Tesis ROA - ctesc

Mercat de treball i condicions laborals de població immigrant colombiana a tres
comarques de Barcelona
Construir les trajectòries laborals de les persones immigrants cerca alguna
cosa més que revelar el comportament del mercat de treball actual, vist en de·
tall en capítols anteriors. Els estudis sobre mercat de treball «pressuposen rela·
cions de determinació social: sembla que la diferenciació de la situació actual
de persones en un mercat segmentat, en un moment donat, sigui suficient per
explicar les seves oportunitats tant en el passat com en el futur. Les persones
semblen estar condemnades o designades, des d’ara i per sempre, a la situació
laboral amb determinades oportunitats» (Dombois, 1993: 229). A pesar que
els treballadors estan restringits a actuar dins d’uns marges que imposen les
institucions en el mercat laboral, despleguen una sèrie d’estratègies 83 que els
permeten assegurar·se una millor posició en el mercat de treball, superant els
obstacles i les barreres d’entrada per assegurar una mobilitat laboral ascen·
dent. Les trajectòries laborals també són el resultat d’avaluacions i decisions
que duu a terme el treballador, amb un marge de joc i actuació en la recerca
d’ocupació, en què l’acompliment varia notablement d’un treballador a un altre
dins el mercat de treball (Campos, 2002: 3). Així, les trajectòries laborals estan
escrites pels mateixos protagonistes. Per tant, el fet de reconstruir les trajectò·
ries laborals de les persones immigrants assenyala —des de la perspectiva de
l’actor social— el desplegament d’estratègies i l’acció individual que executa la
persona immigrant per garantir·se una millor posició ocupacional en el mercat
de treball i contrarestar la seva rigidesa. El treballador, com qualsevol actor
social en el mercat de treball, no és un subjecte passiu, determinat inexora·
blement per l’estructura econòmica. El treballador té un comportament actiu,
d’acord amb el seu radi d’acció o capacitat de governabilitat.
L’estudi de les trajectòries laborals és recent. Anteriorment, els anglosa·
xons han estudiat la vida laboral dels treballadors prenent com a arquetip «els
homes blancs, que tendeixen a tenir “carreres”», això és, que segueixen «una
progressió lògica d’un lloc a un altre, en què la paga, la responsabilitat, l’auto·
ritat i l’estatus augmenten amb l’experiència laboral» (Edwards, 1999b: 412).
A Espanya, fins a dates recents, com afirmen Martín i García (1998), la carrera
professional sol desenvolupar·se de manera típica dins d’una mateixa empresa,
depenent sobretot de l’antiguitat i del temps de servei, és a dir, en els mercats
interns de treball. La perspectiva de carrera, com exposen els segmentalistes,
només és útil per a treballadors de coll blanc en el segment del mercat de
83. En un espai social limitat i definit no només per la dinàmica del mercat de treball, sinó també
per les institucions i les normes socials que restringeixen i canalitzen aquestes opcions.
412