Tesis ROA - ctesc

Mercat de treball i condicions laborals de població immigrant colombiana a tres
comarques de Barcelona
de cosir ho pagava per peça, i enganxar les etiquetes, que són les marques, tantes marques te
les pago a 60 cèntims. I tot era així, feina feta, feina pagada. Ells tenen un sistema de producció
diferent, treballes i treballes, però no veus els diners; en canvi, ells et volen tenir sempre treballant
per molt pocs diners (4).
M’emportava els colls a casa quan acabava la feina allà, a casa seva, i em quedava fins tard
amb el meu marit fent-los. I la neteja, bé, perquè ella se n’anava al seu taller, em deixava les claus
de casa seva i em deixava allà netejant.
Què em va agradar de la feina? Que em va aportar moltes coses potser positives que no veus
de tu mateix, els desitjos de treballar, però també aporta la força que pots enfrontar-te a les
coses, i si estàs disposat a fer alguna cosa, vas deu minuts endavant. A mi em va aportar molt
valor el fet d’haver d’anar en bicicleta a l’hivern, se m’esquerdaven el nas, les orelles. Després,
quan ja vaig tenir el cotxet, no coneixia les carreteres, havia d’anar a poc a poc, això em va ajudar
a obrir els ulls, a despertar, a treure aquest esperit aventurer que tenim per arriscar-nos a fer
moltes coses sense saber-les fer, però s’aprenen. Vaig prendre la decisió de plegar perquè jo veia
que no progressava, treballant moltes hores no veia els diners; llavors vaig decidir començar a
buscar altres feines que em donessin el mateix, però en diferents llocs, perquè com que aquí les
feines funcionen més que res a partir de referències... (5). Llavors, si jo em quedava amb ella tot
el temps, ella m’absorbia i no podia fer cap altra cosa (6). En canvi, si aconseguia algunes feines
esporàdiques, aquestes dues o tres persones que jo m’aconseguia em recomanarien i tindria un
cercle més ampli. Llavors vaig decidir fer això i va ser clau perquè d’aquí em va sorgir la feina, a
partir d’aquí vaig començar a fer moltes coses (7). Ella es va enfadar, em va dir que sí, que tant
com m’havia ajudat, perquè ells tenen el concepte que et donen feina, que t’estan ajudant. Quan
tu estàs treballant i estàs cobrant; si no treballessis, aquesta persona no tiraria endavant aquesta
producció, ja sigui la feina de neteja de casa, o de màquina de cosir, perquè ells necessiten un
empleat que els ho faci, però ells no ho veuen; ells veuen el fet que tu véns sense documents i
t’estan donant feina, t’estan fent un favor, i això no és així. Tu estàs treballant, tu estàs guanyant
els teus diners amb la teva feina; no véns aquí a regalar-li la feina a ningú. Llavors li vaig dir que
prou, es va enfadar amb mi i, quan em veu pel carrer, no em saluda.
Ara em sembla una feina molt mal pagada, em sembla molt desgastadora, però al cap i a
la fi és una feina; que jo no puc dir que va ser qualsevol cosa perquè va ser un suport que vaig
tenir en un moment donat, per no gastar els diners que portava; per tant, almenys em va ajudar a
mantenir-me molt temps (8). Dius: -“Jo vinc disposat a fer el que sigui”. Però vaig trobar dur fer
la neteja, però va sortir i ho vaig fer. Per a mi, el fet que les meves dues filles siguin tan petites,
potser va ser això el que em va treure tants prejudicis com portem. Però la idea clara del que venia
a fer, no la tenia, jo venia amb una expectativa de què era això, què s’hi feia. Per tant, a mesura
440