Tesis ROA - ctesc

la salut, com ara metges i odontòlegs, i a alguns enginyers i informàtics; i b) la
continuïtat ocupacional que es presenta en oficis clarament diferenciats, amb nivell
de coneixements mitjans, de tipus tècnic industrial o de la construcció, en què
el personal és molt ben valorat i és contractat fins i tot sense tenir en compte
la seva situació jurídica. Tenen els mateixos salaris que la població autòctona,
i els treballadors i treballadores tendeixen a continuar la trajectòria laboral del
país d’origen. S’hi inclouen electricistes, mecànics de cotxes i algunes activi·
tats qualificades de la construcció.
8. El segon cas de mobilitat ocupacional es presenta en forma de ruptura ocu·
pacional. Aquí s’inclouen el gruix d’activitats dedicades als serveis personals
o de proximitat, que tenen forta demanda al país receptor. Habitualment, el
treballador que es contracta no requereix capacitació prèvia, ni experiència. Té
àmplies jornades laborals, condicions laborals degradades, informalitat con·
tractual, escassa protecció social o cap, i salaris més baixos que la població
nadiua. El més probable és que es tracti d’un sector econòmic del qual ja han
sortit els treballadors autòctons, per la qual cosa té lloc un efecte de substi·
tució de mà d’obra nacional per immigrant (vetes marginals). Les persones
immigrants opten per ocupar·se en activitats diferents a la seva professió, i això
implica la no·continuïtat de la trajectòria laboral i la desqualificació laboral a
mitjà termini per a qui mai no ha fet aquest ofici. Davant d’aquesta situació
laboral, hi ha dos camins: la primera via és que el treballador s’encasella
en aquest segment perquè les àmplies jornades de treball absorbeixen el seu
temps i restringeixen la recerca d’altres ocupacions, i, alhora, l’aïllament no
permet alimentar la xarxa social de contactes per accedir a altres feines millors.
L’altra via que pot presentar·se és el redescobriment vocacional de la persona
immigrant, la qual troba una altra identitat ocupacional.