Tesis ROA - ctesc

1. Immigració laboral a Espanya
Taula 1.6. Accidents laborals amb més de tres dies de baixa per 1.000 ocupats
ANY 1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002
Variació
1996·2002
ESPANYA 62,1 62,2 65,4 70,3 70,5 69,1 67,3 1,3%
UE 42,3 41 40,9 40,9 40,2 38,4 35,3 ·3,0%
Font: Eurostat 2004.
A partir d’aquesta radiografia dels indicadors del mercat laboral, cal apro·
fundir en les explicacions dels fets socioeconòmics que han portat a l’incre·
ment de l’ocupació, però que han implicat el deteriorament de les condicions
d’ocupació i treball.
L’obertura econòmica a Espanya va significar la modernització i la reestruc·
turació de l’Estat i la crisi de les empreses privades nacionals, que es van haver
de reestructurar davant la competència internacional i la deslocalització de les
filials de multinacionals ubicades a Espanya. Amb la globalització alguns sec·
tors de l’economia que estaven protegits van ser severament colpejats. L’aflu·
ència de nous capitals de procedència externa va fer proliferar les activitats
financeres i especulatives, cosa que va apujar les taxes d’interès i va generar
inflació. Les relacions laborals en les empreses privades grans i mitjanes de
caràcter nacional o multinacional i les institucions públiques que estaven for·
tament regulades van entrar en un procés de flexibilització laboral.
En aquest període, la petita empresa reapareix no des de la seva ineficàcia
i marginalitat productiva en els marges de l’economia, sinó com a estratègia
competitiva altament eficient per al capital. La producció capitalista quan ne·
cessita ser altament competitiva es concentra en economies d’escala, però es
desconcentra i es dispersa quan el mercat descarta la producció en massa i la
personalització del producte es torna un avantatge comparatiu. Així, les grans
i mitjanes empreses tendeixen a fragmentar·se i aplanar·se per reduir costos,
però ho fan en detriment del treballador. L’empetitiment de les estructures
productives mostra un empitjorament de les seves condicions de treball i una
creixent dificultat per a la seva defensa col·lectiva (Prieto, 1994). En l’àmbit
macroeconòmic també explica la persistència de l’ocupació informal. Ja en
dècades anteriors, la forta presència de microempreses ha possibilitat que
les relacions laborals entre treballadors i empresaris estiguessin marcades per
l’arbitrarietat i el personalisme; emparades per un Estat permissiu amb l’abús
75