en què la unitat familiar és entrevistada, i el fet d’haver treballat o no almenys una hora al
llarg d’aquesta. En cas que la persona en qüestió hagi treballat almenys aquella hora, es considera
que es troba en situació d’ocupació. Més enllà de l’estranyesa que pugui provocar en molta gent
el fet que s’hagi optat per uns requisits tan laxos i de les raons que hagin portat els estadígrafs a
fer·ho, cal reconèixer que es tracta una opció definitòria possible» (Prieto, 1994b: 2). No obstant
això, alguns investigadors consideren que aquesta mesura era inadequada perquè presentava una
tendència a infravalorar la població amb ocupació i sobreestimar la població aturada (Palacio i
Alvarez, 2004). Aquests paràmetres van ser modificats el 2001 per adaptar·los a la nova normativa
comunitària (Reglament CE 1897/2000, de 7 de setembre del 2000), i hi va haver un descens de
la taxa de desocupació.
88