Tesis ROA - ctesc

1. Immigració laboral a Espanya
el producte interior brut i s’incrementa la despesa social. No obstant això, les
polítiques de benestar social a Espanya es van implantar de manera tardana en
comparació amb la resta d’Europa (Ruesga, 2002). Espanya es projecta amb
el creixement significatiu del sector turisme, la construcció i alguns sectors
industrials.
Els efectes de l’ingrés a la CEE van revelar transformacions en l’economia
espanyola, que van colpejar seriosament sectors econòmics industrials prote·
gits que no estaven preparats per competir amb l’obertura econòmica. Espanya
duu a terme un procés de creixement econòmic sense que la seva capacitat
productiva assoleixi uns nivells similars als europeus en recerca i desenvolupa·
ment i en formació dels treballadors. L’economia espanyola es terciaritza (cap
a una economia de serveis personals, destinada a oferir lleure i recreació amb
el turisme) i es desenvolupa intensament el sector de la construcció. La proli·
feració del sector dels serveis en què es basa el turisme no necessita tecnologia
punta, ni requereix recerca i desenvolupament o reconversió tecnològica ni for·
tes inversions de capital que no es beneficien de les economies d’escala, sinó
que utilitza exèrcits de mà d’obra amb treball intensiu de baixa qualificació, i
va constituint un nou perfil econòmic d’Espanya i un planejament estratègic
empresarial destinat a reduir costos dels recursos humans, amb unes formes
específiques de gestió de la mà d’obra que assigna al mercat de treball. «També
cal assenyalar el creixement importantíssim dels sectors amb baixa tradició
sindical com el comerç i l’hoteleria» (Miguélez i Prieto, 1999: XV). Amb l’ober·
tura econòmica, Espanya comercialitza amb la UE, però la seva estratègia de
competitivitat internacional està més centrada en la política canviària (devaluar
la pesseta) i els baixos salaris que no pas en l’increment de la productivitat.
En l’estructura empresarial espanyola predomina la mitjana i la petita em·
presa, ja que les empreses de més de 250 treballadors, el 1989, representaven
menys de l’1% de les empreses espanyoles, el 36% del personal assalariat i
més del 50% de les operacions exteriors en importacions i exportacions (Ru·
esga, 2002). L’activitat empresarial restant del país provenia de la mitjana
empresa (en menys grau) i la petita empresa, que ha romàs constant en els
últims quaranta anys com a generadora d’ocupació. Un altre element important
de l’estructura productiva espanyola és que ha tingut escassa influència del
comerç exterior sobre les condicions d’ocupació i treball en general, ja que la
gran empresa crea només una de cada tres ocupacions al país. «Certament,
les nostres empreses, de petita grandària, no sempre ben gestionades, amb
67