Tesis ROA - ctesc

1. Immigració laboral a Espanya
treballadors, el 1984, per crear «el model espanyol de flexibilitat en el marge»,
amb una estructura econòmica dualitzada amb ocupacions que tenen llocs de
treball estables i llocs de treball temporals (Toharia, 2005). En la primera etapa
hi ha un ús indiscriminat de contractes temporals sense causa i s’instaura la
pràctica de tenir plantilles inestables per ajustar les necessitats de mà d’obra
quan arribin períodes de crisi econòmica. Aquest model tendeix a estabilitzar·
se amb el temps, amb una mitjana del 30% de la mà d’obra assalariada amb
contracte temporal. A la segona etapa de la temporalitat, el Govern espanyol
emet normatives per retallar les modalitats de contractes temporals, però és
una mesura infructuosa ja que els contractes temporals continuen creixent o
es desplacen a les empreses de treball temporal (ETT). Així, la temporalitat es
torna una pràctica empresarial quotidiana, el descens de la qual no es basa
només en noves lleis que la limitin, sinó en el canvi de mentalitat empresarial.
Aquesta cultura de la temporalitat també es reflectirà en el paper que tindrà
la mà d’obra immigrant més endavant. «La informació suggereix que els immi·
grants es troben lleugerament sobrerepresentats dins la categoria de contracte
temporal» (Carrasco et al., 2004: 242).
L’ocupació irregular, 17 que ha persistit els últims quaranta anys com un
element estructural del mercat de treball, es revitalitza consolidant·se com un
tercer segment de mercat de treball, situació que es presenta en altres països
desenvolupats i, encara que no hi ha xifres exactes de la seva magnitud, les
estadístiques indiquen que a Espanya el 23,4% del PIB oficial correspon a
l’economia submergida (Ferraro et al., 2002), mentre que altres autors afirmen
que l’ocupació informal pot representar el 18% de la població ocupada. Els
investigadors suggereixen que la incorporació a la Unió Econòmica i Monetària
el 1999 pot haver implicat un increment de l’ocupació irregular, ja que la com·
petitivitat espanyola i catalana, en fonamentar·se en una estratègia de costos
i baixos preus (especialment en costos laborals), es pot haver vist amenaçada,
la qual cosa hauria afavorit un augment de l’ocupació irregular.
17. L’ocupació irregular o ocupació informal «es defineix com la vulneració de les normes en ma·
tèria de Seguretat Social (treballadors que no estan donats d’alta o que cotitzen en un règim que
no els correspon), per l’allunyament de la legislació laboral i els convenis col·lectius (irregularitats
en el contracte de treball, inobservança de normes legals o negociades en conveni referides a jor·
nada, salut laboral o salari) i/o per l’incompliment de certes obligacions fiscals relacionades amb
l’activitat laboral» (Banyuls et al., 2002).
77