28.04.2013 Views

Tesis ROA - ctesc

Tesis ROA - ctesc

Tesis ROA - ctesc

SHOW MORE
SHOW LESS

You also want an ePaper? Increase the reach of your titles

YUMPU automatically turns print PDFs into web optimized ePapers that Google loves.

5. Precarietat laboral i trajectòries laborals<br />

800.000 pessetes, vaig trigar gairebé sis mesos per cobrar aquests diners. Fins que al final vaig<br />

recuperar-ne 4.000...<br />

Jo ja era legal, ja tenia els papers, els havia obtingut feia poc perquè havia treballat amb una<br />

empresa, com que contractava d’un costat a l’altre massa hores, dissabtes i diumenges, però no<br />

tenia diners, gairebé tots els diners els tenia en empreses, en inversió. En aquest moment tinc<br />

suficient feina per mantenir-me i tinc dos treballadors i, de vegades, tres. Són estrangers. He<br />

tingut equatorians, argentins i de Guatemala també. De colombians, n’he tingut, però un se’n va<br />

anar després de robar-me. He ensenyat gent. Vostè coneix en Sánchez? L’amic d’en José, que és<br />

enginyer. Doncs l’he ajudat, però com que té la seva ideologia, que té el seu títol i aquí va venir a<br />

treballar, llavors ell va pensar... va treballar amb mi dos dies per aprendre perquè ell aquí, per molt<br />

títol que tingui no li serveix de res. Aquí, qui té títol se’l pot guardar on el tingui, perquè aquí no. Hi<br />

ha gent més ben preparada realment aquí, per això és ben tenaç. Perquè jo portava el currículum i<br />

em deien: -“El currículum no serveix de res, a mi m’han de demostrar què fa la persona, vagi cap<br />

a l’obra!”. Aquí envien la gent així, sense saber res: -“Vagi, vagi. Defensi’s sense saber res”. Per<br />

què? Perquè han de treballar encara que sigui per menjar, ja t’espavilaràs per defensar-te, i si no<br />

en saps et fan fora i en troben un altre.<br />

Això és un mitjà que... Jo anava a obres on hi havia gent que m’enviaven, i em deien: -“No,<br />

jo no sé això”. Jo he ensenyat gent aquí, els mateixos espanyols. El que passa és que jo agafo<br />

una persona i no la vull deixar anar perquè n’aprengui realment, perquè perds massa temps per<br />

ensenyar-la i no es justifica. Jo busco un preu que cobrin ells i després volen... Com ho podria<br />

explicar? Guanyen alguna cosa i ja estan demanant més, més, però no saben tot el que es gasta<br />

per aconseguir la feina. I aquí hi ha molta gent explotada, gent treballant per 20, 25 euros. Jo,<br />

per exemple, pago la gent, un està guanyant 35, un altre està guanyant 40, i les hores extres<br />

totes estan pagades. No tenen papers, això sí. Per què? Perquè de tota manera jo també vaig ser<br />

emigrant i prefereixo que estiguin en una feina així, perquè la majoria de la gent aquí vol guanyar<br />

diners, no saben les despeses que hi ha, i aquí la gent treballa dos, tres mesos i se’n van, o un<br />

mes o dos mesos i vés i busca’t la vida, perquè són contractes temporals. Per això, jo treballo en<br />

més d’una empresa (12).<br />

Ara tinc dos treballadors fixos, n’he tingut tres, però passa que la gent vol com apropiar-se’n,<br />

com si ells fossin...: -“Ahhh! Senyor Rodrigo això, passa això, que no m’arriben els diners”. Sí, a<br />

mi tampoc no m’arriben, però ells no saben on són, es mengen el coco, més ben dit. Jo tinc molt<br />

avantatge perquè he fet tant camí i he après massa, perdre per conèixer no és perdre, sinó conèixer.<br />

Per això he invertit tant en publicitat i ara estic estable, bé. El meu problema és que he treballat<br />

massa hores, de 40 hores que treballa una persona, jo n’he treballat 70, 80 hores. Treballar des<br />

de dos quarts de set del matí fins a les nou, les deu o les onze de la nit seguides, i només dinar<br />

433

Hooray! Your file is uploaded and ready to be published.

Saved successfully!

Ooh no, something went wrong!