Tesis ROA - ctesc

Mercat de treball i condicions laborals de població immigrant colombiana a tres
comarques de Barcelona
escassa capacitat d’autofinançament, d’innovació tecnològica i organitzativa,
sense projecció internacional, estaven acostumades a funcionar en un entorn
protegit davant la competència exterior, amb baixos costos laborals, sindicats
il·legalitzats i amb un baix nivell de pressió fiscal» (Novella, 1997).
Cap al 1991 s’acaba l’expansió econòmica i Espanya pateix una crisi que
dura aproximadament tres anys (fins al 1994). Les conseqüències d’aquesta
crisi s’evidencien en el creixement anual del PIB: del 2,2% el 1985 es passa
a una desacceleració del creixement anual l’any 1992 del 0,9%, molt per
sota del creixement del PIB de la Unió Europea, que estava creixent a l’1,1%.
Aquesta crisi produeix una contracció dramàtica de l’ocupació, ja que en la
fase expansiva el creixement de l’ocupació anava pujant i el 1992 arriba al
·1,4%, cosa que provoca una pèrdua de llocs de treball molt més aguda que
a la Unió Europea (·1,1%), amb un nivell d’inflació gairebé del 6%, una xifra
més alta que la de la Unió Europea (taula 1.1).
Aquest període de crisi econòmica es resumeix en els canvis següents: des
del 1991 fins al 1995 el PIB acumulat per a aquests cinc anys creix l’1,25%,
l’ocupació es contrau fins al ·1,02% i, a causa de la reducció dramàtica de
l’ocupació, s’incrementa la productivitat el 2,27% (taula 1.2).
El 1995 s’observa que Espanya comença a recuperar·se econòmicament,
ja que aquest any el creixement anual del PIB puja fins al 2,8%, superior al
creixement anual de la Unió Europea (el 2,4%), i l’augment anual de l’ocupació
es recupera assolint l’1,9%, mentre que la Unió Europea només assoleix el
0,8% de creixement anual. La taxa d’inflació per a Espanya continua sent alta
(el 4,6%) mentre que la Unió Europea aconsegueix reduir la seva taxa fins al
2,8% (taula 1.1).
Per tant, l’any 1995 marca en l’economia espanyola un període d’expansió
econòmica que perdura fins a l’actualitat i que es manifesta en un creixement
del PIB relativament sostingut i estable l’any 2005; així, el creixement anual
del PIB se situa prop del 2,7%, molt més gran que el de la Unió Europea
(l’1,9%), amb un augment anual de l’ocupació més ràpid. Aquest mateix any
l’ocupació creix el 2,1%, gairebé tres vegades més que a la Unió Europea, que
manté un creixement de l’ocupació estable, reduint ostensiblement la inflació
(el 2,9%). Aquest creixement econòmic del PIB, unit al creixement de l’ocu·
pació, demostra que en aquesta fase econòmica expansiva Espanya va tancant
la bretxa amb la Unió Europea (taula 1.1).
68