Tesis ROA - ctesc

5. Precarietat laboral i trajectòries laborals
Com a síntesi de la mobilitat ocupacional de les trajectòries laborals, ob·
servem que la posició ocupacional en el mercat de treball està fortament re·
lacionada amb el temps de residència al país receptor. Com menys temps de
permanència, més informalitat. Existeix una trajectòria laboral típica de la per·
sona immigrant en funció del temps de residència al país receptor. En arribar al
país, s’ubica en sectors informals de l’economia. Allà roman un temps mentre
regularitza la seva situació, homologa títols acadèmics, estableix i amplia les
xarxes socials, i recopila informació per conèixer el mercat de treball. Després
s’insereix en el sector formal de l’economia com a assalariada, i espera estabi·
litzar la seva situació laboral per poder acumular un capital i independitzar·se
per convertir·se en empresària. Així doncs, passa d’informal il·legal a formal
assalariada i, d’aquí, a formal autònoma.
Els resultats més importants d’aquest capítol es resumeixen a continuació:
1. La població immigrant duplica la precarietat laboral, en relació amb la
població nacional, en el mateix mercat de treball local. Les mitjanes de l’índex
de precarietat indiquen que la precarietat laboral dels treballadors i treballadores
nacionals i immigrants són d’1,46 i 3,52, respectivament.
2. A partir de les quatre dimensions de precarietat laboral estudiades, s’ob·
serva que la dimensió que més ha colpejat les persones immigrants l’any 2002 és
la cobertura de protecció social deficient, a causa del baix nivell de regularització
dels treballadors i treballadores colombians estudiats. Després dels processos de
regularització que s’han fet, aquestes xifres han de baixar ostensiblement. La
falta de regularització dels treballadors i treballadores immigrants sí que marca
la diferència en les condicions de treball, i els redueix a nivells de precarietat
laboral importants.
3. La població nacional i la immigrant viuen la precarietat laboral com una
degradació de les condicions de treball, i afecta de manera gairebé similar els dos
col·lectius laborals estudiats. D’altra banda, pateixen la precarietat com una
insuficiència d’ingressos, però les persones immigrants la pateix d’una manera
més aguda. La precarietat laboral de les persones immigrants es manifesta
agressivament en el limitat accés a la protecció social (problema de caràcter
conjuntural per la falta de regularització en el mercat de treball) i, de forma
estructural, com la inestabilitat de la continuïtat laboral, ja que l’ocupació
immigrant és temporal.
461