Tesis ROA - ctesc

Mercat de treball i condicions laborals de població immigrant colombiana a tres
comarques de Barcelona
7. L’accés al mercat de treball i la segmentació de l’ocupació
immigrant
7.1. La inserció laboral de la població immigrant estudiada tendeix a ser no
qualificada. El mercat de treball es comporta de manera diferent amb la per·
sona immigrant que amb l’autòctona, ja que en el cas del col·lectiu immigrant
hi ha una alteració de l’ordre de barreres d’entrada al mercat laboral. Segons
els resultats recopilats a partir de les trajectòries laborals, mentre que un tre·
ballador autòcton, per obtenir una ocupació, comença superant les barreres
d’entrada del perfil del lloc de treball i les barreres de caràcter institucional,
per finalment enfrontar·se amb les barreres d’entrada personals, que poden
intervenir o no en la selecció del candidat, l’immigrant comença esquivant les
barreres d’entrada personals en què l’origen i l’ètnia són fonamentals per ser
escollit com a candidat. En molts casos, l’aspirant immigrant no arriba ni a ser
tingut en compte com a candidat. La inversió de l’ordre de les barreres d’en·
trada s’explica perquè el mercat laboral, en estar immers en un ordre social,
no solament està afectat pels obstacles creats per un ordre jurídic (Llei d’es·
trangeria), sinó que el pes d’altres institucions socials hi és fortament present.
El col·lectiu immigrant estudiat identifica quatre barreres d’entrada al mercat
de treball amb què s’ha d’enfrontar: el permís de treball, l’homologació dels
estudis, l’idioma i l’estigma nacional envers el colombià. El permís de treball i
l’homologació de títols tendeixen a crear una sensació de barrera infranqueja·
ble que els impedeix accedir a una ocupació d’acord amb la seva formació. Per
superar la lentitud i la dificultat de l’homologació, els professionals fan post·
graus a Espanya, que no requereixen homologació sinó convalidació. Estudiar
un postgrau a Espanya representa alguns beneficis: el primer és obtenir una
titulació a Espanya; el segon, abordar la problemàtica espanyola des d’un àmbit
universal i rigorós com és la universitat, i el tercer, crear xarxes socials entre
col·legues nadius, accedir a borses de treball universitàries i trencar el gueto
immigrant. El treballador que no disposi de capital relacional mai no tindrà
una oportunitat per demostrar com se’n surt en una feina i quedarà restringit
a l’aïllament. Alguns estudis sobre l’accés a l’ocupació també han remarcat
aquesta situació, per exemple, el Col·lectiu IOE (1995), amb un estudi sobre
discriminació contra treballadors marroquins en l’accés a l’ocupació, en què
observen que els treballadors marroquins que cercaven una feina semiqualifi·
cada eren descartats en la primera trucada quan l’empresa s’adonava del seu
accent. Igualment, la presència de barreres d’entrada en la inserció laboral
de les persones immigrants ha estat plantejada per Portes (1998), amb la
472