Tesis ROA - ctesc

5. Precarietat laboral i trajectòries laborals
14) Encara que en aquesta trajectòria s’observa que s’ha passat del sector infor·
mal al formal, el desig a mitjà termini no és quedar·s’hi sinó fer·se autònom.
Ruptura ocupacional amb canvi de dependència laboral: de la informalitat
a l’autonomia
La ruptura ocupacional d’algunes persones immigrants es presenta inicial·
ment com un procés de desqualificació total; es comença laboralment en el
país receptor des del nivell més baix, en ocupacions precàries, no qualificades,
desprestigiades, d’on ja han sortit els treballadors nacionals, mal remunerades,
amb condicions de treball degradades i sense possibilitats d’ascens, de tal ma·
nera que qualsevol possibilitat de millora implica senzillament l’abandonament
de la feina. Tanmateix, la persona immigrant, quan veu la impossibilitat de pro·
gressar i millorar laboralment, decideix independitzar·se i passar d’assalariada
a autònoma, algunes vegades amb canvi d’ocupació i d’altres no. Aquí, hi té
un paper fonamental el fet de disposar d’una comunitat ètnica preexistent que
generi un mercat de béns i serveis que apaivaguin la nostàlgia de la terra natal.
En el millor dels casos es pot passar d’autònom a empresari amb personal
assalariat. Les persones immigrants que al seu país d’origen eren propietàries
de negocis petits tendeixen a independitzar·se novament al país receptor per
recuperar el seu estatus com a autònomes o empresàries i aconseguir així una
mobilitat ascendent amb un increment dels ingressos, més autonomia i desafi·
ament personal. A continuació, presentem una trajectòria laboral que reflecteix
la mobilitat ocupacional ascendent mitjançant el canvi de dependència laboral:
d’assalariada del sector informal a autònoma.
Crònica 5 (E7)
Carmen és de Huila, té 46 anys, és una dona blanca, alta, tècnica del SENA,
de mirada malenconiosa i somriure contagiós. Va arribar amb carta d’invitació i
mai no ha tingut permís de treball. Separada, amb dos fills a Colòmbia. L’última
feina que va tenir a Colòmbia va ser administrant un dipòsit de cervesa.
«Vaig venir cap a Espanya per moltes raons, primer perquè va venir una amiga cap aquí. Ella
va ser la que em va donar la clau per venir, trucant-me. Ella feia vuit mesos que era aquí (1) i vaig
venir perquè jo a Colòmbia havia tingut un fracàs total, ho vaig perdre tot. Jo treballava en una
empresa molt bona, una multinacional, que era N. Des que vaig començar la meva vida laboral,
que vaig començar allà, 18 anys hi vaig treballar. Van tancar l’agència i, aparentment, jo era la
447