Tesis ROA - ctesc

euros, diuen “qui es pensen que són?”» (E12)
4. Condicions de treball de les persones immigrants
Finalment, la discriminació racial o ètnica agrega un important matís a la
discriminació laboral:
«Quan vaig estar a la segona impremta, perquè era l’únic noi de color que hi havia entre més
de 35 o 40 persones, i un o altre... Hi ha gent que és molt recelosa, però la resta no.» (E6)
«El meu cap em deia: -“Mira, tu tracta d’aprendre ràpidament l’idioma, perquè així el teu
espanyol sigui una mica semblant al nostre, és una mica diferent, mira de parlar amb els mateixos
termes que usem aquí, i tu com que ets morenet, perfectament pots dir que ets de Sevilla, que ets
andalús”. Llavors, jo em posava a pensar: he d’amagar que sóc colombià. I si tu atenies en una
botiga o un bar i hi anaven amics teus sud-americans, els deies: -“No us quedeu gaire a la botiga
perquè la gent pensarà que això és la botiga dels sudaques”.» (E11)
«La secretària em va dir: -“Escolta, has enviat un negre a tal direcció?”. Li vaig dir: “-Sí. I
què?”. No em va dir res, però després em va dir: -“Escolta, necessito un paleta”. Jo li vaig dir:
-“Tinc el negre”. I allà sí que li vaig encolomar, perquè jo sóc molt fotut, i al que no vulgui allà té
el paleta. Al principi, és resistència quan saben que és negre, mentre no el coneixen.» (E12)
A la cinquena hipòtesi (H5) s’ha plantejat que existeix discriminació laboral
amb la població immigrant colombiana, manifestada especialment en l’accés a
l’ocupació qualificada, a causa d’una forta influència institucional en el mercat
laboral que vol protegir els treballadors autòctons. Aquesta hipòtesi ha estat
verificada demostrant que sí que existeix la discriminació laboral, que el seu
pes recau més en l’accés a l’ocupació i que és produïda per una convergència
de factors institucionals (com la Llei d’estrangeria), culturals i polítics difícils
de superar per les persones immigrants.
«És molt difícil que aquí trobis alguna cosa de la teva professió; és que aquí la gent estudia,
però es vol quedar aquí, llavors cuida molts els seus llocs de treball, i és obvi que el seu país vulgui
alimentar la seva gent, no vol alimentar gent d’altres bandes, si no és que el lloc sigui gairebé únic
en la seva espècie, que s’hagi de portar una persona d’una altra banda perquè l’exerceixi, però és
molt difícil. Que treguin un espanyol, no. Això es fa més aviat per poder.» (E4)
Efectivament, hi ha un context institucional rígid que fa més tortuós el
camí de la persona immigrant a un lloc de treball ajustat al nivell educatiu i
l’experiència laboral. «Això significa que en aquestes professions només seria
375