Tesis ROA - ctesc

5. Precarietat laboral i trajectòries laborals
grup poblacional que, en sospesar la impossibilitat de fer realitat les seves
expectatives, van prendre la decisió d’obrir nous camins fora del seu escenari
local (país d’origen).
La globalització va generar la precarietat dels treballadors en els països
d’origen, 89 que van veure com es tancava un projecte de vida, acorralats en ocu·
pacions sense futur ni possibilitat de carrera. Però, en arribar al país d’acollida,
troben que també els rep la precarietat laboral, encara que amb ingressos més
alts que els percebuts al país d’origen. D’aquí a poc temps, aquestes perso·
nes poden reflexionar que aquest trencament ocupacional no és ni provisional
ni transitori, i poden sobrevenir llavors la desil·lusió i el ressentiment cap al
país receptor. Els disturbis que han tingut lloc el 2005 als països de la Unió
Europea poden revelar l’inconformisme de les persones immigrants de segona
generació, que no estan disposades a tenir la resignació dels seus pares en el
repartiment del mercat de treball.
5.2.3. Mobilitat ocupacional en trajectòries laborals qualitatives
Dombois (1993) aglutina totes les ocupacions en quatre grans grups de tre·
ball, en funció dels requeriments de qualificació i entrenament a la indústria.
A la base es troba la feina no qualificada perquè no requereix qualificacions
específiques, ja que en unes quantes hores d’inducció s’aprenen les activitats
laborals, a causa de l’alta presència de rutines. En segon lloc, hi ha el treball
que requereix qualificacions específiques per a la seva execució, encara que
un alt percentatge d’aquesta qualificació s’adquireix per entrenament en el
lloc de treball i dins de la mateixa empresa. En el tercer grup d’ocupacions es
troben els oficis artesanals industrials, que són oficis freqüents en els tallers,
amb tasques artesanals, poc tecnificades i amb un gran component manual.
Per exercir aquesta ocupació s’exigeixen tècniques i habilitats que corresponen
a oficis que són valorats en espais o en empreses específiques. Finalment,
es troben els oficis industrials, que impliquen un treball d’alta precisió, es
necessiten amplis coneixements teòrics, experiència pràctica i una titulació
tècnica institucionalitzada, però el seu coneixement s’aprofundeix amb l’expe·
riència laboral. Són oficis o professions reconegudes i emparades pel sistema
educatiu formal, i clarament identificades en el mercat de treball. La titulació
89. Alguns estudis han demostrat la hipòtesi que la migració laboral és una forma de fugir de la
precarietat als països d’origen. En el cas d’aquesta recerca, a les tretze entrevistes realitzades el
2004, cinc de les persones entrevistades van emigrar perquè no aconseguien inserir·se al mercat
laboral en les condicions d’ocupació i treball que tenien anteriorment.
423