Tesis ROA - ctesc

Mercat de treball i condicions laborals de població immigrant colombiana a tres
comarques de Barcelona
Apèndix 3. Consideracions metodològiques de l’índex de precarietat
Introducció
Des d’una perspectiva metodològica, un índex mesura la part observable
d’un fenomen i permet valorar una altra porció no observable d’aquest feno·
men. En paraules de Castro, és «una variable proxy que indica determinada
informació sobre la realitat que no es coneix de forma completa o directa per la
seva complexitat o la dificultat de trobar paràmetres objectius de mesurament»
(2002: 193). L’índex permet reduir de manera simple una gran quantitat de
dades (variables), mantenint la informació essencial per a la qüestió que es vol
mesurar, amb una ponderació que en jerarquitza els components. És una lectu·
ra succinta, comprensible i científicament vàlida del fenomen que s’estudia.
Un dels objectius proposats per a aquesta recerca és el disseny de l’índex
de precarietat, però això comporta dificultats. Primer, implica un risc teòric
de cometre arbitrarietats perquè la dada estadística, encara que s’ha fet per
mesurar la realitat, només la representa. És important recordar que tot pro·
cés de representació està carregat de subjectivitat. La dada empírica no és la
realitat mateixa, sinó que es construeix a partir d’un cos teòric, que serveix
per dissenyar la unitat de mesura (De la Garza, 2003). La perspectiva teòrica
escollida determina què es mesura i com es mesura la realitat. En el cas de la
precarietat laboral, és important reconèixer que fer·ne un estudi transversal és
reduir i esquematitzar la realitat, perquè la precarietat no és un estat puntual,
estàtic (aquesta reflexió s’ha plantejat al capítol II), sinó que és una dimensió
dinàmica expressada en graus diferents, mitjançant un espectre de modalitats
de l’ocupació. L’índex de precarietat no pretén identificar un llindar en què els
treballadors que hi ha per sota són precaris i els que hi ha per sobre no.
L’índex de precarietat laboral pot ser una eina útil per mesurar objectiva·
ment, sintèticament i numèricament el deteriorament de les condicions labo·
rals dels treballadors i treballadores, en relació amb la dispersió o l’allunyament
de les condicions estàndards de la legislació laboral internacional, estipulada
per l’OIT en les convencions internacionals sobre els drets dels treballadors.
La utilitat específica que té en aquesta recerca és oferir una visió succinta i
senzilla (amb mitjanes) de la situació laboral, perquè permet fer una anàlisi
comparativa de condicions d’ocupació i treball entre població immigrant i po·
blació nacional.
520