Tesis ROA - ctesc

4. Condicions de treball de les persones immigrants
Segons l’ocupació, s’observa una relació directa entre la satisfacció laboral
i l’estatus de qualificació que requereix un lloc de treball, ja que la satisfacció
laboral mostra una tendència a l’ascens a mesura que les ocupacions reque·
reixen nivells educatius i de qualificació més elevats. Així, els treballadors en
ocupacions qualificades com a professionals universitaris tenen nivells mitjans
de satisfacció més alts tant si són immigrants com nacionals, encara que els
immigrants en aquest rang superen els nacionals (7,6 i 7,2, respectivament).
Aquesta mateixa relació es presenta en les ocupacions no qualificades, ja que
tenen els nivells mitjans més baixos de satisfacció laboral, però la població
nacional supera la immigrant (5,7 per a immigrants i 6,0 per a nacionals).
Només en les ocupacions semiqualificades el col·lectiu nacional presenta unes
mitjanes més altes que l’immigrant (6,9 i 7,1, respectivament). Per sectors
d’activitat econòmica, els treballadors de la construcció (7,0 per a immigrants i
7,2 per a nacionals) tenen les mitjanes més altes de satisfacció laboral, seguits
dels de la indústria (6,8 i 7,1, respectivament) i, en últim lloc, dels dels ser·
veis, encara que els treballadors immigrants presenten mitjanes de satisfacció
més baixes que els nacionals per sectors d’activitat. D’acord amb el tipus
de dependència laboral, es revelen dades molt interessants. Els empresaris o
treballadors autònoms amb personal assalariat o sense presenten els nivells
més alts de satisfacció laboral (7,4 per a immigrants i 7,9 per a nacionals), i
el personal assalariat té una satisfacció ostensiblement més baixa (6,6 per a
immigrants i 6,8 per a nacionals). En el cas concret de la població espanyola,
la diferència és gairebé d’una unitat. Si bé el sou no és l’únic incentiu per
treballar, el fet d’estar remunerat per sota dels salaris del mercat sí que genera
una desmotivació laboral. La discriminació laboral vulnera la moral del treba·
llador, tal com es pot observar a les mitjanes de satisfacció. Els treballadors no
discriminats salarialment presenten mitjanes altes de satisfacció laboral (7,5
per a immigrants i 7,2 per a nacionals), a diferència dels discriminats (5,8
per a immigrants i 6,4 per a nacionals). En aquesta variable s’observa que les
persones immigrants es mouen en els extrems: més satisfacció quan estan ben
remunerades i menys satisfacció quan se senten salarialment discriminades.
Si considerem només la població immigrant, observem que la regularització
genera una millor inserció en el treball que dispara els nivells de satisfacció
laboral, ja que el treballador regularitzat té un nivell mitjà de satisfacció de
7,4, a diferència de l’irregular (6,1). Els treballadors immigrants en empreses
(6,7) estan més satisfets que els treballadors que tenen com a ocupador una
persona particular (6,2).
363