Tesis ROA - ctesc

Mercat de treball i condicions laborals de població immigrant colombiana a tres
comarques de Barcelona
La continuïtat laboral es presenta en el cas dels treballadors de la construc·
ció, que tendeixen a exercir la mateixa ocupació que en el país d’origen. Els
informàtics i els treballadors de la salut com ara metges, infermeres professio·
nals i odontòlegs, després de l’homologació, s’ubiquen en la mateixa ocupació.
Usualment, al principi fan d’auxiliars i després de l’homologació adquireixen
l’estatus professional. Els treballadors manuals i els dependents (venedors)
tendeixen a la continuïtat laboral. En síntesi, aquesta continuïtat ocupacional
preval en ocupacions no qualificades, a excepció del cas del personal sanitari i
els informàtics. És a dir, sí que existeix una segmentació del mercat de treball
immigrant que canalitza els treballadors cap a ocupacions poc qualificades i,
també, cap a aquelles professions amb més demanda en el mercat laboral.
D’altra banda, es pot observar una tendència de ruptura ocupacional en els
treballadors immigrants que al seu país d’origen han estat docents, executius
de mitjanes i grans empreses, professionals de les ciències jurídiques i socials
i, en menys grau, en els obrers especialitzats de la indústria, perquè habitual·
ment són llocs de treball saturats pels treballadors nadius o sectors rígids sense
capacitat d’absorbir mà d’obra addicional.
Aquesta situació de ruptura o continuïtat ocupacional observada, pot impli·
car la conclusió següent. Espanya té demanda de mà d’obra immigrant, però
no de qualsevol tipus de mà d’obra. Igual que en el cas de la immigració dels
anys seixanta i setanta en els països del nord, l’Espanya d’avui requereix mà
d’obra no qualificada. Tanmateix, entre la immigració d’abans i la d’ara, hi ha
la diferència que es presenta en una altra etapa del capitalisme. La immigració
del 2000 és generada per processos de flexibilitat laboral en la globalització. A
l’Espanya actual, amb taxes de relleu generacional decreixent i majors nivells
de formació educativa, prolifera l’ocupació del segment secundari, és a dir, una
ocupació de poca qualificació i alta precarietat com a alternativa de competició
en la mundialització. Les persones immigrants són mà d’obra precària per a
ocupacions dissenyades per ser precàries i, a més a més, per disciplinar els
treballadors nacionals.
No obstant això, aquesta recerca i estudis recents demostren que la compo·
sició de la mà d’obra llatinoamericana i colombiana (en aquest cas) revela un
desfasament dramàtic entre l’oferta i la demanda de mà d’obra. La migració
qualificada de població llatinoamericana segurament demostra que els proces·
sos de globalització van truncar el camí d’ascens laboral i social d’un important
422