Tesis ROA - ctesc

5. Precarietat laboral i trajectòries laborals
fer les dues hores de set a nou. Després, a la nit, els primers mesos els vaig fer de les deu de la nit
a les dotze, no m’agradava arribar tan tard i que jo no ho coneixia gaire; diverses vegades em vaig
perdre anant amb autobús perquè ja no trobava metro. En això van ser molt clars i molt complidors
allà, i a Igualada, en els pagaments, molt complidors. Llavors, al mateix temps que vaig començar
a treballar allà en aquestes neteges a la nit, els caps de setmana anava a un hostal amb l’amic
d’on estava allotjat l’Alejandro i les seves filles, que sempre havien treballat en aquest hostal (7).
Allà, hi vaig estar fins al novembre, vaig estar fent aquesta neteja a la nit fins al desembre, i a
l’hostal hi vaig estar fins al novembre. Allà, en general, la dificultat era que tenies molt poc temps
per netejar els locals, que eren molt grans i cada vegada hi posaven més coses, més ordinadors;
jo havia de netejar no solament els espais sinó també els ordinadors, els portallapis, havia de fer
molta cosa, i l’inconvenient de l’horari, que jo no podia treballar si hi havia gent, perquè de vegades
hi havia molt poca gent, però de vegades hi havia massa gent, i a més havia de treballar en
un horari en el qual no hi pogués venir una inspecció, sobretot per això em van contractar, perquè
a ella li feia por una inspecció. En cap de les dues feines no em pagaven ni hores extres, ni mitges
pagues, ni res, això mai va existir, res d’això va existir. Resulta que el mes, més o menys, el mes
de desembre o una cosa així, a finals de novembre va ser, que l’Alejandro una vegada passava per
un centre d’estètica, i va veure que necessitaven una manicura. Jo havia fet un curs de manicura
a Colòmbia, i l’Alejandro hi va anar i la dona li va dir que sí, que necessitaven una manicura i una
pedicura perquè pròximament obriria un local, el local s’havia d’inaugurar al carrer... La propietària
és sueca. Vaig ser allà, a la inauguració del local, i la dona em va fer una prova; després, com
que jo també havia après a fer massatges, em va fer una prova de massatges. Li va agradar, però
quan vam arribar al tema dels papers em va dir que ella em volia contractar, que em volia tenir
allà, però que sense papers li feia molta por perquè jo havia d’atendre el públic, jo era la imatge
perquè havia d’estar-me la primera allà a l’entrada; em va dir que així no podia, que quan tingués
els papers tornés, que amb molt de gust. Tanmateix, vam quedar en contacte (8).
Vaig conèixer una altra noia hondurenya que estava treballant en aquell moment a Llongueras,
una perruqueria d’aquí molt important. Em va dir que, on ella havia treballat abans d’anar-se’n a
Llongueras, que eren amics seus, necessitaven una manicura i com que em va veure a mi durant
la prova, li va agradar el que jo estava fent, li va semblar bé, em va recomanar allà, i llavors li va
donar el meu número de telèfon a l’amo de la perruqueria; després em va trucar la seva secretària
i vam quedar per a una cita. Em va posar a fer una pedicura, li va agradar, després em va posar
a fer una manicura, li va agradar com jo treballava i em va dir que d’acord, que jo començava a
treballar, però com que no sabia res de perruqueria llavors em va dir que allà me n’anirien ensenyant
a poc a poc, perquè necessitaven també que els ajudés a la perruqueria, sobretot a rentar
caps, a posar tints, tractaments i coses d’aquestes. Així vaig començar, com una espècie de prova,
entre novembre i principis de desembre vaig estar de prova i ja al mes de gener... Allí em pagaven
100.000 pessetes, vaig començar a treballar amb 100.000 pessetes, i després amb el transcurs
457