Tesis ROA - ctesc

Mercat de treball i condicions laborals de població immigrant colombiana a tres
comarques de Barcelona
deficients, poques possibilitats d’ascens, relacions laborals personalitzades en
què preval l’arbitrarietat, la inestabilitat i l’alta rotació en l’activitat econòmica.
El segment primari té dos subsegments: el superior i l’inferior. El superior està
conformat per ocupacions professionals i directives, que tenen un estatus més
elevat que les de l’inferior i més possibilitats d’ascens.
La teoria de la segmentació del mercat de treball s’introdueix en l’estu·
di de la migració laboral perquè té com a centre de reflexió els treballadors
marginals, 3 incloent·hi els immigrants. Els segmentalistes parteixen del supòsit
que les societats industrials tendeixen a crear un conjunt de llocs de treball
que, habitualment, la població nacional que treballa a temps complet rebutja
o accepta només en èpoques de crisi. Aquestes ocupacions corresponen al seg·
ment secundari del mercat de treball perquè ofereixen poca seguretat, poques
possibilitats d’ascens, poc prestigi, salaris baixos i poca estabilitat. Hi ha pocs
treballadors nacionals que vulguin ocupar aquestes vacants i la pressió sindical
no ha permès contractar població nadiua en les condicions que ofereixen els
ocupadors; per tant, el col·lectiu immigrant ha estat cridat per dur a terme
aquestes ocupacions del sector secundari, situació que ha tingut lloc fins i tot
des dels inicis del capitalisme. La immigració és una necessitat per a l’empre·
sariat, que l’estimula per mitjà de polítiques estatals o de les seves àrees de
reclutament privat als països d’origen.
Piore estudia el treballador immigrant de primera generació 4 i hi troba les
mateixes característiques de treballadors marginals com ara els que es dediquen
a l’agricultura, els estudiants, les mestresses de casa i els joves. «Generalment,
aquests emigrants consideren que la seva estada a l’àrea industrial és breu i
purament instrumental. Tenen la intenció d’acumular estalvis ràpidament, de
tornar a casa i d’invertir allà els seus guanys» (Piore, 1983: 274). La seva
identitat no s’estructura segons la seva ocupació sinó d’acord amb alguna altra
activitat social i personal, perquè la feina és un mitjà per desenvolupar altres
projectes vitals; per tant, «es defineixen en termes d’alguna altra activitat de la
qual deriven la seva identitat personal i social» (Piore, 1979: 87).
3. Els treballadors marginals s’identifiquen per la seva baixa qualificació, i perquè estan mal
remunerats, fan feines servils o rutinàries i són els primers a ser acomiadats en èpoques de crisi
(Sabel, 1983: 225).
4. Són les persones immigrants que arriben per primera vegada al país receptor, que usualment no
coneixen l’idioma, a diferència dels immigrants de segona generació, que són els fills d’immigrants
que han crescut i s’han socialitzat al país receptor.
36