Tesis ROA - ctesc

Mercat de treball i condicions laborals de població immigrant colombiana a tres
comarques de Barcelona
exigir sinó que se sotmeten a les condicions que imposa l’ocupador. El segon
tipus de negociació té lloc en les ocupacions en què es presenta un alt joc de
negociació en el moment de la contractació, a causa que les empreses tenen
abundant demanda de mà d’obra; són ocupacions que han de generar alta
rendibilitat, amb certs nivells d’especialització, en què l’oferta laboral bona és
escassa i el treballador pot exigir condicions. En tercer lloc, hi ha ocupacions
en què les condicions laborals estan configurades i legalitzades per endavant,
no només en un mercat nacional sinó també mundial. Aquestes professions,
en general, també són especialitzades.
7.4. La segmentació laboral en el col·lectiu colombià estudiat va principal·
ment cap a dos sectors específics, el secundari i el terciari. Els treballadors
regularitzats van cap al segment secundari per les altes taxes de temporalitat
a què estan sotmesos i els treballadors sense regularitzar es canalitzen cap al
segment terciari, i participen en l’ocupació informal o submergida. D’acord
amb els resultats obtinguts, el col·lectiu colombià regularitzat es canalitza cap
al segment secundari i s’hi observa que la temporalitat afecta el 74% d’aquests
treballadors. Hi ha quatre tipus de relacions contractuals, segons l’externalitat
del treballador. El primer tipus és el cas del treballador intern temporal, que té
un contracte temporal firmat per la mateixa empresa en què treballa. El segon
i el tercer tipus es caracteritzen perquè els treballadors són externs a l’empresa
en la qual treballen; el seu vincle contractual és un tercer. El treballador extern
temporal pot ser contractat a través d’una empresa de treball temporal o d’una
empresa de serveis (outsourcing), per prestar un servei puntual, aliè a les activi·
tats productives de l’altra empresa. I a l’últim graó de la jerarquia es troben els
autònoms dependents, que treballen per a una empresa però que estan obligats
a cotitzar a la Seguretat Social com a autònoms. Habitualment tenen contrac·
tes comercials amb les empreses i treballen per obra o servei. Aquesta situació
dels immigrants temporals reflecteix les grans transformacions en l’organització
de la producció i, per tant, del treball, que estan alterant l’estructura de l’ocu·
pació i la configuració del capitalisme, com ho planteja Castillo (2005). El col·
lectiu colombià que no disposa de permís de treball va cap al segment terciari
i presenta el doble de participació en ocupacions no qualificades (treballadors
dels serveis de restauració i altres serveis, i treballadors no qualificats) que
el col·lectiu regularitzat (el 24,5% dels treballadors regularitzats i el 41,7%
dels treballadors irregulars), la qual cosa indica una relació significativa entre
la regularització i l’accés a l’ocupació. Així, l’absència de permís de treball
impedeix l’accés a l’ocupació semiqualificada o qualificada.
474