Tesis ROA - ctesc

4. Condicions de treball de les persones immigrants
«La feina pot ser més dura i encara que no estiguis gaire satisfet amb el teu sou, però podem
ajudar més la gent que és allà, a Colòmbia. Pots tenir un sou mínim, però si redueixes les teves
despeses i això, i aconsegueixes diverses feines, llavors pots ajudar allà.» (E2)
«Bé, això m’agrada perquè estar de cara al públic és molt bonic.» (E7)
Tanmateix, encara que els treballadors immigrants viuen situacions difícils,
les entrevistes revelen que els colombians i colombianes sempre rescaten l’ex·
periència de la migració com un laboratori emocional.
«Realment un és com un indicador de quant puc resistir jo aquesta situació; en aquest sentit,
m’ha semblat molt bo, en l’existencial, crec que m’he enfortit, he conegut una situació en carn
pròpia.» (E1)
«Però que m’ha deixat moltes aportacions. No aportacions de diners, però sí que m’ha enriquit,
he après a conèixer-me més a mi mateixa, les meves capacitats, fins on puc arribar, fins on puc
suportar, què m’agrada i què no m’agrada de coses que jo no sabia, què puc arribar a fer sense
que jo em senti menys.» (E4)
«Malgrat tot, jo visc molt contenta aquí, jo visc feliç, jo aquí visc. Jo sempre li dic a la gent:
-“Jo aquí visc”. Jo, a Colòmbia, era de la feina a casa, de casa a la feina, de la feina a casa, de
casa a la feina, jo no tenia vida. I aquí, jo em diverteixo, jo aquí he gaudit, malgrat que no tinc
temps, jo busco el meu temps. Ja!» (E7)
Finalment, aquesta contradicció mostrada per les dades sobre les condici·
ons d’ocupació i treball i els nivells de satisfacció laboral remet a Burawoy, qui
afirma que les privacions que comporten les condicions del treball són neutra·
litzades per satisfaccions relatives creades com a part d’un joc «en el qual els
treballadors intenten assolir nivells de producció als quals correspon una prima
complementària de la retribució mínima». (Burawoy: 1989: 76). El treball
desenvolupa una cultura de “sortir·se’n”, en què tots els treballadors tard o
d’hora acaben per ser absorbits per aquest conjunt d’activitats, formes socials
i expressions que cobren sentit propi a la feina. Sorgeix en els treballadors “el
consentiment” per aconseguir les quotes i l’estoc de producció basat en el
joc de sortir·se’n amb les noves organitzacions del treball en què predomina
l’autonomia i l’autocontrol de qualitat. En aquestes noves organitzacions del
treball en què desapareixen els nivells mitjans de supervisió, cada treballador
s’avalua a si mateix en funció del seu rendiment i esforç individual per tal de
373