Tesis ROA - ctesc

5. Precarietat laboral i trajectòries laborals
Si analitzem la precarietat laboral des de la situació específica de la persona
immigrant (taula 5.21), és important tenir en compte que l’estatus jurídic és
determinant per fixar·ne els nivells, ja que el treballador irregular tendeix a pre·
sentar ostensiblement una precarietat més alta que el treballador regular (4,08
i 2,94 punts, respectivament). De fet, algunes de les variables importants de
l’índex de precarietat estan determinades per la situació legal. Un altre ele·
ment important quant a la precarietat laboral és el temps de residència al país
receptor (molt lligat a la normalització com a treballador): com més temps de
residència, menys precarietat laboral. D’aquesta manera, un treballador immi·
grant que fa menys d’un any que és al país presenta una mitjana de precarietat
de 3,93 punts, mentre que un treballador amb més de deu anys al país té una
precarietat de 2,13 punts.
Si estudiem la precarietat laboral de la població immigrant assalariada,
veiem que els treballadors contractats per particulars tenen una situació de
precarietat més alta que els contractats per empreses (3,74 punts per als
primers i 3,66 punts per als segons), potser perquè els particulars estan menys
subjectes al control per part dels ens oficials que vetllen per la defensa dels
drets dels treballadors sense que importi el seu origen, ètnia i condició, la qual
cosa els dóna més discrecionalitat en la gestió i la relació amb la mà d’obra
immigrant.
El col·lectiu immigrant assalariat també presenta un grau de precarietat
diferent, d’acord amb l’externalitat en la contractació. Els treballadors interns
amb contracte indefinit tenen un índex de precarietat més baix. El treballa·
dor d’outsourcing, és a dir, el treballador extern d’empreses de serveis té la
precarietat més alta de tots els treballadors temporals (3,80 punts); però la
pitjor situació laboral la té l’autònom dependent (4,12 punts), que no pot
proclamar·se autònom però que tampoc no pot arribar a ser un assalariat amb
tots els avantatges que això implica; l’autònom dependent és un capitalista
sense capital.
407