Tesis ROA - ctesc

Mercat de treball i condicions laborals de població immigrant colombiana a tres
comarques de Barcelona
de les pràctiques empresarials respecte del treballador i procliu a donar suport
a l’acumulació del capital (Recio, 1997).
Sectorialment, l’estructura del mercat de treball es terciaritza en comerç,
construcció i turisme. D’acord amb el baix nivell de tecnificació que requereixen
aquests serveis i amb la utilització intensiva de mà d’obra, amb reducció dels
nivells de productivitat, el mercat de treball espanyol se segmenta. Aquesta
segmentació té lloc en funció de la contractació laboral que defineix les condi·
cions d’ocupació i treball. Es redueix el segment de mercat de treball primari
i s’augmenta el segment secundari amb la presència del treball temporal, que
ofereix poca estabilitat, salaris baixos i poca protecció social.
La temporalitat laboral com a estratègia empresarial es comença a gestar
el 1980 quan es promulga l’Estatut dels treballadors i es crea un nou marc
de relacions laborals a Espanya caracteritzades per una «línia de regulació
flexibilitzadora» (Ruesga, 2002), però sense desenvolupar polítiques orienta·
des a promoure la productivitat empresarial com a estratègia fonamental de
competitivitat. Es legitima l’ocupació temporal i la desregularització laboral
com a mesures necessàries per impulsar la generació d’ocupació, amb serioses
conseqüències socials ja que dificulten la formació laboral, impedeixen crear
corbes d’experiència en els treballadors i bombardegen el clima de cooperació
laboral que requereix l’elaboració de béns i serveis complexos i d’alta qualitat.
«La destrucció de drets laborals afavoreix les activitats empresarials més de·
predadores, fet que mostra l’elevat índex d’accidents i malalties laborals, i po·
tencia una visió de l’economia centrada en els resultats a curt termini» (Recio,
1997: 277). La flexibilitat laboral aboca els treballadors a la precarietat.
La institucionalització del mercat de treball temporal 14 com a element es·
tructural del mercat de treball espanyol crea una cultura de la temporalitat. 15
La temporalitat a Espanya es presenta en dues etapes (Toharia, 2005): una
etapa inicial del 1980 al 1994, com a període de creixement econòmic i
d’aprenentatge de l’ús de contractes temporals, i del 1995 al 2004 16 com a
estat estacionari. En el primer període es presenta la reforma de l’Estatut dels
14. La contractació temporal d’un treballador representa per a una empresa menys costos salari·
als, cap cost d’acomiadament, menys gestió de mà d’obra i baix poder de negociació a l’empresa,
sense que s’alteri la productivitat.
15. Espanya ocupa l’últim lloc de l’índex de treball decent en països industrialitzats (Ghai,
2003).
16. Data en què es tanquen les dades d’anàlisi al llibre.
76