Tesis ROA - ctesc

5. Precarietat laboral i trajectòries laborals
quan hi ha pacients i guanyo el mateix o més. Dormo tots els matins, quan no hi ha pacients,
perquè el dia que n’hi ha és obvi que no me n’aniré a dormir; però quan no n’hi ha, no tinc res per
fer. Faig de tot, menys ortodòncia fixa, perquè l’altra, la prèvia, també la puc fer, la de nens. La
fixa també la sé perquè he après molt, però és molt arriscat posar-te a tractar un pacient sense el
títol d’ortodontista; ho fan, però no. El salari? Et diré el que se suposaria que m’haurien de pagar
segons el que paguen els pacients; haurien de ser com uns 2.500 euros, perquè m’estan donant
un percentatge molt, molt baixet, que el vaig acceptar jo, és a dir “mea culpa”, però en general
un odontòleg amb un percentatge com cal, uns 5.000 euros al mes. Però ara, prop de 1.500, una
cosa així. M’agrada que faig amb el meu temps el que vull i m’adapto, no és com abans que: “Tinc
una cita mèdica”. No, ara és: “Tinc una cita mèdica, quadra els pacients després de la meva cita
o abans”. O me’n vaig de viatge i no vindré durant dos dies. En el meu temps lliure puc fer el que
vulgui (6).
Els meus plans són muntar un consultori. Muntar-lo i comprar-lo et surt prop de 35.000 euros,
40.000 euros d’entrada, amb els equips, amb el lloguer del local, amb els permisos. Jo havia
pensat que cap a l’altre any, cap allà a mitjan any vinent. Cal fer una inversió de diners amb una
altra persona, perquè jo sola no el tindré mai, així com vaig no. T’han d’ajudar. És que començar
un negoci amb un crèdit! Un negoci que depèn de la gent que entri, no. Això és molt difícil, això
et fiques en un endeutament que se’t torna una bola de neu. Suposadament a aquest algú li has
de tornar els diners, però no estaràs amb aquest estrès d’haver de tornar-los; però amb un crèdit
de banc no, no... O es pot muntar amb lísing, però igualment has de tenir una base, uns diners al
banc, perquè si al mes entren dos pacients, com pagues el lísing l’altre mes? No, això, has de tenir
una cosa segura perquè, si no, no... Bé, si no munto un consultori, no ho sé, algun altre negoci,
un centre de radiologia de la boca, o jo què sé? Però cal muntar alguna cosa. Perquè, si no, quan
farem diners? Continuar treballant per a un altre, així mai no fas diners. Un salari t’arriba per
sobreviure, per viure, però bé, “bé” com jo voldria, no.» (7)
1) S’observa que les persones immigrants antigues faciliten l’accés a canals
especials per obtenir feines amb altes barreres d’entrada.
2) El debut laboral es facilita a través d’un grup ètnic.
3) La negociació de les condicions de treball es fa a partir de les pautes que
marca el gremi.
4) L’homologació, com a barrera d’entrada, obre altres possibilitats d’inserció
laboral gairebé en competència d’igualtat amb la població nacional.
427