Tesis ROA - ctesc

5. Precarietat laboral i trajectòries laborals
retardar-los els diners. Què fan? Necessita aquests diners per cobrir el que ell li ha avançat, llavors
no li paguen fins després, els espanyols i els mateixos estrangers. Per què? Perquè aquí tenen el
personal enganxat per totes les despeses que té, perquè es gasten diners; llavors, la majoria s’han
de quedar en aquestes empreses.
Ja portava gairebé quatre mesos, de vegades em quedava aturat, de vegades no, perquè era
el que a ell li interessava, perquè jo li treia molta feina que ell tenia, però no sabia bé els preus,
no em volia ficar en això fins que no ho temptegés bé... Després d’això, vaig començar a contractar
pel meu compte, és a dir, a espavilar-me. Posar-hi molts diners i cercar més feina, treballar les
hores necessàries i sortir de la feina de les sis per anar a treballar fins a les deu, les onze de la nit,
o les dotze pel meu compte. Llavors, de dia, treballava per a ell les hores necessàries i, per una
altra banda, anava a treballar pel meu compte. Jo invertia diners en publicitat. Se n’anaven part
dels diners, però el que m’interessava no eren els diners sinó aconseguir i intercanviar clients,
això era l’únic (7).
Vaig començar així, em van anar sortint obres, jo buscava obres de construcció, però et donaven
molt poc, volien tenir els preus que ells deien i al dia, res més, perquè aquí a la gent només els
interessa més al dia. Als autònoms els interessa perquè produeixen la feina, però com que jo sé que
rendeixo molt a la feina, fent hores duplico la meva feina, com més hores, més diners es guanyen.
Sí, jo no sóc empleat, sempre m’ha agradat ser independent (8). Amb ell treballava els divendres,
acabava les hores laborals i m’anava cap a altres obres contractades pel meu compte, els dissabtes
i diumenges. Els dissabtes i diumenges li deia: -“No, no treballo dies festius i dissabtes”. I en
dos dies trobava altres feines addicionals contractades amb els meus preus.
Els preus estaven mal calculats; a mi em va tocar gent, colombians especialment, que venien
a oferir-me feina, però aquí funcionaven a la seva manera, que els fes una feina que ells hi collaboraven
(9), però només era per fer-los la feina. Jo a ningú no li regalo la meva mà d’obra. Tracten
d’explotar-te tractant d’ajudar els altres, però realment només perquè els arreglis les seves coses
personals. M’entén? Per exemple, hi havia gent que em deia que “què sabia fer, que ell m’ajudava”;
llavors començaven a buscar la feina del que un sabia, o deien: -“He de fer aquest parquet a tal
pis”. Que els ajudés, però quan anaves a cobrar no pagaven ni la meitat del preu: -“No, que això
és molt car, que hi ha gent que treballa més barat”. Bé, ni ho feia, perquè jo estava treballant a
uns preus, i vaig venir de Colòmbia, per venir aquí amb preus que ni hi arribaven. Llavors deia:
-“No, jo no li faig la feina, jo no treballo amb ningú realment així. Jo vull treballar i els meus diners
cobrar-los ja”.
Així va passar bastant temps. En aquell període de temps va venir la meva filla, la meva
dona. I quan veuen la gent, els tracten de dir: -“Bé, s’ha acabat la feina i punt”, quan et veuen
431