Tesis ROA - ctesc

4. Condicions de treball de les persones immigrants
cas de la població nacional. La població immigrant valora més les condicions
de treball i sent que la seva feina és més estimulant, encara que paradoxalment
sigui més rutinària. Els treballadors immigrants perceben la seva feina amb
major flexibilitat, potser perquè les ocupacions que tenen, tal com s’observa
al segon capítol, es duen a terme en pimes de menys de 25 treballadors, amb
estructures administratives menys rígides i formals, hi ha una escassa parti·
cipació al sector de la indústria, i els serveis (la majoria treballen en serveis
personals) estan marcats pel contacte directe. Els treballadors nacionals en
general són més escèptics que els immigrants sobre el contingut de la feina i
la seva utilitat social.
4.3. Mobilitat geogràfica
La teoria neoclàssica dóna per fet que la mobilitat dels treballadors és evi·
dent, però alguns autors plantegen que la força de treball no té una mobilitat
espacial i geogràfica il·limitada. Entre la població treballadora és més comuna
la immobilitat geogràfica, ja que qualsevol modificació que impliqui un des·
plaçament significatiu afecta la seva vida personal i familiar. Un treballador
amb família i fort sentit de pertinença a una comunitat, quan ha de prendre la
decisió d’acceptar o no un lloc de treball, té en compte com afectarà la seva
vida privada. I en la seva anàlisi racional, hi pesarà el lloc que ocupa la seva
família. Les diferències geogràfiques són una realitat que persisteix en els
treballadors, a causa de la importància que tenen les relacions familiars per a
les persones.
Un element fonamental de les condicions de treball es relaciona amb la
mobilitat física del treballador o treballadora. Aquesta mobilitat pot tenir lloc
dins del mateix àmbit local o en l’interregional. Al gràfic 4.37, referent als
treballadors immigrants enquestats, se’ls interroga sobre la seva mobilitat ge·
ogràfica després de l’arribada a Espanya per motius de treball. El 93% dels
treballadors no han canviat de residència per motius de treball, la qual cosa
revela que la persona immigrant no és l’encarnació del nòmada. La resta, el
7%, s’han mogut principalment per altres comunitats autònomes i molt poques
vegades per la Unió Europea.
339