Tesis ROA - ctesc

Mercat de treball i condicions laborals de població immigrant colombiana a tres
comarques de Barcelona
La sociologia alemanya contribueix a la teoria de la segmentació del mercat
de treball a partir de reconèixer la importància dels oficis i les professions
per determinar la posició dels treballadors en aquest mercat i la qualitat de
les condicions laborals. Proposen un model de segmentació pluridimensional
(Sengenberger, 1988), en què sobresurten tres segments: un segment orga·
nitzacional o d’empresa; un segment professional o d’ofici, i un segment de
qualsevol persona. És important aclarir que les diferències entre la teoria de
la segmentació alemanya i la nord·americana no són un problema quantitatiu.
Quan Piore i Doeringer parlen del mercat dual, fan referència a una segmenta·
ció vertical en què s’estableix la desigualtat de les relacions laborals entre els
segments que són a dalt (primari) i els que són a baix (secundari). Tanmateix,
el model alemany és de segmentació horitzontal perquè reconeix les classifi·
cacions professionals o grups de professions, caracteritzades per importants
barreres de mobilitat entre si, fins i tot dins d’un mateix segment. Aquesta
teoria posa l’èmfasi en les normes i les institucions socials que regeixen i
estructuren territoris diferents dins del conjunt del total d’interrelacions entre
llocs i treballadors. Això nega que els llocs de treball i els treballadors siguin
homogenis, ja que formen conglomerats segmentats els uns dels altres. Per
això, persones amb la mateixa formació, edat i experiència laboral no tenen les
mateixes oportunitats de cobrir una vacant, perquè no tenen informació i poder
dins de l’empresa, ja que aquesta és qui defineix les polítiques de reclutament,
la mobilitat horitzontal, la remuneració, etc.
D’altra banda, a llocs de treball que podrien ser idèntics quant a condi·
cions laborals i qualificació, no hi té accés el mateix tipus de mà d’obra. En
algunes empreses aquests càrrecs es poden cobrir internament i, en d’altres,
només amb mà d’obra externa. Els llocs de treball tenen barreres d’entrada de
tres tipus: criteris personals “d’adscripció” com ara l’edat, el gènere, l’ètnia i
l’origen; criteris personals adquirits com ara el nivell d’estudis i l’experiència
laboral, i, finalment, criteris normatius de forma explicita i implícita, ja sigui
de l’empresa o de convenis col·lectius. «Els mercats de treball parcials són
unitats estructurals del mercat laboral que estan delimitades per determinades
característiques dels llocs o de la mà d’obra, i dins de les quals l’assignació, la
remuneració i la qualificació d’aquesta darrera estan subjectes a una normativa
especial més o menys institucionalitzada.» (Sengenberger, 1988: 355)
Les implicacions teòriques d’aquesta proposta revelen que no és l’oferta i la
demanda, ni actors socials racionals i individuals a la recerca de l’optimització
40