Tesis ROA - ctesc

5. Precarietat laboral i trajectòries laborals
perti’s”. No podia parlar. Va estar tota la nit així, ni tan sols no va desfer el llit. Vaig cridar la seva
família i els vaig dir: -“El iaio està en aquestes condicions”. Van venir de seguida i van trucar el
061. Després ja va reaccionar, ja va començar a parlar, se’l van emportar aquell dia. Després, vaig
tornar a treballar el divendres, ell estava molt malament, molt decaigut, tenia molta depressió,
plorava, deia que es moriria, vam plorar tots dos, i jo: -“Iaio, no et moriràs, et posaràs bé”. Ell em
deia: -“No, que no, jo ja sóc vell” (7). I que no sé què. I ja havíem parlat amb les meves amigues
que això (el bar), perquè el tancàvem a les onze, jo me n’anava cap allà a les onze, que això no
es podia tancar perquè no estàvem fent res, hem fet una inversió, ens hem ficat en un deute molt
gran, i que jo deixés la meva feina i que em quedés aquí, que el que estava guanyant allà m’ho
pagarien aquí (8). Llavors li vaig dir a la senyora que ho sentia molt, que el iaio necessitava una
persona a temps complet, que no podia estar allà sol, i ella em deia que també ho veia així, i jo li
vaig dir que ho sentia molt, però que jo no podia continuar anant-hi les tres hores. Li vaig dir quins
eren els meus motius. Llavors em va dir si l’ajudaria a trobar algú. –“Jo tinc una candidata perquè
vingui i em reemplaci les tres hores, però aquesta no és la solució, el iaio necessita una persona
a temps complet que se’n cuidi”. I li van trobar una residència i és allà en una residència. Jo vaig
treballar fins al dissabte, que hi vaig anar a les tres de la tarda, i aquella nit el portaven cap a la
residència. I jo, aquí, amb el meu bar.
Això m’agrada perquè estar de cara al públic és molt bonic. Jo vull que això creixi, són els
plans de totes tres, posar això com... no ho sé... Que sigui un raconet colombià. Bé, la idea és que
no solament sigui colombià sinó per a tota la gent d’Espanya, perquè aquí ve molt català a fer les
seves copes, els seus cigarrets, els seus cafès. Entre setmana tenim més gent espanyola i el cap
de setmana, més colombians. Nosaltres somiem que això serà gran (9). L’únic que enyoro molt és
anar al meu país, només, però la resta... Dins de tot, jo visc molt contenta aquí, jo visc feliç, jo
aquí visc. Jo sempre li dic a la gent: -“Jo aquí visc”. Jo, a Colòmbia, anava de la feina a casa, de
casa a la feina, de la feina a casa, de casa a la feina, jo no tenia vida. I, aquí, jo em diverteixo, jo
aquí he gaudit; jo, malgrat que no tinc temps, trobo el meu temps. Ja, ja!»
1) La presència de la xarxa social, que incideix en la decisió de migrar i mini·
mitza els riscos i costos.
2) La migració laboral com a estratègia familiar.
3) Les xarxes ajuden en la recerca de feina fins i tot abans que tingui lloc la
migració.
4) El paper que tenen els mitjancers en la recerca de feina.
453