Tesis ROA - ctesc

Gràfic 1.7. La immigració com a problema públic
Font: Baròmetre social, CIS, 2003·2005, www.cis.es.
1. Immigració laboral a Espanya
Amb l’alarma social aparentment n’hi ha més, d’immigració; per exemple,
es parla de la immigració del sud com a països del Tercer Món i, d’altra banda,
de la immigració del nord per referir·se als països membres de la Unió Europea.
Tanmateix, els estudis i les estadístiques oficials revelen que en el col·lectiu
europeu no tenen la mateixa situació laboral un britànic i un portuguès. Tampoc
no són iguals els africans de l’Àfrica subsahariana i els del Magrib. En el cas
dels llatinoamericans, no és el mateix un equatorià que un argentí, però fins i
tot quan es parla d’un col·lectiu nacional no és igual un assalariat que un tre·
ballador autònom, i encara que s’elaborin acurades tipologies dels col·lectius
d’immigrants no es pot oblidar que qualsevol classificació tendeix a generalitzar
una realitat heterogènia.
1.3.1. Fluxos migratoris demogràfics
Però, realment es pot tipificar la migració com un procés accelerat? Izquier·
do (1996) identifica quatre fases en el creixement de la immigració a Espanya.
La primera onada es presenta entre el 1960 i el 1970 i gairebé es triplica el
nombre de persones immigrants de 60.000 a 150.000. Són els immigrants
comunitaris procedents de països rics que vénen a envellir a Espanya i execu·
tius de multinacionals. La segona onada té lloc a la dècada dels setanta i la
immigració roman en estat latent amb una mica d’increment (25.000 persones
més). La tercera onada va des del 1980 fins al 1985, en què es produeix una
81