Tesis ROA - ctesc

Conclusions
ha tingut lloc un reacomodament ocupacional ascendent, especialment quan el
treballador immigrant escull autoocupar·se. La població immigrant estudiada
considera que és difícil fer ús de l’experiència laboral que ja tenen del país
d’origen, i que aquesta s’aplica quan prèviament s’ha generat experiència al
país receptor perquè, en primera instància, l’ocupador no confia en la formació
professional del país d’origen.
2. L’ocupació autònoma és una estratègia de mobilitat ascendent que s’opo·
sa a les rigideses institucionals del mercat de treball i, alhora, constitueix una
estratègia d’ascens social. Els resultats obtinguts revelen que el 80,2% de la
població colombiana estudiada desitja establir·se com a autònoma si ho pot fer,
situació que no és comparable amb la de la població nacional. Igualment, les
entrevistes demostren que cada vegada són més els colombians i colombianes
estudiats que volen convertir·se en autònoms i empresaris, amb el raonament
següent: l’ocupació autònoma permet obtenir ingressos més alts, el treball
independent possibilita fugir d’una ocupació inadequada o no ajustada a la
formació i l’experiència laboral. El treball per compte propi dóna una sensació
de més independència perquè no hi ha una relació de subordinació a una altra
persona, té més prestigi social entre la comunitat ètnica i genera més satisfac·
ció perquè l’autònom fa del seu negoci un projecte de vida. El raonament de
l’autònom arrela en el fet que sempre considera que ser·ho és una forma d’as·
cens laboral. Per tant, la segona hipòtesi (H2) d’aquesta recerca, que planteja
l’existència d’un empresariat immigrant d’èxit, que s’ha dedicat als anomenats
negocis ètnics com a forma d’autoocupació que cerca resoldre les dificultats
d’incorporació al mercat laboral, la discriminació en l’accés a l’ocupació qua·
lificada, la subordinació i les ocupacions de baixos salaris, és certa.
3. La població colombiana estudiada presenta nivells més alts de precarietat
laboral que la població nacional. Precarietat que es manifesta especialment en
la inestabilitat de l’ocupació pels processos de flexibilitat laboral i les restric·
cions d’accés a la Seguretat Social del treballador immigrant, que no disposa
d’estatus legal. Segons les mitjanes de l’índex de precarietat laboral, la protec·
ció social deficient dels colombians estudiats l’any 2002 és de 4,97 punts, en
relació amb els 0,98 punts dels treballadors nacionals. 92 La precarietat més
alta de la població immigrant estudiada rau en l’accés a la protecció social
per la seva condició de treballadors irregulars; per tant, qualsevol intervenció
92. Després dels processos de regularització aquestes xifres baixen ostensiblement, i el protago·
nisme és per a les altres dimensions de precarietat que són de caràcter estructural i no temporal.
467