Tesis ROA - ctesc

Introducció
dels seus guanys econòmics, sinó unes normes institucionalitzades allò que
estructura els processos que regeixen el mercat laboral entre treballadors i
empreses. Aquesta teoria és de vital importància per a l’estudi de la immigració
laboral.
En la dècada dels noranta, les investigacions s’han centrat en els estudis de
treballadors immigrants amb salaris baixos o del segment secundari de l’eco·
nomia amb poca mobilitat intersectorial, amb uns quants immigrants al sector
primari; tanmateix, nous estudis de col·lectius específics han demostrat que
les persones immigrants augmenten el seu estatus ocupacional i la mobilitat
ascendent a mesura que incrementen la seva educació i l’experiència laboral
al país receptor. Portes i Wilson (1996), en estudiar l’experiència cubana a
Miami, s’han trobat que la teoria del mercat dual és insuficient per explicar
l’experiència laboral dels cubans i, per tant, hi han incorporat un nou segment:
l’enclavament ètnic.
Els enclavaments ètnics constitueixen les experiències reeixides d’inserció
econòmica no solament per a les persones immigrants nouvingudes, sinó també
per als fills d’immigrants de segona generació que s’han socialitzat i educat al
país receptor, la qual cosa refuta la tesi que els immigrants de segona genera·
ció abandonen la comunitat ètnica (Wilson i Portes, 1996). Un enclavament
ètnic es defineix com una agrupació de persones pertanyents a una comunitat
determinada, fora del seu territori d’origen i dins d’un territori aliè (Malgesini
i Giménez, 1997: 110); però Wilson i Portes (1996) utilitzen aquest terme
també per referir·se a un espai físic, com ara una fàbrica o una zona de treball,
els propietaris del qual són immigrants i ocupen immigrants. Les empreses
d’enclavament —en el cas dels cubans a Miami— tendeixen a concentrar·se en
sectors d’activitat tèxtil, marroquineria, mobles, construcció, finances, agroin·
dústria, entre d’altres. Al sector serveis, els enclavaments ètnics se centren en
restaurants, supermercats, clíniques privades, gestories, funeràries i escoles
privades. Els enclavaments ètnics arriben a oferir tants serveis a les persones
immigrants que moltes d’elles restringeixen les seves vides a l’enclavament,
sense necessitat d’accedir a altres serveis de la ciutat.
El desenvolupament dels enclavaments ètnics requereix dues condicions:
la presència de persones immigrants amb suficient capital i habilitats o esperit
empresarial, i, a més, la renovació de la força de treball de l’enclavament a
través d’un flux constant d’immigrants, ja que, a mesura que s’incrementen els
41