Tesis ROA - ctesc

«Encara que les guerres d’independència hagin tallat el
cordó umbilical que ens unia políticament a la Península, els
colombians no hem deixat de sentir, perquè sabem que és
cert, que la nostra imaginació, la nostra llengua majoritària,
els nostres referents culturals més importants provenen d’Es·
panya. Aquí ens barregem amb altres riquíssimes aportacions
de la humanitat, en especial amb l’indígena i el negre, però
mai no hem renegat, ni podríem fer·ho, del nostre passat
espanyol. Els nostres clàssics són els clàssics d’Espanya, els
nostres noms i cognoms es van originar allà gairebé tots, els
nostres somnis de justícia i fins i tot algunes de les nostres
fúries de sangs i fanatisme, per no parlar dels nostres anti·
quats punts d’honor de gentilhome, són una herència espa·
nyola [...].
Els hispanoamericans no podem ser tractats per Espanya
com uns forasters més. Aquí hi ha braços i cervells que vostès
necessiten. Som fills, o si no fills, almenys néts i besnéts
d’Espanya. I quan no ens uneix un nexe de sang, ens uneix
un deute de servei: som els fills o els néts dels esclaus i els
serfs injustament sotmesos per Espanya.»
Gabriel García Márquez, Fernando Botero, Álvaro Mutis,
Fernando Vallejo, William Ospina, Darío Jaramillo Agudelo i
Héctor Abad Faciolince. 22 de març de 2001