28.04.2013 Views

Tesis ROA - ctesc

Tesis ROA - ctesc

Tesis ROA - ctesc

SHOW MORE
SHOW LESS

You also want an ePaper? Increase the reach of your titles

YUMPU automatically turns print PDFs into web optimized ePapers that Google loves.

1. Immigració laboral a Espanya<br />

multicausalitat i contextualització del fenomen migratori; per això, s’aborden<br />

superficialment alguns interrogants que hi ha a Espanya sobre les causes,<br />

el rol i les conseqüències de la immigració en el mercat de treball com, per<br />

exemple: Per què, malgrat l’evident rebuig de la immigració, cada vegada més<br />

es recorre a la mà d’obra immigrant? Quant ha influït la presència de la força<br />

laboral immigrant en la precarietat laboral? Com estan influint les persones<br />

immigrants a fer més vulnerables les formes d’organització col·lectiva dels<br />

treballadors nadius?<br />

Com a entorn general, Espanya als anys vuitanta mostrava una recepció<br />

“favorable” a la immigració perquè continuava amb un creixement econòmic<br />

capaç d’absorbir immigrants tècnics i professionals en el segment primari su·<br />

perior i inferior. Però al final dels anys vuitanta i fins a la meitat dels noranta<br />

es presenta un context de recepció “negatiu” en el mercat de treball per a la<br />

persona immigrant a causa de la desacceleració del creixement i l’increment<br />

de l’atur. Encara que la mà d’obra immigrant no és exclosa, acaba confinada<br />

en el segment secundari en llocs de molt baixa qualificació o sense qualificació<br />

(Herranz, 1998).<br />

A Espanya es poden trobar dos tipus de context de recepció en el mercat de<br />

treball per a la persona immigrant, fins i tot si no és comunitària. En el cas llati·<br />

noamericà, en què hi ha fortes arrels culturals per una història de colonialisme,<br />

llengua, religió, mestissatge, etc., en la dècada dels vuitanta, l’immigrant lla·<br />

tinoamericà es caracteritza per una forta reciprocitat per l’emigració espanyola<br />

en els temps del franquisme, ja que les zones on hi va haver més migració van<br />

ser zones que havien rebut espanyols, com ara l’Argentina, o situacions de<br />

privilegi per compartir la doble nacionalitat com en el cas del Perú. Carrasco i<br />

Izquierdo (2005) afirmen que el 2003 hi va haver el 9% d’espanyols que van<br />

arribar de fora i es van donar d’alta en un municipi espanyol. Eren retornats<br />

i fills d’immigrants, principalment procedents de països llatinoamericans. Els<br />

immigrants llatinoamericans dels anys vuitanta van ser representativament<br />

sectors il·lustrats que fugien de les dictadures militars i de zones urbanes. En<br />

aquesta època, el context d’acollida va ser favorable.<br />

Posteriorment comença la immigració laboral amb col·lectius de baixa for·<br />

mació, alguns procedents de l’àrea rural, que es va inserir en treballs no qua·<br />

lificats com el servei domèstic. En el segment secundari del mercat de treball<br />

s’insereixen els treballadors immigrants sud·americans, però en el rang més<br />

87

Hooray! Your file is uploaded and ready to be published.

Saved successfully!

Ooh no, something went wrong!