Tesis ROA - ctesc

5. Precarietat laboral i trajectòries laborals
es presenta la trajectòria laboral d’un treballador qualificat de la construcció,
autònom amb personal assalariat.
Crònica 2 (E10)
Rodrigo és de Cali, té 40 anys, de complexió mitjana, mestís, home de
poques paraules però de somriure expansiu. És tecnòleg electromecànic. Va ser
enquestat l’any 2002. A Colòmbia era un treballador qualificat de la construc·
ció. Va migrar a Espanya el juny del 1999. Està separat i viu amb la seva filla.
Té la situació regularitzada com a treballador independent.
«Vaig venir perquè va disminuir la feina, i m’estaven donant els preus d’altres pressupostos,
estava guanyant molt poc. Jo havia deixat de treballar gairebé un any, havia descansat perquè
havia treballat dur. Llavors tenia estalviats uns diners i, després, quan va baixar la feina i em
donaven els pressuposts, deia: -“No, jo no treballo per aquest preu”. Llavors, com que va baixar
la feina, vaig venir cap aquí (1). La meva mare em deia que millor que me n’anés perquè la
situació a Colòmbia era dolenta. Em vaig quedar a València, m’hi vaig quedar dos dies; a Madrid
m’hi vaig quedar dos dies i vaig venir aquí, a Vic, però a casa de la meva germana (2). A Vic vaig
estar buscant feina dues setmanes i no trobava res, dues setmanes per un costat; vaig trucar a
la gent, és a dir, a empreses que oferien feina allà, però no me’n donaven pels papers. Vaig anar
cap a Barcelona en C., amb L. a casa d’una amiga de la meva germana i allà vaig estar amb uns
colombians, però... vivien amuntegats, moltes persones. Hi havia problemes allà, però jo seguia
buscant feina. Em llevava a les sis del matí per anar d’un costat a un altre, comprava la premsa
i era molt... Com li podria explicar? Anaves a buscar feina i sense els papers no te’n donaven.
T’oferien feina, però amb papers. Hi va haver un temps que jo buscava feina, i no sortia res (3).
Aquí una persona aconseguia feina realment amb influències. Em deia un noi que m’esperés, que
no em preocupés. És clar, jo allà pagava el lloguer, i deia que no em preocupés; però primer van
donar feina a dos que van arribar, que eren amics seus; mentre que jo em llevava a les sis del matí,
ells gairebé al cap de 15 dies van aconseguir la primera feina.
Després ja me’n vaig anar on visc ara i vaig trobar uns nois estrangers (peruans). M’hi vaig
apropar i els vaig dir si sabien d’algú que oferís feina i em van posar en contacte amb una persona
(4). Jo vaig anar a oferir-los els meus serveis perquè sé de construcció, i li van donar el telèfon
a una persona; ell em va trucar i vaig connectar amb aquest senyor i vaig començar a treballar
dues setmanes. Treballava amb un sou de 5.000 pessetes al dia, i feia massa hores extres sense
cap pagament addicional. Vaig treballar allà dues setmanes i després me’n vaig anar amb una
altra persona que em va oferir feina. Jo vaig venir aquí per obrir-me camí, no em vaig quedar allà
perquè el sou, el que jo veia..., els diners que jo veia no m’arribaven per a res, són 5.000 pessetes
429