Tesis ROA - ctesc

Mercat de treball i condicions laborals de població immigrant colombiana a tres
comarques de Barcelona
més collat... perquè així se sosté la gent aquí. Doncs jo el vaig continuar tractant i vaig continuar
treballant amb ell, i em vaig anar buscant els papers, tant els papers com la feina, invertint diners
en molta publicitat. Els diners que guanyava realment els invertia totalment, el que guanyava,
amb les despeses, menjava, i els altres era pura publicitat, no m’interessaven els diners sinó
expandir-me (10). Aquest és l’únic detall, jo gasto mensualment gairebé 30 euros en publicitat. De
totes bandes m’ha sortit feina, però són massa diners. I, per a una persona, guanyar 30 euros, o
35 en un dia, i gastar-se en un mes una publicació, és a dir, jo treballava un dia per poder sostenir
tota la publicitat. He cercat feina de diverses formes, no només d’instal·lar parquet perquè jo feia
reformes i en col·locava un, de vegades en col·locava un altre, variava en una premsa, en una
altra.
Col·locava avisos a Internet també, trucaven i sempre parlaven en català, però jo parlo en
castellà, i en vaig posar fora, a l’estranger també, i em cridaven de Suïssa i és per l’idioma que
no m’arriscava. A mi em van cridar de fora d’aquí, de Barcelona, per anar-me’n immediatament
a altres llocs, però no hi anava per la inestabilitat, perquè jo volia estar una mica estable (11).
Perquè un se’n va, li ofereixen feina, però és per treure’l del problema només. A la majoria de les
empreses no hi ha continuïtat. Per què? Perquè només els interessa el temps que facis la feina
perquè ells tenen els seus treballadors fixos, i no poden desplaçar la persona que tenen allà fixa.
De vegades, t’ofereixen tal preu per unes coses que fas, però jo no volia això. Jo sabia no només
de parquet i reforma, jo sé de pintura i tot això. Llavors em vaig dedicar més al parquet. Sortís el
que sortís ho he agafat: reformes, pintura, reparacions, envernissaments, poliments, el que sortís.
He fet feines que m’han tombat, m’ha tocat demandar gent, aquí.
Una vegada vaig fer un contracte d’aproximadament un milió sis-centes mil pessetes, me’n
van donar la meitat i l’altra meitat no me la van voler pagar. És clar, sense diners em va tocar
aconseguir diners prestats per poder demandar-los, perquè la senyora no volia pagar-me res, s’ho
volia quedar pensant que jo era immigrant, i si no faig els passos per demandar-la, perdo aquests
diners. Em va donar un avançament de 800.000 pessetes, jo hi vaig portar gent a treballar perquè
tenia tanta feina allà com en unes empreses particulars; llavors em van dir que compte amb la
senyora perquè es va posar a exigir massa, després em va prendre la clau i em va dir que parlés
amb l’advocat. Va passar que el dia que li vaig lliurar la feina volia que li fes més feina i exigia
massa, aquí t’humilien massa: “Que allà faltava un repàs, que això estava malament, que hi
faltava un altre detall”; se li va netejar el pis, se li va lliurar tot bé, però la persona anava amb la
segona intenció de no pagar; llavors jo anava darrere de la senyora, però se’n va anar del pis, no
sé cap a on. Em vaig posar a esbrinar on era i vaig haver de buscar un advocat. Vaig parlar amb
la seva mare, però la senyora li havia dit una mentida, la germana va dir que no es volia ficar en
res d’això, però com que ella ja em devia aquests diners, més de tres mesos de feina equivalien a
432