Tesis ROA - ctesc

Mercat de treball i condicions laborals de població immigrant colombiana a tres
comarques de Barcelona
A partir d’aquesta escalada migratòria dels últims vuit anys, la taula 1.9
mostra el creixement del percentatge de població estrangera en relació amb la
població nacional per a Espanya i Catalunya. S’hi pot observar que, el 1986, el
percentatge era menys de l’1%, el 1998 havia pujat a l’1,6% i el 2001 arribava
al 3,3%. El 2003 aquest percentatge s’havia duplicat fins al 6,2% i assolia
el 8,5% el 2005. Per tant, l’evidència estadística demostra que efectivament
la presència del col·lectiu estranger augmenta gairebé a un ritme geomètric,
un nivell de creixement que no té la població nacional, i que la immigració
a Catalunya creix més ràpidament que a tot Espanya. Així, s’observa que el
1986 el percentatge d’immigració a Espanya i a Catalunya era igual, però a la
dècada dels noranta comença a tenir lloc un creixement més ràpid a Catalunya,
ja que el 1998 tenia el 2% de població estrangera. El 2001 aquesta població
s’havia duplicat. El 2003 ja s’havia triplicat i l’any 2005, mentre que a tot el
territori espanyol hi ha el 8,5% d’estrangers, Catalunya té l’11,4% de població
estrangera.
Taula 1.9. Percentatge de persones estrangeres sobre la població total
ZONA 1986 1992 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005
ESPANYA 0,8 1,0 1,6 1,9 2,3 3,3 4,7 6,2 7,0 8,5
CATALUNYA 0,9 1,2 2,0 2,3 2,9 4,0 5,9 8,1 9,4 11,4
Font: INE, Padró municipal 2006.
El creixement migratori espanyol s’ha accelerat vertiginosament en l’última
dècada, com un indicador clar que Espanya és un país en procés de transforma·
ció global i que grans canvis s’acosten, ja que no solament serà multicultural
sinó també pluriètnic. Es destaca la importància del fenomen migratori en l’es·
devenir dels països i les ciutats globals, així que els investigadors estan d’acord
que la immigració ha de ser vista com un fenomen positiu i no com una ame·
naça d’invasió. Portes afirma que existeix «una posició alternativa que ressalta
les contribucions fonamentals de la immigració per mantenir el dinamisme
social i econòmic en els medis urbans, creant noves oportunitats d’ocupació i
fent la vida ciutadana més diversa i cosmopolita. Les ciutats habitades per una
població rica però en procés d’envelliment s’estanquen. Poden ser llocs segurs
i plàcids, però també manquen de la vitalitat i el sentit d’innovació de les àrees
que són receptores de fluxos migratoris» (2001: 124).
84