Tesis ROA - ctesc

Mercat de treball i condicions laborals de població immigrant colombiana a tres
comarques de Barcelona
política destinada a lluitar contra la precarietat ha de partir de la regularització.
En segon lloc, la precarietat laboral d’aquest col·lectiu també es presenta amb
una forta incertesa pel que fa a la continuïtat laboral, ja que en les persones
immigrants arriba a 3,97 punts i en les nacionals a 1,0 punt. La precarietat la·
boral de la població nacional i la immigrant en les dimensions de degradació de
les condicions de treball i d’insuficiència d’ingressos no es polaritza entre una i
altra, sinó que els resultats mostren que el deteriorament de les condicions de
treball presenta un grau semblant per al col·lectiu nacional i l’immigrant (2,24
i 2,62 punts, respectivament), i la insuficiència d’ingressos tampoc no revela
diferències abismals entre ambdós (2,42 punts per a immigrants i 1,78 punts
per a nacionals). Per tant, la tercera hipòtesi (H3), que planteja que el nivell
de precarietat del col·lectiu immigrant colombià, a més de demostrar pitjors
condicions laborals, s’expressa també en el tipus de feines que fan aquests
treballadors en estar per sota de les seves qualificacions i ser d’alta incertesa,
es corrobora parcialment perquè els resultats revelen que la població immigrant
duplica la precarietat laboral en relació amb la nacional en el mateix mercat
de treball local. Així, les mitjanes de l’índex de precarietat laboral són d’1,46
punts per als nacionals i de 3,52 punts per als immigrants, respectivament. La
precarietat, com a problema del mercat laboral, no afecta tots els treballadors
igual, ni de la mateixa manera. La precarietat, vista com un fenomen complex
amb quatre cares, permet identificar el comportament discriminatori, desigual
i inequitatiu del mercat de treball. La precarietat laboral ataca més fortament
la població immigrant que la nacional; les dones més que els homes; els joves
de menys de 25 anys més que els adults; els treballadors amb nivells educa·
tius més baixos més que els que tenen estudis superiors; els treballadors que
exerceixen oficis no qualificats més que els que fan activitats qualificades,
especialment en llocs de direcció; els treballadors assalariats més que els
autònoms, i el sector de la construcció més que el de la indústria.
4. El col·lectiu colombià estudiat presenta alts nivells de satisfacció laboral,
encara que aquestes persones no tinguin una feina ajustada a la seva formació,
perquè privilegia una relació instrumental amb l’ocupació, ja que amb aquesta
poden ajudar la seva família al país d’origen i els permet desenvolupar un
projecte de vida a ultramar. La quarta hipòtesi (H4) d’aquesta recerca planteja
que «els treballadors immigrants tenen els mateixos nivells de satisfacció labo·
ral que els treballadors nacionals, encara que tinguin condicions d’ocupació i
treball més desfavorables; tanmateix, aquesta major satisfacció laboral es pre·
senta perquè existeixen altres factors importants que tenen un paper definitiu
468