Tesis ROA - ctesc

5. Precarietat laboral i trajectòries laborals
tu vols, l’únic que has de fer és venir-me a servir el sopar, res més”. –“Ah, doncs això és molt fàcil”.
–“Sí, però l’únic que jo et demano, l’única condició..., et pago 12.000 pessetes”. (Em pagaven més
de tres o quatre vegades del que jo guanyava en un dia a la immobiliària.) I jo: -“Només això?”.
–“L’únic i només et poso una condició”. –“Quina?”. –“Que ho has de fer en banyador”. Jo havia de
servir-li el sopar en vestit de bany! Jo li vaig dir: -“No, germà, és que això no ho puc fer tampoc”.
–“Per què no?”. –“Perquè això ja dóna peu a altres coses”. Bé, a mi em passaven coses així. Un
any i mig, més o menys, dos anys. Ho vaig aguantar perquè em permetia estudiar. Aquí porto un
any i mig, em va sortir això al cap de 15 dies, però treballava, com et dic, alternativament fent
classes (5). Buscant he trobat feina, quan vaig treballar en publicitat em ficava en uns llocs...
Vaig vigilar una piscina l’estiu passat, per no permetre que hi entrés gent que no era de la unitat,
perquè com que era l’estiu, molta gent volia banyar-se. Jo era allà perquè no hi entrés ningú. Però
ho vaig aprofitar per treballar en la meva tesina. Hi havia hores que quedaven lliures, que no hi
anava ningú, a la piscina. Llavors, em posava a escriure a l’ordinador portàtil, però jo me’n volia
anar d’allà. És que la meva història no és tant de les feines fetes sinó de les frustrades, perquè a
mi m’han cridat de moltes bandes i no hi he pogut anar. Jo volia treballar en una consergeria que
m’havia recomanat M. perquè no m’havia de moure tant, perquè allà, aguantar aquestes calors en
aquella oficina era de porcs. Com a base, guanyava 600 euros, però amb hores extres em treia 900
o 1.000 euros, una mica així, 12 hores diàries, me n’anava al matí i arribava a la nit.
Laboralment ha estat un fracàs per a mi perquè no m’he pogut situar en la meva professió. I
jo no en sóc l’únic cas; hi ha algunes persones que han tingut sort (6), hi ha altres colombians que
s’han aconseguit situar, d’altres a mitges i d’altres gens. Tinc un amic arquitecte que ha treballat
més d’un any, dos anys, de paleta, i als arquitectes aquí no els homologuen els títols, per exemple.
M’ho ha comentat aquests dies un arquitecte que està treballant allà amb mi també, que es va
presentar a homologar i s’hi van presentar 51, 52, de tot Llatinoamèrica, i només li van homologar
el títol a un; i en una altra oportunitat s’hi van presentar 60 i no en van homologar cap, perquè el
col·legi d’arquitectura d’aquí, d’Espanya, ha posat el crit al cel pel fet que s’homologuin títols que
vinguin de Llatinoamèrica, per qüestions de competència. Per tant, no sóc l’únic. Però la feina per
fer classes universitàries en aquests centres de preparació d’estadística és una frustració, també.
En termes generals, és un fracàs la meva vida laboral aquí, i això m’influeix fins i tot anímicament,
bastant. Però, d’altra banda, almenys amb aquesta consergeria..., ho considero un encert perquè
he pogut aconseguir escriure moltes coses, encara que no tot el que jo hagués volgut.»
1) Rotació voluntària per cercar mobilitat laboral ascendent.
2) Relació instrumental amb l’ocupació.
437