Tesis ROA - ctesc

Mercat de treball i condicions laborals de població immigrant colombiana a tres
comarques de Barcelona
4. La precarietat, com a problema del mercat laboral, no afecta tots els
treballadors igual, ni de la mateixa manera. La precarietat, vista com un feno·
men complex amb quatre cares, permet identificar el comportament discriminatori,
desigual i inequitatiu del mercat de treball. La precarietat laboral ataca més
fortament la població immigrant que la nacional; les dones més que els homes;
els joves de menys de 25 anys més que els adults; els treballadors amb nivells
educatius més baixos més que els que tenen estudis superiors; els treballadors
que fan oficis no qualificats més que els que fan activitats qualificades, especi·
alment en llocs de direcció; els treballadors assalariats més que els autònoms,
i el sector de la construcció més que el de la indústria.
5. La precarietat laboral de la persona immigrant està relacionada amb l’es·
tatus jurídic, ja que el treballador irregular tendeix a presentar ostensiblement una
major precarietat que el treballador regular (4,08 i 2,94 punts, respectivament).
Igualment, la precarietat laboral s’ha d’estudiar en funció del temps de resi·
dència al país receptor (molt lligat a la normalització com a treballador) perquè
com més temps de residència, menys precarietat laboral. D’aquesta manera,
un treballador o treballadora immigrant que fa menys d’un any que és al país
presenta una mitjana de precarietat de 3,93 punts, mentre que els que fa més
de deu anys que són al país tenen una precarietat de 2,13 punts.
6. Una estratègia ocupacional contra la precarietat laboral que eludeix signi·
ficativament el comportament del mercat de treball amb les persones immigrants
és fer·se autònom. Els autònoms tenen una major governabilitat sobre les seves
condicions d’ocupació i treball, i demostren menys incertesa laboral, una pro·
tecció social més àmplia i millors condicions laborals, però això es paga amb
ingressos més baixos.
7. En estudiar la mobilitat ocupacional dels treballadors immigrants, ob·
servem que el mercat de treball té un comportament diferenciat en funció de
les diverses ocupacions. Es poden distingir dos casos de mobilitat ocupacional:
la ruptura i la continuïtat ocupacionals. La continuïtat ocupacional es presenta
de dues maneres: a) continuïtat en les professions escasses i d’alt nivell formatiu,
que necessiten ser cobertes per satisfer la demanda i que tenen altes barreres
d’entrada. Requereixen la condició prèvia d’homologació del títol. El salari i
les condicions laborals són iguals que en el cas de la població autòctona, i el
treballador o treballadora té continuïtat en la seva trajectòria laboral entre el
país d’origen i el receptor. Els casos més típics corresponen als professionals de
462