Tesis ROA - ctesc

Mercat de treball i condicions laborals de població immigrant colombiana a tres
comarques de Barcelona
col·lectius d’una mateixa nacionalitat o sector geogràfic, els enclavaments van
creant vetes de mercat laboral que s’uneixen a grans firmes de l’economia cen·
tral. Els enclavaments ètnics ajuden a subministrar mà d’obra barata a grans
firmes com a mitjancers o intervenen en les estratègies de deslocalització en les
cadenes productives en sectors moderns. L’enclavament ètnic es converteix en
font de grans ingressos per als seus empresaris, incorpora els nous immigrants
garantint·los una ocupació ràpida i, posteriorment, els incita a la creació de tre·
ball independent com a forma de mobilitat ascendent. «L’expansió econòmica
d’un enclavament ètnic, combinada amb les obligacions recíproques adherides
a una etnicitat comuna, crea noves oportunitats per als treballadors immigrants
i permet la utilització de les seves inversions de capital humà en el passat»
(Wilson i Portes, 1996: 189). Els enclavaments ètnics, a causa de l’afinitat
lingüística i cultural amb l’exèrcit de reserva de treballadors immigrants, tenen
un avantatge comparatiu d’accés a mercats i fonts de treball (Wilson i Portes,
1996).
Per resumir, en aquesta recerca s’entén per segments del mercat de treball
uns submercats que operen amb normes institucionalitzades diverses en cadas·
cun, que estructuren els processos de gestió de la mà d’obra, cosa que implica
un tracte diferent dels treballadors, independent de les característiques que
aquests tinguin. Així, el funcionament dels segments del mercat de treball s’ha
estudiat en aquesta recerca en dues dimensions: l’estructura d’ocupació i la
caracterització dels actors socials presents en la relació laboral.
Per estructura d’ocupació s’entén la forma com es distribueix l’ocupació
en una economia, en una època determinada. Està conformada pel conjunt de
llocs de treball disponibles que genera una economia, a partir de les particula·
ritats productives d’una regió. L’estructura d’ocupació involucra la distribució
sectorial, l’ocupacional, la situació professional dels treballadors i l’antiguitat
en les ocupacions, entre d’altres. D’altra banda, la caracterització dels actors
socials implica la descripció dels treballadors estudiats i dels ocupadors.
Les variables seleccionades per a la dimensió d’estructura d’ocupació són
nou. Entre aquestes, cinc variables corresponen a les utilitzades convencio·
nalment a escala internacional per estudiar el mercat de treball: ocupació,
branca d’activitat econòmica, situació professional, tipus d’ocupació i situació
de pluriocupació. Les quatre variables restants complementen la descripció de
l’ocupació: relació entre lloc de treball i formació; tipus de lloc de treball (de
42