Tesis ROA - ctesc

Introducció
de 6.000 registres, se n’han exclòs els estrangers. S’han eliminat les variables
no coincidents, i han quedat només 94 variables semblants. S’han creat dues
noves bases de dades només amb els casos filtrats per a Catalunya i Barcelona,
per tal d’analitzar la dispersió i l’alteració dels resultats en els entorns nacional,
regional i local. Finalment, s’ha decidit fer la comparació entre el col·lectiu
immigrant colombià i el col·lectiu barceloní.
S’ha adequat la base de dades per als treballadors nacionals a fi d’homoge·
neïtzar variables entre els treballadors espanyols (nacionals) i els treballadors
colombians (immigrants). Encara que els resultats s’han processat amb l’SPSS,
els gràfics comparatius entre població nacional i immigrant s’han elaborat amb
l’Excel. S’han fet anàlisis de freqüència per a les 94 variables i algunes taules
de contingència fonamentals.
A partir de la reflexió sobre un cos teòric de precarietat laboral, s’han es·
collit acuradament les variables que conformarien les quatre dimensions de
precarietat laboral per, després, sotmetre·les a una anàlisi exhaustiva de repre·
sentació del concepte que estaven mesurant, ja que hi havia algunes variables
que donaven compte del mateix amb diferents unitats de mesura. Així doncs,
s’ha construït una primera versió amb més de 50 variables, que finalment s’han
reduït a 32. Per analitzar la consistència i la representativitat de les variables
s’ha dut a terme una anàlisi factorial. (Per conèixer el procediment detallat de
construcció de l’índex de precarietat, vegeu l’apèndix 3.)
La informació qualitativa, en aquesta recerca, ha constat de 13 entrevistes
per construir trajectòries laborals a persones immigrants que fes més de quatre
anys que residien a Espanya, amb l’objectiu de conèixer la dinàmica del mercat
laboral a través dels treballadors, és a dir, el funcionament d’aquest segment
del mercat laboral: com es contracta, en quines condicions, quines institucions
hi participen (si és que ho fan), si hi ha normes explicites o implícites de funci·
onament, les barreres d’entrada, si emergeixen mitjancers del mateix col·lectiu
immigrant, de quina manera construeixen les estratègies per aconseguir la
feina, la rotació laboral, el paper de les institucions reguladores de l’ocupació,
etc. Les persones informants seleccionades s’han escollit diferenciant·les se·
gons el gènere. S’han triat treballadors regulars i irregulars, en oficis qualificats
i no qualificats, autònoms i assalariats. Aquest treball de camp ha permès no
només analitzar el mercat de treball de manera conjuntural (2002) sinó també
revelar elements estructurals del seu funcionament, amb la biografia laboral
57