Tesis ROA - ctesc

Conclusions
de la discriminació salarial. Una altra variable que té rellevància en la discri·
minació salarial és la relació contractual. Entre tots els tipus de treballadors,
l’autònom dependent presenta una forta influència significativa negativa en
la discriminació salarial, amb un nivell de confiança del 98%. El treballador
intern amb contracte indefinit mostra una influència significativa, amb un nivell
de confiança del 96%. El treballador extern d’empresa de serveis (outsourcing)
té una influència significativa directa del 90%. Per contra, el nivell educatiu i
la qualificació de l’ocupació que exerceix l’immigrant no presenten una relació
de dependència amb la discriminació salarial, tant en el col·lectiu immigrant
com en el nacional, ja que, tal com s’ha mostrat anteriorment, no hi ha corres·
pondència entre formació educativa i ocupació. Els resultats de la recerca de·
mostren que el percentatge de treballadors immigrants estudiats que perceben
menys d’un salari mínim és més alt, en relació amb els treballadors nacionals
(8% per als immigrants i 4,7% per als nacionals), i que els immigrants dupli·
quen el percentatge de nacionals en el rang del salari mínim (el 16,6% dels
immigrants, enfront del 7,4 dels espanyols); tanmateix, aquests rangs salarials
estan relacionats amb el tipus d’ocupació no qualificada que exerceixen els
immigrants estudiats. Per això, el 53,4% dels treballadors nacionals afirmen
que reben un salari correcte amb les mitjanes del mercat per al tipus de feina
que fan, mentre que això succeeix només per al 45,7% dels immigrants. La
desigualtat salarial es reflecteix en el fet que el 43% dels treballadors immi·
grants (en un gran percentatge, irregulars) consideren que els ingressos que
perceben són més baixos que la mitjana del mercat de treball, mentre que els
treballadors nacionals que afirmen que el seu salari és més baix que la mitjana
del mercat representen el 30%. El col·lectiu immigrant irregular estudiat té la
percepció que se’ls paga molt menys que als treballadors nacionals. En síntesi,
la irregularitat del col·lectiu immigrant pot ser una variable més significativa en
l’explicació de la discriminació salarial que la variable “nacionalitat”, encara
que Borjas (1994) exposa que les diferències salarials entre població immigrant
i nadiua s’han de buscar més en els canvis de l’estructura salarial dels diferents
grups qualificats, que afecten l’escala salarial de manera heterogènia.
Conclusions de resultats
A continuació es presenten unes conclusions que es basen en els resultats
obtinguts en l’estudi de cas del col·lectiu immigrant colombià a tres comarques
de Barcelona, i que no formen part de les hipòtesis. Les conclusions es poden
classificar en tres grups bàsics:
471