Tesis ROA - ctesc

Mercat de treball i condicions laborals de població immigrant colombiana a tres
comarques de Barcelona
grans de 45 anys (2,58 punts per a joves de menys de 25 anys i 0,48 punts
per a treballadors de més de 45 anys). Aquesta puntuació reflecteix la difícil
situació dels joves en el mercat de treball, que han de canviar permanentment
d’una ocupació a una altra en el seu debut en aquest mercat. No obstant això,
l’experiència laboral i l’antiguitat en el mercat laboral els donen l’oportunitat
d’obtenir feines millors amb més possibilitats d’estabilitat i de construir una
carrera. El mercat de treball espanyol tracta de manera obertament desfa·
vorable les persones immigrants, en oferir·los ocupacions inestables, encara
que es presenta la mateixa relació inversa entre inestabilitat i cohorts d’edat
que té lloc per als treballadors autòctons. Els joves immigrants tenen una
major incertesa sobre l’ocupació que els treballadors veterans (4,55 punts per
a joves de menys de 25 anys i 3,00 punts per a adults de més de 45 anys).
Els treballadors nacionals amb formació tècnica i universitària (1,43 i 0,97
punts, respectivament) presenten una major incertesa sobre la permanència
de la seva ocupació, mentre que aquesta situació (però duplicada) té lloc en
els treballadors immigrants estudiats amb formació secundària i universitària
(4,25 i 3,70 punts, respectivament).
Els treballadors assalariats, tant si són immigrants com nacionals, tenen ni·
vells d’inestabilitat més alts que els autònoms. Per a una persona immigrant, la
millor manera d’esmorteir la incertesa de la continuïtat laboral és convertir·se
en treballador per compte propi (immigrants: 4,41 per compte d’altri i 2,20 per
compte propi). Aquesta situació també es presenta en el cas dels treballadors
nacionals (1,09 punts per als assalariats i 0,36 punts per als autònoms). L’au·
tonomia es revela com una excel·lent opció de resposta davant la inestabilitat
de l’ocupació per compte d’altri. Els treballadors nacionals que fan oficis no
qualificats (2,21 punts) presenten més inestabilitat i incertesa, mentre que el
grup de directius i empresaris tenen més garanties de continuïtat (0,27 punts).
Aquesta situació coincideix amb les conclusions de la teoria de la segmentació
del mercat de treball primari i secundari (Piore i Doeringer, 1999), que afirma
que l’estructura organitzacional de l’empresa té un nucli dur, fix i estable,
mentre que a la perifèria hi ha una massa mòbil, temporal i inestable. Els
treballadors immigrants que tenen nivells d’estabilitat més alts en l’ocupació
són els quadres directius i els empresaris (1,50 punts). Avaluar la incertesa de
la continuïtat laboral per ocupacions permet identificar vetes laborals per a la
població immigrant en què el mercat de treball pot comportar·se més homogè·
niament, i tendir a coincidir amb els nivells de la població nacional.
386