Tesis ROA - ctesc

Introducció
tipus de mostreig no es poden fer estimacions rigoroses amb mesurament d’er·
rors mostrals i intervals de confiança. «D’aquí ve que, com diu Deming (1950):
el mostreig probabilístic i el de quotes són mercaderies diferents que no són
intercanviables» (Rodríguez, 1991: 45). Tanmateix, molts autors plantegen
que la tècnica del mostreig intencionat i per quotes té una representativitat
igual de vàlida que l’aleatori, en funció d’una variable eix d’estudi. Aquesta
tècnica és ideal per a poblacions heterogènies, ja que «aporta informació més
precisa d’algunes subpoblacions que varien de mida i propietats entre si, però
que són homogènies» (Pérez, 1999: 224); només és necessari que les quotes
de la mostra siguin proporcionals a les segmentacions de la població en les
variables més importants de l’estudi (Rodríguez, 2001). Així, s’ha planejat un
procediment de mostreig per quotes segons la regularització i l’ocupació dels
treballadors colombians, 10 variables indispensables per a l’estudi del mercat
de treball i les condicions laborals. En donar prelació a les quotes per ocupació
i regularització, no s’han tingut en compte altres variables també importants
en el mercat de treball per a la selecció de les persones informants, com ara
el gènere i el nivell educatiu, partint del fet de la inexistència d’informació
estadística sobre aquest col·lectiu. No obstant això, en el treball de camp ha
calgut replantejar l’estratègia de recollida d’informació. S’han pres casos que
s’han avaluat com a típics dels immigrants llatinoamericans, sobre la base que
els errors de biaixos tendissin a compensar·se entre si. 11 La mostra s’ha recollit
buscant una representativitat ocupacional.
10. Al principi, la mostra de població es va planejar per quotes, segons la situació legal, deter·
minant un 35% de treballadors il·legals, d’acord amb la mitjana que van establir els estudis
d’anys anteriors i les xifres que s’estimaven en els mitjans de comunicació. A causa de la manca
d’informació sobre les ocupacions dels treballadors il·legals, no es podien agrupar per ocupació.
Per al 65% dels treballadors regulars, es van determinar unes quotes segons la classificació de
l’ocupació a partir de dades de l’IDESCAT (1996). La proporció de treballadors en cada una de
les quotes ocupacionals va ser qüestionada i recalculada a partir del treball de camp, quan es va
trobar una host immensa i indeterminada d’il·legals. En el cas dels treballadors regulars, l’ocu·
pació reportada en el permís de treball no coincidia amb l’activitat que duien a terme realment, i
les dades estadístiques dels treballadors amb permís de treball disponibles en el moment de fer
el treball de camp eren igualment dubtoses. L’estudi posterior, fet per Aparicio i Giménez (2003),
va revelar que els colombians il·legals a Espanya podien arribar al 63% l’any 2002. Un altre
element que va marcar la recollida de la informació va ser la dificultat d’obtenir·la a causa de la
desconfiança del col·lectiu colombià. Aquestes persones només accedien a emplenar l’enquesta
mitjançant una recomanació d’una altra persona amiga o d’un familiar.
11. Per aprofundir sobre mostres intencionades, vegeu García Ferrando, Manuel, Socioestadística,
Alianza Universidad, Madrid, 1985.
55