Tesis ROA - ctesc

5. Precarietat laboral i trajectòries laborals
una noia i ella li va parlar de mi. Vaig començar a treballar allà, em pagava unes 80.000 pessetes.
Hi vaig estar dos mesos, però em va tocar lluitar pel pagament de l’últim mes perquè quan jo hi
vaig entrar em va dir que aquest era el sou i que jo havia de sortir a captar. El primer mes vaig
captar cinc pisos només, em va ensenyar més trucs sobre com captar; al mes següent ja en vaig
captar dotze, la captació anava vent en popa i quan em va pagar el segon mes em va dir: -“Estava
pensant que la captació sí, però també t’has ajudat molt dels diaris i d’altra informació”. –“És
clar, si per a això hi són, els diaris, per aprofitar-los”. Perquè jo vaig fer molts contactes a través
de vendes de diaris on es venen cases, perquè no sóc endevina de qui ven un pis. –“Mira, he fet
més del doble del que vaig fer el mes passat, n’havia fet cinc, el mes següent en vaig fer dotze”.
Llavors em va dir: -“Però és que em dol deixar anar 80.000 pessetes així, encara no has venut el
primer pis”. Li vaig dir: -“Tu em vas contractar així, vas dir que vingués aquí inicialment a captar
pisos el primer mes i ara, el segon mes, em dius que puc començar a vendre, si mai no ho he fet.
Tu què vols?”. –“És a dir, que em costa, és que el noi que tinc ven fins a dos i tres pisos diaris”. De
veritat, tenia una àguila de venedor, que venia dos i tres pisos diaris i el dia que no venia cap pis
el deixava emparaulat per a un altre dia. Llavors em va dir: -“Ell no tenia cap experiència quan va
entrar aquí i ràpidament va començar a vendre”. –“És que a mi em costa una mica més perquè
no sóc d’aquí i arribar a la gent em pot costar una mica més, però ara mateix has d’entendre que
encara no”. Després em va pagar i em va dir: -“Ah, per al pròxim mes estic pensant a tancar perquè
no m’està sortint el lloguer, les despeses, i muntaré un despatx, però llavors serà intern, no serà
cap al carrer, hem de pensar en una immobiliària petita”. I que es faria soci del noi (l’altre que era
venedor). Finalment, al mes d’agost em va dir que: -“De totes maneres, ja t’avisaré d’alguna cosa,
per ara et dic que miris de trobar alguna cosa en una altra banda i que no et quedis sense feina”.
Bé, l’home també va ser clar en part, en aquest sentit, però jo m’estava guanyant això i no tenia
cap altre additiu del meu sou de cap classe, tot depenia pràcticament de mi. Llavors, resulta que
l’Alejandro se n’anava de viatge cap a Colòmbia, no sé si era el 21 d’agost, llavors jo venia...
Quan l’Alejandro se’n va anar cap a Colòmbia, vaig quedar encarregada de tots els clients
que tenia pendents per vendre targetes i, així, vaig estar treballant un mes en la venda de les
targetes, em va anar molt bé. Quan era a Colòmbia ens vam adonar que jo estava embarassada.
Vaig poder treballar al carrer un mes o dos mesos més, i després com que estava delicada per
l’embaràs em vaig quedar a casa. Després vaig continuar fent aquesta neteja dues vegades a la
setmana quatre hores, i encara ho faig, i faig manicura, pedicura. Ara ja fa més o menys un mes,
o una cosa així, que vaig començar amb el disseny de les targetes, però això ho faig en el temps
que em deixen lliure les nenes.
De projectes futurs, el més immediat és que aprengui a manejar bé el programa del Photoshop,
que em fiqui de ple en el disseny de les targetes i de pàgines web. Ara no estic pensant a buscar
feina en arquitectura ni res, perquè això m’agrada més, m’agrada molt perquè ho puc fer a casa
459